El Mercat Financer condiciona la vida de les persones i la soberanía dels pobles.

Avui el Mercat Financer supedita la vida de les persones imposant les seves condicions una vegada que ha arrabassat la sobirania de països sencers. Sobre el “mercadeig” financer ha abundant “literatura”, tot i això, hi ha aspectes fonamentals del mercat financer que no s’estudien a les universitats on es formen els professionals que trafiquen amb valors, ni els lletrats que certifiquen el compliment de la llei, ni els auditors que verifiquen la bondat dels nombres, i a partir d’aquesta mancança tot va cap a avall. Comencem pel més simple,

Com es financen els bancs?

Abans es deia “pels dipòsits dels seus clients“. No és cert, amb els dipòsits dels clients no ha estat possible l’espectacular desenvolupament de la banca, ho ha estat a través d’escampar deute. En propagar deute als seus clients crea diners i alhora les entitats financeres s’endeuten.

Per a aquest tripijoc de traficar amb deute hi ha el Mercat Financer que se les inventa totes per crear productes que passin de mà en mà. Un dels “invents” més extraordinaris de Wall Street va ser ressuscitar un títol valor que dormitava en els calaixos dels bancs i formava part del seu actiu, i convertir-lo en un bo. Va ser un invent equivalent al de la roda quan es van utilitzar els títols dels préstecs amb garantia hipotecària que permetia que el “invent” es desenvolupés, per la necessitat d’habitatge, en el miracle dels pans i els peixos. Ningú ho ha explicat amb pèls i senyals, el que es coneix s’acosta al fet que sonen campanes però no se sap on.

El que queda diàfan és que les lleis han estat redactades per despatxos d’advocats amb nissaga que han dictat al legislador el que més convé a les entitats financeres. El públic en general hauria de conèixer les estratagemes que el poder econòmic i els seus còmplices situats a les institucions de l’Estat “mercadegen” amb, possiblement, el bé més preuat del seu patrimoni: el seu habitatge. Ni et pots imaginar el que dóna de si el “mercadeig” de casa teva, està involucrada en tots els xafarranxos de combat fins i tot en l’emissió de moneda. Per descomptat hi ha una relació des del moment que un préstec amb garantia hipotecària es transforma en bo hipotecari i el banc el ven al mercat financer. En vendre el bo, el banc que va atorgar el préstec, per contracte, se situa com a administrador dels cobraments i no obstant això, es presenta al jutjat com si fos el creditor del deute, això són figues d’un altre paner que tractarem en un altre moment.

L’emissió de moneda en mans de la banca privada

No obstant això, sota una aparença d’aspectes convencionals s’amaga l’emissió de moneda, el veritable leitmotiv imposat per l’oligarquia a la cúspide de l’extracció de la riquesa dels pobles. Aquest tripijoc, de la creació de moneda, precisa de la matèria primera que la sustenti i la faci circular, les enciclopèdies passen de reüll que és el deute el que permet crear diners. Per deixar-ho clar i diàfan: la banca crea diners que després acaba prestant l’Estat (l’antic emissor de la moneda) amb un tipus d’interès que minva considerablement la disponibilitat per a altres finalitats. La incongruència de deixar en mans privades l’emissió – encara que encoberta – de moneda, s’eleva al santuari del pensament únic, qualsevol insinuació sobre això es considera una autèntica heretgia.

Hauries de saber que les entitats financeres van trobar un filó en la titulització, sobretot de préstecs amb garantia hipotecària, a llançar-se, sense cap control, col·locant bons hipotecaris, certificats de transmissió hipotecària i altres productes com les cèdules hipotecàries, inundant els mercats financers sota la idea que mai anava a baixar el valor de l’habitatge. El que va resultar una fatal imprevisió, ja que els que es van enfonsar van ser els compradors. Els bancs han acabat amb la seva gallina dels ous d’or per la seva cobdícia en l’emissió de deute a la qual se suma la falta de control per qui ho havien de exercir.

… “ Aquest tripijoc, de la creació de moneda, precisa de la matèria primera que la sustenti i la faci circular, les enciclopèdies passen de reüll que és el deute la que permet crear diners”

Aquest excés de la banca i la manca de control ens ha portat fins aquí, on els artífexs de l’enfonsament del país se’n van de “rositas” i l’encobriment se soluciona amb l’explicació oficial, facilitada pel Govern i els seus aláteres: el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, organismes dependents del Ministeri d’Economia, per no parlar del Consell d’Estat i tota la parafernàlia d’un Estat sumit en la corrupció. No es tracta de fer demagògia, es tracta, amb la millor disposició possible, de transmetre el coneixement adquirit a través d’uns quants anys en l’anàlisi del fenomen de la titulització, responsable de la bombolla de deute que ha enfonsat l’economia del país.

Josep Manuel Novoa Novoa, periodista i president de l’Asociación Hipotecados Activos.

image_pdfobtenga un pdf del documentoimage_printimprima solo el documento

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies