El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona s’escuda amb una llei del PP-C’s-PDEcat per desnonar a una mare embarassada

DESNONAMENT DIVENDRES 17 DE MAIG 2019

📣Alerta Patronat Municipal Habitatge També Desnona

📆 Divendres #17 Maig

Rocío, Rubén i els seus tres fills petits.

⏰ A partir 9h

📌C/Claramunt, 1

🚊 L9,L10 


La familia de Rocio y Ruben van arribar a la nostra Associació a l’abril del 2018. Ja venien d’un desnonament a Can Baró per la pèrdua del domicili de la mare quan vivien amb ella. Davant de trobar-se al carrer van ocupar un habitatge del PMHB. Tenien una situació familiar complexa amb dos menors a càrrec y un tercer a punt d’arribar. Ella està en atur i en Ruben té un sou mileurista. Donada la impossibilitat de llogar un habitatge en el mercat lliure que abarca el 98% de l’oferta i que la bossa d’habitatge no els donava un pis doncs hi ha 125.000 llars esperant habitatge protegit a Catalunya van acabar ocupant el pis del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona- PMHB- que estava buit. I és que la cosa no donava per més com passa avui a milers de llars de l’àrea metropolitana de Barcelona que no arriben a final de mes com denúncia Càritas Diocesana en el seu informe anual del 2018.

Rubén es va dirigir al PMBM per intentar pagar un lloguer perquè podia pagar-ne un relacionat amb la renda disponible familiar. Era natural i raonable aquesta acció, no volien viure gratis, volien pagar un lloguer. La resposta del PMHB amb males formes va ser una negativa absoluta.

No només això sinó que mesos després, al novembre del 2018, ja es rebia la primera ordre de desnonament del matrimoni d’un habitatge públic. El dia 1 de febrer va haver un segon intent de desnonament que amb la solidaritat veïnal i de la nostra entitat es v a tornar a aturar. La família està rebent el suport de tota l’escala doncs són un matrimoni que s’ha fet estimar en poc temps pel veïnat.

La nostra entitat no vol sentir crítiques del PMHB perquè defensem a Rocio i a Ruben. Els defensem perquè es van atrevir a ocupar un pis públic que estava buit. Els defensem perquè van ser valents. Defensem l’acció que van fer perquè exemplifica un enorme problema que té la ciutat i que ni el Govern de Madrid, ni Generalitat ni Ajuntament són capaços de solucionar i que reconeixen que no poden i es mostren des de dècades impotents o còmplices dels poders financers (*1).

El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona s’escuda amb una llei del PP-C’s-PDEcat per negar pis a una mare embarassada

La recent modificació de la LEC per dur a terme processos de desallotjaments verbals i ràpids d’ocupacions d’habitatges de titularitat pública és l’eina que ha fet servir el PMHB contra l’ocupacio de l’habitatge (*2). En el cas del Ruben i la Rocio, el Jutjat ni tant sols els considera part del procés, que havia estat engegat abans contra una altra família, tot i que s’han dirigit al jutjat mitjançant carta primer i mes tard amb advocat i procurador. La complicitat del jutjat amb les ànsies desallotjadores del PHMB es troben ara en mans del Tribunal Constitucional, que s’haurà de pronunciar al respecte.

No només això, el matrimoni assegura que els Serveis Socials i Habitatge els va assegurar que no podrien optar a un pis públic per haver-ne ocupat un. La nostra Associació no té coneixement que aquesta pràctica estigui recollida en cap reglament. Existia en temps de l’alcalde Trias com una mena de càstig als pobres que ocupen, però suposem que es va retirar. Sí que és veritat que altres comunitats com Madrid apliquen aquests càstigs «als precaris» que ocupen i que l’alcaldessa Carmena manté aquest reglament. Rubèn assegura que té sou fix però que li neguen a ell, dona i els 3 petits cap habitatge per «ocupa», diu que «ni habitatge d’emergència ni de la Bossa» la qual cosa haurem d’aclarir-la amb la família i el seu advocat.

Creiem que això és molt greu i volem seguretats que això només són amenaces verbals de funcionaris que han de bregar amb situacions molt difícils a la Taula d’Emergències o a la Bossa d’Habitatge. Podem estar d’acord o no que el PMHB tingui les seves prioritats d’allotjament o que hi hagi famílies que estiguin dormint en una pensió des de fa 2 mesos. Una cosa és ocupar un habitatge públic sense drets i un altre castigar la insubmissió per no voler viure sota un pont a Barcelona. Al menys al Reglament de la Mesa de Valoracions per a Situacions d’Emergències Econòmiques i Socials el càstig no existeix.

La nostra Associació no discuteix els criteris d’assignació d’habitatge social o públic. Discutim el dret de qualsevol ciutadà a tenir un habitatge digne. Rocío i Rubèn el tenen – el dret- com molts altres que esperen un habitatge d’emergència, de la Bossa o a la llista de sol·licitants d’Habitatge Social. Ells van optar per ocupar un pis públic que estava «buit» davant la desesperació. El PMHB o els Serveis Socials no poden dir que hi ha altres ciutadans que tenen més prioritat. La família no pot optar a cap lloguer en el mercat lliure. Tots tenen prioritat i no és de rebut dir que no hi ha pisos i que les llistes d’espera són enormes. Això es diu emergència habitacional. Barcelona està en emergència habitacional i l’Ajuntament ha de declarar-la com hem demanat més d’un cop.

L’Ajuntament no pot escudar-se en que les competències son estatals i autonòmiques, que és veritat. No pot escudar-se en que no té capacitat fiscal ni pressupostària per a fer front a la bombolla immobiliària, que té raó (*3). Ha de ser valent i declarar l’emergència habitacional i usar les eines que té per imposar als banc i grans tenidors, inclosa l’església catòlica, l’expropiació d’us dels seus habitatges buits, l’ús de la guàrdia urbana, tot…… ens tindrà al seu costat com la de milers de ciutadans. Però ho ha de dir. És l’administració més propera al ciutadà i té la responsabilitat de dir la veritat del perquè tot està tant malament-. Ha d’identificar i assenyalar el mal i els responsables amb noms i cognoms.

Mentre l’Ajuntament no assumeix el risc d’enfrontament amb la Justícia, amb l’estat, nosaltres recolzem Rocio i Rubèn a ocupar un pis de la titularitat de qui sigui o tenir una alternativa. Ho farem amb tothom. I que el PMHB assumeixi les conseqüències en l’opinió pública del desnonament amb violència policial d’una família amb 3 menors un d’ells bebé.


  1. lavanguardia.es, Los candidatos a Barcelona, sin soluciones a corto plazo para vivienda.
  2. Associació 500×20, última hora: PDEcat+PP+C’s+PNV modifican la LEC contra las ocupaciones por necesidad.
  3. Associació 500×20, L’Ajuntament ha de declarar l’emergència habitacional a tota la ciutat establint mecanismes per aturar-la.

TAMBÉ LI POT INTERESSAR:

Ocupació d’habitatge públic buit: per qué defensem les famílies?

Print Friendly, PDF & Email

1 comentario en “El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona s’escuda amb una llei del PP-C’s-PDEcat per desnonar a una mare embarassada”

  1. Felicidades por el texto. Creo que refleja de una forma palmaria la función domesticadora y desactivadora del conflicto social que encarna la llamada “nueva política”. Tal tarea anestésica se concreta, como en el caso que ejemplifica el texto, en un chantaje clarísimo: o se aceptan los cauces legalistas y disciplinarios de la mínima reducción de daños ofrecida por el consistorio, o se expone uno a recibir todo el peso de la ley a instancias del negociado burocrático de turno del ayuntamiento del cambio. Si las víctimas de la brutal y creciente violencia inmobiliaria rompen filas y se saltan la kilométrica lista de espera cometiendo el “insolidario” pecado de okupar vivienda pública, entonces los gestores del cotarro del negociado municipal de turno se echan las manos a la cabeza y les lanzan a los perros guardianes de la ley y el orden: ¡estas no son maneras, hombre de Dios! Uno tiene que esperar su turno paciente y resignadamente, aceptando la beneficencia o cayendo en la indigencia, no vaya a ser que se nos desmande el personal y que opte por abandonar la generosa tutela de los servicios sociales para tomarse “la justicia por su mano” tomando directamente lo que el Estado y el Capital les niega ¡Eso nunca, si no, qué sería de los mediadores profesionales, expertos en gestión de conflictos hacia cauces amansados, si la gente se atreviera a cortar por lo sano!
    Suscribo también el final del texto. Creo que ya estamos un poco hartos de escuchar la cantinela de la falta de competencias y de presupuesto como coartada y respuesta universal a cualquier crítica de la pacata política municipal de vivienda en un contexto de endurecimiento brutal de las condiciones del “mercado”. En ese caso, si realmente se es impotente para paliar siquiera el problemón, sólo queda una alternativa digna para un gestor público supuestamente progresista que no haya perdido totalmente su conexión con las clases populares a las que dice representar: reconocer la desastrosa -y empeorando- situación de acceso a la vivienda en la ciudad y utilizar sus múltiples plataformas institucionales y mediáticas para hacer pedagogía, mostrando los intereses ocultos y la complicidad flagrante de los poderes del estado con el capital rentista privado; o, mostrando incluso más dignidad, simple y llanamente, decir la verdad y largarse a continuación denunciando esa connivencia y subordinación de los poderes “democráticos” al interés privado.
    Bien al contrario, el ayuntamiento sigue vendiendo su extraordinaria gestión de la ciudad y los supuestos progresos realizados en la mejora de la calidad de vida de la gente. Ni rastro de reconocimiento del agravamiento de la brutal violencia inmobiliaria -no comparto la expresión, por aséptica, de emergencia habitacional- ni del nulo efecto que sus pusilánimes medidas tienen en alterar siquiera los pilares del modelo rentista extractivo con mando en plaza ni en la introducción por tanto de cambios reales en la mejora de las condiciones del acceso a la vivienda de la población, sobre todo la más desvalida. Más bien al contrario. Ni rastro tampoco de pedagogía -en lugar de echar balones fuera escudándose reiteradamente en su impotencia- acerca del papel hegemónico de los poderes económicos -más allá de la cantinela moralista contra la especulación y los buitres- con la complicidad de la judicatura y el resto de los poderes de estado, en el mantenimiento del statu quo y el agravamiento del problema de la vivienda para capas crecientes de la población joven y precaria.
    Por desgracia, este blanqueamiento continuo de la política municipal de vivienda, cuenta con la complicidad de los medios de comunicación locales -búsquese una crítica al consistorio en el lamentable especial que dedicó btv al tema recientemente, ateniéndose fil per randa al discurso oficial- y la de una parte importante del movimiento -pah, sindicat, desc, favb, etc.-por la vivienda de la ciudad que funciona más como una marca blanca del consistorio en su -hasta ahora exitoso- intento de cooptar a los colectivos sociales al servicio de sus intereses de casta bien apegada a las poltronas. Me temo que, con el hábito adquirido tras cuatro años de bregar con la dura realidad de las servidumbres impuestas por la realpolitik, en caso de un segundo mandato, tales inercias domesticadoras y sumisas, lejos de reducirse, se intensificarán.
    Por todo ello y, sobre todo, por representar una excepción en este marasmo de complacencia y pusilanimidad con los amados líderes de la “nebulosa comunes”, dentro y fuera del consistorio, reitero mi felicitación al compañero Salva por el texto.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies