la Fira o la Vida: Ada COLAU el recinte firal és nostre, no dels poders econòmics

La nostra Associació pel Lloguer Públic i Assequible -500×20 – dóna suport a la campanya que més de 50 entitats de la ciutat han fet a la Campanya “La Fira o la Vida” on es reivindica un debat de ciutat sobre l’ús del recinte firal de 27 hectàrees a tocar de la plaça Espanya de Barcelona. Els poders econòmics han doblegat fins ara a l’equip de Govern d’Ada COLAU perquè hagi acceptat l’ús d’un espai vital per a la ciutat de Barcelona per enrerquiment d’uns pocs sense cap consulta ni informació precisa del que es cou al voltant de la mítica muntanya.


Manifest per a un debat transparent i democràtic sobre el futur dels terrenys municipals del recinte firal de Montjuïc

Ens diuen que a Barcelona no hi ha gairebé sòl municipal per construir l’habitatge públic que la ciutat necessita, però això no és cert.

El recinte firal de Montjuïc ocupa 27 hectàrees de sòl públic municipal, molt cèntric, que l’Ajuntament té llogat al Consorci de la Fira, fins al desembre de 2025, per una mensualitat de dos cèntims d’euro el metre quadrat.

Així doncs, hi ha prou temps fins el 2025 per obrir un debat i decidir què farem amb aquest espai de 27 hectàrees de propietat municipal, on seria possible construir-hi fins a 10.000 habitatges, en un projecte sostenible modèlic i un entorn d’alta qualitat ambiental.

Però, per una decisió unilateral i opaca i sense cap debat previ ni procés participatiu, l’Ajuntament ja ha signat amb la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç un acord que, sota el lema “Una fira, dos recintes”, preveu destinar 380 milions d’euros a l’ampliació del recinte firal de l’Hospitalet i la renovació del de Montjuïc. Amb aquest acord, l’Ajuntament assumeix i dóna per bo un projecte impulsat per Fira de Barcelona, anomenat “Univers Montjuïc”, del qual no s’han donat a conèixer més detalls, tret que seguirà sent un recinte tancat destinat a acollir grans esdeveniments i que ja s’ha previst inaugurar amb motiu de la celebració del centenari de l’Exposició Universal del 1929.

Com a ciutadania i veïnat de Barcelona, ens preguntem: qui ha decidit que és prioritari per a la ciutat invertir recursos públics en acollir grans esdeveniments?

Barcelona no necessita més Fira, ni més gentrificació, ni més feina precària, ni més economia extractiva, ni més corbates, ni més contaminació, ni més pistes a l’aeroport del Prat, ni més creuers al port, ni més turisme de congressos…. No necessita aprofundir encara més en un model econòmic que entén la ciutat com un gran espai de negoci, mentre externalitza tots els problemes que el propi model provoca.

El que ens cal a Barcelona és més habitatge públic i posar fi a un model de ciutat que beneficia les elits i esclafa les classes populars.

Tenim la possibilitat de construir al peu del Montjuïc un barri obert i ple de vida, amb zones verdes, carrers transversals que relliguin el Poble-sec i la Font de la Guatlla, equipaments, tallers, petit comerç i habitatge per milers de veïnes.

Què triarem?
Recinte tancat per a les elits o barri obert per a les veïnes? La Fira o la vida?

  • Exigim que l’Ajuntament renunciï a ratificar l’acord signat el passat mes de febrer i faci públics tots els detalls del projecte “Univers Montjuïc”, de renovació del recinte firal.
  • Exigim que l’Ajuntament obri un debat per deliberar amb la societat civil organitzada, des d’ara fins al desembre de 2025, quin ha de ser el destí dels terrenys municipals que ara ocupa la Fira de Montjuïc.


La nostra Associació ha debatut el tema i hem donat suport total a la iniciativa d’exigir un debat ciutadà amb transparència sobre l’ús de la muntanya de Montjuïc i en especial el recinte firal cedit amb total opacitat pel Govern d’Ada Colau a Fira Barcelona per a fer grans esdeveniments amb l’estela dels 380 milions que es vol gastar per ampliar la Fira a L’Hospitalet.

Hi havia unanimitat en reclamar transparència i debat públic però diversitat d’opinions respecte si el recinte firal hauria de ser per habitatge públic o per donar més verd a la ciutat considerant la urgència climàtica que es veu venir en pocs anys. Barcelona a 40º C a l’estiu deixarà de ser una ciutat habitable per esdevenir un infern. Cal repensar el model de ciutat en conjunt i donar importància vital als corredors verds com a infraestructura més que com objecte decoratiu que és com encara avui la majoria de la classe política ho veu avui. Els models climàtics no deixen gaire marge de temps per definir una ciutat adaptada a onades de calor insuportables i un turisme minvant per la crisi energètica .

Print Friendly, PDF & Email

Escriba aquí su comentario

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies