Desde 2 de abril sesión virtual con nuevos testimonios... profesor Juan TORRES LÓPEZ

La última sesión del Juicio a la Banca Española…. terminó con veredicto y y sentencia a los acusados. Ahora puede ver nuevos testimonios que incriminan a los 21 banqueros, auditores y políticos responsables de una década de crisis en nuestro país:

:::— VISITA LA PÁGINA DEL VÍDEO EN DIRECTO —:::

500×20 - Associació 500x20

ocupació d’habitatges: necessitem un pacte de ciutat a Barcelona

Després de tones de tinta intoxicant sobre les ocupacions “La Vanguardia” reconeix que es necessita un acord.

La delicada situació que viu l’habitatge a la ciutat comença a obrir esquerdes en el pensament únic de l’habitatge com actiu financer

necessitem un pacte de ciutat on qui té haurà de posar

Avui a La Vanguardia hi ha una editorial “sobre les ocupacions de pisos” on diu que és un problema social que existeix. I afirma que no es pot resoldre pels ocupes ocupant pisos i els propietaris carregant les conseqüències en solitari. Però el rotatiu continua intoxicant amb frases com: “un torna de vacances i es troba la casa ocupada“. La Vanguardia sempre ha estat molt parcial en la seva informació encara que per fi la seva editorial fa un pas en la bona direcció. L’ocupació ‘habitatges és conseqüència de la lògica de convertir un dret fonamental en un actiu financer que ha prevalgut en la seva línia editorial des de fa dècades. La Vanguardia hauria de fer el seu mea culpa o que pretén ¿què la gent que es desnonada perquè no pot pagar el loguer o la hipoteca vagi a viure sota un pont…. que per cert no hi ha gaire a la ciutat?

Certament una bona part de la editorial està escrita amb seny i volem reproduir-la (1):

“… Es verdad que la Constitución defiende el derecho de todos los españoles a una vivienda digna y adecuada. Pero también lo es que, en tiempos recientes, han proliferado las tipologías de ocupación que van más allá de lo justificable. No hay duda de que en el último decenio el número de hogares sin ningún ingreso ha crecido exponencialmente, con las consiguientes dificultades para pagar una vivienda. Ni la hay tampoco de que la oferta de vivienda social está por debajo de la demanda, mientras el número de viviendas vacías, en no pocas ocasiones de propiedad bancaria, es muy elevado. Ni de que la presión turística eleva sin tasa los precios de los alquileres. Ni de la voracidad de los grupos inversores que adquieren inmuebles enteros y no cejan hasta echar a sus inquilinos para reformar las viviendas y sacarles mucho más rendimiento…

Todas estas son circunstancias que inclinan a contemplar el problema de las ocupaciones de viviendas a cargo de familias sin recursos con cierto grado de comprensión. Pero no cabe olvidar que, junto a estos casos, se han multiplicado los de las organizaciones delictivas que han convertido la ocupación en un lucrativo negocio, al allanar pisos y realquilarlos. Como lo es que este verano han proliferado las ocupaciones de viviendas y su conversión en narcopisos, que agravan las consecuencias para propietarios y vecinos. Y, también, que los propietarios han acabado siendo la parte más débil y desprotegida, debido a la vigencia de una legislación que, en último extremo, puede ser más garantista para el ocupante que para ellos. Entre tanto, el ritmo de ocupaciones crece un 15% anual… ”

Tot i així, la nostra Associació vol aclarir algunes coses a La Vanguardia:

  • el seu diari mai va criticar les polítiques successives de totes les administracions de la democràcia en promocionar la VPO- habitatge de compra de promoció pública- que privatitzava el sól de la ciutat, enlloc de promocionar un parc d’habitatge públic de lloguer que disposen les ciutats més avançades europees i que ens permès tenir a ratlla el preu d’un bé bàsic. Ans al contrari, la seva editorial és lider en polítiques neoliberals en matèria d’allotjament habitacional.
  • el seu rotatiu ha estat líder en atacar l’actual equip de Govern de la ciutat que per primer cop s’ha plantejat fer inversions importants en matèria de parc públic de lloguer. Ha menyspreat les multes a habitatges buits de la Banca sabent, fins i tot, que tenien poc recorregut.
  • el seu diari ha de reconèixer que ha intoxicat a l’opinió pública buscant la confusió entre la violació de domicili i usurpació – ocupació per precari- i ho fa fet deliberadament encarregant noticies falses sobre que una família torna de vacances i té un ocupa a casa i bla bla bla… Això és delicte penal i la policia pot actuar d’ofici si es demostra que es domicili habitual o vacacional (segona residència). (2)
  • el seu diari ha de reconèixer
  • el seu diari intoxica quan demana més modificacions de la legislació per garantir els drets dels petits propietaris. Els petits propietaris per a vostès són una moneda de canvi. La llei en matèria d’ocupacions és bona i es pot garantir els drets de tots els ciutadans. De fet els pisos dels bancs i de les immobiliàries, que no són residència habitual de ningú són objectiu dels ocupes perquè com a molt és una usurpació però mai una violació de domicili perquè no viu ningú.
  • el seu diari ha de saber que a pesar d’això i usant la llei que vostès diuen no es garantista els bancs i grans immobiliàries estan usant la via penal contra llars sense recursos, que inclou fins a la presó o multes, a llars sense recursos… i per desgràcia hi ha jutjats que les accepten i altres que les rebutgen. Ja hi ha molts cassos de famílies que a la matinada amb nens que s’han trobat al carrer per aquesta circumstància.
  • el seu diari ha de reconèixer que l’activitat de la propietat per buidar edificis sencers i revendre’ls a fons d’inversió es fa de tres maneres que mai surten reflectides al seu rotatiu:
    • una és imposant rehabilitacions als edificis, innecessàries molts cops o costoses, per fotre fora a petits propietaris o llogaters que carreguen amb rebuts inflats…
    • degradant l’edifici per manca de rehabilitació i no posant denuncies contra ocupacions que els mateixos petits propietaris – de diuen vostès que tant defensen- i llogaters demanen per evitar la degradació de la convivència. Això és el que passa al Raval però vostès mantenen la seva intoxicació informativa per evitar destapar que la seva línia editorial fa aigües en la defensa de la veritat.
    • construint molts hotels, o sigui, substituint edificis d’habitatges per a la ciutadania de Barcelona per hotels.
  • el seu diari critica la inacció del actual govern dia rere altre fins l’avorriment. El seu diari SÍ que és capaç de oferir propostes quan beneficien a la propietat. Però el seu diari no és capaç d’oferir una sola proposta en la seva editorial per solucionar el problema social de l’ocupació perquè sap que QUI EN TÉ – la propietat – TINDRÀ QUE POSAR-NE -habitatges-.
  • els mitjans de informació con el seu haurien d’ajudar a difondre el saber fer dels països més avançats d’Europa en matèria d’habitatge públic i social. O sigui, el parc d’habitatge social no és només pels pobres sinó por a tot aquell ciutadà que paga impostos té el mateix dret independentment de la seva renda… cal evitar la segregació evitant els ghettos.

Notas sobre nuestra declaración:

(1) La Vanguardia, Editorial: Sobre las ocupaciones de pisos….. En los últimos días, La Vanguardia ha publicado diversas informaciones relativas a viviendas ocupadas…
(2) prouespeculació.org, legislación y documentación sobre ocupación de viviendas.


La nostra Associació sí que ha ofert propostes i de fet s’han aprovat al ple del Districte de Nou Barris. Després modificades i descafeïnades van passar al Ple de l’Ajuntament de Barcelona. Des de llavors deu estar en un calaix…

Plenario Distrito NouBarris aprueba exigir a bancos cesión de 4151 pisos en propiedad en la ciudad.


La ocupación es un derecho de los sintecho

toda la documentación y legislación sobre el derecho a techo




Muere nuestro compañero JosepManel NOVOA – su lucha continua!

Todas las personas que en los últimos años hemos acompañado a Josep Manel Novoa Novoa sabemos que la lucha contra el poder de la Banca no hubiera sido la misma sin sus enseñanzas y su empeño en sacar a relucir las artimañas de la casta financiera para controlar la sociedad.

El pasado jueves día 17 de agosto del 2017 murió junto a su familia. Lamentamos esta pérdida y enviamos mensajes de solidaridad a su familia.

Recordemos a Josep Manel Novoa por sus ideas en su blog donde escribió durante más de 5 años todo lo que una vida entregada a la lucha puede dar de si. Lo más importante es que sus conocimientos los compartió con quien quiso aprender. Fue una persona generosa intelectualmente, firme en sus principios, y luchadora hasta el último dia que su corazón no resistió.

No te olvidamos Josep!!

Todas las personas que colaboramos de alguna manera en Proceso a la Banca.




suspendido!!! viernes 23 de junio- 1 desahucio de alquiler

➡️Desahucio!!!⬅️ a Turó de la Peira- 9barris

9 hores viernes 23 junio 2017.

Nos llega esta información de la familia de ReinaM. Cuevas, su bebe de 11 meses y la hija mayor de 10 años.

Si hubiera aplazamiento se avisará a traves de twitter, facebook i Telegram… y aquí……. ATENTAS!!!!!

LUGAR: calle Valld’Ordesa nº 15, barri de Turó de la Peira (districte Nou Barris) – Barcelona
LOCALIZACIÓN: https://goo.gl/maps/AmonGFN6F272
HORA: 9 horas
METRO: linia azul Línia 5-  parada Vilapicina.
Promueve el desahucio: era un piso ocupado de un banco que ha vendido a un particular con la ocupación dentro. Se había pedido varias veces un alquiler desde Ayuntamiento pero se negado siempre a hacerlo. La familia tiene piso de emergencia concedido…. y esta esperando adjudicación

La familia pide la solidaridad y la del barrio.




Manifestació: Habitatge per a totes! #BCNnoEstàEnVenda ….. fet i guanyat

El passat dissabte dia 10, la nostra Asc.500×20, varem estar participant amb altres concitadanes i entitats reivindicant que Barcelona no pot continuar essent destruïda per una especulació salvatge que destrueix la vida social i transforma la ciutat en un parc temàtic pel turisme. Els turistes no són la causa sinó la conseqüència d’un pla traçat des de fa anys on diners, inversions, lleis i empreses s’uneixen per expulsar la gent i prendre’ns el valor històric i monumental de la ciutat, robar-nos el valor intangible de Barcelona, per a monetitzar-la i vendre-la millor. La voracitat capitalista matarà la ciutat que coneixem!!!

..

2017-06-10 manifestacio BCNnoestaenVENDA

[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda2_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda3_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda4_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda5_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda6_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda7_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda8_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda9.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda9_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda10.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda11.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda12.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda13.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda14.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda/thumbs/thumbs_2017-06-10-manifestacio-bcnnoestaenvenda15.jpg]00


El proper dissabte 10 de juny a les 18h estarem reclamant HABITATGE PER A TOTES! a la manifestació que tindrà lloc a Plaça Universitat. A continuación us deixem un breu manifest amb les denúncies i reivindcacions de la campanya #BCNnoEstàEnVenda.

El preu mitjà actual del lloguer a la ciutat ha pujat un 17% entre 2014 i 2016, superant el preu màxim que es va registrar durant els anys de la bombolla immobiliària.

Els lloguers pugen perquè la dedicació a altres usos, diferents als d’habitatge residencial assequible, és molt alta i el parc de lloguer es redueix. A més, estem patint un fort procés especulatiu induït pels grans tenidors de finques i inversors que modifiquen les condicions dels habitatges per multiplicar el seu valor i posar-los en circulació en els mercats globalitzats, desapareixent el concepte d’habitatge com a dret social fonamental de la ciutadania i convertint-lo en un valor financer més.
El que s’ofereix no és una habitatge sinó un producte d’inversió, que provoca que el jovent tingui cada vegada més dificultats per emancipar-se i moltes famílies hagin de marxar dels seus barris de tota la vida.

Mentre que els salaris estan pràcticament congelats, els lloguers han pujat, entre un 11% i un 21% en funció del districte, fins assolir una mitjana de 850€/mes, que equival al sou precari d’un de cada tres barcelonins. A aquest augment cal afegir l’arbitrarietat dels desenborsaments exigits pels propietaris, d’entre 2.400 a 4.800 € per poder signar un contracte.
A Barcelona, als barris més desfavorits la despesa en habitatge supera el 35% de la Renda Familiar disponible, mentre que pels barris amb més ingressos representa el 5%.

L’emergència habitacional genera exclusió residencial: Al llarg de 2016, 30.637 persones s’han inscrit al Registre de Sol·licitants de l’Habitatge. A més, la UCER, Unitat Contra l’Exclusió Residencial, ha atès un total de 1.574 unitats familiars en processos de pèrdua de residència. A la ciutat es produeixen entre 9 i 10 desnonaments a la setmana, i sabem que el 88,5% eren, entre 2013 i 2015, per impagaments de lloguer.

Una dada alarmant, és que el sensellarisme aquest any s’ha incrementat. Tot i que té una explicació multicausal, hi ha tres factors claus: l’augment del preu del lloguer, un parc públic d’habitatge totalment insuficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral.

La modificació de la LAU al 2013, garanteix molt més el dret a la propietat immobiliaria per sobre del dret a l’habitatge:
Redueix de 5 a 3 anys el termini obligatori dels contractes.
Permet que el propietari recuperi l’immoble pasat el primer any, anunciant la decisió a l’inquilí amb dos mesos d’anticipació. A més, si el contracte no está registrat, el pot interrompre en cas que una tercera persona compri l’habitatge (Nou motiu de desnonament).
Es facilita el desnonament reduint els temps del procés judicial en cas d’impagament.

El parc d’habitatge de Barcelona contava al 2016 amb 438.304 habitatges en règim de lloguer. Dins d’aquest, el de mercat lliure representava 31,3% i el d’habitatge social només un 1’5% (6.500 habitatges públics), en comparació a París que té un 17’2% o Amsterdam que té 48%. També hi ha a la ciutat prop de 31.200 pisos buits, dels quals 2.592 són propietat dels bancs.
Els lloguers turístics coneguts representen el 7,7% de mitjana del parc de lloguer de la ciutat. Dels 15.881 apartaments turístics detectats, el 39,5% no tenen llicència. D’aquesta oferta total, el 65% es concentra a Ciutat Vella i l’Eixample.
L’auge d’especulació amb la propietat vertical també es manifesta a Barcelona amb l’adquisició, per part de fons d’inversió, d’almenys 76 blocs sencers, alguns amb inquilins a dins, per convertir-los en habitatges de lloguer de luxe que atrauran persones amb més poder adquisitiu, expulsant de la zona als residents actuals.

En aquest context d’emergència habitacional, es preveu que aquest any finalitzin prop de 44.000 contractes de lloguer amb la dificultat per a les unitats de convivència de conservar la seva llar o de trobar un lloguer assequible a la nostra ciutat.

 

Volem una Barcelona, inclosa la perifèria, amb habitatge digne per a totes!

Ens veiem als carrers!




Los 5 fines de la vivienda digna

Llevamos muchos años trabajando el derecho a la vivienda junto a miles de activistas que luchan por el derecho universal a techo: un derecho humano. Esa lucha la hemos desarrollado junto a personas a las que les ha sido conculcado alguna vez porqué el sistema económico hiper-financierizado de las últimas décadas ha convertido ese derecho, reconocido en todas las constituciones nacionales, en puro mercadeo que anula la dignidad de los que ganan y de los que pierden en ese casino de las vanidades. Vivienda digna es aquella vivienda donde los ciudadanos o las familias pueden vivir con seguridad, paz y dignidad, según el Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales de la ONU.

Nos creemos en condiciones pues de escribir sobre piedra 5 fines por los que vale la pena luchar y aunar voluntades por encima de la visión cortoplacista de la clase política y de algunos movimientos sociales. Las letras de esas razones fundamentales de la dignidad, de la VIVIENDA DIGNA, son estas:


  1. La vivienda es un derecho universal reclamable. (stop desahucios sin alternativa)
  2. Parque público de alquiler asequible (según la renta disponible)
  3. Suministros mínimos garantizados por ley.
  4. La vivienda habitual en régimen de propiedad no es embargable.
  5. Stop titulización de hipotecas. (prohibición de la titulización de deudas sobre la vivienda habitual)

La vivienda es un derecho universal reclamable.

Si la vida de nuestra especie es impensable sin una vivienda digna acorde con las necesidades del individuo, del momento histórico y la necesidad de socialización de los seres humanos. Si el derecho de ciudadanía es impensable sin una dirección, barrio, ciudad o pueblo donde localizar y ejercer los derechos de ciudadanía….. ENTONCES LA VIVIENDA SE CONVIERTE EN UN DERECHO RECLAMABLE, POR LO TANTO, A LA ADMINISTRACIÓN DEL MARCO ECONÓMICO, LEGAL Y DE JUSTICIA EN QUE NOS HEMOS DATADO PARA VIVIR EN SOCIEDAD. HOY LOS MEDIOS TÉCNICOS ADQUIRIDOS DURANTE DÉCADAS NOS PERMITEN ALOJAMIENTOS Y SERVICIOS DIGNOS a coste del trabajo humano necesario pero fuera de la especulación desaforada del mercado pervertido por las élites financieras.

Parque público de alquiler asequible.

El mercado, ese instrumento hoy pervertido por las élites financieras globales, es incapaz de asegurar la vivienda para todas las clases sociales que intentan convivir en SOCIEDAD y que se convierte en un cáncer de esa convivencia. Para asegurar que la vivienda sea un derecho reclamable la Administración debe asegurarse los instrumentos jurídicos y las políticas de vivienda necesarias para satisfacer cualquier emergencia sobre ese derecho y fuera de las vicisitudes de aquel mercado falseado por la especulación. EL PARQUE PÚBLICO DE ALQUILER Y LAS OTRAS FORMAS DE TENENCIA DE LA VIVIENDA COMO BIEN DE USO DEBEN ESTAR RELACIONADAS CON LA CAPACIDAD ECONÓMICA DE LAS PERSONAS QUE TIENE QUE VER DIRECTAMENTE CON LA CAPACIDAD DE CREAR RIQUEZA Y DISTRIBUIRLA ENTRE SU CIUDADANÍA POR LA SOCIEDAD.

Suministros mínimos garantizados por ley.

Sin agua y energía tampoco es posible garantizar una vida digna. Los suministros mínimos garantizados por ley dan la posibilidad de gozar a toda la ciudadanía, al margen de su capacidad económica, de esos elementos básicos de supervivencia. Más allá de esos mínimos, los excesos deberán pagarse como cual derroche de bienes imprescindibles de la sociedad y de la Naturaleza.

La vivienda habitual en régimen de propiedad no es embargable.

Por razones económicas y históricas hay ciudadanos que gozan de una vivienda en propiedad. Debe garantizarse ese derecho adquirido sobre la vivienda pero no sobre el suelo que es de todas las generaciones que han vivido sobre la faz del planeta. Por lo tanto al igual que la vivienda social es un bien de uso reclamable, la vivienda habitual, no puede ser embargada por ninguna de las vicisitudes económicas o sociales que se viven en un momento histórico determinado. La vivienda habitual no puede ser objeto de rapiña de los acreedores que persiguen obtener rentas sin trabajo alguno. El artículo 1859 del Código Civil debe aplicarse estrictamente.

Stop titulización de hipotecas.

Si la vivienda habitual no es embargable no tiene ningún sentido que las élites financieras tengan encima el derecho de vender las deudas contraídas sobre ese bien social (es la vivienda familiar) en los mercados monetarios secundarios que luego les permiten reciclar ese derecho de cobro para generar nuevas rentas esparciendo las deudas impagables por toda la sociedad. Aunque hoy las élites financieras se hayan apoderado del control de la creación y emisión de moneda, y la sociedad aún no tiene capacidad de recuperar ese derecho democrático, se debe barrar la capacidad de esa élite para esparcir deudas que hipotecan el futuro de la ciudadanía.




11º aniversari 500×20! ho celebrem xerrant sobre la tesi del “capitalisme feudal” amb Antonio BAÑOS

Des de l’any passat, amb la celebració dels 10 anys de la fundació del nostre moviment al districte de Nou Barris, volem que la festa sigui també un espai cómode on durant una estona debatre cap a on va la nostra societat. Vam instaurar les tertúlies sobre llibres que ens interessen i escriptors que tenen idees pròpies.

Aquest cop serà la segona vegada. La nostra petita festa d’aniversari, aquest 2017, tindrà com protagonista l’escriptor, periodista i ex-diputat de la CUP, Antonio BAÑOS BONCOMPAIN. A més de veí del barri, ha escrit un llibre sobre les tendències últimes del capitalisme: POSTECONOMIA…HACIA UN CAPITALISMO FEUDAL. Ens interessa el tema del deute com eina per a subjugar persones i pobles que utilitza l’elit financera mundial.

Acompanyarà en la tertúlia amb l’Antonio el nostre company Salva TORRES, que amb molta altre gent, porta al peu del canó des de l’inici.

Repartirem per sorteig llibres entre els associats especialment i un per a convidats. Us podeu fer socis en el moment per ajudar a la nostra tasca perquè l’habitatge sigui un dret fora del mercat.

Farem musiqueta ambiental amb un berenar per a tota l’assistència…… i a les 21 hores tots a casa

Us esperem per a fes-vos pensar i per passar-ho bé!!!

Fes difussió!




SOLUCIONAT! 2017-04-06 Desnonament a S.Andreu de la Mónica i la seva filla

➡️Desnonament a Sant Andreu !!!⬅️

2017/04/06 dijous 9 horas.

carrer gran de Sant Andreu 368

Metro L 1 sortida Plaça Orfila

màxima puntualitat…. !!!!

per garantir el dret d’ habitatge de la Mònica Suria  i la seva filla.

La familia demana solidaritat!!! amb el suport de Cinetika, Desperdicis 07 de Sant Andreu i el veinatge del barri.

Los desahucios del ex-president Artur Mas y el de Mónica de Sant Andreu




presentamos Proceso a la Banca española: los banqueros no se irán de rositas!

10 años después del inicio de la crisis que ha sumido al país en una crisis brutal que ha dejado aparcada a un tercio de los hogares españoles en la misería, sólo tímidas iniciativas venidas desde abajo quieren poner caras y nombres a los responsables de todo. Recientemente la abertura del caso Bankia y la acción de nuestra asociación junto a otras queremos poner luz y taquígrafos al desmantelamiento de casi todas las cajas de ahoroos y que cuatro grandes bancos, en un monopolio privado sin precedentes copen el 90% del control del crédito y la emisión y la creación de moneda.

presentación

El Proceso a la Banca Española es un juicio popular que se desarrollará del 25 de febrero al 1 de abril próximos en Barcelona (tres sesiones) y en Madrid (otras tres). No se trata de una parodia se trata de reproducir lo más fiel y real posible un juicio en el que no comparecen los acusados. En su ausencia se desarrolla un proceso en el que interviene el fiscal y la acusación popular, así como la defensa (todos ellos profesionales de la abogacía). Apostaríamos que será un golpe mayúsculo a la oligarquía después del 15-M, pero en esta ocasión con conocimiento de causa, el evento abrirá los ojos a una población indefensa y sacará los colores a estos estirados banqueros que después de ocasionar un daño letal pretenden irse de rositas.

En el Proceso a la Banca el hilo conductor del juicio son los propios comparecientes en los que cada uno expone, a preguntas de la acusación, su propia experiencia vivida como víctima de las decisiones tomadas por la oligarquía político – financiera. Para confirmar ese daño aplicado a las personas particulares atrapadas en préstamos hipotecarios, empresarios de pymes y autónomos así como a la sociedad en general por un descomunal desempleo y recortes sociales para pagar una deuda soberana impagable, se cuenta con la intervención de peritos expertos. La diversidad de actos punibles desplegados por los bancos son de tal magnitud que se hace necesaria la comparecencia de “testigos de la actualidad” relevantes eruditos con la prosapia necesaria para abrir los ojos y tirar de la manta de unos hechos que la oligarquía le ha dado la vuelta a base de grandes mentiras con el fin de eludir su responsabilidad. A través del relato de las “victimas” de la aportación de “peritos expertos” y de los “testigos de la actualidad” la narración lleva al desenlace: la sentencia.

Los 21 acusados que simbólicamente se sientan el banquillo, comparecen figuradamente por el cargo que ocupan en la presidencia de la entidad financiera o el organismo de control de la Administración o por el cargo político que desempeñaron. El Proceso a la Banca Española es una acción pública no gubernamental, inspirada en el Tribunal Russel que sometió a juicio de opinión en Estados Unidos por los Crímenes de Lesa Humanidad cometidos contra el pueblo de Vietnam (1967) y posteriormente contra las dictaduras militares en América Latina (1973) y en ocasión a los flagelos contra los Pueblos de Irak (2004), Palestina (2009) y Ucrania (2014). También tomamos referencia en el Tribunal Permanente de los Pueblos, constituido en 1979, como acción de continuidad del Tribunal Russel, que en representación de la conciencia ética de los pueblos ha enjuiciado a Estados genocidas e instituciones internacionales como el Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional, en base a las convenciones internacionales de derechos humanos y en la defensa de los derechos de los Pueblos.

El juicio, es un juicio a la verdad, una verdad ocultada a la ciudadanía de este país. Quienes ostentan el control del país no han tenido la voluntad de procesar a los responsables del hundimiento de la economía y consecuentemente de la nación. Llevar ante los tribunales de justicia a los Consejos de Administración de las cajas de ahorro, plagados de políticos, muchos de ellos pertenecientes a las cúpulas de los partidos, cuando eran los principales responsables se hizo inviable. Las cajas de ahorro se reconvirtieron en bancos y necesitaron ingentes cantidades de dinero público para sanearlas y una vez liberadas de deuda adjudicarlas a los Bancos. Los Bancos que se tambaleaban, al perder la solvencia por los desmadres de una pésima gestión, encontraron la solución en un endeudamiento de la nación para salvar negocios privados. Tiene que ser, en este juicio, el pueblo contra la banca española, que a pesar del daño causado sigue actuando como si nada hubiera pasado.

El Comité organizador del Proceso a la Banca ha hecho un gran esfuerzo para que este sensacional evento se pueda llevar a cabo en el que participaran eminentes figuras, todo un elenco de destacadas personas y personalidades del mundo de la universidad, el periodismo, la fiscalidad, la banca y de aquellas actividades que desde su parcela han ido tirando de la manta con el fin de que la ciudadanía conozca lo que realmente ha acontecido que resulta antagónico con la mentira que la oligarquía nos ha contado. Ahora te toca a ti, ha llegado tu momento Proceso a la Banca Española pretende finalmente conformar un espacio de encuentro para la construcción de alternativas al sistema financiero, bancario y monetario al que estamos sometidos y el desarrollo de propuestas emancipadoras confluentes entre los diversos actores afectados por el sector bancario. Aspiramos a que sirva para ayudar a desarrollar un proceso movilizador y solidario de diferentes organizaciones de la sociedad civil. Hacemos extensiva esta propuesta a todas las organizaciones de derechos humanos, ambientalistas, campesinas, sociales, obreras, estudiantiles, de mujeres, de trabajadoras y trabajadores, nacionales e internacionales, que sientan identidad con esta propuesta y estimen que éste escenario nos permite avanzar en la construcción de la verdad y la lucha contra la impunidad de los crímenes cometidos contra el pueblo. Contamos a con tu participación. Abierto a todas las plataformas, asociaciones y movimientos sensibilizados con lo aquí expuesto, pueden contactar con: un formulario de adhesión o a través del correo procesoalabanca@procesoalabanca.es

Lo aquí escrito es tan solo el aperitivo y en próximos post iremos dando a conocer los detalles el evento y el programa. No te lo pierdas, le podrás decir a tus hijos y/o nietos “yo me uní a esa gente que se alzó contra la perdida de dignidad propiciada por unos bancos enloquecidos en busca del máximo beneficio”.

 




2017-01-28 Barcelona no està en venda – hem estat amb el veïnat ocupant les Rambles.


.
.




Manifest: no ens faran fora! -no al turisme insostenible-

No ens faran fora!

abts

Barcelona i la seva població estan patint les conseqüències de la mala gestió que durant molts anys l’administració ha fet del turisme. El 2016 la ciutat ha acollit més de 30 milions de  visitants, una xifra que molts experts ja han titllat d’insostenible. Això ha portat Barcelona al col·lapse i qui ho paga som els veïns i les veïnes, que ens veiem forçades a marxar de casa.

Els Jocs Olímpics de 1992 van obrir la veda a la reconversió massiva d’edificis residencials en grans hotels, causant la desaparició de més d’un miler d’habitatges només al barri Gòtic. A partir del 2000, els habitatges d’ús turístic (HUT) deixen de ser un fenomen aïllat a Ciutat Vella i comencen a guanyar terreny en barris adjacents com l’Eixample, Sant Antoni, el Poble Sec o Gràcia, provocant que en pocs anys la ciutat hagi passat de tenir poc més de 800 pisos turístics a prop de 20.000 i fent desaparèixer quasi 20.000 habitatges. Un pis turístic més, una  família menys.

En els darrers cinc anys els lloguers que més han pujat són els de les àrees on es concentra més oferta turística, Ciutat Vella, Eixample i Sagrada Família, on ja no es troben pisos per menys de 1.000 €/mes, obligant famílies senceres a deixar casa seva per marxar cap a barris perifèrics o fins i tot fora de la ciutat. La destrucció del parc de lloguer i la catifa vermella que Barcelona ha posat als inversors està provocant una pèrdua brutal de població. Actualment, al barri Gòtic i a la Dreta de l’Eixample ja hi ha més llits per a turistes que per a habitants.

És imprescindible aturar el creixement turístic i preservar l’habitatge, juntament amb els equipaments sanitaris, educatius i socials i el comerç de proximitat per garantir els serveis necessaris per al veïnat, així com l’activitat econòmica productiva no especulativa.

És necessari i urgent regular el sector turístic perquè, malgrat la moratòria que l’Ajuntament va instaurar al juliol de 2015 i que fins ara ha frenat  l’atorgament de llicències per a hotels i apartaments turístics, al març ja es podrien concedir noves llicències a Gràcia, a l’abril al Poble Sec i al juliol a tot Barcelona.

Cal una intervenció pública ferma i valenta. El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) ha de contribuir a garantir el dret a l’habitatge dels barcelonins i barcelonines. Malauradament el projecte presentat pel govern municipal és insuficient. Tot i congelar el creixement en algunes àrees, en deixa d’altres obertes a l’especulació i permet el creixement de places turístiques al conjunt de la ciutat. El text actual podria autoritzar la construcció d’entre 80 i 120 nous hotels a Barcelona, portant a un total de 190.000 places turístiques i superant la població total de Nou Barris.

Les persones i entitats que signem aquest manifest reclamem al govern municipal i als partits de l’oposició que treballin junts per aprovar un PEUAT més restrictiu, que reverteixi el procés d’expulsió de veïnat i eviti replicar-lo a més barris, que impliqui un decreixement real de l’activitat turística i faci avançar cap a l’extinció dels HUT a la ciutat.

Els partits que no apostin per un PEUAT realment restrictiu seran responsables de l’expulsió del veïnat i de la destrucció del teixit comercial i productiu de Barcelona.

Ens hi estem jugant la ciutat. Volem viure als nostres barris. Volem viure a Barcelona.
No ens faran fora!

> +++ INFO a >>>

 




manifest: Barcelona no està en venda

La nostra associació 500×20 s’ha adherit al manifest promogut per la Federació Associacions de Veïns i  Veïnes de Barcelona, juntament amb altres entitats de la ciutat.

ocupemrambles28gener

Barcelona no està en venda

Durant els últims 40 anys Barcelona s’ha anat construint amb errors i encerts presidits per dos factors fonamentals: d’una banda l’especulació immobiliària i, de l’altra,  la lluita dels barris per una ciutat digna i cosmopolita, que atresora una llarga història per a la supervivència de la ciutat i la seva gent.
Barcelona està en venda. En l’última dècada, el fenomen especulatiu ha adquirit una dimensió global, impulsat pel capital financer i la complicitat de les elits polítiques de Madrid i Catalunya, que volen transformar la ciutat en un gran negoci.
Aquesta cobdícia no té fre i assistim a un agreujament progressiu de la situació. El model de gentrificació de la ciutat expulsa al veïnat dels barris, fomentant la sobre-explotació turística de Barcelona com succeeix a altres ciutats. Conseqüències d’aquestes polítiques que trobem en aspectes fonamentals de la vida quotidiana de la ciutat.
Per aquests motius, denunciem i reclamem:

  • En lloc d’un volum de turisme acceptable i respectuós amb la convivència veïnal, tenim un model de turisme massificat promogut pels grans operadors turístics.
  • Tenim uns llocs de treball precaris, mal remunerats, sense drets laborals i amb retallades dels drets socials que fan imperiosa la derogació de les reformes laborals i de jubilació, així com la implementació de mesures de suport a la lluita contra l’atur.
  • L’accés a l’habitatge digne i assequible per a tothom és inexistent a la ciutat. El veïnat és expulsat per la pujada de preus del lloguer. Cal aturar els desnonaments i els desallotjaments d’espais socials per la força.
  • Volem l’espai públic per gaudir de la ciutat i conviure, no per fer negoci.
  • Cal aturar la destrucció del comerç de proximitat, que es substituït per botigues de records i per grans cadenes de moda i d’alimentació.
  • Cal aturar la destrucció del medi ambient per la contaminació que generen els vehicles privats i els creuers del port i promoure el transport públic eficient i no contaminant, i els mitjans alternatius com la bicicleta.
  • Solidaritat amb el barris mes empobrits per tal de reduir dràsticament les desigualtats socials.
  • Polítiques actives i decidides d’igualtat de gènere.

En un context de retallades en la sanitat, l’educació i l’assistència social, de saqueig a la guardiola de les pensions i d’increments abusius en les taxes universitàries, la cultura, la investigació i el jovent queden arraconats per una manca preocupant de visió de futur.
Davant d’aquesta situació, que porta al col·lapse de la ciutat, cal que les veïnes i veïns aixequem la nostra veu i ens organitzem, unint les nostres forces per barrar el pas als “enemics de la ciutat”.
Pel dret a viure a la ciutat, cridem a tothom a ocupar La Rambla.

El dia 28 de gener de 2017 a les 11h tothom a la Rambla de Canaletes.


Entitats convocants:

FAVB, Taula Veïnal d’Urbanisme de Barcelona, Observatori DESC , OACU, Desllogats, Assemblea 15M Sants-Les Corts, CGT Barcelona, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Som Paral·lel, Arquitectes Sense Fronteres, Territoris Oblidats, Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, CONFAVC, Associació 500×20 pel Lloguer Públic i Assequible, Crida Constituent, Centre Social de Sants, Associació Apropa’t, Col·lectiu d’Arquitectes Volta, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), Cortsenques Dissidents de Les Corts, Ateneu Popular de Les Corts, Arran Les Corts, Assemblea 15M Sarrià-St. Gervasi, Col·lectiu Veïnal Germanetes Illa Verda, Grup Promotor del Sindicat de Llogateres i Llogaters, CASC (Coordinadora d’Acció Social Cortsenca), Assemblea Barri Esquerra de l’Eixample, Ecologistes en Acció de Barcelona, Resistència Clínic, AVV Poblenou, AVV Defensa de la Barcelona Vella, AVV la Sagrera, AVV la Satalia, AVV Joan Maragall del Guinardó, AVV Provençals de la Verneda, AVV Clot-Camp de l’Arpa, AVV Sagrada Família, AVV el Carmel, AVV Casc Antic, AVV Can Peguera, AVV Sant Andreu de Palomar, AVV Barceloneta, AVV Zona Universitària

INFO RELACIONADA>>>




5 personas pueden acabar en prisión por oponerse pacíficamente a un desahucio en 2011

clot_2016-12-10_23-30-46La Generalitat de Catalunya, que es presenta com acusació, no vol ni parlar de retirar-se

Si aquesta és la independència que volen … NOSALTRES NO LA VOLEM!!

Activistes de la nostra Associació van participar pacíficament en la solidaritat amb Eliseo i Verónica.

Eren els inicis de la solidaritat amb els desnonaments. Aquell no era un desnonament típic d’un hipotecat que ocupaven les cámares de la televisió en aquella època, després del triomf mediàtic del moviment de les PAH.

Era un desnonament de lloguer. No era mediàtic i unes poques entitats com la nostra van demanar anar a ajudar a la familia que injustament era llançada a viure sota un pont. Era i és la viva expressió de la violència de la LAU contra les famílies pobres. A poques setmanes dels fets del Parlament de Catalunya i del desallotjament de la plaça de Catalunya pels Mossos aquest cos policial es trobava molt desacreditat. El Conseller d’Interior , el tristament cèlebre Felip PUIG, va voler donar un escarment.

Un desplegament policial antiavalots sense precedents al pais va sorprendre al dos centenars de solidàries que s’havien reunit davant del número 22 del carrer d’Andrade del barri del Clot. Avui hagués semblat una operació anti-jihadista amb helicòpter i tot. 14 furgonetes d’antiavalots i assalt al castell dels desnonats.

.Varis membres de l’associació 500×20 van ser retinguts i identificats

Manifest encausades del Clot

El 25 de juliol del 2011 vam tornar a patir la impunitat d’aquest injust sistema. Aquell dia, un nombrós grup de veïnes del Clot-Camp de l’Arpa i d’altres zones de la ciutat ens vam concentrar davant la llar de l’Eliseo, la Verónica i els seus tres fills, convocades per la Xarxa de suport mutu, per tractar d’impedir que els fessin fora de casa seva. Un desnonament més, d’entre els centenars que es produeixen diàriament. Una nova demostració de força per part d’aquells que, dia a dia, ens condemnen a patir misèria i precarietat; d’aquells que ens desnonen i ens desallotgen per seguir enriquint-se a costa de la nostra suor.

Com a conseqüència de la brutal operació policial d’aquell dia, algunes persones van resultar ferides, gairebé 40 persones van ser identificades i denunciades pels mossos d’esquadra, i una persona detinguda.

A hores d’ara, hi ha obert un procés judicial contra la Verónica i l’Eliseo. A més de ser expulsats violentament de casa seva, estaments públics com la Fiscalia i la Generalitat (la qual es persona en l’acusació) criminalitzen per defensar una necessitat fonamental, aprofundint encara més si cap, la seva precarietat.

Demanen també fins a 5 anys de presó per a 3 de les solidàries. Ho fan amb una clara pretensió: aïllar-nos en la misèria. Saben que juntes som més fortes. D’aquesta manera, no només es jutjarà la defensa de l’habitatge, sinó que també el suport mutu.

Malgrat haver perdut casa seva i gran part de les seves pertinences, l’Eliseo i la Verónica no han perdut la força i, durant aquests anys han continuat lluitant per aconseguir un pis al barri i reclamar un lloguer no abusiu, comptant amb el suport actiu dels veïns i veïnes del barri, i també d’altres barris i de la resta del territori.

Però sabem que aquest no és un cas aïllat. Recentment hem vist operatius desproporcionats per protegir les propietats privades d’especuladors com Manuel Bravo Solano, amb el banc expropiat, o diferents desnonaments per tot l’estat. No hi ha recursos per dotar de sostre a la població però no escatimen en gastos per protegir la sacrosanta propietat privada.

Cinc anys després segueixen havent-hi desnonaments, els preus dels lloguers han augmentat astronòmicament, al contrari dels nostres sous ( els que en tenen ) que han anat disminuint, el turisme gentrifica els nostres barris…. L’assalt a les institucions d’algunes, ha demostrat que des d’allí no podem canviar el status quo, per molt bones intencions que tinguem, perquè tot això ho fan senzillament perquè poden. Fins que les oprimides no teixim xarxes de solidaritat i suport mutu des dels carrers per impedir els seus abusos de poder seguiran ofegant-nos tant com vulguin.

Des dels barris seguim dient que la nostra justícia no entén que existeixin habitatges buits al mateix temps que les nostres veïnes són desnonades; seguim dient que quan les seves lleis són les nostres misèries tenim tota la legitimitat per actuar; que quan la resposta del poder és la repressió, hem de respondre amb solidaritat i suport mutu.

Des dels barris seguirem assenyalant i combatent els culpables, aprenent a autodefensar-nos de tots els abusos que patim quotidianament. Simplement, el regust d’aquella derrota ens ha de servir per ser més fortes.

Als barris… ni oblidem ni perdonem!!!

Davant els desnonaments i la repressió. Plantem cara!!

No al judici pel DesnonamentClot!

++++ INFO:




Xerrada: com Catalunya Banc cobra una hipoteca 3 cops i el fons voltor rus desnona la família

Xerrada

com Catalunya Banc cobra una hipoteca 3 cops i el fons voltor rus desnona la família

dimarts 13 – 19,30 hores – local avv.santandreu – carrer Balari i Jovany 14 – metro s.andreu (L1) – localització

_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_

  • La titulització hipotecària era i és una estafa bancària gegantina que comencem a entreveure
  • Ha hagut i hi ha un saqueig de famílies i persones!
  • La familia GARCÍA és una afectada que pot perdre l’habitatge amb els instruments legals que tenen els voltors per saquejar.

#elsGARCÍAesquedenacasa

2016-12-13-cartell-xerrada-s-andreu-tirulitzacions

+++ info relacionada




la defensa del avalista-fiador de un crédito frente a la ejecución hipotecaria

Miles de avalistas han sido perseguidos y desposeídos en los juzgados por las entidades financieras estos años de estafa financiera. Muchos matrimonios, amistades y sobre todo familiares han sido destrozados por la impacable maquinaría ejecutiva. Las posibilidades de salvarse han sido prácticamente nulas pero poco a poco se han abierto distintas posibilidades de defensa.

avalista_fiador2

En primer lugar hay que  decir que el crédito hipotecario podría llevar una cláusula contra la excusión del fiador solidario o avalista. La defensa de excusión según la Wikipedia es:

El beneficio de excusión es el derecho que tiene el fiador de oponerse a hacer efectiva la fianza en tanto el acreedor no haya ejecutado todos los bienes del deudor. Mediante el uso de este derecho el fiador le dice al acreedor que se dirija en primer término contra los bienes del deudor principal antes de dirigirse contra él.

Este derecho se justifica por la razón de ser de la fianza, que consiste en proporcionar al acreedor más firmes herramientas de satisfacción de su crédito contra el deudor principal, pero sin desplazar definitivamente a este último de su obligación.

Eso quiere decir que el acreedor sólo puede cobrar del avalista-fiador el valor no cobrado al deudor cuando se acaba el proceso de ejecución hipotecaria, pero no puede incluirlo directamente en el mismo como codemandado por falta de legitimación pasiva. Hay sentencia en ese sentido en Écija. +++ INFO AQUÍ>>>>>

-*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_

Igualmente cualquier cambio en las condiciones del crédito hipotecario sin la firma del avalista o su consentimiento manifiesto lo liberan de la carga de ese artículo del Código Civil. Está sentencia de la Audiencia de Barcelona lo confirma>>> La Audiencia Provincial de Barcelona, mediante Auto nº296/2013, de 3 diciembre de 2013,  confirma en apelación la decisión del Juzgado de Primera Instancia, número 3, de Cornellá de Llobregat, de anular la ejecución contra el avalista de una hipoteca desde el momento que el banco y el deudor principal habían acordado, sin intervención y consentimiento de la fiadora, la modificación del contrato consistente en la ampliación del capital prestado, la prolongación del plazo de devolución y la modificación del tipo de interés, tanto el inicial como el variable inicialmente pactado.

-*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_

Otra defensa del deudor ha sido demostrar que la hipoteca está titulizada.

Según la legislación española la venta o cesión de un crédito comprende la de todos sus derechos accesorios. Para transmitir la garantía de la hipoteca será necesario transmitir el crédito y, a la inversa, si el crédito se transmite, determina la transmisión de la garantía. El Artículo 1528 del Código Civil: “La venta o cesión de un crédito comprende la de todos los derechos accesorios, como la fianza, hipoteca, prenda o privilegio“. Cómo usted dice se vende el paquete completo.
Eso significa que en un juzgado, el abogado defensor debe esgrimir ese artículo cuando el banco cedente reclama los bienes de los avalistas en un crédito titulizado…. ¡en todo caso que reclame la Sociedad Gestora!
Explicado de otra manera, al transmitirse estos créditos en el proceso de titulización, se modifican sustancialmente las condiciones principales del préstamo, es decir se produce una novación (artículo 1203.1º) que extingue necesariamente la fianza. ¿Por qué? Pues porque se modifica la persona del acreedor y no solo eso sino que la propia relación entre deudor y acreedor queda modificada por el Real Decreto 716/2009 debido a que su artículo 4.4 no permite renegociar de ninguna forma la hipoteca sin el consentimiento del “sindicato de bonistas” o de los “partícipes” en un fondo de titulización. (Asociación Hipotecados Activos)

Por lo tanto, se entiende que el aval quedaría extinguido cuando se produce la cesión de la hipoteca al fondo. En la normativa que regula los fondos de titulización no se recoge nada sobre el tema, por lo que no se puede actuar contra los avalistas.

-*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_

Por otra parte, es cierto que la venta de la hipoteca sin conocimiento del deudor es una novación o así ha sido utilizado por diversos abogados en la defensa de un deudor que desconocía que su acreedor había cambiado. Pero ojo, es el banco el que ejerce la ejecución para que eso pueda utilizarse.

-*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_

El TJUE (Tribunal de Justicia de la Unión Europea) ha generado jurisprudencia en amparo de los derechos de los avalistas españoles frente a los abusos bancarios, bien por la nulidad de la cláusula de renuncia de avalista al beneficio de excusión, por suponer una renuncia injustificada de los derechos del consumidor, impuesta por las entidades prestamistas, sin negociación individual que la justifique ( Sentencia de 26 de Septiembre de 2014, del Juzgado de lo Mercantil nº 1 de Donostia ) bien, cambiando la jurisprudencia respecto a la polémica existente sobre la posición que ocupan los fiadores en las ejecuciones hipotecarias.

-*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_

Igualmente, la Ley de Medidas para la protección de los deudores hipotecarios salva a los avalistas de la ejecución hipotecaria cuando estos se encuentran sin recursos. Así está establecido en el artículo 3 bis del Real Decreto-ley 6/2012, de 9 de marzo, de Medidas Urgentes de Protección de Deudores Hipotecarios sin recursos.

-*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_

También le puede interesar: la defensa del avalista, Catalunya Caixa y Anticipa Real State-Blackstone.