Lourdes Garcia: Que hi hagi tanta gent que no pugui pagar el lloguer, és culpa del sistema econòmic

<- ->

Descripción de Lourdes García (500×20) a sicom.cat:

<-‘Que hi hagi tanta gent que no pugui pagar el lloguer, és culpa del sistema econòmic’->




La nociva precarietat a l’habitatge: càstig judicial “exemplar” per a famílies obligades a ocupar.

En els darrers temps estan entrant en el jutjats centenars de demandes contra famílies la única culpa que tenen és que la precarietat econòmica les deixa fora del mercat lliure de l’habitatge ( 98,5% de la ciutat). No tenen ni perfil financer per comprar o llogar un habitatge i es veuen obligades a ocupar habitatges principalment de bancs que tenen milers de pisos buits de la seva propietat.

Els bancs han canviat l’estratègia en els darrers temps. enlloc de demandes civils per ocupacions… presenten demandes penals per usurpació. Aquesta figura és molt controvertida doncs, els piso dels bancs, no són habitatges habituals de ningú i per tant no és una usurpació. Però com la via penal es més ràpida, en aquest clima securitari i de por contra els ocupes que han creat els mitjans de comunicació, opten per aquest camí que té una resolució més ràpida si el jutge accepta la demanda… cosa que no sempre passa. Es donen sentències diferents per fets assemblats.

La demanda penal SÍ que té conseqüències greus per a la família amb petits que ocupa un habitatge. I especialment greu per al grup d’immigrants amb procés de regularització de la seva nacionalitat o estada legal al país. Han hagut sentències fins i tot amb multes – a famílies sense recursos- o penes de presó en cas de no pagar que a més suposen que els tràmits d’estrangeria queden congelats per molts anys.

Els cassos que us presentem són suficientment èxplicits de com els drets humans són trepitjats per entitats financeres tant privades com públiques. Demanem solidaritat!

El caso de Carmen y sus dos hijos menores.

  • La Carmen tiene una demanda por usurpación de la SAREB en un juzgado de la ciudad de Barcelona.
  • El juicio se ha suspendido diversas veces por intermediación de los servicios de vivienda – SIPHO- de la ciudad. La idea es que Carmen consiguiera un alquiler social con una renta acorde con su situación económica y familiar. Parecía que la Sareb – Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria – accedía al acuerdo pero finalmente no ha suspendido la demanda y se vera este martes díoa 13 de febrero del 2018.
  • Posibilidades sobreseimiento, porqué no es un delito de usurpación, sentencia a favor del Banco Malo – pagado por todos- para el desalojo inmediato y posibilidad de multa que pueden llegar a varios miles de euros. Un sinsentido absoluto.

Los hechos:

La Carmen llego 2009 al país, procedente de Latinoamérica. Es argentino-peruana y tiene una unidad familiar monoparental de dos hijos: el mayor con problemas de salud pero muy inteligente y una hija pequeña de 4 añitos que es un Sol rebelde.

Vive en el distrito de Nou Barris y desde que llegó lucha por tirar adelante su familia en trabajos en negro…. quién ocupa no la contrata para no pagar impuestos. Hace un tiempo ya tiene un contrato legal de trabajadora doméstica que le obliga a pagarse los autónomos pero le deja un pequeño margen de dinero que sólo da para sobrevivir pero no para pagar un alquiler. Está esperando los trámites de extranjeria para residencia definitiva.

Nunca tuvo una situación económicamente holgada para que nadie le quisiera alquilar un piso. Ha vivido en habitaciones hata encontrar el piso que ocupa pero que es querida por sus vecinos.

Una sentencia contra ella, destruiria una mujer que ha hecho un esfuerzo enorme por sacar adelante sus hijos, y dar su esfuerzo al país que la acoge. Una sentencia contra ella, la pondría a ella y a sus hijos en una situaciónmuy delicada y aún más precaria y más sufrimiento.

Hace falta esto para que la Sareb gane unos miles de euros más por una vivienda de un barrio obrero?

Barcelona, 11 de febrero de 2.018

Associació 500×20 El lloguer públic i assequible.

El Cas de Gabriel i Rosalía.

  • Sentència penal de la Audiència Provincial de Barcelona: Abandonar l’habitatge en un mes i multa-pena de 180 € a cadascú. A raó de 1 dia de cárcel per cada 2 €.
  • Familiars que hi conviuen: Una filla i 2 netes de 3 anys i 4 mesos respectivament.

Els fets:

En Gabriel va arribar a Espanya al any 2.004 procedent de la República Dominicana. A l’any 2.007 va arribar la seva dona.

En un principi vivien al carrer Almansa del barri de Verdum en règim de lloguer fins que al 2.008 es van hipotecar amb Catalunya Caixa i es van anar a viure a Trinitat Vella. Pagaven 1.100 d’hipoteca, tots dos treballaven.

En el 2011, en no poder pagar l’hipoteca doncs tots 2 estaven a l’atur son desallotjats del seu domicili i se’n van anar a viure a Santa Coloma de Gramanet amb la seva filla que estava en règim de lloguer.

En el 2014 la situació econòmica de la família es molt precària i en no poder pagar el lloguer decideixen ocupar tots plegats una vivenda buida de banc al Turó de La Peira.

Als 7 mesos de viure allà els arriba una demanda penal que perden en el jutjat d’instrucció. El seu advocat apel·la i el cas entra a la Audiència Provincial. En el mes de maig de 2017 el Provincial dicta sentència i es condemnat.

Actualment està a la espera de que, en no haver entregat l’habitatge el jutge dicti diligència de desnonament.

Les claus del cas:

Com es pot comprovar aquesta família mai ha tingut un habitatge estable en no ser solvents econòmicament segons les lleis dictades pels mercats.

Les institucions públiques no s’han preocupat d’una unitat familiar amb menors que no tenien on viure i no li van oferir una alternativa.

Com queda demostrat en Gabriel i família han hagut d’ocupar un pis en desús de la banca per necessitat i no amb la intenció d’apropiar-se d’aquest ben, per lo tant no es culpable del delicte de usurpació tal i com aseberen els jutges.

Les conseqüències de ser culpat de delicte no son tan sols les descrites a la sentència. Altres conseqüències derivades son els antecedents penals que poden obstruir processos relatius a la immigració o l’accés a la funció pública.

Barcelona, 4 de Juny de 2.017

Associació 500×20 El lloguer públic i assequible.

+++ MÉS INFORMACIÓ +++


 




asc.500×20 amb l’aturada general per dignitat




Comunicat de suport i concentració per a les encausades de la Vaga General del #14N a Nou Barris.

El 14 de novembre de 2012, Nou Barris es va mobilitzar, amb la resta de pobles d’Europa, en una jornada d’acció, vagues i solidaritat per dir NO a les polítiques d’austeritat i de retallades aplicades pels governs i dictades pels “mercats”, els especuladors i els grans bancs. La consigna va ser molt clara, no paguem la factura d’una crisi de la que no som responsables.

Aquest dia es va realitzar l’habitual cercavila informatiu, convocat per partits polítics, tots els sindicats i les principals entitats veïnals, i amb la participació de centenars de veïns, que va caminar durant més de 4 hores pels principals carrers de Nou Barris en un ambient reivindicatiu però pacífic.

El mateix dia 14 va ser detingut en Carles, veí del barri de Porta membre de la CGT i de la Trobada Alternativa de Nou Barris, i l’endemà va ser el torn d’en Francisco, veí del barri de Guineueta i membre, en aquell moment, del 15M i l’assemblea per l’habitatge digne 500×20.

Tots dos van ser detinguts a la porta de casa seva, el que demostra que se’ls coneixia i que se’ls perseguia per part de la unitat d’informació dels Mossos d’Esquadra.

Al Carles l’acusen de diversos desordres públics, danys, i posar en perill la seguretat viària (tallar el carrer) i al Francisco de ser l’autor intel∙lectual d’aquests fets i per participar també en els mateixos. Per aquestes acusacions, la fiscalia sol∙licita quatre anys de presó a cadascú, a més del pagament de 15.400€ en total.

L’estada de 48 hores a comissaria del Carles, allargada en el temps de forma injustificada i la detenció paralitzada durant 24 hores del Francisco, va provocar que la instrucció i recerca policial fos portada a terme la Magistrada Carmen García Martínez, coneguda en relació al ja conegut Cas 4F (Ciutat Morta), que va incidir en la injusta entrada a presó de quatre ciutadanes, sent una d’elles Patricia Heras, que es va acabar suïcidant.

Per tot això, el Comitè Unitari de Vaga General de Nou Barris, exigeix a la Fiscalia General de l’Estat la retirada de les acusacions i l’absolució d’en Carles i en Francisco.

US CONVOQUEM A LA CONCENTRACIÓ A LES PORTES DE LA CIUTAT DE LA INJUSTICIA EL PROPER DIMARTS DIA 19 DE SETEMBRE A LES 9:30 HORES DEL MATÍ, I A LES 8:45 AL METRO LLUCMAJOR (PLAÇA REPUBLICA) PER ANAR TOTES JUNTES DES DE NOU BARRIS.

!!!!!!!!!!!! FRANCISCO I CARLES ABSOLUCIÓ!!!!!!!!!!!!!!!!!




2017: el experimento #VidaLaietana y el edificio 15-O ocupado en el 2011 en el barrio de Verdum.

Conversión de edificios a ALQUILER PÚBLICO Y ASEQUIBLE

Creemos necesaria la comparación de las dos experiencias, sobre dos procesos que pudieran haber tenido el mismo resultado pero el desenlace feliz sólo ha sido para el primero: #VidaLaietana . Esta entrada pretende poner en alerta a las entidades que luchamos por el derecho a la vivienda para no cometer errores que son dolorosos y costosos a largo plazo para familias y activistas. Nos referimos a la ocupación de edificios públicos, de inmobiliarias o de entidades financieras.

més de 300 persones muntaen una assemblea a la plaça de Verdum

El 15 de Octubre del 2011, en plena efervescencia del movimiento 15-M, se realizó una manifestación bajo el lema: l’indignació a l’acció … mobilització mundial. Había 3 columnas de colores y la verde reivindicaba el derecho a la vivienda. Un sorprendente dispositivo en que participó nuestra asociación llevó esa columna verde de + de 1500 personas en metro desde plaza Catalunya a NouBarris y ayudaron a ocupar un edificio que estaba vacío desde hacia años, en el barrio de Verdum propiedad de Cajamar. La alegría desbordante del éxito siguió al alojamiento de alguna de las familias que esperaban un techo en nuestro distrito en un momento en que los desahucios ya caían a plomo en el que sería el distrito más castigado del país.

Recién llegado a la alcaldia Xavier Trias, de CiU, en un discurso en el cercano parque de la Guineueta, dos días después, renegaba de esas prácticas anti-sistema. Se creo una asamblea de gestión del edificio y poco después llegaban los primeros problemas junto a nuevas familias por el efecto llamada. A la asamblea se presentaron los antiguos propietarios del solar donde en permuta tenían tres pisos. Junto a ello, la aparición de los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento y los Mossos de Esquadra primero camuflados y después en servicio oficial. Los Servicios Sociales y el responsable de comunicación de la Alcaldía rápidamente se pusieron en contacto asegurando su interés en buscar soluciones al conflicto

La asamblea tomó un portavoz para la prensa y televisión que llegaba ávida de las formas nuevas de lucha. Los conflictos dentro de la asamblea de familias, activistas y gente del barrio se dieron en varios frentes:

  • Los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento buscaron tener información de las familias para encontrar vías de comunicación y ayuda. Un sector de los ocupantes principalmente activistas se negó a ninguna negociación.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a respetar las viviendas de las familias que habían negociado con el constructor la permuta.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a abrir la posibilidad de negociar la compra del edificio por el Ayuntamiento, a precio de saldo a Cajamar, para convertir las viviendas en pisos sociales.
  • La Asociación de Vecinos de Verdum, en una profunda crisis desde hacía muchos años, nunca dio soporte a la ocupación y por lo tanto a contrabalancear una salida negociada. Igualmente La Coordinadora de Avv y entidades de Nou Barris tampoco quiso entrar en el conflicto social de denuncia que suponía aquella ocupación. El movimiento vecinal nunca entendió desgraciadamente la conversión de la vivienda como un objeto financiero en la crisis que se estaba cociendo en todo el planeta y la problemática de los desahucios que ya caían a plomo en el distrito
  • Si el movimiento 15-M que dio cobijo a la ocupación, permitió ver con simpatía la ocupación, los conflictos dentro del edificio, algún que otro incendio en uno de los locales y el enfrentamiento con algunos jóvenes del barrio malbarataron esa simpatía inicial.

Nuestra Asociación, defendió desde el inicio, que con el soporto del vecindario era posible una negociación pública de las condiciones de vida de las familias, la mayoría en paro y con niños. El proceso aunque complejo suponía de facto aceptar que las políticas sociales de vivienda  y servicios sociales  estaban fallando en muchos aspectos. Con los meses, los canales de comunicación se cortaron y las familias algunas con problemáticas complejas se quedaron a merced de las circunstancias.

Defendimos a ultranza la conversión del edifico en viviendas de alquiler público y asequible para lo cual el Ayuntamiento o la Generalitat debería comprar a precio de tanteo y retracto el edificio abandonado. No era una idea descabellada y seguramente hubiera dado una salida distinta a la constitución del Banco malo que ha sido un desastre financiero para el país. El sector mayoritario no estaba de acuerdo, en otras palabras quería vivir ocupando sin más y supuestamente consolidar esa ocupación.

Nuestra entidad para dar un vuelco a la campaña de prensa contra la ocupación que se inició vimos en los propietarios de la permuta una oportunidad para dar el vuelco. Aceptar su derecho a las viviendas de la permuta y demostrar que los “ocupas” respetábamos la propiedad de esas familias estafadas en la burbuja. Con el sector mayoritario no fue posible llegar a ningún acuerdo. No quisieron respetar esas viviendas y supuso un enojo importante en el barrio, porque eran una familia conocida, que provocó enfrentamientos con vecinos.

Nuestra asociación después de algunas semanas dimitió como portavoz de la asamblea por no tener un apoyo mayoritario y poco después abandonamos la asamblea del edificio porqué creímos que las decisiones tomadas no se correspondían con los objetivos iniciales. Las asambleas del 15-M de Nou Barris que se celebraron en la plaza contigua al edificio se fueron vaciando hasta que se decidió volver a la marquesina de la Vía Júlia.

Con los meses se iniciaron los conflictos entre familias y entre familias y activistas ocupantes del edificio, donde las asambleas interminables agotaban a gente poco acostumbradas a esas dinámicas. Los tímidos intentos de enraizar en el tejido asociativo después de lo acontecido se hicieron más complicados (1). Hubo un incendio. “Desaparecieron” partes estructurales y materiales de la obra que aún quedaban para acabar el edificio y un largo sinfín de problemas con el agua, la luz, etc. Seguramente no nos dimos cuenta de la magnitud del cambio de lo que proponíamos pero recientemente alguna familia en los medios de prensa, después de las recientes ocupaciones en la ciudad, han pedido la intervención en el sentido que propusimos hace 6 años: la conversión del edificio Almagro en viviendas sociales – alquiler público- del Ayuntamiento.

Una CRONOLOGIA DE LOS HECHOS:


Nuestra Asociación participó en la reivindicación de diversos colectivos de Barcelona para que el edificio de Via Laietana se convirtiera en alquiler publico. El acuerdo con el Ayuntamiento actual había inspirado nuestras propuestas con el edificio del 15-O de la calle Almagro:
salva TORRES


(1) Blog del edificio Almagro – 15O- actualizado del octubre del 2011 al 2012.

(2) comunicat de premsa sobre acord amb equip Govern municipal.




Rafaela, María, Amalía, dominicanas, madres, trabajadoras y luchadoras de una economía de lo común.

Sabemos del trabajo y de la lucha invisible de muchas mujeres que están con nosotras en la conquista del derecho a una vivienda digna y asequible porqué sabemos que sin vivienda no hay ni vinculos sociales i afectivos ni arraigo en la comunidad.

¿Qué son los trabajos de cuidados? ¿Dónde y como se cuida la vida? ¿Qué es la deuda de cuidados?

Transforma la realidad: Pistas para un modelo de vida sostenible.

+++ INFORMACIÓN EN >>>

La economía de los cuidados.
Economía de cuidados: una alternativa justa a la austeridad.




11º aniversari 500×20! ho celebrem xerrant sobre la tesi del “capitalisme feudal” amb Antonio BAÑOS

Des de l’any passat, amb la celebració dels 10 anys de la fundació del nostre moviment al districte de Nou Barris, volem que la festa sigui també un espai cómode on durant una estona debatre cap a on va la nostra societat. Vam instaurar les tertúlies sobre llibres que ens interessen i escriptors que tenen idees pròpies.

Aquest cop serà la segona vegada. La nostra petita festa d’aniversari, aquest 2017, tindrà com protagonista l’escriptor, periodista i ex-diputat de la CUP, Antonio BAÑOS BONCOMPAIN. A més de veí del barri, ha escrit un llibre sobre les tendències últimes del capitalisme: POSTECONOMIA…HACIA UN CAPITALISMO FEUDAL. Ens interessa el tema del deute com eina per a subjugar persones i pobles que utilitza l’elit financera mundial.

Acompanyarà en la tertúlia amb l’Antonio el nostre company Salva TORRES, que amb molta altre gent, porta al peu del canó des de l’inici.

Repartirem per sorteig llibres entre els associats especialment i un per a convidats. Us podeu fer socis en el moment per ajudar a la nostra tasca perquè l’habitatge sigui un dret fora del mercat.

Farem musiqueta ambiental amb un berenar per a tota l’assistència…… i a les 21 hores tots a casa

Us esperem per a fes-vos pensar i per passar-ho bé!!!

Fes difussió!




xerrada: L’Encariment de l’Habitatge: Turisme i Especulació.

Encara no hem sortit de la crisi en que ens ha situat el capitalisme.

El treball no garanteix un sou digne i la pobresa es cronifica.

Els preus de l’habitatge tornen a pujar i els desnonaments continuen.

Per analitzar què està passant i per debatre com fer-hi front des de la lluita veïnal i des de l’empoderament dels barris tindrem amb nosaltres a:

Salvador Torres, activista veïnal i de l’Associació 500×20 pel Lloguer Públic i Assequible, http://500×20.prouespeculacio.org/

Joaquim Delgado, de l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible), https://assembleabarris.wordpress.com/.
Organitzen: L’Observatori Guinardó-Can Baró, l’Assemblea Social Guinardó-Can Baró i l’Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall.



Barcelona vol posar fre als desnonaments de hipoteques revenudes a fons de titulització.

Esquerra Republicana de Catalunya va presentar en el darrer plenari de la ciutat, el passat 28 d’octubre, una proposta que vol posar fre als desnonaments de famílies per execució de una hipoteca que havia estat revenuda a un fons de titulització.

roda-de-premsa_titulitzacions_erc

El moviment “Ni dación ni pago” impulsa aquestes propostes a molts ajuntaments demanant que la classe política posi fre a un mercat de revenda de crèdits que ha adquirit dimensions astronòmiques: 842.119 milions d’euros. La descoberta de la titulització hipotecària des del blog “Ataque al poder” – Jose Manel Novoa- i el suport de associacions com la nostra han permès extendre per tot el pais aquest fet totalment anti-social i especulatiu.

Al mesos de signar una hipoteca, els deutors no saben que el banc s’ha venut el crédit en el mercat AIFF de renda fixa i que els propietaris del deute, bonistes – tenidor dels bons de titulització- poden trobar-se a les antípodes del planeta. No ho sabran perquè els gabinets d’advocats dels bancs elaboren la normativa que aproven  “sus señorias en el Parlamento”.

Aquesta normativa aprovada per tots els partits del règim permet al banc no dir res, no inscriure la venda al registre de la propietat, quedar-se amb el pis i endossar les pèrdues al fons de titulització. Aquest a mans de bancs europeus acaben retornant les pèrdues com deute públic a l’Estat espanyol. Se’n diu: privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues.

En aquest ple, en una atmosfera enrarida, per la voluntad de CiU de preparar una moció de censura contra Ada Colau es va presentar una proposta d’importància cabdal x milers de famílies. La proposta va perdre pistonada per aquest fet però sembla que a CiU li són més importants aquests temes que salvar persones.

2015-10-29 desnonament sagrera_web
desnonament a la Sagrera de hipoteca titulitzada.

una eina molt important contra els desnonaments hipotecaris que cal usar ja!

La mesura va ser aprovada amb els vots de ERC, BEC, CiU, PSC i CUP. D’altra banda PP i C’s es van abstenir al·ludint que aquella resolució traspassava l’àmbit competencial del consistori. Aquest Consistori i el Govern municipal, haurà de posar-se a treballar de valent perquè té feina:

  • Una reunió de jutges de Primera Instància de Barcelona va decidir que això de l’oposició a les execucions hipotecàries per titulització del crèdit no servia per a res i devien continuar endavant els llançaments de famílies. Estem a favor de la separació de poders i no direm que la classe política ha de marcar el camp judicial. Però es evident que hi ha un poder obscur que si té cpacitat de dictar als jutges coses que són capaços de contradir la mateixes circulars del Banc d’Espanya.
  • Les oficines d’Habitatge de la ciutat comtal han d’assegurar que l’assessorament hipotecari contempli la titulització com a eina d’oposició a l’execució hipotecària. S’ha de formar al personal sobre la matèria i especialment als advocats de les esmentades oficines.
  • desplegar les mesures aprovades permeten assegurar els drets dels deutors de la ciutat front al procés sumaríssim de l’execució hipotecària.

Us deixem amb les mesures aprovades en la moció de ERC:

ERC EXIGEIX TRANSPARÈNCIA EN LES TITULARITZACIONS D’HIPOTEQUES

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya sempre hem estat al costat de les persones que han patit la crisis econòmica i hem mostrat la nostra preocupació pels desnonaments i la situació d’indefensió que molts famílies han patit quan la crisi ha portat a una reducció dels seus ingressos. És per aixòm, i dins de la recerca de solucions per les persones que poden perdre casa seva vam creure convenient presentar la proposta per exigir transparència a les titularitzacions. Una eina per lluitar contra la situació d’indefensió de les persones que tenen una hipoteca arran del procés de titularitzacions que bancs i caixes apliquen a tot tipus de crèdits.

Per aquesta raó i atès que la Llei 19/1992, de 7 de juliol, sobre Règim de societats i Fons de titularització, permet que no hi hagi publicitat registral sobre la transferència al Registre de la Propietat, el passat 28 d’octubre vam proposar que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona insti al Govern espanyol a:

  1. Exigir a la Comisión Nacional de Valores que exerceixi com un veritable registre públic, organitzant els fulls, escriptures i annexos d’actius titularitzats, a fi de poder oferir a les famílies afectades de forma clara i accessible, la informació i certificació de si la seva hipoteca ha estat titularitzada i en quin fons d’inversió.
  2. Instar a l’impuls de les modificacions legals oportunes per tal que es garanteixi el compliment de l’obligació d’inscriure al Registre de la Propietat la cessió de la titularitat d’un crèdit hipotecari, amb la finalitat de dotar de major transparència i accessibilitat a la informació  referent a les titulitzacions d’hipoteques i dotar de majors garanties als deutors afectats.
  3. Sol·licitar a els entitats financeres que publiquin al seu web, al costat del full i l’escriptura de constitució del fons, la relació d’actius que componen aquest fons de titularització.
  4. Comunicar aquests acords al Jutjat degà de Barcelona per a què, si s’escau, pugui acordar la suspensió dels procediments d’execució fins que cada entitat financera remeti certificació de si el préstec a executar ha estat titularitzat o no.
  5. Enviar una còpia d’aquesta proposició a les oficines centrals de les entitats financeres amb sucursals a la nostra ciutat, al Parlament de Catalunya, a les formacions polítiques, sindicats, associacions veïnals, de consumidors i plataformes contra els desnonaments i per la defensa del dret a l’habitatge digne.
  6. Incloure a la pàgina web municipal un apartat amb informació sobre el problema de les titularitzacions, orientacions perquè el consumidor pugui saber si el seu préstec hipotecari ha estat titularitzat o no per la seva entitat financera i les mesures d’actuació i protecció, així com promoure des de l’Oficina Local d’Habitatge sessions informatives i d’orientació gratuïtes a tots els barris de Barcelona.
  7. Que l’Ajuntament de Barcelona insti a la Diputació de Barcelona, en el marc de les seves competències en matèria de consum, així com a la Generalitat de Catalunya, a través d’un servei específic d’OFIDEUTE, perquè atenguin les sol·licituds que no s’estan atenent dels ciutadans que es trobin en una situació de llançament hipotecari.

Un cop aprovada la proposició i com a regidora-portaveu adjunta del Grup Municipal d’ERC, em poso a la vostra disposició per tal de treballar conjuntament en defensa del dret de l’habitatge i per a obtenir la implicació de les institucions públiques davant l’emergència habitacional que viu la nostra ciutat. No dubteu, doncs, a contactar-me per a tot allò que us pugui ser d’utilitat.

Montserrat Benedí i Altés

Grup Municipal ERC

>/p>




Barcelona necessita un sindicat de llogaters

Fa unes setmanes a la crida de l’Observatori de drets socials, DESC, diverses entitats socials s’han començat a reunir per tractar les dificultats cada cop més grans de poder llogar un habitatge per viure a la ciutat. La nostre entitat ha començat a participar de les reunions doncs creu que més que mai el procés de internacionalització de la ciutat està expulsant als veïns de tota la vida per gent de pas, turistes que venen a gaudir de una ciutat de cartró-pedra despullada de la seva seva veritable gent, costums i cultura.

Els inversionistes foten fora la gent dels barris!

Els preus dels lloguers s’han disparat a Barcelona a nivells d’abans de la crisi. Al 2015 més d’un 20%. En 35 dels 73 barris de la ciutat la renda supera el salari mínim (655,20€). El 90% dels desnonaments són de famílies que no poden pagar el lloguer.

No es tracta només de poca oferta sinó que cada cop més els preus no són a l’abast dels sous que es cobren a la ciutat. És un fenomen global que hem tractat altres cops en aquest blog que té conseqüències greus per a la nostra gent. La seva base  són les injeccions massives de diner electrònic del BCE i la Reserva Federal als bancs per salvar-les el cul! O sigui que els compren el deute i amb els diners tornen al mercat a buscar inversions o oportunitats rendibles. Igualment els inversionistes més rics de casa nostre operen de la mateixa manera. Si als anys 30 no hi havia diners per posar un tros de pa a la boca ara el problema es que les classes populars no tenen on aixoplugar-se.

 

Sí, Barcelona necessita un sindicat de llogaters, com hi ha a altres països d’Europa. Per això, nosaltres volem:

  • Un sindicat apartidista que entronqui amb les lluites populars dels anys 30, de la vaga de lloguers, contra les pujades abussives d’un dret bàsic i fonamental com es l’habitatge.
  • Un sindicat unitari, on hi capiguem totes, per representar el veïnat popular que viu de lloguer i el rebut representa més del 30% dels ingressos de la renda familiar.
  • Necessitem un moviment fort de llogaters a cada districte, arrelat amb les entitats socials del territori.
  • Un sindicat capaç d’organitzar, mobilitzar i aturar desnonaments sense alternativa.
  • Un sindicat per obrir canals de negociació amb l’Administració i amb capacitat negociadora amb les Càmeres de la propietat, APIS, administradors de finques, grups immobiliaris, SOCIMIS, grans tenidors d’habitatge com les entitats financeres, etc

FORA ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA!

VOLEM UN HABITATGE DIGNE ALS NOSTRES BARRIS!

EL LLOGUER PÚBLIC I ASSEQUIBLE!

SIGUES UN LLOGATER ACTIU AMB NOSALTRES!

SÍ…ELS DESNONAMENTS ES PODEN ATURAR!




SICOM amb 500×20: aturant el desnonament d’una llogatera.




03/10/16 Día Mundial del Hábitat – La vivienda lo primero

L’Associació 500×20 se suma al Dia Mundial de l’Habitat de l’ONU – 2016, que es celebra el primer dilluns del mes d’octubre de cada any, amb aquesta declaració, reproduïm la declaració de l’ONU, fem una paradeta al districte de Nou Barris i dos debats: un amb la gent jove del Districte y un altre amb els moviments socials i amb la Casa Gran sobre la bombolla del lloguer a la nostra ciutat.

dia-mundial-habitat3 d’octubre de 2016

dia mundial de l’habitat.

l’habitatge el primer de tot

 

Declaració:

Avui es celebra a tot el món el dia mundial de l’habitat. Un dia per reflexionar sobre el dret que tenim totes les persones a gaudir d’un habitatge digne, en un entorn segur i sostenible.
Avui ens recordem dels milions de persones desplaçades dels territoris on vivien. Desplaçats a causa de les guerres, del imperialisme econòmic i dels interessos geoestratègics dels governs.
També ens recordem dels milions de persones que viuen en condicions infrahumanes, sense accés a l’aigua i als serveis mínims per poder desenvolupar una vida digna.
També avui us volem recordar que el dret a l’habitatge en els països desenvolupats està segrestat pels interessos rendistes.
En les grans ciutats europees assistim a una gentrificació dels barris que foragita a les classes populars cap al extraradi degut a unes polítiques neoliberals que prenen les nostres ciutats com una mercaderia.
Es per això que avui fem una crida a les institucions per que implementin les polítiques necessàries per fer front als poders econòmics que especulen amb el dret a l’habitatge
També fem una crida a les forces socials per que s’organitzi per fer front als nous virus especulatius que ens assoleixen: la bombolla del lloguer i l’assetjament turístic.

¡¡¡ EL DRET A L’HABITATGE FORA DEL MERCAT¡¡¡
ASSOCIACIÓ 500X20.

.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

DEBATS:




2005-16 – deu anys de 500×20 lluitant pel dret a l’habitatge a Barcelona

finals 2005 – s’inicia la lluita pel dret a l’habitatge al districte de 9Barris

gener 2006 – es publica el manifest fundacional a prouespeculacio.org

Nou Barris sempre ha estat el districte capdavanter a Barcelona en el dret a l’habitatge

cartell_festa_10anys_500x20_web2

En plena bombolla immobiliària, a la tardor del 2005, quan es construïen al país més habitatges que en Europa, en temps del tripartit i del govern barceloní de PSC- icv, va néixer l’Assemblea per l’Habitatge Digne de NouBarris  (AHD NouBarris).  Petits col·lectius del barri van posar el dit a la nafra del model de creixement basat en la depredació i el menyspreu per l’habitatge públic… L’habitatge era una mercaderia i es constituïen hipoteques com a xurros. A les intervencions als plenaris de Districte se’ns mirava com a marcians i la prepotència era la moneda de canvi habitual de la classe política.

El diumenge 15 de gener del 2006 es publicava la Carta de presentació de l’ADHD, aquesta deia “sobre la problemàtica de l’accés a l’habitatge i els preus abusius dels pisos ( tant de lloguer com compra ) i la repressió i censura que sofreix qualsevol crítica o alternativa a aquesta situació ( murals, okupacions, articles,… ).

En conjunció amb el Taller contra la Violència, on Ada Colau -actual alcaldessa- s’iniciava en la lluita social, es va fer al març del 2007 un concert a l’Ateneu Popular organitzat per Pigmeos Revoltosos, els diners dels quals es van destinar en part a finançar la publicació del llibre “el cielo está enladrillado“. Aquell dissabte vàrem comptar amb la presència de l’Ada.

Al 2008, després de la publicació de la Llei del Dret a l’Habitatge, una bona part dels activistes ho van deixar. El dissabte 23 de febrer del 2008, una nova xerrada a l’Ateneu Popular, sobre habitatge públic al 20% del sou, amb la participació de Gerardo Pisarello – vice-alcalde actual de BCn-  i Jaume Asens va obrir la nova etapa de l’Associació 500×20.

Al mes de gener del 2011 l’Asc. 500×20 s’enfronta als primers reptes de la crisi. Donem recolzament a José Luís BURGOS a la seva sentada davant del Santander de pg. de Gracia durant 3 mesos i finalment el dia 12 de gener del 2011 aturem el primer desnonament d’una família ocupa, d’ètnia gitana, d’un habitatge públic. Al juny participàvem en l’acampada i el moviment 15-M a Barcelona.

Des de llavors hem aturat més de 250 desnonaments amb l’ajut d’altres organitzacions, entitats i la solidaritat de moltes veïnes del barri. I hem estat en els principals esdeveniments socials i polítics de la darrera dècada.

Us esperem a la festa d’aniversari !!!




Roda Premsa sobre titulitzacions hipotecàries i clausula venciment anticipat.

Tres sentències i un comunicat del Banc d’Espanya posen en fals el sistema hipotecari espanyol.

¿Estem davant la gran estafa?

RODA DE PREMSA sobre titulitzacions hipotecàries i venciment anticipat

dia: divendres 18 de setembre 2015
hora: 12 hores
lloc: sala de premsa del Col·legi de Periodistes. Rambla de Catalunya, 10, pral. Barcelona

Les entitats sotasignants aportem la documentació que apunten a una sutragada del sistema hipotecari del pais després de les sentències esmentades i el comunicat que assenyalen aquests fets.

Els podem resumir en tres aspectes:

  • Sentència de Fuenlabrada en primera instància. Obre una via per oposar-se a les execucions i els desnonaments per titulització dels crèdits hipotecaris.
  • Comunicat del Banc d’Espanya del 26/03/15 on indica que l’entitat que titulitza un crèdit hipotecari deixa de ser creditora del prèctec.
  • Sentència de València basada en una altra del TJUE. Obre una via per oposar-se a la clausula de venciment anticipat del crèdit hipotecari.

Intervenen:

  • Josep Manel NOVOA, president de Asociación Hipotecados Activos
  • José Angel GALLEGOS, advocat, 2179 – ICASF

Presenta:

  • Josep CABAYOL, president de SICOM TV

Lloc web de referència: http://500×20.prouespeculacio.org/titulizaciones/

Les entitats convocants de la roda de premsa:

Asociación Hipotecados Activos, Associació 500×20, PAHC Plataforma Activistes pel Dret a l’Habitatge i contra el capitalisme (Sant Adria, Ciudad Real, Bierzo, Oviedo) , PAHC Blanes, PAH Girona-Salt, PAH StopDesahucios AltMaresme, SICOM TV – Solidaritat i Comunicació, Stop Desnonaments Reus.

Streaming:  https://youtu.be/R3uWIuNrAP4