Desde el 2012 en Barcelona los desahucios de alquiler llegan al 90% del total de actuaciones judiciales en vivienda

Los desahucios de hipoteca popularizados por la PAH nunca superaron en número a los de alquiler en la ciudad.

El Ayuntamiento de Ada Colau certifica que desde el 2014 se han reducido los desahucios un 22% en la ciudad.

El problema viene de hace muchos años. El problema siempre ha sido grave, muy grave.

En nuestro país nunca te puedes fiar de las cifras que se suelen dar en torno al negocio de la vivienda. A pesar de ser el principal motor económico durante muchos años, el obscurantismo y la dificultad en encontrar datos contrastados sobre vivienda revela la desidia de las administraciones y los medios de información que prefieren vender determinados relatos o ficciones construidas sobre la realidad social.

En nuestra Asociación siempre hemos defendido que las viviendas en alquiler soportan el grueso de los desalojos. Pero también el Consejo general del Poder Judicial, Cáritas, las Oficinas de Vivienda en los Ayuntamientos confirmaban año tras año esos datos desde el inicio de la crisis en 2007. Y el grueso de los desalojos de esta década se realizaba en un exiguo parque de vivienda de alquiler de 2,5 millones de hogares sobre 24 millones de viviendas construidas en la piel de toro.

Era la época en que el relato de las Plataformas de Afectados por la Hipoteca ganó a la opinión pública. Los desahucios de hipoteca se llenaban de activistas para pararlos mientras los inquilinos quedaban totalmente invisibilizados en el relato mediático hasta el punto que algún magistrado llamó la atención sobre este punto. Lo decía en 2012 el juez de Instrucción José Antonio Vázquez Taín, de A Coruña, cuando afirmaba que se otorga mayor presencia mediática a los impagos de hipotecas, pero la mayoría de los casos de desahucio de viviendas se debe al impago de los alquileres mensuales“. El juez advirtió que la “corriente mediática” de estos días tiende a hablar solo de los desalojos por impago de hipotecas, lo que según él “puede dar origen a una actuación injusta, pues instaurará los desalojos de primera y de segunda”. Y lo ejemplificó: “se puede dar el caso en un mismo edificio de un desalojado por impago de alquiler al que nadie tendrá en cuenta y otro que será hipotecario y que tendrá ahí todos los focos y apoyo social“(1).

Desde hace años en Barcelona los desalojos de alquiler siempre coparon el grueso de los desalojos en la ciudad

Barcelona es de las ciudades que ha tenido siempre más hogares en alquiler. La media ha sido del 32% al inicio de la crisis hasta el 38% actual que certifica el Ayuntamiento de la ciudad (2). Eso sin desmerecer los varios miles de viviendas ocupadas y los otros miles de realquilados que por su propia incapacidad organizativa ni siquiera aparecen en la prensa y que se concentran en los barrios más pobres de la ciudad como Nou Barris, PobleNou y Sants- Montjuïc.

En 2012, una joven Ada Colau, portavoz de la PAH- Plataforma de Afectados por la “HIPOTECA”, tuvo que reconocer en BTV- Barcelona Televisió – que el grueso de los desahucios en la ciudad eran de alquiler(3). No eran los de hipoteca, eran los de alquiler. En 2008, después de la desaparición de V de Vivienda, y aprobada la Llei del Dret a l’Habitatge, hubo un reflujo del activismo que sobrevino con el inicio de la crisis. El dilema fue reivindicar el derecho a la vivienda en general – hipoteca- alquiler – ocupaciones, (opción que tomó nuestra Asociación) o dedicarse exclusivamente en la hipoteca. Esa fue la opción de un grupo de activistas, entre ellos, Ada, que decidió que había que construir la PAH. No podemos negar el éxito de su relato en un país que en 2017 alcanzó el cénit de vivienda en propiedad, según algunos estudios, del 90,1% (4). Desde tiempos inmemoriables el relato de “la vivienda en propiedad y de “la sociedad de los propietarios” había ganado el imaginario colectivo.

La problemática del alquiler quedó marginal porque incluso muchos activistas de las PAH eran propietarios, emprendedores, que alquilaban una vivienda para pagar al Banco. No querían saber nada de los inquilinos. Solo cobrar las rentas cada mes.

2012- Els lloguers impagats copen el 95% dels desnonaments a Barcelona

Una tendencia que se agrava en la actualidad por la fiebre inversora extranjera y la ley anti-social de Arrendamientos Urbanos- LAU

Lo hemos resumido en el siguiente “tuit” que ejemplifica como año tras año, hasta hoy, los desahucios de alquiler copan la mayor parte de las actuaciones judiciales en vivienda. En 2012, nuestra Asociación, que lucha por el Alquiler Público y Asequible, lo definía así (5):

El alquiler se concentra en las grandes ciudades y la mayoría de inquilinos son personas de bajo poder adquisitivo, rentas antiguas, jóvenes, mujeres solas con hijos a cargo y la inmigración que en un 70% vive en alquiler o en habitaciones (6). Un 10% del parque inmobiliario nacional pero que concentra más de la mitad de los desalojos.

Nosotros culpabamos al PSOE y su ministra Chacón con el desahucio express – 2010- y luego al PP por reducir los contratos a 3 años -2012-. Y los diarios iban certificando año tras año que, en Barcelona, el grueso de los desahucios se cebaban en los inquilinos:

Debemos entender en esta noticia, publicada en la web del Ayuntamiento, que los desahucios han disminuido, NO en sede judicial, sino que por la actuación encomiable de los trabajadores de la UCER – Unidad Contra la Exclusión Residencial- creada por el Ayuntamiento de Ada Colau en 2015.

Los inquilinos viven bajo una dictadura legislativa, jurídica, fiscal y económica del rentista, sea un banco, socimi o un abuelito.

Los desahucios de alquiler existen por las penurias económicas pasadas, actuales o futuras de los cerca de 3,8 millones de hogares que, en la actualidad, viven en alquiler en el Estado español. Son hogares, como hemos dicho, cuyo derecho ciudadano a la vivienda existe si cumplen el pago de las rentas que marca un mercado libre siempre desbocado y que no tienen ninguna relación con los salarios de los que allí viven. Es por tanto, una dictadura económica que se ceba sobre los hogares con menos recursos, el precariado, que viven en la continuada angustia de pagar las rentas.

Las diferentes reformas legislativas de ese mercado libre, de las más regresivas de Europa, siempre han tenido como objetivo deliberado de que, el alquiler marginal, sin derechos, un 99% privado, sería la pieza clave de la burbuja inmobiliaria de “la sociedad de los propietarios“. Desde la Ley de Arrendamientos Urbanos de 1985 -LAU- del ministro socialista Boyer hasta los cambios legislativos de los últimos gobiernos de Zapatero y Rajoy se han triturado los derechos de los inquilinos, haciendo inviable cualquier proyecto de vida: con 3 años de contrato, el desahucio express al dejar de pagar una sola cuota por un percance económico, dando a entender que todo aquel inquilino que no paga lo hace de mala fe.

Las diferentes reformas legislativas del mercado libre siempre han tenido como objetivo deliberado de que, el alquiler marginal, sin derechos, sería la pieza clave de la burbuja inmobiliaria de “la sociedad de los propietarios

La firma de un contrato de alquiler, es la firma que garantiza al inquilino el derecho a la vivienda. Pero un contrato de alquiler es un contrato de adhesión donde la alternativa es vivir debajo de un puente. Por lo tanto, es el título de propiedad el que prevalece jurídicamente dando todo el poder al casero, como único argumento para hacer negocio sin trabajar. Los clásicos del Capitalismo no del marxismo, como Adam Smith, lo llamaban parasitismo rentista (7). El contrato de alquiler es una dictadura jurídica pues no permite más defensa, de hecho, que pagar lo que quiere el mercado. En los juzgados, los jueces no tienen muchos miramientos con los inquilinos, porqué muchos de ellos forman parte también de la clase de rentistas por derecho sucesorio o de herencia y la defensa es meramente formal.

Con diferencia, en los últimos años, los contratos hipotecarios han tenido sucesivos terremotos porque han sido considerados desde la Unión europea, como “contratos de consumo” de usuarios de banca. Las escrituras hipotecarias deberían garantizar los derechos de esos consumidores. Los contratos de alquiler, son contratos privados, que para el inquilino solo garantizan su derecho a la vivienda si se le paga al propietario –banco, socimi o abuelito –, la renta cada mes. Punto.

Pero le podemos dar la vuelta a este argumentario ¿por qué el Estado español, desde hace medio siglo, carga sobre los propietarios la responsabilidad de proporcionar vivienda a las familias pobres y no la asume él? o ¿por qué esa tarea que no quiere asumir el Estado encima supone un trasvase de más de 10.000 millones anuales en ayudas al alquiler a los propietarios? Si la vivienda no es un derecho ciudadano exigible al Estado (el artículo 47 de la Constitución es meramente declarativo) podríamos entonces considerar la vivienda un bien de consumo. Y como tal, los contratos de alquiler serían abusivos porqué una de las partes tiene poder de fijación de precios, de monopolio, por lo que como mínimo los contratos, aunque privados, se deberían celebrar ante fedatario público y con una negociación de las cláusulas. Si no, qué sentido tiene que el Estado quién pague ayudas sobre al alquiler directamente a la propiedad sin fiscalizar dichos contratos, que son privados. Por eso, nosotros consideramos las ayudas al pago del alquiler, un chantaje de la propiedad a los poderes públicos, para obligarlos a pagar rentas que no tienen ninguna relación con las rentas salariales ni con la riqueza generada en el país. ES LA LUCHA DE CLASES.

El contrato de alquiler es una dictadura jurídica pues no permite más defensa, de hecho, que pagar lo que quiere el mercado. En los juzgados, los jueces no tienen muchos miramientos, porqué muchos de ellos forman parte también de la clase de rentistas por derecho sucesorio o de herencia.

Los contratos de alquiler son una dictadura fiscal a favor de la propiedad pues tienen enormes ventajas fiscales que no poseen las rentas relacionadas con la producción de bienes o con el trabajo asalariado. En 2014, según GHESTA, los propietarios como personas físicas sólo 1,18 millones (46%) declararon los alquileres cobrados por los que recibieron un monto de 3.241 millones de euros al poderse desgravar entre el 60 y el 100% del IRPF. Pero había otros 1,25 millones de propietarios (54%) que no declaran los arrendamientos cobrados. Son una enorme bolsa de fraude calculada entorno a 3000 millones anuales por los inspectores de Hacienda de GHESTA. Por tanto, el bolsillo de los pequeños caseros se traga los 3.241millones de desgravaciones fiscales del IRPF y otros 3000 millones del fraude fiscal. Por contra, según GHESTA, sólo 820.914 hogares en alquiler se beneficiaron de las desgravaciones en el IRPF ese año que sumaban 353 millones de euros a repartir entre los inquilinos que no superaban los 1600€/mes de ingresos brutos familiares. En el 2015 el PP agrava el sesgo clasista de la política de vivienda al eliminar la desgravación a los inquilinos y mantenerla para los propietarios que por hoy Pedro Sánchez ni entra en sus cábalas modificar (8). Pero además, la propiedad – banco o socimi o abuelito- tiene derecho a desgravar la amortización catastral de la vivienda arrendada y cargar con todo tipo de gastos y impuestos añadidos a la renta que nunca la administración tributaria ha fiscalizado si hay doble contabilidad. Por lo que las cláusulas adicionales de gastos y impuestos de los contratos de alquiler son otro chantaje al inquilino pero también al Estado que lo permite y calla.

Los contratos de alquiler son una dictadura fiscal a favor de la propiedad pues tienen enormes ventajas fiscales que no poseen las rentas relacionadas con la producción de bienes o con el trabajo asalariado…. Por lo que las cláusulas adicionales de gastos y impuestos de los contratos de alquiler son otro chantaje al inquilino pero también al Estado que lo permite y calla.

salva torres, activista de asc.500×20


  1. El juez Taín dice que hay más desahucios por impago de alquiler que de hipoteca y pide una ley para todos los desalojos.
  2. Nou Barris, el districte amb més casos atesos per la Unitat contra l’Exclusió Residencial.
  3. Els lloguers impagats copen el 95% dels desnonaments a Barcelona.
  4. I.López y E. Rodríguez, Fin de Ciclo, Traficantes de Sueños, página 238. Encuesta de Condiciones de vida 2006- INE
  5. 2,5 millones de hogares en alquiler sufren el grueso de los desahucios.
  6. idem 4, página 414. Un estudio de colectivo Ioé indica que un 77% de los inmigrantes extracomunitarios viven en alquiler y que el 47,2% son en régimen de subarriendo.
  7. Adam Smith afirmaba: « Es la única de las tres clases, que percibe su renta sin que le cueste trabajo ni desvelos, sino que la percibe de una manera en cierto modo espontánea, independientemente de cualquier plan o proyecto propio para adquirirla. Esa indolencia, consecuencia natural de una situación tan cómoda y segura, no sólo convierte [a los miembros de esta clase] a menudo en ignorantes, si no en incapaces para la meditación necesaria para prever y comprender los efectos de cualquier reglamentación pública. (año 1770)
  8. Salva Torres, La burbuja del mercado del alquiler: Un estudio social, económico, fiscal y financiero. 2016



Aturem la subhasta de pisos de la Generalitat: Valoració de la mobilització

Aturem la subhasta
valoració de les entitats veinals

Barcelona 29 de junio de 2018 Accion sorpresa Sindicat Llogaters en Nou Barris precio alquiler alquileres subasta pisos Foto Ricard Fadrique

Tot i que no s’ha aconseguit evitar la subhasta considerem que ha estat una victòria simbòlica que ha aconseguit fer trontollar l’espai institucional i les seves polítiques liberals amb l’habitatge. El fet d’organitzar-nos amb un objectiu clar amb un principi i final ha jugat al nostre favor, i la coordinació ha estat sempre efectiva i assenta unes bases per futures lluites.
El canvi de lloc de la subhasta ha tingut diversos efectes, entre els quals una possible falta de gent a l’Hospitalet i que el replantejament de les activitats del dia abans de la subhasta i les okupacions no hagi estat el millor. No obstant això, s’ha de valorar que el canvi de lloc ha estat una reacció a la nostra campanya.
Hi ha diversitat d’opinions sobre l’acció de les okupacions el mateix dia de la subhasta. D’una banda es considera que van ser okupacions massa precipitades, que dubtosament podien perdurar i per tant s’han cremat pisos que d’altra manera podrien haver estat okupats més temps. En aquests sentit, es destaca que d’haver-se volgut, es podrien haver preparat amb més temps. D’altra banda, es valora que sense l’acció de les okupacions, dels habitatges objecte de subhasta, no s’hauria donat tanta visibilitat al mateix dia de les accions i que per tant, amb les seves parts negatives, va ser una acció imprescindible.
L’acció del dia abans al Departament d’Economia no es valora gaire positivament. Es considera que no va generar cap mena de tensió, va tenir un caràcter massa lúdic pel que caldria, i que per futures situacions millor prioritzar accions que causin un mínim maldecap com un tall o una okupació.

L’Ajuntament sabia de la subhasta i veiem massa joc partidista amb evidents contradiccions

Es va descobrir que la Generalitat havia informat a l’Ajuntament de la seva intenció de subhastar els immobles per permetre-li exercir el seu dret a compra prioritari. Es valora que és pertinent demanar explicacions a l’Ajuntament de la seva actuació, especialment per no informar d’aquest fet i fins i tot arribar-lo a negar en declaracions públiques.

Alhora, no es vol entrar massa en l’evident joc de partidismes que hi ha darrera d’aquesta noticia i de l’actuar de l’Ajuntament. Per tant tot es valora incloure la crítica dins del comunicat de tancament més ampli que s’ha de redactar. Alhora també es comenta que fora interessant concretar una reunió amb l’Ajuntament per demanar explicacions cara a cara.

Algunes companyes tenen notificacions dels Mossos

Pel que fa a les notificacions a comissaria de tres companyes, ens quedem pendents de veure si la cosa va a més i hi ha intervenció judicial. Es preveu que judicialment això és insostenible i caldria esperar un arxiu. A nivell comunicatiu no hem estat prou ràpides. Hem d’estar atentes a que puguin haver més denuncies, tot i que es valora que molt probablement això ve de la mateixa comissaria de Nou Barris.

Futures subhastes

Estarem atentes a mobilitzar-nos de cara a una altra campanya concreta de subhastes, ja que es veu que aquesta ha estat la millor manera de fer. I tantegem la possibilitat d’assistir a reunions veïnals per obtenir informació de futures subhastes.




500×20 proposa amb les assemblees de barri de BCN el 50% d’habitatge social de lloguer assequible de nova construcció

En les darreres setmanes, L’Ajuntament de Barcelona està fent una ofensiva en temes d’habitatge.

Sap que la situació d’emergència habitacional és molt greu.

La proposta de reserva del 30% d’habitatge social és clarament insuficient per aquestes necessitats.

Lligat de peus i mans per normatives, competències, pressupostos i la minoria parlamentaria al Consistori, l’equip de Govern d’Ada Colau va treure una llei que permet que a totes les noves construccions es pugui reservar el 30% per habitatge social de compra o lloguer. Es tracta d’una modificació del Pla General metropolità per a l’obtenció d’habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat a petició dels moviments socials – PAH, FAVB, Sindicat Llogaters, DESC- que darrerament han acompanyat l’acció de Govern amb propostes.

Un altre dels cassos d’acompanyament institucional de les propostes d’aquests moviments va estar la sortida en tromba de l’equip de Govern per defensar en els mitjans de comunicació una suposada nova eina contra l’assajament immobiliari. Aquesta nova eina, que de nova només tenia, la voluntat, i molt lloable, d’imposar multes a la propietat que es passi un gram en temes de mobbing immobiliari, ha estat el darrer moviment en l’àmbit de l’habitatge d’Ada Colau.

Alguns dels col·lectius més actius en el darrer any i setmanes en el tema de les subhastes dels pisos de la Generalitat entre els quals estem nosaltres, han consensuat una proposta d’al·legacions al projecte de l’Ajuntament. La base d’aquesta modificacions es concreta en 5 punts:

  • substitució del sostre del 30 al 50% donada la gravetat de la situació i el miserable parc d’habitatge públic de lloguer del 1,5%.
  • que tot l’habitatge susceptible d’aquesta modificació de la llei sigui per a Habitatge només de lloguer social assequible.
  • que les famílies en Taula d’emergència siguin les primeres en sortir beneficiades. Que el preu dels habitatge no superi el 20% dels ingressos de la llar.
  • augment de les sancions per incompliment.
  • augment del temps de durada d’aquesta modificació.

En la darrera assemblea de la nostra Associació “pel Lloguer Públic i Assequible” vam aprovar per unanimitat recolzar aquestes al·legacions perquè independentment de la batalla de percentatges, que segurament es creuarà pel camí, creiem que només una acció legislativa contundent amb el suport dels moviments socials pot permetre entomar una tardor amb garanties de cobrir al menys les necessitats més urgents. Per tant, exhortem als moviments socials a iniciar ja al setembre mobilitzacions al carrer per defensar les al·legacions que proposem.

Igualment recordem que tampoc ens podem equivocar d’enemic ara. No es l’Ajuntament en aquest “affaire” l’adversari! a batre! Si algun mitja o partit creu que aquest és l’objectiu vol dir que entén aquestes al·legacions com una eina d’aconseguir redits electorals. Ni més lluny del nostre objectiu perquè el discurs de les necessitats objectives de la nostra gent entorn de l’habitatge quedarien enterbolides per afanys que res tenen a veure amb les necessitats populars.

Entitats que signen: avv.ciutat meridiana, obra social bcn, grup habitatge Sants, sindicat habitatge sant andreu, oficina popular habitatge de gràcia, comissió habitatge de l’assemblea de vallcarca, observatori de l’habitatge i el turisme de clot- camp de l’arpa i la nostra asc.500×20 ……..


 

DONEM SUPORT A

AL·LEGACIONS PRESENTADES INICIALMENT PER FILIBERTO BRAVO EN NOM DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE CIUTAT MERIDIANA.






DECLAREM: #Declaremelsdesnonamentsobertsilegals – sense data-i indueixen un enorme patiment per a les llars

DONES, POBRES, MARES, SENSE RECURSOS.

AQUEST ÉS EL PERFIL QUE SUPORTA ELS DESNONAMENTS OBERTS

I ELS JUTJES HO VAL·LIDEN SENSE CAP LLEI QUE DONI SUPORT

La nostra Associació y moltes altres de tota Barcelona portem des de fa quasi dos anys una lluita constant contra una manera traumàtica i de gran patiment emocional per a les llars: ELS DESNONAMENTS OBERTS O SENSE DATA.

Això vol dir, que els jutjats es salten la jurisprudència espanyola i de drets humans internacional o fan una lectura laxa sempre a favor de la propietat per desnonar famílies que no tenen cap alternativa habitacional que no sigui aquell habitatge.

Ho sap el jutge. Ho sap la Comissió judicial. Ho sap el policia. Ho sap la propietat que demana aquest desnonament. Ho sap la classe política. Tots callen.

Es justifiquen que els serveis socials tenen la obligació de donar cobertura al desnonament. SÓN HIPÒCRITES. Sabem que el s serveis socials dels ajuntaments estan desbordats des de fa anys. Saben que no poden fer res. Els cassos de més violència policial o de suïcidi s’han donat en desnonaments d’aquesta classe. Tots som conscients de la gravetat de la situació perquè ELS DESNONAMENTS EN DATA OBERTA NO PAREN D’AUGMENTAR MES RERA MES.

La família espera el desallotjament del seu habitatge cada dia fins que arriba amb la més absoluta angoixa que no sap que passarà en cap cas. Cap reglament jurídic ni cap legislació democràtica pot suportar aquesta actuació administrativa que s’ha generalitzat en tre els jutges d’aquest país que actuen com si no passes res. No hi ha cap llei que reguli els desnonaments amb data oberta…. perquè es practiquen doncs?

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja es va pronunciar, traient els colors a l’estat espanyol, que no són possibles els desallotjaments sense alternativa habitacional…. perquè es practiquen doncs els desnonaments amb data oberta?

La Llei d’Enjudiciament Civil, amb la qual es dicten molts dels desnonaments de llars a l’estat, no parla de desnonaments amb data oberta. Ans el contrari. En l’article 440.4 de la citada llei es fa esment a:

Artículo 440. Admisión y traslado de la demanda sucinta y citación para vista.

4. En todos los casos de desahucio, también se apercibirá al demandado en el requerimiento que se le realice que, de no comparecer a la vista, se declarará el desahucio sin más trámites y que queda citado para recibir la notificación de la sentencia que se dicte el sexto día siguiente al señalado para la vista. Igualmente, en la resolución que se dicte teniendo por opuesto al demandado se fijará día y hora para que tenga lugar, en su caso, el lanzamiento, que deberá verificarse antes de treinta días desde la fecha señalada para la vista, advirtiendo al demandado que, si la sentencia fuese condenatoria y no se recurriera, se procederá al lanzamiento en la fecha fijada, sin necesidad de notificación posterior

[Este apartado 4 de este artículo ha sido introducido por la Ley 37/2011 de 10 de octubre, de medidas de agilización procesal.(BOE núm. 245 de 10-10-2011, pp.106726 a 106744)]

Així mateix, l’article 704 que evoca per demanar pròrrogues del llançament també fa esment a la data de la següent manera

Artículo 704. Ocupantes de inmuebles que deban entregarse.

1. Cuando el inmueble cuya posesión se deba entregar fuera vivienda habitual del ejecutado o de quienes de él dependan, el Secretario judicial les dará un plazo de un mes para desalojarlo. De existir motivo fundado, podrá prorrogarse dicho plazo un mes más.

Transcurridos los plazos señalados, se procederá de inmediato al lanzamiento, fijándose la fecha de éste en la resolución inicial o en la que acuerde la prórroga.

Per tant, podem dir sense error, que ELS DESNONAMENTS AMB DATA OBERTA SÓN IL·LEGALS tant en consideració de la legislació europea com la comunitària…


PER LA QUAL COSA, VOLEM LA COMPLICITAT TOTES LES ORGANITZACIONS QUE LLUITEM PEL DRET A L’HABITATGE PER ENGEGAR UNA CAMPANYA UNITÀRIA A  PER ERRADICAR AQUESTA EINA BUROCRÀTICA-ADMINISTRATIVA de la pràctica quotidiana dels jutjats i que prevalgui sempre el dret a l’alternativa habitacional


  • Documento suspensión desahucios = [formato.odt] [formato.pdf] – según TEDH (Sentencia Tribunal Europeo Derechos Humanos) – valido alquiler e hipoteca PREVIO al DESALOJO.
  • Documento suspensión desahucio de alquiler por artículo 704 LEC: = [formato.odt] [formato.pdf].

RECENTS CASSOS amb desnonament de data oberta als barris de la zona nord de Barcelona.

  • aquest juliol hem tingut el cas de l’ habitatge de les nostres companyes Juliette i Obince, dos dones sense recursos i amb dos fills a càrrec de 4 i 2 anys, que després d’intentar negociar amb la propietat ajornaments fins a obtenir pis emergència, s’ha arribat al desnonament obert al barri de Verdum, districte de Nou Barris.
  • Aquests dies la família de la Lourdes i Antonio amb tres fills a càrrec tenen data fixada pel jutjat de desnonament amb data oberta per entregar el pis a un fons voltor rus que va comprar el seu pis. Són subhastadors que pul·lulen als jutjats per comprar pisos per inversos estrangers. +++ INFO>>>
  • Tenim altre desnonament obert de 1-15 setembre a Sant Andreu



6è aniversari de la condemna més gran a l’estat per mobbing immobiliari: 3 anys de presó i una multa de 18.000 €

concentració de suport a Rosa Talón el 21 abril 2009 delante de su tiendaÉs la condemna més gran en la història de l’Estat espanyol per un cas d’assetjament d’aquest tipus.

La víctima era Rosa Talón, que ha viscut a la finca tota la vida, i havia denunciat ja el 1999 el propietari pel manteniment de la finca.

L’advocada Laia Serra va indicar que el propietari va pertorbar conscientment la vida de la llogatera, Rosa, mantenint la finca en una situació lamentable durant décades. La llogatera havia denunciat des del 1999 al propietari i l’Ajuntament de Barcelona havia imposat multes i l’exigència de reformes que mai va complir. La història es remunta al 1985 quan es va iniciar el llarg conflicte per demandes d’obres de la llogatera sobre el seu habitatge-local de negocis al carrer Rogent 81 de Barcelona. Llavors el propietari va iniciar una demanda per nul·litat del contracte dient que les despeses d’arranjament de la finca superaven el 50% del seu valor.

El dia 21 d’abril del 2009 s’havia convocat una concentració de suport a rosa Talón per una sèrie de col·lectius entre els quals estava la Xarxa de Suport Mutu del Clot, 5oox20 i altres que van origen a la creació posterior del Eix anti-mobbing de Barcelona i de la web que explicava la lluita de la llogatera rosapimienta.org. El desnonament instat per la propietat en altre Jutjat va ser aturat en veure que hi havia una causa prejudicial penal contra el propietari. Aquest va recórrer la primera sentència fins que l’Audiència Provincial va certificar 3 anys de presó i la multa que finalment van quedar amb dos anys i va evitar l’entrada a presó del condemnat.

El Jutjat Civil de Primera Instància número 42 de Barcelona finalment va condemnar al propietari el 5 de juliol del 2009 després d’una batalla de més de 20 anys. Així doncs aquesta setmana en fa el sisè aniversari…

Us presentem el còmic que es va fer per l’ocasió des de la xarxa de suport a Rosa Talón:


I el que seria la font d’inspiració del logo del moviment: un escarbat. En els ambients dels API i la propietat d’edificis amb solera, als llogaters de renda antiga se’ls sol anomenar els escarbats….. cadascú té la seva moral! També es va fer un tríptic informatiu.




#LourdesEsQueda: concentració de suport davant el domicili del subhaster Konstantin Toporkov

Primer intent de desnonament al 2016 a la Sagrera

La llar de la família García-Yubero ha entrat en unes setmanes decisives davant un desnonament obert des del 9 de juliol

No cal explicar l’angoixa que es pot viure quan et volem desnonar de la llar on has viscut més de 20 anys, han crescut els fills i la vida familiar. L’empresari d’origen rus Konstantin Toporkov, nacionalitzat espanyol, gràcies a la llei del Partit Popular que permet a qualsevol ric tenir nacionalitat posant diners sobre la taula, els vols desnonar perquè ha comprat casa seva en una subhasta de Catalunya Caixa al 2016 per 91.000 euros, a través de una de les 40 societats de les que ha estat administrador: Kontur Grup Company 3000 SL. El sr. Konstantin Toporkov, és un subhaster que viu de pul·lular pels Jutjats de la “Ciutat de la Justícia” i quedar-se pisos que ofereixen els Bancs al remat de famílies ofegades per aquesta crisis permanent nascuda al 2007.
Ha tingut càrrecs a més de 40 empreses creades amb un capital social de 3000 € i, que en paraules de Lourdes García– activista nostra- ,després revèn a altres inversors que volen ampliar el negoci i no hi ha cap declaració de societats. Totes són del negoci immobiliari i tot fa sospitar que el origen del seu negoci immobiliari principal està a la “Ciutat de la Justícia” concretament a les subhastes de les entitats financeres. Els bancs venen els pisos a subhasters nacionalitzats espanyols. Quin patriotisme financer!. Els bancs tenen un gran apreci per aquesta altra classe de voltors. Al comprar al remat els habitatges els deslliuren que cap responsabilitat social com el lloguer social o la moratòria Guindos de desnonaments fins al 2020. Han trobat els sistema perfecte de saltar-se les poques lleis que encara alleugeraven les seves malifetes. Tots són voltors, però hi ha categories. Sense els Fainé, González o Botín, aquests altres voltors de segona categoria no tindrien els negoci de les engrunes immobiliàries.

Però hi ha altres actors imprescindibles en aquest terrorisme financer. Són els jutges, els magistrats i els registradors de la propietat. Sense la figura del fedatari públic que certifica la pantomima de com una hipoteca que al 2012 només li quedava 28.00 euros per pagar pot passar a un desnonament obert al 2018. L’execució hipotecaria de la família ha estat un cúmul d’escàndols judicials. que podeu llegir en deteniment aquí>>>.

tot fa sospitar que el origen del seu negoci immobiliari principal està a la “Ciutat de la Justícia” concretament a les subhastes de les entitats financeres. Els bancs venen els pisos a subhasters nacionalitzats espanyols. Quin patriotisme financer!

En resum, el Jutjat de Primera Instància 55 de Barcelona els ha negat l’oposició a la execució perquè Catalunya Caixa no era propietària del crèdit perquè se l’havia venut a un altre actor: GAT.sgft, extinta societat de titulització de CX. Perquè en el moment de la subhasta Catalunya Caixa ja havia cobrat amb escreix el crèdit de la família i va obtenir a més 90.000 euros del subhater K.Toporkov i la família encara té un petit deute a pagar per cobrir interessos, costes, etc. Els registradors de la propietat tenen una responsabilitat fent còpies executives a entitats que no són les mateixes que van concedir el crèdit- no és el mateix Catalunya Caixa que Catalunya Bank- però els bancs tenen una patent de corsari que no s’aplica a la resta dels mortals. El jutjat de Primera Instància 55 té una responsabilitat perquè no va acceptar el recurs de la Lourdes perquè el Banc ja no era el seu creditor. L’Audiència provincial, on va recórrer, va certificar que això de vendre els crèdits no era un problema encara que CX no fos el propietari del deute. I retornant finalment al Jutjat 55 de Barcelona que sistemàticament, saltant-se totes les lleis espanyoles i sentències del TJUE, ha negat la paralització de tots els procediments per clàusules abusives. I aquí no ha passat res!

Esperem un últim gest de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sant Andreu, que al 2016 ja va iniciar actuacions per concedir un habitatge d’emergència a la família no sap com aplicar la seva normativa de concessió d’habitatges socials perquè no els cap al cap, valgui la redundància, que una família hagi volgut defensar la seva llar contra gegants, i no està clar que acabi castigant també a la família sense cap ajuda, en la incapacitat de lligar la reslitat del carrer en l’estúpida normativa de concessió de drets Encara esperem que l’últim recurs de justícia que es troba en l’administració més propera a la ciutadania doni un pas endavant entomant aquest desagradable afer.

Quan tot està perdut cal tocar a la porta de l’Ajuntament. L’Ajuntament de Barcelona pot fer un toc d’atenció com institució a la “Justicia” per les males maneres de com s’ha portat tot i que li toca menjar-se ara el marron. Alleugeraria la llarga cua d’espera d’habitatges d’emergència d’un any.

L’Ajuntament de Barcelona, podria posar en marxa, la resolució aprovada al Consistori de la nostre ciutat, al novembre del 2016 en contra de la titulització hipotecària dels crèdits de les famílies, de la que l’Asc.500×20 som un dels responsables. Moltes comunitats autònomes i ciutats de tot l’estat han aprovat resolucions i lleis per denunciar aquesta pràctica usurera de la Banca sense cap transparència que es un negoci multimilionari de les entitats financeres. No entenem perquè l’administració local no ha implementat totes les mesures perquè aquest tema de la titulització arribi a cada Oficina d’habitatge i el sol ressò hagues fet despertar algun magistrat de l’Audiència provincial del somni de signar qualsevol barbaritat que li posa davant un banc>>>.

Aturem el desnonament obert: #LourdesEsQueda

Independentment de tot, ara toca a l’Ajuntament de Barcelona fer l’últim pas. Que #LourdesEsQueda vol dir que ella, el seu marit malalt dels ensurts de la vida i els seus 3 fills menors no es quedin al carrer i que el voltor Konstantin TOPORKOV no es surti amb la seva. Catalunya Bank serà tema d’altra. A la gent solidària de la ciutat ajudar a la Lourdes que es una activista del dret a l’Habitatge de la nostra Associació i del Sindicat de Llogateres. Us esperem a tothom a la porta de casa de Lourdes donant suport aquest dies fins el 20 de juliol tots els matins fins a una solució justa.


CONCENTRACIÓ DE SUPORT A #LourdesEsQueda

Ahir Lourdes, amb el suport del Sindicat de llogateres i de la nostra Associació i moltes solidàries de la ciutat, va fer una concentració de protesta davant el domicili del subhaster K.Toporkov, al carrer Sicília amb Aragó, on va comptar amb el suport de més de 50 persones solidàries.




Aturem la subhasta: prou criminalització del dret a l’habitatge

Els Mossos criden a declarar per l’intent d’ocupació d’un habitatge a la companya Barbara de Gracia i a Fili de Avv.CiutatMeridiana

Avui han estat cridats a declarar a la comissària del Districte de Nou Barris per una ocupació d’un pis dels de la subhasta del barri la companya Barbara i el president de l’Associació de veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana Filiberto Bravo.

Ha hagut una concentració de suport a la qual ens hem afegit gent diversa i entre elles activistes de 500×20.

La cosa no aniria més lluny si no fos perquè la policia autonòmica no té la mateixa mesura segons de qui es tracti. El fet de que la Generalitat de Catalunya porta reivindicant el dret a la dissensió no casa amb la mà dura que mostra amb els activistes que denuncien la venda d’habitatges quan hi ha una emergència habitacional sense precedents a la ciutat

Tot els suport amb els companys i exigim que els deixin en pau.

Associació 500×20


comunicat de suport de FAVB…

La persecució dels qui defensen el dret a l’habitatge

El passat dia 29 de juny, Filiberto Bravo, president de l’AV de Ciutat Meridiana, va acudir en el marc de la campanya #AturemlaSubhasta al carrer Pla de Fornells de Nou Barris, on hi havia un pis de propietat pública que formava part dels 46 immobles que la Generalitat volia entregar al mercat immobiliari.

El Fili és un líder conegut pels mitjans de comunicació i, com a tal, va contestar les preguntes dels periodistes expressant la seva indignació pel gravíssim problema que pateixen moltes persones del seu barri i de la ciutat que no poden pagar els elevats preus de l’habitatge. Els Mossos d’Esquadra acusen tant el Fili com la Bàrbara, de la Plataforma #AturemlaSubhasta i una altra persona de reunió i manifestació il·legal per emparar una ocupació fallida.

Poques persones com el Fili tenen una trajectòria tan llarga i meritòria en defensa de les persones que no tenen possibilitats d’accedir a un habitatge. Dia darrere dia, ell, juntament amb altres persones de l’associació veïnal, els han fet costat amb una determinació digna d’admiració. Una realitat dramàtica que al seu barri es tradueix amb una mitjana de quatre desnonaments setmanals. Ciutat Meridiana és el barri més empobrit de la ciutat amb una minsa renda per càpita del 34,5%. L’AV denuncia que l’esforç de la Taula d’Emergència de l’Ajuntament de Barcelona per crear una mitjana de 18 habitatges socials al mes representa una xifra testimonial davant dels 190 desnonaments mensuals que pateix la ciutat.

La citació cursada pels Mossos d’Esquadra només es pot entendre com un acte de persecució cap a les persones que s’han significat en la lluita pel dret a l’habitatge.




Ara la subhasta de la Generalitat i després anirem per les herències pietoses o immatriculades de l’Església catòlica a Barcelona.

Les companyes de Poble Sec del Sindicat de barri han fet una crida per aturar la subhasta de la Generalitat amb criteris claus:

  • són habitatges patrimoni de la ciutat.
  • mentre els mossos desnonen gent a la ciutat
  • hi ha emergència habitacional brutal.
  • la Generalitat especula.
  • Aturem la subhasta

Donem total suport en aquesta reivindicació. En total a Barcelona, hi ha 12 habitatges i 3 locals comercials repartits en 5 districtes de la ciutat i 46 habitatges a Catalunya. Hi serem per aturar la subhasta del dia 5 de juliol. Exigim amb les entitats socials i el mateix Ajuntament de Barcelona (que ha fet una crida a la Generalitat en aquest sentit) a aturar la subhasta i cedir els actius immobiliaris als ajuntaments.

Davant la gravíssima crisi habitacional de la ciutat, aquestes engrunes són importants per alleugerir la pressió sobre la llista d’espera de pisos de emergència, habitacions i habitatge social. En uns moments que hi ha 300 famílies esperant un habitatge de emergència amb enderrerimentsd’entrega que duren ja un any la demanda s’ho val.
Però una cosa podem deixar clara també, aquesta subhasta ha estat feta, amb llums i taquígrafs….. vol dir que la Generalitat és un ens públic i no pot amagar fàcilment les seves malifetes per sort. I aquests mecanismes públics permeten al menys assabentar-se.

Però sempre és així? NO… d’amagat……

  • CAS 1. ELS EDIFICIS PROPIETAT DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA A BARCELONA NO PODEN SER DE LLOGUER SOCIAL?
    • Parlem de les immatriculacions amagades de l’església catòlica del 1998 fins al 2016. Aquest escàndol de les immatriculacions -Registrar davant notari per primera vegada una propietat- a la carta (amb tan sol un certificat del bisbe) és una escletxa a la reforma de la llei hipotecària el 1998 (govern d’Aznar) va deixar en exclusiva a la Església Catòlica. Amb aquesta operació l’Església a registrat milers de propietats en els últims anys. Finalment el Congrés dels Diputats va aprovar un canvi en la Llei hipotecària que acabava amb aquest privilegi de l’Església.
  • CAS 2. EXIGIM LA RECUPERACIÓ DE 679 habitatges venuts (2010-13 per REGESA, etc) al Barcelonés a fons voltors.
    • El dia 2 d’agost de 2013 el Consell Comarcal del Barcelonès, amb representants de CIU, PSC, ICV i ERC, van donar el vist i plau a la operació també aprovada per l’Agència Catalana de l’Habitatge, de vendre 298 habitatges, quatre promocions de lloguer social de la capital catalana, als districtes de Nou Barris, Les Corts i Sant Andreu.
      La Fundació Pisos de Lloguer, organització privada sense ànim de lucre, impulsada pel Consell Comarcal del Barcelonès, era la propietària dels habitatges després que Regesa efectués la transmissió de la gestió dels pisos entre els anys 2004 i 2007. A principis del 2013 es va decidir liquidar la fundació i vendre els seus actius, abans, a una empresa privada. Només es va presentar una empresa a concurs públic, Colon Viviendas, gestora del fons d’inversió Azora, amb seu a Madrid, protagonista de les vendes d’habitatge públic de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid.

Els EDIFICIS PROPIETAT de L’ESGLÉSIA CATÒLICA a BARCELONA per a l’emergència habitacional… proper objectiu

No sabem quants habitatges són propietat de l’esglesia catòlica a la ciutat de Barcelona. Emplacem a l’Ajuntament de Barcelona a fer aquest estudi en els registres de la propietat de la ciutat. Després demanar a la jerarquia catòlica i a l’Arquebisbe que els seus habitatges provinents de donacions pietoses i de les immatriculats de  la reforma de la Llei hipotecària de Aznar es posin a l’abast de la emergència habitacional de la ciutat.

Per què? Doncs perquè podríem dir sense error, que és fruit del treball del poble “sense el poble”, és un patrimoni comú que la mateixa església moltes vegades parla de posar-lo al servei dels desemparats – oprimits – en el seu propi llenguatge. És cert que hi ha excepcions en moltes de les seves societats i ordres religioses a on s’anteposa l’ajuda al necessitat a les ànsies d’acumulació. Però deixem ben clar que això, donada la magnitud societària de l’Església i els enormes beneficis fiscals que rep, és una gota en un oceà de necessitats dels seus feligresos i no feligresos per al comú dels mortals.

Barcelona necessita els habitatges de l’Església catòlica per a la emergència habitacional. Per exemple, podríem començar per  les propietats que té al carrer Rivadeneyra investigades per un frau o els 12 edificis catalogats al 1974 al Registre a la Barceloneta, o el palauet del número 29 del carrer del General Vives a Sàrria… etc

Ayuda con tu herencia o legado – Ayuda a la Iglesia Necesitada!

EXIGIM LA RECUPERACIÓ DE 679 habitatges venuts (2010-13 per REGESA, etc) al Barcelonés a fons voltors.

propostes de les assemblees de veïnat dels edificis privatitzats de BCN ( desembre del 2014)

1. DENUNCIEM

  • LA PROGRESSIVA PRIVATITZACIÓ DEL PARC PÚBLIC D’HABITATGE A LA CIUTAT DE BARCELONA

Prou especulació amb l’habitatge públic. En una ciutat on els desnonaments són diaris, demanem que es revoqui la venda a un fons especulador. Defensem l’accés a l’habitatge públic i de lloguer dels ciutadans de Barcelona.

  • VOLEM QUE EL CONTRACTE DE TRASPÀS DE L’ÚS DE SUPERFÍCIE ENTRE LA FUNDACIÓ PISOS DE LLOGUER I COLON VIVIENDAS SIGUI PÚBLIC

Hem demanat a l’Ajuntament a través dels districtes; del Consell Comarcal del Barcelonès; de l’Agència Catalana de l’Habitatge i del Síndic de Greuges, de veure aquest contracte i que aquest document ha de ser públic. Encara no ens han facilitat aquest document. Això ens fa sospitar de possibles irregularitats en el procés.

  • VOLEM QUE L’ADMINISTRACIÓ ADQUIREIXI EL COMPROMÍS DE GARANTIR LA FUNCIÓ SOCIAL D’AQUESTS HABITATGES

S’han venut els drets de superfície durant 75 anys, només queda garantida la funció social durant 25, a comptar des de la data de qualificació de l’habitatge, en algunes promocions ja han passat 12 anys, per tant hi ha un alt marge per especular amb els béns dels ciutadans. Cap dels organismes implicats ens ha deixat clar què passarà amb els habitatges un cop passin aquests 25 anys.

  • IRREGULARITATS A L’ACCÉS DE L’HABITATGE

Demanem que l’accés a l’habitatge públic sigui supervisat per l’administració, que es segueixi l’ordre de la llista del registre de sol•licitants d’accés a l’habitatge per garantir la transparència a l’hora d’accedir a un habitatge públic.

2. RECLAMEM

  • QUE ES MANTINGUIN LES CONDICIONS D’HABITATGE PÚBLIC I DE LLOGUER ALS ACTUALS LLOGATERS I QUE ELS NOUS LLOGATERS GAUDEIXIN DE LES MATEIXES CONDICIONS. JA HI HA VEÏNS QUE HAN HAGUT DE MARXAR EN NO PODER ASSUMIR LES NOVES CONDICIONS.

Hi ha alguna diferència de responsabilitat política entre aquesta subhasta de la Generalitat (2018) i aquesta altra del Consell Comarcal Barcelonés (2013)?




hoy rebatimos a jueces y magistrados de Barcelona su errónea “unificación de criterios” sobre titulización hipotecaria

Aunque dos años más tarde de la salida al público de este documento realizado por las juntas de Audiencia Provincial y de Jueces de Primera Instancia de Barcelona, que en su momento publicamos y rebatimos con criterios políticos y sociales diciendo que era una intromisión de la Banca en los Juzgados, hoy publicamos nuestros criterios técnicos sobre los errores que sus señorías cometen al calor de la misma legislación española, que declaramos, aún así, totalmente volcada a favor de la Banca española.

A continuación explicamos entre líneas de “su documento” como los jueces y magistrados que aceptaron estos criterios en esa reunión, o no sabían de que hablaban y les impusieron desde fuera esos criterios ya escritos o existe confusión entre los letrados respecto de la legislación financiera y de titulización del estado español.

Con estas medidas han conseguido paralizar momentáneamente muchas sentencias por falta de legitimación a favor de la Banca y que esa declaración ha surtido efecto en muchas Juzgados del país a pesar de nuestra oposición con otras entidades en ese momento. Los Consejos de Administración de los cuatro grandes bancos deben estar muy contentos con la alta magistratura de Barcelona. También sabemos que el Gobierno con el apoyo de los partidos del régimen del 78 han reaccionado dando capacidad jurídica a las Gestoras de fondos para personarse en los juzgados. Pero la legislación hipotecaria la han hecho cada vez más confusa dictada y alimentada desde los gabinetes de abogados de los cuatro grandes bancos que cuelan un tufo perceptible hasta en los párrafos de la legislación aprobada en Madrid.

Los dictados de la Banca a sus señorías diputadas lejos de mirar la coherencia de todo el entramado jurídico y legislativo, imponen a sus políticos los intereses espurios de los principales accionistas de sus consejos de Administración alejando al Sistema Jurídico de la equidad y equilibrio, y lo hacen con prisa y por atajos que menosprecian los derechos de una gran parte de la ciudadanía. Y todo esto que ocurre no es extraño ya que el sector hipotecario es uno de los principales negocios bancarios y mueve entorno de medio billón de euros en el Estado. Es un talón de Aquiles para las finanzas. Es un pastel muy grande, donde cada crédito hipotecario firmado convierte en real la fabula de los panes y los peces.

No cejaremos en el empeño de aprender de ese sistema monetario y financiero para demostrar que debería estar al servicio de toda la sociedad y no de los intereses de una casta que juega con ser super-hombres a nuestra cuenta.

Conclusiones de la REUNIÓN de “unificación de criterios” en materia de préstamos/créditos garantizados con hipoteca que han sido objeto de titulización

{negro-texto documento jueces, rojo-nuestros comentarios, azul-legislación hipotecaria}

Los Jueces de Primera Instancia de Barcelona, en reunión de unificación de criterios celebrada el dÍa 15 de julio de 2016, sobre los problemas de legitimación activa en los procedimientos de ejecución de prestamos/créditos garantizados con hipoteca que han sido objeto de titulización hemos llegado por mayoría a las siguientes conclusiones:

1.- En el supuesto en que el crédito hipotecario se ha titulizado previa la emisión de participaciones hipotecarias o certificados de transmisión de hipoteca, la legitimación activa para la ejecución hipotecaria, para la ejecución ordinaria o la continuación de aquélla por esta vía (579 LEC) la ostenta el Banco emisor de dichas participaciones o certificados.

Esta es una consideración de parte de los jueces de Primera Instancia que no está explicitada así en ninguna ley… pues en el anterior parrafo no hay una sola referencia a ningún artículado legislativo que así lo explicite. Luego lo intenta con el siguiente párrafo...

En efecto, cuando se han emitido participaciones hipotecarias o certificados de transmisión hipotecaria por parte del Banco/acreedor primario, la legitimación para ejecutar la hipoteca o para iniciar cualquier proceso de ejecución del crédito la ostenta el mismo Banco emisor de los títulos con independencia de que se haya participado total o parcialmente el crédito hipotecario (art. 15 LMH y 30 y 31 del RMH), pues sigue ostentando por ley su condición de acreedor hipotecario….

Lo que reafirma la REUNIÓN – marcado en negrita – no lo dicen los artículos citados por esta (art.15 LMH y 30-31 del RMH):

art. 15 LMH.- el titular de la participación concurrirá, en igualdad de derechos con el acreedor hipotecario, en la ejecución que se siga contra el mencionado deudor, cobrando a prorrata de su respectiva participación en la operación y sin perjuicio de que la Entidad emisora perciba la posible diferencia entre el interés pactado en el préstamo y el cedido en la participación, cuando éste fuera inferior.
El titular de la participación «podrá» compeler al acreedor hipotecario para que inste la ejecución. Si el acreedor hipotecario no instare la ejecución judicial dentro de los sesenta días desde que fuera compelido a ello, el titular de la participación podrá subrogarse en dicha ejecución, por la cuantía de su respectiva participación. Las notificaciones pertinentes se harán fehacientemente.

art. 30 RMH.- La ejecución del préstamo o crédito hipotecario participado corresponde a la entidad emisora y al titular de la participación en los términos establecidos en el artículo 31. Aquí queda clarísimo que dice que la acción ejecutiva le corresponde al banco –emisor- y en igualdad de condiciones al fondo de titulización de la participación.

El titular de la participación (el Fondo de Titulización) puede comparecer en dicho/s proceso/s (intervención voluntaria del art. 13 LEC) para hacer efectivo su derecho de crédito con el precio del remate en proporción a su participación (art. 15 LMH y 31.b RMH).

Lo que aquí dice es que en caso de participaciones hipotecarias el Fondo de titulización puede comparecer en igualdad de condiciones en la ejecución hipotecaria y quedarse con su parte. Porqué esta claro que es una participación, un trozo, no todo el crédito como en el caso de los certificados de transmisión de hipoteca que hay que transmitir el 100% del crédito.

CASO 1: En el caso de un certificado de transmisión de hipoteca- CTH- al 100%…. ¿EL BANCO NO COBRO EL 100% DE LA DEUDA? ¿Cómo justifican sus señorías que habiendo cobrado el banco emisor de ese CTH toda la hipoteca se presente en el juzgado reclamando la deuda? ¿Hay un problema de legitimación activa? ¿hay un problema de suplantación o falsedad documental o no?

CASO 2: En el caso de que  una hipoteca este cedida- vendida – entre dos Participaciones hipotecarias, y fuera de balance al 100%… ¿EL BANCO NO COBRO EL 100% DE LA DEUDA? ¿Cómo justifican sus señorías que habiendo cobrado el banco emisor de esas 2 participaciones toda la hipoteca se presente en el juzgado reclamando la deuda? ¿Hay un problema de legitimación activa? ¿hay un problema de suplantación o falsedad documental o no?

El titular de la participación (Fondo de Titulización) ostenta una legitimación extraordinaria (art. 10.2 de la LEC), subsidiaria y por subrogación únicamente cuando el Banco no le pague por impago del deudor primario, y requerido por el Fondo no ejercite la acción ejecutiva en el plazo de 60 días, aportando la documentación legalmente prevista (art. 31.c RMH).

Lo que aquí dice es que en caso de participaciones hipotecarias el Fondo de titulización puede subrogarse en igualdad de condiciones en la ejecución hipotecaria y quedarse con su parte si la entidad bancaria cedente no ejercita su acción por la otra parte del crédito que le toca.

Igual legitimación por subrogación ostenta caso de paralización del proceso de ejecución seguido por la entidad emisora (art. 31.d del RMH). Cuando se inste un procedimiento de ejecución ordinaria o se pretenda la continuación de la ejecución hipotecaria por la vía del 579, entendemos que son aplicables las reglas anteriores, partiendo de que la legitimación que se otorga a la entidad emisora de participaciones hipotecarias o certificados de transmisión hipotecaria ( el Banco) es ordinaria (art. 10.1 LEC) y para cualquier procedimiento de ejecución del crédito participado, ya que no hacerlo supondría un desdoblamiento de la naturaleza y régimen jurídico de las participaciones hipotecarias y/o los certificados de transmisión hipotecaria en función del procedimiento de ejecución elegido y porque el art. 15 de la LMH habla de acción ejecutiva o ejecución judicial, no de ejecución hipotecaria.

Lo que aquí dice es que en caso de participaciones hipotecarias y certificados de transmisión el Fondo de titulización puede subrogarse en igualdad de condiciones en la ejecución hipotecaria y quedarse con su parte si la entidad bancaria cedente no ejercita su acción por la otra parte del crédito que le toca.

2. Cuando no se hayan emitido participaciones hipotecarias o certificados de transmisión hipotecaria sino que se haya producido la cesión del crédito/ préstamo, la legitimación activa le corresponde al cesionario del crédito/préstamo garantizado con la hipoteca. En este caso, hay una verdadera cesión del crédito, y se estará a las reglas generales ( en esencia 149 LH, 1526 y siguientes CC y 540 LEC)

Para crear un fondo de titulización hipotecaria solo existen 4 títulos en la legislación: bonos y cédulas (no se transmite más que el riesgo pero no el crédito) y las participaciones y los certificados en los que sí se transmite una parte o todo el crédito respectivamente. PREGUNTA a la SALA de la Audiencia: ¿cuales son los titulos en los que si existe entonces una legitimación activa del cesionario o Fondo de titulización? Sinceramente, al calor de la legislación – del Real Decreto 716/2009, de 24 de abril, por el que se desarrollan determinados aspectos de la Ley 2/1981, de 25 de marzo, de regulación del mercado hipotecario y otras normas del sistema hipotecario y financiero- no conocemos otros. Señores magistrados, no debería borrar este parrafo por erróneo? Que titulo-valor existen en la legislación, aparte de Participaciones y Certificados, que SÍ haya una verdadera cesión del crédito? Ustedes saben que en todas las legislaciones modernas existen las cesiones totales de créditos, negarlo sería ridículo. Por eso, hacen un salto mortal al vacio dejando ir que SÍ existen las cesiones totales però no nombran ningún título-valor que lo sustente ni articulado que lo legisla. Quién les ha colado esto?

3. En base a lo anterior, resulta ajustado a derecho la cesión del remate por el ejecutante adjudicatario al Fondo de Titulización hipotecaria en el procedimiento de ejecución hipotecaria. Si el titular de la participación hipotecaria o certificado de transmisión ( Fondo de Titulización ) no ha comparecido voluntariamente a aquella ejecución, es legitimo y ajustado a derecho la cesión del remate por el ejecutante adjudicatario al Fondo de Titulización, que tendrá la condición de tercero en dicho proceso.

Es la forma en que el Banco cumple con su obligación fiduciaria (de abonar al Fondo su participación en el crédito una vez realizado el bien hipotecado) o el equivalente a la participación en el precio del remate previsto en el art. 31 del RMH para el caso en que el titular de la participación concurra al procedimiento incoado por el emisor de la participación.

Pues solo faltaría que el banco presentándose al juzgado sin ser titular de la deuda se quedará con ella provocando perjuicio al fondo de titulización y a sus bonistas. O sí, porqué como sino se entienden las pérdidas millonarias del sistema de cajas de ahorro hoy extinguidas y su cancelación masiva de fondos en los años anteriores?

4. Por último, entendemos que no cabe examinar de oficio la falta de legitimación del que aparezca como acreedor hipotecario en el titulo ejecutivo que se aporte con la demanda, dada la presunción de legitimación (130 LH y 681 LEC); solo procederá su examen vía oposición (559.1) o vía nulidad de actuaciones en su caso.

Pues eso siempre barriendo para la banca, no tienen bastante con el TJUE? Y buscando por internet sobre este documento hemos encontrado multitud de comentarios que ponen en duda la validez de esta unificación de criterios expuesta por las juntas de jueces y magistrados de Barcelona.

Para nosotros, esta “unificación de criterios” de jueces y magistrados de Barcelona en las ejecuciones hipotecarias significa que SIEMPRE FALLARAN, independientemente de la documentación legal presentada, A FAVOR DE LA BANCA sin siquiera apreciar de oficio la prueba de legitimación activa cuando se reclame.

Dicho de otra manera, esta “unificación de criterios” de jueces y magistrados de Barcelona en las ejecuciones hipotecarias significa que DE OFICIO SIEMPRE FALLARAN A FAVOR DE LA BANCA.

Después de todo lo analizado uno llega a la conclusión que las leyes sobre titulización de activos, un sector clave de las finanzas de la Banca privada, en un país muy bancarizado, están mal redactadas por el legislativo porqué pueden ser interpretadas. Están mal construidas porqué se hacen deprisa y corriendo dependiendo de las vicisitudes de las altas finanzas y de las necesidades de la Banca. Los Parlamentos se convierten en simples funcionarios que sellan leyes en papel que están fabricadas en los gabinetes de abogados de la última planta de las sedes corporativas de los 4 grandes. Y cuando hay complicaciones sociales de resulta de la manipulación económica de la sociedad por la Banca, la Justicia valora los conflictos y interpreta las leyes y lo hace a favor del poderoso y no del indefenso reo, que no ha cometido más delito que pedir un crédito para acceder a una casa en propiedad. Eso demuestra que en todas las altas instituciones hay cuadros clave – lobbistas- que actuan a favor de los 4 grandes de la banca española.

Salva TORRES


PARA PAH MADRID, aún existe otra interpretación o controversia sobre los conceptos que usa la Judicatura en titulizaciones.

OTRAS VERSIONES DEL ASUNTO DEL SIGNIFICADO DE EMISOR Y CEDENTE

Hay un error al manifestar que cuando se dice ‘entidad emisora‘ en el artículo 30 del Real Decreto 716/2009, de 24 de abril, por el que se desarrollan determinados aspectos de la Ley 2/1981, de 25 de marzo, de regulación del mercado hipotecario y otras normas del sistema hipotecario y financiero, la ACCIÓN EJECUTIVA, se hace en referencia al banco o caja, haciéndole el juego a interpretaciones.

En una titulización, el banco o caja juega el rol de entidad cedente y el rol de entidad emisora lo juega el fondo de titulización, o la Sociedad Gestora.

Si cogemos, por ejemplo, la escritura de constitución de CAIXABANK RMBS I, FONDO DE TITULIZACIÓN, al final, al Glosario, tenemos literalmente las siguientes definiciones:

– “Cedente”, significa Caixabank S.A., cedente de los Derechos de Crédito.

– “Emisor”, significa CAIXABANK RMBS I, FONDO DE TITULIZACIÓN.

El Poder Judicial no puede toma resoluciones arbitrarias. No se puede confundir una operación financiera que tiene dos elementos, como el emisor y el receptor, que es el caso de la entidad que emite participaciones hipotecarias para un hipotético cliente final, con el tema de una operación de titulización en la que existen dos elementos intermediarios más: la Sociedad Gestora y el Fondo de Titulización.

En esa equivocación maniquea y, creo, deliberadamente intencionada por parte de una parte de tribunales o juzgados, no se puede caer en ese juego de palabras. En una titulización la ‘entidad emisora’ es la Sociedad Gestora que realiza la “Emisión de Bonos” para, a través del Fondo de Titulización, colocarlos en el mercado. Y la ‘entidad cedente’ es el Banco o Caja que cede los activos, o sus derechos, para que constituyan los haberes agrupados en el Fondo.

No podemos transitar aquellos caminos que se imponen en los tribunales en defensa de las todopoderosas entidades financieras.

¡¡LA ENTIDAD FINANCIERA NO ES AQUELLA ‘ENTIDAD EMISORA’ A LA QUE HACE REFERENCIA EL YA MENCIONADO ARTÍCULO 30 DEL REAL DECRETO 716/2009, ES LA ‘ENTIDAD CEDENTE’ YA QUE EL PAPEL DE EMISOR, EN UNA TITULIZACIÓN, LO OSTENTA LA SOCIEDAD GESTORA O, EN ÚLTIMO LUGAR, EL FONDO DE TITULIZACIÓN!!

>>> TODO EL DOCUMENTO DE PAH MADRID presentado en el Congreso de los Diputados>>>


DOCUMENTOS AFINES DE LEGISLACIÓN…


ALGUNA CONTROVERSIA EN LA RED SOBRE UNA LEGISLACIÓN OPACA SOBRE TITULIZACIÓN HIPOTECARIA…




LAGARDER DANCIU, sociòleg i persona sense sostre, al ‘SÍ QUE ES POT!’ – FeM Girona Radio

SÍ QUE ES POT! Marta Afuera
……..

Aquesta setmana parlem de les persones que no tenen sostre, que no tenen una llar, que dormen al carrer, a caixers o sota un pont. Parlem de l’acampada instal·lada a la Plaça Catalunya de Barcelona per denunciar que més de 50.000 persones a l’Estat Espanyol viuen al carrer.  I per fer-ho hem convidat a una d’aquestes persones, l’activista i sociòleg de formació, Lagarder Danciu. En el seu cas, viu al carrer després d’haver patit un desnonament i haver decidit lluitar i defensar el Dret a un Habitatge Digne per a Tothom.

Lagarder Danciu es va fer popular fa uns anys quan va intervenir en un acte de campanya del PP i davant dels mitjans de comunicació li va dir a Mariano Rajoy que ell i el seu partit eren uns corruptes i que estaven privatitzant els Serveis Socials.

Al programa també us presentem el seu llibre “Sin techo. Caminando en un mundo que prohibe sueños” i parlem de l’acampada informativa de persones sense sostre que continua a la Plaça Catalunya de Barcelona.

El ‘Sí que es pot!’ és un programa de ràdio produït per la PAH-Girona-Salt que s’emet a FEM GIRONA. Per qualsevol pregunta, dubte, consulta o suggeriment ens podeu enviar un correu a: pahgirona@gmail.com

FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.
I ara escolta’ns en directe a www.femgirona.cat




VIDEO – Todas las ejecuciones hipotecarias actuales y juzgadas SE PUEDEN REVISAR – sentencia Tribunal Supremo

Olvida la indefensión aprendida y demanda al Banco que te ejecutó la casa por daños y perjuicios!!! (José Ángel Gallegos – abogado).

En un procedimiento ordinario no se puede ejecutar la casa sres. banqueros!! (Andrés Giordana – abogado)

Gestionó esta interesante charla Carles Alonso – abogado

Sala llena en el 12 Aniversario de nuestra Asociación 500×20 en Ateneu La Bòbila.

Los abogados Andrés Giordana y José Ángel Gallegos hablan sobre ejecuciones hipotecarias. Todos las ejecuciones hipotecarias actuales y juzgadas, SE PUEDEN REVISAR. Según sentencia del Tribunal Supremo del 2017.

El nuevo invento de la Banca para impagos de hipoteca son los juicios ordinarios. Andrés habla de su experiencia en los casos que lleva.




500×20 s’adhereix a la Federació estatal “Vivienda en Lucha ” com sòcia fundadora

Després d’alguns mesos de debats i més d’un any de treball en comú entre diverses entitats a escala estatal, entre elles Plataforma de Personas Afectadas por la Hipoteca de la Comunidad de Madrid-PAH Madrid, Associació pel lloguer públic i asequible-500×20, Associació pel Dret a l’Habitatge i pel Dret a una Vida Digna -PAH Girona Salt, Asociación en Defensa de los Afectados por la Vivienda – ADAV Parla, Plataforma de Afectados por la Hipoteca Stop Desahucios AltMaresme, PAH Léganes, Asociación Civic y Social Ciutats Solidaries- PAH L`Hospitalet, AEDEVI, etc. hem decidit constituir una entitat estatal en forma de Federació, legalment constituïda a nivell nacional.

Vuit entitats formen la Federació i moltes altres que estan a l’expectativa en diverses localitats i regions. És fàcil entendre que davant la dispersió de les lluites i el aferrissada que és especialment la de l’habitatge hàgim decidit fer aquest pas en una situació política i social que canvia a velocitat de vertigen. L’habitatge, al costat del treball, és el lloc on les persones ens convertim en ciutadans de ple dret. Les que hem decidit ajuntar-nos sabem que no és un camí de roses per això treballarem sobre quatre idees bàsiques:

  • Ens hem dotat d’un decàleg: UN DEU A L’HABITATGE DIGNE . En aquest document fundacional parlem de com les persones tenen el dret de viure dignament i legalment amb un títol de propietat, lloguer o qualsevol altra forma d’accés a aquest bé bàsic. No ens hem oblidat dels cada vegada més milers de llars que viuen als llimbs jurídic de l’ocupació. Per això, el primer punt del nostre decàleg és el dret jurídic de qualsevol ciutadà de reclamar a l’administració un habitatge del parc públic de lloguer social sigui quina sigui la seva situació econòmica i conseqüentment la regularització de l’ocupació.
  • el decàleg no és un programa complet perquè sabem que res és perpetu però indica als de fora que sí que tenim ideologia, que sí que tenim quatre idees clares i que volem compartir-les. Per això, ningú ens ha imposat el seu projecte d’èxit, tampoc volem imposar als que s’acosten. Venim de fracassos dels que humilment hem après i ens han adobat.
  • També tenim uns estatuts (els publicarem pròximament quan estiguin legalitzats). No són una panacea per als problemes que vindran però si el lloc on podrem dirimir les nostres diferències. Hi haurà diferències segur i volem conviure amb aquestes diferències però buscarem el consens. Però aquestes diferències estaran valorades per la diversitat que aporten, com ens ha ensenyat la mare naturalesa, i per què en les diferències i en la crítica política honesta està amagada la solució col·lectiva de debats aferrissats. Les majories simples evitessin la paralització de la Federació davant de minories de bloqueig però els estatuts permetran valorar aquesta diversitat i la possibilitat de la confederació com a lliure-associat a les organitzacions.
  • No estem construint un partit polític de l’habitatge. Per això, volem mantenir la nostra independència política i social i com a Federació no dependrem de les subvencions regulars de partits, ONG o empreses.

L’habitatge s’ha convertit en un actiu financer de primera magnitud en el món actual. Els bancs centrals compren deute hipotecari titulitzat a la banca comercial privada. La Banca amb el seu domini de la creació de diners-deute mou l’economia cap a camins on la ciutadania es veu obligada a adquirir aquest deute i hipoteca la seva vida per accedir a un habitatge. Els poders públics en el seu abandonament de funcions polítiques han deixat en mans del mercat, de la llei de la selva, els drets ciutadans d’accés a l’habitatge.
No és d’estranyar doncs que la Federació lluiti contra la titulització de deutes, el control democràtic de l’emissió de moneda i uns tipus d’interès públics, transparents que ajudin, en lloc de gravar, l’economia productiva respectuosa amb els límits del planeta. Un mitjà de pagament essencial no pot estar en mans de les elits financeres, ens hi juguem la vida.

DECÀLEG

UN 10 A L’HABITATGE DIGNE

INTRODUCCIÓ

Portem molts anys treballant pel Dret Universal a un Habitatge Digne al costat de milers d’activistes. Aquesta lluita l’hem desenvolupat amb persones que han perdut aquest dret humà perquè el sistema econòmic capitalista de les últimes dècades ha convertit aquest dret, reconegut en totes les constitucions nacionals, en pur mercadeig. Lluny de rescatar-se a les persones, els governs han prioritzat el salvament dels negocis de les elits financeres.

Habitatge Digne és aquell habitatge on les persones viuen amb seguretat, pau i dignitat, segons el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU..

Som una federació de col·lectius que creiem necessari esforçar-nos a consensuar les finalitats, estratègies i accions a curt, mitjà i llarg termini per unir voluntats, per sobre de la visió a curt termini de la classe política i d’alguns moviments socials.

Salva Torres


¡UN 10 A LA L’HABITATGE DIGNE!

PRINCIPIS BÀSICS DE LA FEDERACIÓ “VIVIENDA EN LUCHA”

  1. L’habitatge és un dret universal reclamable.
    Stop als desnonaments sense alternativa asegurada por llei.
  2. Parc públic d’habitatge social i lloguer assequible.
    Fijar las rentas de los alquileres en función de los ingresos y circunstancias familiares.
  3. Suministraments mínims garantits per llei.
    Cap persona sense aigua, llum i calefacció.
  4. L’habitatge habitual en règim de propietat no és embargable ni executable
    Adecuación de las deudas teniendo en cuenta lo pagado, el valor actualizado de la y la renta familiar disponible.
  5. Prohibició de la venda i titulització de les hipoteques sobre l’habitatge habitual.
    Limitació, informació i transparència en els processos de venda de deutes.
  6. Despenalització i regularització de l’ocupació por necessitat.
    Cens nacional d’habitatges.
  7. Derogació de la LAU. Contractes de lloguer indefinits.
    Per a acabar amb la bombolla del lloguer i assegurar un projecto de vida estable.
  8. Democratització i control de l’emissió de moneda i del preu del diner..
    Un mitjà de pagament essencial no pot estar en mans de les elits financeres que saquegen els pobles. Els tipus d’interès han de ser públics i transparents.
  9. La justícia no ha d’exercir-se contra els Drets Humans Universals.
    Els tribunals no han d’administrar la justícia contra els drets humans i socials reconeguts. El torn d’ofici amb justícia gratuïta -per persones sense recursos o amb recursos insuficients- ha d’assegurar una defensa eficaç i professional.
  10. Ens organitzem des l’assemblearisme i defensem la independència política i econòmica sense ànim de lucre, el suport mutu i la lluita col·lectiva.
    El nostre objectiu és unir esforços per assegurar l’accés a un Habitatge Digne.



CINC ANYS DEL CAS AZIZ QUE VA OBRIR LA PORTA A DENUNCIAR A LA BANCA PER CLÀUSULES ABUSIVES

SÍ QUE ES POT! amb Marta Afuera

el cas aziz…

..

Els noms de Mohammed Aziz i del seu advocat Dionisio Moreno passaran a la història jurídica de Catalunya i d’Espanya perquè la sentència del Tribunal Europeu que tractava sobre l’execució hipotecària contra Aziz va significar una revolució al sistema judicial.

Recentment s’han complert els 5 anys d’aquella resolució judicial importantíssima per totes les persones afectades per la hipoteca: va ser el 14 de març de 2013. Una sentència del Tribunal Europeu que va marcar als jutges de l’estat espanyol i de tota Europa que están obligats a estudiar d’ofici les clàusules abusives d’un contracte hipotecari.

Veient el gran número de novetats jurídiques que estem coneixent darrerament, veient que les dades d’execucions hipotecàries segueixen essent molt i molt altes – més de 32.000 durant el 2017- hem entrevistat de nou a Dionisio Moreno. L’advocat del cas Aziz ens parla de com està la situació als jutjats i del que s’espera del Tribunal Europeu, que ha de pronunciar-se de nou sobre clàusules molt importants als contractes hipotecaris com la clàusula de venciment anticipat.

Aquí teniu l’enllaç amb la darrera edició del ‘Sí que es pot!’, el programa de ràdio de la PAH-Girona-Salt que s’emet a Fem Girona.

FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.
I ara escolta’ns en directe a www.femgirona.cat




LES FAMÍLIES QUE VAN PERDRE L’HABITATGE ABANS DEL 14/3/2013 PODEN SER REVOCATS I RECLAMAR DANYS I PERJUDICIS AL BANC I A L’ESTAT

SÍ QUE ES POT!

Marta Afuera

LES FAMÍLIES QUE VAN PERDRE L’HABITATGE ABANS DEL 14/3/2013 PODEN SER REVOCATS I RECLAMAR DANYS I PERJUDICIS AL BANC I A L’ESTAT

Molt important la sentència dictada el 27 de setembre de 2017 per Tribunal Suprem on es recoll la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013: les persones i famílies que van patir desnonaments amb anterioritat al 14 de març de 2013 poden revocar-los per il·legals, al no haver pogut defensar els deutors en el procediment d’execució hipotecària ni haver complert els jutges i tribunals espanyols amb la seva obligació de paralitzar aquests procediments d’ofici si el préstec contingués clàusules abusives. En parlem avui al Sí que es pot! amb l’activista i llicenciat en dret, Antonio Muñoz.

ES COMPLEIXEN 5 ANYS DE L’ALLIBERAMENT DEL BLOC SALT

Una gran lluita que va obrir un camí enmig d’una selva contra el dret a l’habitatge. El bloc, propietat legal de la SAREB, hem aconseguit que ara es gestion

i des de les administracions públiques que hi han fet lloguers econòmics.

Després d’aquests cinc anys, la PAH GIRONA SALT hem fet una valoració altament positiva del que s’ha aconseguit amb la lluita del BLOC-SALT i volem fer també una valoració de la situació general del Dret a l’Habitatge. Al final del programa us l’expliquem.


També podeu escoltar el video del nostre amic Antonio Muñoz en el seu canal de Youtube: La ventana esmeralda