CINC ANYS DEL CAS AZIZ QUE VA OBRIR LA PORTA A DENUNCIAR A LA BANCA PER CLÀUSULES ABUSIVES

SÍ QUE ES POT! amb Marta Afuera

el cas aziz…

..

Els noms de Mohammed Aziz i del seu advocat Dionisio Moreno passaran a la història jurídica de Catalunya i d’Espanya perquè la sentència del Tribunal Europeu que tractava sobre l’execució hipotecària contra Aziz va significar una revolució al sistema judicial.

Recentment s’han complert els 5 anys d’aquella resolució judicial importantíssima per totes les persones afectades per la hipoteca: va ser el 14 de març de 2013. Una sentència del Tribunal Europeu que va marcar als jutges de l’estat espanyol i de tota Europa que están obligats a estudiar d’ofici les clàusules abusives d’un contracte hipotecari.

Veient el gran número de novetats jurídiques que estem coneixent darrerament, veient que les dades d’execucions hipotecàries segueixen essent molt i molt altes – més de 32.000 durant el 2017- hem entrevistat de nou a Dionisio Moreno. L’advocat del cas Aziz ens parla de com està la situació als jutjats i del que s’espera del Tribunal Europeu, que ha de pronunciar-se de nou sobre clàusules molt importants als contractes hipotecaris com la clàusula de venciment anticipat.

Aquí teniu l’enllaç amb la darrera edició del ‘Sí que es pot!’, el programa de ràdio de la PAH-Girona-Salt que s’emet a Fem Girona.

FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.
I ara escolta’ns en directe a www.femgirona.cat




LES FAMÍLIES QUE VAN PERDRE L’HABITATGE ABANS DEL 14/3/2013 PODEN SER REVOCATS I RECLAMAR DANYS I PERJUDICIS AL BANC I A L’ESTAT

SÍ QUE ES POT!

Marta Afuera

LES FAMÍLIES QUE VAN PERDRE L’HABITATGE ABANS DEL 14/3/2013 PODEN SER REVOCATS I RECLAMAR DANYS I PERJUDICIS AL BANC I A L’ESTAT

Molt important la sentència dictada el 27 de setembre de 2017 per Tribunal Suprem on es recoll la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013: les persones i famílies que van patir desnonaments amb anterioritat al 14 de març de 2013 poden revocar-los per il·legals, al no haver pogut defensar els deutors en el procediment d’execució hipotecària ni haver complert els jutges i tribunals espanyols amb la seva obligació de paralitzar aquests procediments d’ofici si el préstec contingués clàusules abusives. En parlem avui al Sí que es pot! amb l’activista i llicenciat en dret, Antonio Muñoz.

ES COMPLEIXEN 5 ANYS DE L’ALLIBERAMENT DEL BLOC SALT

Una gran lluita que va obrir un camí enmig d’una selva contra el dret a l’habitatge. El bloc, propietat legal de la SAREB, hem aconseguit que ara es gestioni des de les administracions públiques que hi han fet lloguers econòmics.

Després d’aquests cinc anys, la PAH GIRONA SALT hem fet una valoració altament positiva del que s’ha aconseguit amb la lluita del BLOC-SALT i volem fer també una valoració de la situació general del Dret a l’Habitatge. Al final del programa us l’expliquem.


També podeu escoltar el video del nostre amic Antonio Muñoz en el seu canal de Youtube: La ventana esmeralda




PAHgranada-StopDesahucios y 500×20 hacemos un curso de titulizaciones hipotecarias, creación de dinero y derecho a la vivienda

El pasado 24 de marzo las activistas de PAH Granada-Stop Desahucios nos invitaron a realizar un curso sobre derecho a la vivienda especialmente dirigido a las problemáticas hipotecarias y del alquiler.

Se hizo especial incidencia en la relación de las titulizaciones hipotecarias y su relación con la renta fija y la creación de dinero FIAT. Luego vimos como todas las hipotecas son titulizadas siguiendo determinados patrones financieros que se rigen por la legislación emanada de los gabinetes de abogados de la Banca que dictan las leyes a sus señorías del Congreso. También como la flexibilización cuantitativa del BCE y la Fed comprando deuda ha permitido inflar de dinero los fondos inmobiliarios hasta formar una nueva burbuja de alquiler con sus compras masivas de edificios en las ciudades globales. Esta burbuja se extiende ya a ciudades como Granada donde esta inversión supone la expulsión del vecindario pobre y la apropiación del valor intangible de la ciudad por el inversor (español o extranjero)  que acaba apoderándose del valor monumental, artístico, histórico, geográfico o popular de la ciudad.

Los talleres que realizamos fueron estos y sus correspondientes links de los documentos usados:




Badalona: participem a la concentració de rebuig a la criminalització dels moviments pel dret a l’habitatge!

 STOP REPRESSIÓ!

NI ALS

DESNONAMENTS

NI ENLLOC!

Concentració

DIMECRES 21 MARÇ 10:30h

DEGANAT JUTJATS de BADALONA C/ PRIM 40

Un grup de col·lectius encapçalats per la PAC-BADALONA hem decidit donar resposta social a la repressió patida durant un desnonament, per ordre judicial a Badalona del 27 de febrer, on els Mossos d’Esquadra van causar 10 persones ferides i van ser imputades dues més amb delictes penals, una d’elles va passar 24 hores detinguda.

Defensem LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ i més quan es posa al servei de la defensa dels DRETS FONAMENTALS.

És per tot plegat que hem organitzat una acció-roda de premsa dins d’una campanya de resposta social contra la repressió als desnonaments i en general a totes les lluites socials.

Us demanem tot el suport possible. Assistència i difusió si us plau!





dimecres 21 març 18,30 hores: presentem el sindicat de llogaters a Nou Barris. Prou lloguers abussius!

Ens complau dir-vos que presentem el Sindicat de LLogateres al districte de Nou Barris, del qual en formem part, des de l’inici. Volem que sigui una eina per acabar amb la bombolla de lloguers que viu la ciutat i expulsa milers de persones dels seus habitatges, barris i ciutat.




CADA DIA 36 FAMÍLIES HAN ESTAT EXPULSADES DE CASA EL 2017

SÍ QUE ES POT! Marta Afuera

CADA DIA 36 FAMÍLIES HAN ESTAT EXPULSADES DE CASA EL 2017 SEGONS DADES DEL CGPJ

A COMARQUES GIRONINES EL 2017 HI HAN HAGUT 2041 DESNONAMENTS


Com també ha informat el Diari de Girona, els jutjats han executat 2.042 desnonaments a les comarques gironines durant el 2017, un 5,8% més que l’any passat. Segons recull l’estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el drama d’aquells qui perden l’habitatge, de moment, no va a la baixa. Entre gener i desembre, 823 famílies i particulars de la demarcació van quedar-se sense sostre per no poder afrontar les quotes de la hipoteca. Una situació que, en molts casos, els porta aparellat un deute de per vida. Però al costat d’aquests casos, les dades també mostren una altra crua realitat: la que viuen aquells que no poden afrontar les quotes del lloguer i veuen com els fan fora del pis. En un any, a les comarques gironines, els jutjats han executat 1.161 desnonaments per aquest motiu.

El Diari Ara també ha publicat que:

CADA DIA 36 FAMÍLIES ES QUEDEN SENSE CASA A CATALUNYA SEGONS LES ÚLTIMES DADES CORRESPONENTS AL 2017 PUBLICADES PEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

Més de 13.300 famílies van quedar-se sense casa aquest 2017 perquè no podien pagar el lloguer o la hipoteca, segons les últimes dades que ha fet públic el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El degoteig continua sent constant: 36 famílies cada dia es queden sense casa, o el que es el mateix, cada hora es produeixen entre un i dos desnonaments a Catalunya.

Segons les dades, Catalunya lidera un any més el rànquing de desnonaments, molt per sobre d’Andalusia i el País Valencià, les comunitats autònomes que la segueixen. El tercer trimestre de l’any, coincidint amb els mesos en què ja estava en vigor la llei catalana antidesnonaments aprovada el desembre del 2016, va ser el moment en què menys se’n van produir. En canvi, després de la suspensió del Tribunal Constitucional d’octubre, els tribunals van executar 3.400 llançaments, gairebé un miler més que durant el trimestre anterior.

Aquesta setmana al ‘Sí que es pot!’ hem repassat dels darreres dades que ha fet públiques el Consell General del Poder Judicial perquè quedi clar que el drama dels desnonaments continua i que no veiem voluntat per a resoldre la greu situació a l’entorn de la manca de Dret a l’Habitatge per part dels partits polítics que governen.

FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.
I ara escolta’ns en directe a www.femgirona.cat




el grupo de GAP-UCI Madrid entrevista al coordinador de Afectados por la Hipoteca de su Comunidad

Por la importancia de los contenidos publicamos la entrevista que afectados de GAH Fontarron UCI hicieron a nuestro compañero de lucha, Luís Chamarro, coordinador de Afectados por la Hipoteca de la Comunidad de Madrid, que junto a PAH-Madrid llevan las negociaciones con los grupos parlamentarios sobre aspectos trascendentales de la legislación.

…los hipotecados deben saber con garantías quién tiene su deuda…

La Banca que ofertaba hipotecas a los ciudadanos sabía incluso cuando iba a ocurrir una crisis económica.

..que a nadie le puedan quitar la casa por no poder pagar una deuda que está basada en una estafa.

los comerciales de los Bancos ofrecen la dación en pago

… la dación en pago la definimos como un producto financiero tóxico y letal….. porqué el banco, en una negociación extrajudicial, sin iniciar una ejecución, se queda con la vivienda, la amortización, los intereses y luego las rentas del alquiler social.




Luis Ros- PAC-Badalona: Demanaria que tothom visqués un desnonament durant dues hores

Luis Ros, el nostre company de la Plataforma d’Afectats per la Crisi, va ser colpejat i detingut pels Mossos, després als Jutjats la Fiscalia li va demanar 6 anys de presó. El desnonament va tenir lloc al día 26 de febrer al carrer Doctor Modrego 24 i va ser instat per Anticipa- BBVA, quasi res.

La deriva autoritaria de la Justicia de l’Estat espanyol envers la disidència política, social, sindical i artística està prenent tints que recorden els temps de la dictadura franquista.


“Demanaria que tothom visqués un desnonament durant dues hores”

Aquest caporal dels Bombers de Barcelona és un dels actuals líders de la PAC, amb seu a Badalona i a Mataró. Creu que les coses canviarien si tothom sabés com et sents quan t’expulsen de casa


Entrevista publicada per Sara Muñoz – Badalona – elpuntavui.cat

Com a bomber s’ha vist enmig d’algun desnonament?
Ja fa molts anys que els bombers vam dir que no intervindríem en els desnonaments. Nosaltres picàvem a la porta de les famílies i els oferíem ajuda per si tenien una urgència.
La policia només es pot limitar a complir la llei?
La policia compleix la llei, però la llei és amoral. La policia podria manifestar-se tant al carrer com a través dels seus sindicats per dir que no està d’acord amb allò que l’obliguen a fer.
Cap a on hem de mirar si busquem culpables?
Qui ha de fer que les coses canviïn és el Congrés dels Diputats, que pot canviar la llei. Ni tan sols el jutge en té la culpa, perquè compleix la llei. L’exclusió és el que crea violència i delinqüència.
Per què es funda la PAC si ja existia la PAH?
Perquè en algunes coses no estem d’acord, com ara la dació en pagament. I nosaltres no tractem només el tema dels desnonaments.
La setmana passada va ser detingut pels Mossos d’Esquadra mentre mirava d’aturar un desnonament. És l’episodi més desagradable que ha viscut?
La situació més desagradable la visc cada dia quan veig el terror d’una família que faran fora de casa, quan sé de gent que hem tractat a la PAC i que s’ha suïcidat. Dilluns vaig patir una agressió física i una detenció, però diàriament pateixo violència psicològica veient com està la gent.
Quants casos tenen entre mans?
A la PAC, on només ens n’arriba una part, gestionem unes 40 ordres de desnonament a la setmana de famílies de Badalona.
Els governs municipals podrien fer més del que fan?
En el cas de Badalona, els vam advertir que el tema explotaria i no ens van escoltar. Ara volen buscar solucions i tot són presses, però la realitat és que a Badalona no hi ha ni un pis social lliure. Som crítics, però és cert que els ajuntaments estan molt limitats.
Què sent quan escolta dirigents d’entitats bancàries que afirmen que els desnonaments són una llegenda urbana?
Els mitjans de comunicació ens haurien d’ajudar a pressionar el poder judicial perquè faciliti les veritables dades, perquè no hi manera. Qui afirmi que no hi ha desnonaments, que ens acompanyi un dia a nosaltres.
Les administracions estan oferint sempre una alternativa?
No. Hi ha gent que es queda al carrer i que se l’obliga a ocupar. La manca de respostes obliga la gent a intentar sobreviure. L’habitatge és una necessitat bàsica. Si me’l treus, m’hauré de buscar la vida.
Per què el van detenir dilluns?
Perquè la PAC està molestant massa el sistema, els fons d’inversió, la banca…
Anaven per vostè?
Jo vaig fer el paper de mediador i molts testimonis en donen fe. Intento que ningú posi la mà a sobre d’un policia, que no hi hagi disturbis, que es vegi els policies com uns treballadors. Però m’assenyalen amb el dit dient “agafeu aquell”. De fet acabem denunciats els dos caps de l’organització: Armonía Díaz i jo.
Va passar una nit a la comissaria dels Mossos. Va rebre alguna mostra de solidaritat?
I tant. Un cop a la comissaria, alguns policies em van fer arribar missatges d’ànims. Per mi el mosso d’esquadra és un treballador i la gent no es pot fer càrrec de sota quina pressió treballen. Soc capaç d’abraçar el mosso que em va colpejar.
D’on sospita que ve l’ordre de detenció?
D’algun alt comandament de la policia que sembla que té algun problema, forçat pel poder econòmic.
De què l’acusen?
De violència contra la policia, lesions i desobediència. Jo no vaig aixecar la mà a ningú.
Vostè denunciarà algú?
Denunciaré les agressions que vaig patir [mostra grans blaus a les cames].
Com creu que acabarà el seu cas?
Té pinta que acabaré a la presó. Em poden caure fins a sis anys. Crec que voldran desmuntar una organització que està molestant, però no saben que la PAC no soc només jo.
Ara actua amb més por?
Ni parlar-ne. Això és el que no aconseguiran. Si cal faré la revolució a la presó.
Té fills?
Una filla que és guàrdia urbana i que em dona suport. Si entro a la presó ho sentiré per la meva família, però també per la resta de famílies que mirem d’ajudar. Si jo pogués demanar un desig, demanaria que tothom visqués a la seva pell un desnonament durant dues hores. Aleshores les coses canviarien.




Lourdes Garcia: Que hi hagi tanta gent que no pugui pagar el lloguer, és culpa del sistema econòmic

<- ->

Descripción de Lourdes García (500×20) a sicom.cat:

<-‘Que hi hagi tanta gent que no pugui pagar el lloguer, és culpa del sistema econòmic’->




La nociva precarietat a l’habitatge: càstig judicial “exemplar” per a famílies obligades a ocupar.

En els darrers temps estan entrant en el jutjats centenars de demandes contra famílies la única culpa que tenen és que la precarietat econòmica les deixa fora del mercat lliure de l’habitatge ( 98,5% de la ciutat). No tenen ni perfil financer per comprar o llogar un habitatge i es veuen obligades a ocupar habitatges principalment de bancs que tenen milers de pisos buits de la seva propietat.

Els bancs han canviat l’estratègia en els darrers temps. enlloc de demandes civils per ocupacions… presenten demandes penals per usurpació. Aquesta figura és molt controvertida doncs, els piso dels bancs, no són habitatges habituals de ningú i per tant no és una usurpació. Però com la via penal es més ràpida, en aquest clima securitari i de por contra els ocupes que han creat els mitjans de comunicació, opten per aquest camí que té una resolució més ràpida si el jutge accepta la demanda… cosa que no sempre passa. Es donen sentències diferents per fets assemblats.

La demanda penal SÍ que té conseqüències greus per a la família amb petits que ocupa un habitatge. I especialment greu per al grup d’immigrants amb procés de regularització de la seva nacionalitat o estada legal al país. Han hagut sentències fins i tot amb multes – a famílies sense recursos- o penes de presó en cas de no pagar que a més suposen que els tràmits d’estrangeria queden congelats per molts anys.

Els cassos que us presentem són suficientment èxplicits de com els drets humans són trepitjats per entitats financeres tant privades com públiques. Demanem solidaritat!

El caso de Carmen y sus dos hijos menores.

  • La Carmen tiene una demanda por usurpación de la SAREB en un juzgado de la ciudad de Barcelona.
  • El juicio se ha suspendido diversas veces por intermediación de los servicios de vivienda – SIPHO- de la ciudad. La idea es que Carmen consiguiera un alquiler social con una renta acorde con su situación económica y familiar. Parecía que la Sareb – Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria – accedía al acuerdo pero finalmente no ha suspendido la demanda y se vera este martes díoa 13 de febrero del 2018.
  • Posibilidades sobreseimiento, porqué no es un delito de usurpación, sentencia a favor del Banco Malo – pagado por todos- para el desalojo inmediato y posibilidad de multa que pueden llegar a varios miles de euros. Un sinsentido absoluto.

Los hechos:

La Carmen llego 2009 al país, procedente de Latinoamérica. Es argentino-peruana y tiene una unidad familiar monoparental de dos hijos: el mayor con problemas de salud pero muy inteligente y una hija pequeña de 4 añitos que es un Sol rebelde.

Vive en el distrito de Nou Barris y desde que llegó lucha por tirar adelante su familia en trabajos en negro…. quién ocupa no la contrata para no pagar impuestos. Hace un tiempo ya tiene un contrato legal de trabajadora doméstica que le obliga a pagarse los autónomos pero le deja un pequeño margen de dinero que sólo da para sobrevivir pero no para pagar un alquiler. Está esperando los trámites de extranjeria para residencia definitiva.

Nunca tuvo una situación económicamente holgada para que nadie le quisiera alquilar un piso. Ha vivido en habitaciones hata encontrar el piso que ocupa pero que es querida por sus vecinos.

Una sentencia contra ella, destruiria una mujer que ha hecho un esfuerzo enorme por sacar adelante sus hijos, y dar su esfuerzo al país que la acoge. Una sentencia contra ella, la pondría a ella y a sus hijos en una situaciónmuy delicada y aún más precaria y más sufrimiento.

Hace falta esto para que la Sareb gane unos miles de euros más por una vivienda de un barrio obrero?

Barcelona, 11 de febrero de 2.018

Associació 500×20 El lloguer públic i assequible.

El Cas de Gabriel i Rosalía.

  • Sentència penal de la Audiència Provincial de Barcelona: Abandonar l’habitatge en un mes i multa-pena de 180 € a cadascú. A raó de 1 dia de cárcel per cada 2 €.
  • Familiars que hi conviuen: Una filla i 2 netes de 3 anys i 4 mesos respectivament.

Els fets:

En Gabriel va arribar a Espanya al any 2.004 procedent de la República Dominicana. A l’any 2.007 va arribar la seva dona.

En un principi vivien al carrer Almansa del barri de Verdum en règim de lloguer fins que al 2.008 es van hipotecar amb Catalunya Caixa i es van anar a viure a Trinitat Vella. Pagaven 1.100 d’hipoteca, tots dos treballaven.

En el 2011, en no poder pagar l’hipoteca doncs tots 2 estaven a l’atur son desallotjats del seu domicili i se’n van anar a viure a Santa Coloma de Gramanet amb la seva filla que estava en règim de lloguer.

En el 2014 la situació econòmica de la família es molt precària i en no poder pagar el lloguer decideixen ocupar tots plegats una vivenda buida de banc al Turó de La Peira.

Als 7 mesos de viure allà els arriba una demanda penal que perden en el jutjat d’instrucció. El seu advocat apel·la i el cas entra a la Audiència Provincial. En el mes de maig de 2017 el Provincial dicta sentència i es condemnat.

Actualment està a la espera de que, en no haver entregat l’habitatge el jutge dicti diligència de desnonament.

Les claus del cas:

Com es pot comprovar aquesta família mai ha tingut un habitatge estable en no ser solvents econòmicament segons les lleis dictades pels mercats.

Les institucions públiques no s’han preocupat d’una unitat familiar amb menors que no tenien on viure i no li van oferir una alternativa.

Com queda demostrat en Gabriel i família han hagut d’ocupar un pis en desús de la banca per necessitat i no amb la intenció d’apropiar-se d’aquest ben, per lo tant no es culpable del delicte de usurpació tal i com aseberen els jutges.

Les conseqüències de ser culpat de delicte no son tan sols les descrites a la sentència. Altres conseqüències derivades son els antecedents penals que poden obstruir processos relatius a la immigració o l’accés a la funció pública.

Barcelona, 4 de Juny de 2.017

Associació 500×20 El lloguer públic i assequible.

+++ MÉS INFORMACIÓ +++


 




LA BATALLA CONTRA L’IRPH CONTINUA! AVUI AMB JOSÉ MARÍA ERAUSQUIN

Podcast: Play in new window | Download | Embed

SÍ QUE ES POT! Marta Afuera

Fa pocs dies hem sabut que diversos jutjats portaran l’índex hipotecari IRPH a la justícia europea després de la recent sentència del Suprem que donava suport a la banca, tot i el vot particular de dos dels seus magistrats que defensen la tesis de les persones afectades per l’IRPH. Per tant, la batalla contra el IRPH no ha acabat! La batalla continua tot i que el Tribunal Suprem va donar per bo l’IRPH davant desenes de demandes a primeres i segones instàncies judicials.

Per entendre què està passant hem contactat amb José María Erausquin, advocat i activista social, per parlar sobre les darreres novetats que afecten a les persones amb una hipoteca amb IRPH. Un programa molt interessant i útil per conèixer el comportament a l’Estat Espanyol de les altes instàncies judicials, de com aquestes es dediquen a protegir la banca.

Més d’un milió de llars en aquest país tenen al seu préstec a l’índex hipotecari IRPH (Índex de Referència de Préstecs hipotecaris). Des de fa anys aquest índex obliga a les famílies a pagar fins a un 2% de més d’interès que en el cas de l’EURIBOR pel seu préstec. Com es calcula el IRPH? És un secret bancari que el Govern ajuda a amagar i que els jutges – Tribunal Suprem – troben bé que tot segueixi així.

El ‘Sí que es pot!’ és el programa de ràdio de la PAH GIRONA SALT que s’emet a FEM GIRONA els dilluns a les 3 de la tarda i a les 12 de la nit i els dissabtes a les 4 de la tarda. També ens podeu seguir a través de les xarxes socials de la PAH GIRONA SALT i a femgirona.cat.

FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.
I ara escolta’ns en directe a www.femgirona.cat.




asc.500×20 amb l’aturada general per dignitat




Comunicat de suport i concentració per a les encausades de la Vaga General del #14N a Nou Barris.

El 14 de novembre de 2012, Nou Barris es va mobilitzar, amb la resta de pobles d’Europa, en una jornada d’acció, vagues i solidaritat per dir NO a les polítiques d’austeritat i de retallades aplicades pels governs i dictades pels “mercats”, els especuladors i els grans bancs. La consigna va ser molt clara, no paguem la factura d’una crisi de la que no som responsables.

Aquest dia es va realitzar l’habitual cercavila informatiu, convocat per partits polítics, tots els sindicats i les principals entitats veïnals, i amb la participació de centenars de veïns, que va caminar durant més de 4 hores pels principals carrers de Nou Barris en un ambient reivindicatiu però pacífic.

El mateix dia 14 va ser detingut en Carles, veí del barri de Porta membre de la CGT i de la Trobada Alternativa de Nou Barris, i l’endemà va ser el torn d’en Francisco, veí del barri de Guineueta i membre, en aquell moment, del 15M i l’assemblea per l’habitatge digne 500×20.

Tots dos van ser detinguts a la porta de casa seva, el que demostra que se’ls coneixia i que se’ls perseguia per part de la unitat d’informació dels Mossos d’Esquadra.

Al Carles l’acusen de diversos desordres públics, danys, i posar en perill la seguretat viària (tallar el carrer) i al Francisco de ser l’autor intel∙lectual d’aquests fets i per participar també en els mateixos. Per aquestes acusacions, la fiscalia sol∙licita quatre anys de presó a cadascú, a més del pagament de 15.400€ en total.

L’estada de 48 hores a comissaria del Carles, allargada en el temps de forma injustificada i la detenció paralitzada durant 24 hores del Francisco, va provocar que la instrucció i recerca policial fos portada a terme la Magistrada Carmen García Martínez, coneguda en relació al ja conegut Cas 4F (Ciutat Morta), que va incidir en la injusta entrada a presó de quatre ciutadanes, sent una d’elles Patricia Heras, que es va acabar suïcidant.

Per tot això, el Comitè Unitari de Vaga General de Nou Barris, exigeix a la Fiscalia General de l’Estat la retirada de les acusacions i l’absolució d’en Carles i en Francisco.

US CONVOQUEM A LA CONCENTRACIÓ A LES PORTES DE LA CIUTAT DE LA INJUSTICIA EL PROPER DIMARTS DIA 19 DE SETEMBRE A LES 9:30 HORES DEL MATÍ, I A LES 8:45 AL METRO LLUCMAJOR (PLAÇA REPUBLICA) PER ANAR TOTES JUNTES DES DE NOU BARRIS.

!!!!!!!!!!!! FRANCISCO I CARLES ABSOLUCIÓ!!!!!!!!!!!!!!!!!




2017: el experimento #VidaLaietana y el edificio 15-O ocupado en el 2011 en el barrio de Verdum.

Conversión de edificios a ALQUILER PÚBLICO Y ASEQUIBLE

Creemos necesaria la comparación de las dos experiencias, sobre dos procesos que pudieran haber tenido el mismo resultado pero el desenlace feliz sólo ha sido para el primero: #VidaLaietana . Esta entrada pretende poner en alerta a las entidades que luchamos por el derecho a la vivienda para no cometer errores que son dolorosos y costosos a largo plazo para familias y activistas. Nos referimos a la ocupación de edificios públicos, de inmobiliarias o de entidades financieras.

més de 300 persones muntaen una assemblea a la plaça de Verdum

El 15 de Octubre del 2011, en plena efervescencia del movimiento 15-M, se realizó una manifestación bajo el lema: l’indignació a l’acció … mobilització mundial. Había 3 columnas de colores y la verde reivindicaba el derecho a la vivienda. Un sorprendente dispositivo en que participó nuestra asociación llevó esa columna verde de + de 1500 personas en metro desde plaza Catalunya a NouBarris y ayudaron a ocupar un edificio que estaba vacío desde hacia años, en el barrio de Verdum propiedad de Cajamar. La alegría desbordante del éxito siguió al alojamiento de alguna de las familias que esperaban un techo en nuestro distrito en un momento en que los desahucios ya caían a plomo en el que sería el distrito más castigado del país.

Recién llegado a la alcaldia Xavier Trias, de CiU, en un discurso en el cercano parque de la Guineueta, dos días después, renegaba de esas prácticas anti-sistema. Se creo una asamblea de gestión del edificio y poco después llegaban los primeros problemas junto a nuevas familias por el efecto llamada. A la asamblea se presentaron los antiguos propietarios del solar donde en permuta tenían tres pisos. Junto a ello, la aparición de los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento y los Mossos de Esquadra primero camuflados y después en servicio oficial. Los Servicios Sociales y el responsable de comunicación de la Alcaldía rápidamente se pusieron en contacto asegurando su interés en buscar soluciones al conflicto

La asamblea tomó un portavoz para la prensa y televisión que llegaba ávida de las formas nuevas de lucha. Los conflictos dentro de la asamblea de familias, activistas y gente del barrio se dieron en varios frentes:

  • Los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento buscaron tener información de las familias para encontrar vías de comunicación y ayuda. Un sector de los ocupantes principalmente activistas se negó a ninguna negociación.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a respetar las viviendas de las familias que habían negociado con el constructor la permuta.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a abrir la posibilidad de negociar la compra del edificio por el Ayuntamiento, a precio de saldo a Cajamar, para convertir las viviendas en pisos sociales.
  • La Asociación de Vecinos de Verdum, en una profunda crisis desde hacía muchos años, nunca dio soporte a la ocupación y por lo tanto a contrabalancear una salida negociada. Igualmente La Coordinadora de Avv y entidades de Nou Barris tampoco quiso entrar en el conflicto social de denuncia que suponía aquella ocupación. El movimiento vecinal nunca entendió desgraciadamente la conversión de la vivienda como un objeto financiero en la crisis que se estaba cociendo en todo el planeta y la problemática de los desahucios que ya caían a plomo en el distrito
  • Si el movimiento 15-M que dio cobijo a la ocupación, permitió ver con simpatía la ocupación, los conflictos dentro del edificio, algún que otro incendio en uno de los locales y el enfrentamiento con algunos jóvenes del barrio malbarataron esa simpatía inicial.

Nuestra Asociación, defendió desde el inicio, que con el soporto del vecindario era posible una negociación pública de las condiciones de vida de las familias, la mayoría en paro y con niños. El proceso aunque complejo suponía de facto aceptar que las políticas sociales de vivienda  y servicios sociales  estaban fallando en muchos aspectos. Con los meses, los canales de comunicación se cortaron y las familias algunas con problemáticas complejas se quedaron a merced de las circunstancias.

Defendimos a ultranza la conversión del edifico en viviendas de alquiler público y asequible para lo cual el Ayuntamiento o la Generalitat debería comprar a precio de tanteo y retracto el edificio abandonado. No era una idea descabellada y seguramente hubiera dado una salida distinta a la constitución del Banco malo que ha sido un desastre financiero para el país. El sector mayoritario no estaba de acuerdo, en otras palabras quería vivir ocupando sin más y supuestamente consolidar esa ocupación.

Nuestra entidad para dar un vuelco a la campaña de prensa contra la ocupación que se inició vimos en los propietarios de la permuta una oportunidad para dar el vuelco. Aceptar su derecho a las viviendas de la permuta y demostrar que los “ocupas” respetábamos la propiedad de esas familias estafadas en la burbuja. Con el sector mayoritario no fue posible llegar a ningún acuerdo. No quisieron respetar esas viviendas y supuso un enojo importante en el barrio, porque eran una familia conocida, que provocó enfrentamientos con vecinos.

Nuestra asociación después de algunas semanas dimitió como portavoz de la asamblea por no tener un apoyo mayoritario y poco después abandonamos la asamblea del edificio porqué creímos que las decisiones tomadas no se correspondían con los objetivos iniciales. Las asambleas del 15-M de Nou Barris que se celebraron en la plaza contigua al edificio se fueron vaciando hasta que se decidió volver a la marquesina de la Vía Júlia.

Con los meses se iniciaron los conflictos entre familias y entre familias y activistas ocupantes del edificio, donde las asambleas interminables agotaban a gente poco acostumbradas a esas dinámicas. Los tímidos intentos de enraizar en el tejido asociativo después de lo acontecido se hicieron más complicados (1). Hubo un incendio. “Desaparecieron” partes estructurales y materiales de la obra que aún quedaban para acabar el edificio y un largo sinfín de problemas con el agua, la luz, etc. Seguramente no nos dimos cuenta de la magnitud del cambio de lo que proponíamos pero recientemente alguna familia en los medios de prensa, después de las recientes ocupaciones en la ciudad, han pedido la intervención en el sentido que propusimos hace 6 años: la conversión del edificio Almagro en viviendas sociales – alquiler público- del Ayuntamiento.

Una CRONOLOGIA DE LOS HECHOS:


Nuestra Asociación participó en la reivindicación de diversos colectivos de Barcelona para que el edificio de Via Laietana se convirtiera en alquiler publico. El acuerdo con el Ayuntamiento actual había inspirado nuestras propuestas con el edificio del 15-O de la calle Almagro:
salva TORRES


(1) Blog del edificio Almagro – 15O- actualizado del octubre del 2011 al 2012.

(2) comunicat de premsa sobre acord amb equip Govern municipal.