500×20 amb solidaritat amb Badalona: prou de criminalitzar la pobresa!

Aquest dissabte dia 12 vam tenir una jornada completa. Al matí varem fer una assemblea per decidir una posició definitiva sobre com acabar amb la bombolla de lloguer que assola la ciutat. Després a la tarda unes 25 persones de les assemblees de famílies de Sant Andreu i Nou Barris vam anar a la manifestació de Badalona. Sota el lema “la precarietat mata” unes 500 persones vam desfilar entre la concentració davant l’edifici sinistrat i la seu de l’Ajuntament.

Mentre les companyies de llum cobren el subministrament més car de tota Europa i tenen beneficis estratosfèrics, avui hem sabut que milers de llars de tota badalona i en general de tot l’estat tenen la llum punxada perquè no poden pagar preus abussius amb salaris miserables.

També hem sabut, que el dia del sinistre la dotació de bombers estava sota mínims per culpa de les retallades de pressupost generalitzades des de l’inici de la crisi.

En definitiva, el lema de la manifestació convocada per la PAC Badalona i els bombers encertava: la precarietat mata!

 




Varios Ciudadanos Han Denuciado al Estado Español en Badalona por los desahucios

Este pasado viernes 27/09/18 a las 08:00 horas en el edificio VIVER del AYUNTAMIENTO de BADALONA varios ciudadanos han denunciado al Estado Español, a la Generalitat de Cataluña y al Ayuntamiento de Badalona por empobrecer a las familias para luego DESAHUCIARLAS. Las más altas instituciones internacionales:  el Tribunal de Justicia de la Unión Europea de y la ONU denuncian continuamente las nulas políticas SOCIALES sobre la población. Violando los Acuerdos Sobre Menores sistemáticamente.

El gobierno del Ayuntamiento de Badalona en vez de SENSIBILIZARSE con las familias ha pretendido mediante la presencia de Mossos coartar la denuncia. Hasta cuando lo vamos a permitir. La Plataforma de Afectados por la Crisis – PAC- aseguran seguiran denunciando como ciudadanos libres que son las atrocidades que se cometen en este País .

Asimismo, el Ayuntamiento de Badalona en boca del regidor Jordi SUBIRANA, de Units per Avançar, ha dado la espalda a una justa reivindicación de ciudadanos de su ciudad descalificando la denuncia como “La PAC siempre monta pitotes” lo que en realidad favorece la represión con la ley mordaza de los activistas de la PAC.

PAC – Badalona




Badalona: participem a la concentració de rebuig a la criminalització dels moviments pel dret a l’habitatge!

 STOP REPRESSIÓ!

NI ALS

DESNONAMENTS

NI ENLLOC!

Concentració

DIMECRES 21 MARÇ 10:30h

DEGANAT JUTJATS de BADALONA C/ PRIM 40

Un grup de col·lectius encapçalats per la PAC-BADALONA hem decidit donar resposta social a la repressió patida durant un desnonament, per ordre judicial a Badalona del 27 de febrer, on els Mossos d’Esquadra van causar 10 persones ferides i van ser imputades dues més amb delictes penals, una d’elles va passar 24 hores detinguda.

Defensem LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ i més quan es posa al servei de la defensa dels DRETS FONAMENTALS.

És per tot plegat que hem organitzat una acció-roda de premsa dins d’una campanya de resposta social contra la repressió als desnonaments i en general a totes les lluites socials.

Us demanem tot el suport possible. Assistència i difusió si us plau!





Luis Ros- PAC-Badalona: Demanaria que tothom visqués un desnonament durant dues hores

Luis Ros, el nostre company de la Plataforma d’Afectats per la Crisi, va ser colpejat i detingut pels Mossos, després als Jutjats la Fiscalia li va demanar 6 anys de presó. El desnonament va tenir lloc al día 26 de febrer al carrer Doctor Modrego 24 i va ser instat per Anticipa- BBVA, quasi res.

La deriva autoritaria de la Justicia de l’Estat espanyol envers la disidència política, social, sindical i artística està prenent tints que recorden els temps de la dictadura franquista.


“Demanaria que tothom visqués un desnonament durant dues hores”

Aquest caporal dels Bombers de Barcelona és un dels actuals líders de la PAC, amb seu a Badalona i a Mataró. Creu que les coses canviarien si tothom sabés com et sents quan t’expulsen de casa


Entrevista publicada per Sara Muñoz – Badalona – elpuntavui.cat

Com a bomber s’ha vist enmig d’algun desnonament?
Ja fa molts anys que els bombers vam dir que no intervindríem en els desnonaments. Nosaltres picàvem a la porta de les famílies i els oferíem ajuda per si tenien una urgència.
La policia només es pot limitar a complir la llei?
La policia compleix la llei, però la llei és amoral. La policia podria manifestar-se tant al carrer com a través dels seus sindicats per dir que no està d’acord amb allò que l’obliguen a fer.
Cap a on hem de mirar si busquem culpables?
Qui ha de fer que les coses canviïn és el Congrés dels Diputats, que pot canviar la llei. Ni tan sols el jutge en té la culpa, perquè compleix la llei. L’exclusió és el que crea violència i delinqüència.
Per què es funda la PAC si ja existia la PAH?
Perquè en algunes coses no estem d’acord, com ara la dació en pagament. I nosaltres no tractem només el tema dels desnonaments.
La setmana passada va ser detingut pels Mossos d’Esquadra mentre mirava d’aturar un desnonament. És l’episodi més desagradable que ha viscut?
La situació més desagradable la visc cada dia quan veig el terror d’una família que faran fora de casa, quan sé de gent que hem tractat a la PAC i que s’ha suïcidat. Dilluns vaig patir una agressió física i una detenció, però diàriament pateixo violència psicològica veient com està la gent.
Quants casos tenen entre mans?
A la PAC, on només ens n’arriba una part, gestionem unes 40 ordres de desnonament a la setmana de famílies de Badalona.
Els governs municipals podrien fer més del que fan?
En el cas de Badalona, els vam advertir que el tema explotaria i no ens van escoltar. Ara volen buscar solucions i tot són presses, però la realitat és que a Badalona no hi ha ni un pis social lliure. Som crítics, però és cert que els ajuntaments estan molt limitats.
Què sent quan escolta dirigents d’entitats bancàries que afirmen que els desnonaments són una llegenda urbana?
Els mitjans de comunicació ens haurien d’ajudar a pressionar el poder judicial perquè faciliti les veritables dades, perquè no hi manera. Qui afirmi que no hi ha desnonaments, que ens acompanyi un dia a nosaltres.
Les administracions estan oferint sempre una alternativa?
No. Hi ha gent que es queda al carrer i que se l’obliga a ocupar. La manca de respostes obliga la gent a intentar sobreviure. L’habitatge és una necessitat bàsica. Si me’l treus, m’hauré de buscar la vida.
Per què el van detenir dilluns?
Perquè la PAC està molestant massa el sistema, els fons d’inversió, la banca…
Anaven per vostè?
Jo vaig fer el paper de mediador i molts testimonis en donen fe. Intento que ningú posi la mà a sobre d’un policia, que no hi hagi disturbis, que es vegi els policies com uns treballadors. Però m’assenyalen amb el dit dient “agafeu aquell”. De fet acabem denunciats els dos caps de l’organització: Armonía Díaz i jo.
Va passar una nit a la comissaria dels Mossos. Va rebre alguna mostra de solidaritat?
I tant. Un cop a la comissaria, alguns policies em van fer arribar missatges d’ànims. Per mi el mosso d’esquadra és un treballador i la gent no es pot fer càrrec de sota quina pressió treballen. Soc capaç d’abraçar el mosso que em va colpejar.
D’on sospita que ve l’ordre de detenció?
D’algun alt comandament de la policia que sembla que té algun problema, forçat pel poder econòmic.
De què l’acusen?
De violència contra la policia, lesions i desobediència. Jo no vaig aixecar la mà a ningú.
Vostè denunciarà algú?
Denunciaré les agressions que vaig patir [mostra grans blaus a les cames].
Com creu que acabarà el seu cas?
Té pinta que acabaré a la presó. Em poden caure fins a sis anys. Crec que voldran desmuntar una organització que està molestant, però no saben que la PAC no soc només jo.
Ara actua amb més por?
Ni parlar-ne. Això és el que no aconseguiran. Si cal faré la revolució a la presó.
Té fills?
Una filla que és guàrdia urbana i que em dona suport. Si entro a la presó ho sentiré per la meva família, però també per la resta de famílies que mirem d’ajudar. Si jo pogués demanar un desig, demanaria que tothom visqués a la seva pell un desnonament durant dues hores. Aleshores les coses canviarien.