DECLAREM: #Declaremelsdesnonamentsobertsilegals – sense data-i indueixen un enorme patiment per a les llars

DONES, POBRES, MARES, SENSE RECURSOS.

AQUEST ÉS EL PERFIL QUE SUPORTA ELS DESNONAMENTS OBERTS

I ELS JUTJES HO VAL·LIDEN SENSE CAP LLEI QUE DONI SUPORT

La nostra Associació y moltes altres de tota Barcelona portem des de fa quasi dos anys una lluita constant contra una manera traumàtica i de gran patiment emocional per a les llars: ELS DESNONAMENTS OBERTS O SENSE DATA.

Això vol dir, que els jutjats es salten la jurisprudència espanyola i de drets humans internacional o fan una lectura laxa sempre a favor de la propietat per desnonar famílies que no tenen cap alternativa habitacional que no sigui aquell habitatge.

Ho sap el jutge. Ho sap la Comissió judicial. Ho sap el policia. Ho sap la propietat que demana aquest desnonament. Ho sap la classe política. Tots callen.

Es justifiquen que els serveis socials tenen la obligació de donar cobertura al desnonament. SÓN HIPÒCRITES. Sabem que el s serveis socials dels ajuntaments estan desbordats des de fa anys. Saben que no poden fer res. Els cassos de més violència policial o de suïcidi s’han donat en desnonaments d’aquesta classe. Tots som conscients de la gravetat de la situació perquè ELS DESNONAMENTS EN DATA OBERTA NO PAREN D’AUGMENTAR MES RERA MES.

La família espera el desallotjament del seu habitatge cada dia fins que arriba amb la més absoluta angoixa que no sap que passarà en cap cas. Cap reglament jurídic ni cap legislació democràtica pot suportar aquesta actuació administrativa que s’ha generalitzat en tre els jutges d’aquest país que actuen com si no passes res. No hi ha cap llei que reguli els desnonaments amb data oberta…. perquè es practiquen doncs?

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja es va pronunciar, traient els colors a l’estat espanyol, que no són possibles els desallotjaments sense alternativa habitacional…. perquè es practiquen doncs els desnonaments amb data oberta?

La Llei d’Enjudiciament Civil, amb la qual es dicten molts dels desnonaments de llars a l’estat, no parla de desnonaments amb data oberta. Ans el contrari. En l’article 440.4 de la citada llei es fa esment a:

Artículo 440. Admisión y traslado de la demanda sucinta y citación para vista.

4. En todos los casos de desahucio, también se apercibirá al demandado en el requerimiento que se le realice que, de no comparecer a la vista, se declarará el desahucio sin más trámites y que queda citado para recibir la notificación de la sentencia que se dicte el sexto día siguiente al señalado para la vista. Igualmente, en la resolución que se dicte teniendo por opuesto al demandado se fijará día y hora para que tenga lugar, en su caso, el lanzamiento, que deberá verificarse antes de treinta días desde la fecha señalada para la vista, advirtiendo al demandado que, si la sentencia fuese condenatoria y no se recurriera, se procederá al lanzamiento en la fecha fijada, sin necesidad de notificación posterior

[Este apartado 4 de este artículo ha sido introducido por la Ley 37/2011 de 10 de octubre, de medidas de agilización procesal.(BOE núm. 245 de 10-10-2011, pp.106726 a 106744)]

Així mateix, l’article 704 que evoca per demanar pròrrogues del llançament també fa esment a la data de la següent manera

Artículo 704. Ocupantes de inmuebles que deban entregarse.

1. Cuando el inmueble cuya posesión se deba entregar fuera vivienda habitual del ejecutado o de quienes de él dependan, el Secretario judicial les dará un plazo de un mes para desalojarlo. De existir motivo fundado, podrá prorrogarse dicho plazo un mes más.

Transcurridos los plazos señalados, se procederá de inmediato al lanzamiento, fijándose la fecha de éste en la resolución inicial o en la que acuerde la prórroga.

Per tant, podem dir sense error, que ELS DESNONAMENTS AMB DATA OBERTA SÓN IL·LEGALS tant en consideració de la legislació europea com la comunitària…


PER LA QUAL COSA, VOLEM LA COMPLICITAT TOTES LES ORGANITZACIONS QUE LLUITEM PEL DRET A L’HABITATGE PER ENGEGAR UNA CAMPANYA UNITÀRIA A  PER ERRADICAR AQUESTA EINA BUROCRÀTICA-ADMINISTRATIVA de la pràctica quotidiana dels jutjats i que prevalgui sempre el dret a l’alternativa habitacional


  • Documento suspensión desahucios = [formato.odt] [formato.pdf] – según TEDH (Sentencia Tribunal Europeo Derechos Humanos) – valido alquiler e hipoteca PREVIO al DESALOJO.
  • Documento suspensión desahucio de alquiler por artículo 704 LEC: = [formato.odt] [formato.pdf].

RECENTS CASSOS amb desnonament de data oberta als barris de la zona nord de Barcelona.

  • aquest juliol hem tingut el cas de l’ habitatge de les nostres companyes Juliette i Obince, dos dones sense recursos i amb dos fills a càrrec de 4 i 2 anys, que després d’intentar negociar amb la propietat ajornaments fins a obtenir pis emergència, s’ha arribat al desnonament obert al barri de Verdum, districte de Nou Barris.
  • Aquests dies la família de la Lourdes i Antonio amb tres fills a càrrec tenen data fixada pel jutjat de desnonament amb data oberta per entregar el pis a un fons voltor rus que va comprar el seu pis. Són subhastadors que pul·lulen als jutjats per comprar pisos per inversos estrangers. +++ INFO>>>
  • Tenim altre desnonament obert de 1-15 setembre a Sant Andreu



Aturem la subhasta: prou criminalització del dret a l’habitatge

Els Mossos criden a declarar per l’intent d’ocupació d’un habitatge a la companya Barbara de Gracia i a Fili de Avv.CiutatMeridiana

Avui han estat cridats a declarar a la comissària del Districte de Nou Barris per una ocupació d’un pis dels de la subhasta del barri la companya Barbara i el president de l’Associació de veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana Filiberto Bravo.

Ha hagut una concentració de suport a la qual ens hem afegit gent diversa i entre elles activistes de 500×20.

La cosa no aniria més lluny si no fos perquè la policia autonòmica no té la mateixa mesura segons de qui es tracti. El fet de que la Generalitat de Catalunya porta reivindicant el dret a la dissensió no casa amb la mà dura que mostra amb els activistes que denuncien la venda d’habitatges quan hi ha una emergència habitacional sense precedents a la ciutat

Tot els suport amb els companys i exigim que els deixin en pau.

Associació 500×20


comunicat de suport de FAVB…

La persecució dels qui defensen el dret a l’habitatge

El passat dia 29 de juny, Filiberto Bravo, president de l’AV de Ciutat Meridiana, va acudir en el marc de la campanya #AturemlaSubhasta al carrer Pla de Fornells de Nou Barris, on hi havia un pis de propietat pública que formava part dels 46 immobles que la Generalitat volia entregar al mercat immobiliari.

El Fili és un líder conegut pels mitjans de comunicació i, com a tal, va contestar les preguntes dels periodistes expressant la seva indignació pel gravíssim problema que pateixen moltes persones del seu barri i de la ciutat que no poden pagar els elevats preus de l’habitatge. Els Mossos d’Esquadra acusen tant el Fili com la Bàrbara, de la Plataforma #AturemlaSubhasta i una altra persona de reunió i manifestació il·legal per emparar una ocupació fallida.

Poques persones com el Fili tenen una trajectòria tan llarga i meritòria en defensa de les persones que no tenen possibilitats d’accedir a un habitatge. Dia darrere dia, ell, juntament amb altres persones de l’associació veïnal, els han fet costat amb una determinació digna d’admiració. Una realitat dramàtica que al seu barri es tradueix amb una mitjana de quatre desnonaments setmanals. Ciutat Meridiana és el barri més empobrit de la ciutat amb una minsa renda per càpita del 34,5%. L’AV denuncia que l’esforç de la Taula d’Emergència de l’Ajuntament de Barcelona per crear una mitjana de 18 habitatges socials al mes representa una xifra testimonial davant dels 190 desnonaments mensuals que pateix la ciutat.

La citació cursada pels Mossos d’Esquadra només es pot entendre com un acte de persecució cap a les persones que s’han significat en la lluita pel dret a l’habitatge.




demà divendres 18 maig, 3 families demanen solidaritat davant del seu desnonament.

3 Desnonament!!!⬅ des de 8,30 hores .

3 FAMILIES DEMANEN la SOLIDARITAT DONCS VOLEN SER DESNONADES PER el BANC SATANder, la SAREB i un inversor que guanya diners comprant i lloguant pisos.

Atents a suspensió o HORA !!!!

➡ 1 Desnonament!!!⬅ al Bon Pastor (S.Andreu)

Sandra y su família C/Mare Eterna, nº34

Sandra i la seva familia es poden quedar sense habitatge per l’interés monetari d’un inversor immobiliari…. dels que avui hi ha massa!
HORA: 9 horas


➡ 1 Desnonament!!!⬅ al Guinardo,

#Maragall – Zulay y su familia C/ del Centre, nº5 <M>Maragall L4 –

Zulay, amb minisvalúa de moviment, Alberto- marit- i dos fills es poden quedar sense habitatge per culpa de la Sareb
HORA: 10,30 horas


➡ 1 Desnonament!!!⬅ al Turó de la Peira (9barris)

– Polo y su família C/ Beret nº 72 <M>Vilapicina L5
Una parella de jubilats no es poden quedar sense habitatge per culpa del Santander

HORA: 11 horas





dimecres 21 març 18,30 hores: presentem el sindicat de llogaters a Nou Barris. Prou lloguers abussius!

Ens complau dir-vos que presentem el Sindicat de LLogateres al districte de Nou Barris, del qual en formem part, des de l’inici. Volem que sigui una eina per acabar amb la bombolla de lloguers que viu la ciutat i expulsa milers de persones dels seus habitatges, barris i ciutat.




La nociva precarietat a l’habitatge: càstig judicial “exemplar” per a famílies obligades a ocupar.

En els darrers temps estan entrant en el jutjats centenars de demandes contra famílies la única culpa que tenen és que la precarietat econòmica les deixa fora del mercat lliure de l’habitatge ( 98,5% de la ciutat). No tenen ni perfil financer per comprar o llogar un habitatge i es veuen obligades a ocupar habitatges principalment de bancs que tenen milers de pisos buits de la seva propietat.

Els bancs han canviat l’estratègia en els darrers temps. enlloc de demandes civils per ocupacions… presenten demandes penals per usurpació. Aquesta figura és molt controvertida doncs, els piso dels bancs, no són habitatges habituals de ningú i per tant no és una usurpació. Però com la via penal es més ràpida, en aquest clima securitari i de por contra els ocupes que han creat els mitjans de comunicació, opten per aquest camí que té una resolució més ràpida si el jutge accepta la demanda… cosa que no sempre passa. Es donen sentències diferents per fets assemblats.

La demanda penal SÍ que té conseqüències greus per a la família amb petits que ocupa un habitatge. I especialment greu per al grup d’immigrants amb procés de regularització de la seva nacionalitat o estada legal al país. Han hagut sentències fins i tot amb multes – a famílies sense recursos- o penes de presó en cas de no pagar que a més suposen que els tràmits d’estrangeria queden congelats per molts anys.

Els cassos que us presentem són suficientment èxplicits de com els drets humans són trepitjats per entitats financeres tant privades com públiques. Demanem solidaritat!

El caso de Carmen y sus dos hijos menores.

  • La Carmen tiene una demanda por usurpación de la SAREB en un juzgado de la ciudad de Barcelona.
  • El juicio se ha suspendido diversas veces por intermediación de los servicios de vivienda – SIPHO- de la ciudad. La idea es que Carmen consiguiera un alquiler social con una renta acorde con su situación económica y familiar. Parecía que la Sareb – Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria – accedía al acuerdo pero finalmente no ha suspendido la demanda y se vera este martes díoa 13 de febrero del 2018.
  • Posibilidades sobreseimiento, porqué no es un delito de usurpación, sentencia a favor del Banco Malo – pagado por todos- para el desalojo inmediato y posibilidad de multa que pueden llegar a varios miles de euros. Un sinsentido absoluto.

Los hechos:

La Carmen llego 2009 al país, procedente de Latinoamérica. Es argentino-peruana y tiene una unidad familiar monoparental de dos hijos: el mayor con problemas de salud pero muy inteligente y una hija pequeña de 4 añitos que es un Sol rebelde.

Vive en el distrito de Nou Barris y desde que llegó lucha por tirar adelante su familia en trabajos en negro…. quién ocupa no la contrata para no pagar impuestos. Hace un tiempo ya tiene un contrato legal de trabajadora doméstica que le obliga a pagarse los autónomos pero le deja un pequeño margen de dinero que sólo da para sobrevivir pero no para pagar un alquiler. Está esperando los trámites de extranjeria para residencia definitiva.

Nunca tuvo una situación económicamente holgada para que nadie le quisiera alquilar un piso. Ha vivido en habitaciones hata encontrar el piso que ocupa pero que es querida por sus vecinos.

Una sentencia contra ella, destruiria una mujer que ha hecho un esfuerzo enorme por sacar adelante sus hijos, y dar su esfuerzo al país que la acoge. Una sentencia contra ella, la pondría a ella y a sus hijos en una situaciónmuy delicada y aún más precaria y más sufrimiento.

Hace falta esto para que la Sareb gane unos miles de euros más por una vivienda de un barrio obrero?

Barcelona, 11 de febrero de 2.018

Associació 500×20 El lloguer públic i assequible.

El Cas de Gabriel i Rosalía.

  • Sentència penal de la Audiència Provincial de Barcelona: Abandonar l’habitatge en un mes i multa-pena de 180 € a cadascú. A raó de 1 dia de cárcel per cada 2 €.
  • Familiars que hi conviuen: Una filla i 2 netes de 3 anys i 4 mesos respectivament.

Els fets:

En Gabriel va arribar a Espanya al any 2.004 procedent de la República Dominicana. A l’any 2.007 va arribar la seva dona.

En un principi vivien al carrer Almansa del barri de Verdum en règim de lloguer fins que al 2.008 es van hipotecar amb Catalunya Caixa i es van anar a viure a Trinitat Vella. Pagaven 1.100 d’hipoteca, tots dos treballaven.

En el 2011, en no poder pagar l’hipoteca doncs tots 2 estaven a l’atur son desallotjats del seu domicili i se’n van anar a viure a Santa Coloma de Gramanet amb la seva filla que estava en règim de lloguer.

En el 2014 la situació econòmica de la família es molt precària i en no poder pagar el lloguer decideixen ocupar tots plegats una vivenda buida de banc al Turó de La Peira.

Als 7 mesos de viure allà els arriba una demanda penal que perden en el jutjat d’instrucció. El seu advocat apel·la i el cas entra a la Audiència Provincial. En el mes de maig de 2017 el Provincial dicta sentència i es condemnat.

Actualment està a la espera de que, en no haver entregat l’habitatge el jutge dicti diligència de desnonament.

Les claus del cas:

Com es pot comprovar aquesta família mai ha tingut un habitatge estable en no ser solvents econòmicament segons les lleis dictades pels mercats.

Les institucions públiques no s’han preocupat d’una unitat familiar amb menors que no tenien on viure i no li van oferir una alternativa.

Com queda demostrat en Gabriel i família han hagut d’ocupar un pis en desús de la banca per necessitat i no amb la intenció d’apropiar-se d’aquest ben, per lo tant no es culpable del delicte de usurpació tal i com aseberen els jutges.

Les conseqüències de ser culpat de delicte no son tan sols les descrites a la sentència. Altres conseqüències derivades son els antecedents penals que poden obstruir processos relatius a la immigració o l’accés a la funció pública.

Barcelona, 4 de Juny de 2.017

Associació 500×20 El lloguer públic i assequible.

+++ MÉS INFORMACIÓ +++


 




2017: el experimento #VidaLaietana y el edificio 15-O ocupado en el 2011 en el barrio de Verdum.

Conversión de edificios a ALQUILER PÚBLICO Y ASEQUIBLE

Creemos necesaria la comparación de las dos experiencias, sobre dos procesos que pudieran haber tenido el mismo resultado pero el desenlace feliz sólo ha sido para el primero: #VidaLaietana . Esta entrada pretende poner en alerta a las entidades que luchamos por el derecho a la vivienda para no cometer errores que son dolorosos y costosos a largo plazo para familias y activistas. Nos referimos a la ocupación de edificios públicos, de inmobiliarias o de entidades financieras.

més de 300 persones muntaen una assemblea a la plaça de Verdum

El 15 de Octubre del 2011, en plena efervescencia del movimiento 15-M, se realizó una manifestación bajo el lema: l’indignació a l’acció … mobilització mundial. Había 3 columnas de colores y la verde reivindicaba el derecho a la vivienda. Un sorprendente dispositivo en que participó nuestra asociación llevó esa columna verde de + de 1500 personas en metro desde plaza Catalunya a NouBarris y ayudaron a ocupar un edificio que estaba vacío desde hacia años, en el barrio de Verdum propiedad de Cajamar. La alegría desbordante del éxito siguió al alojamiento de alguna de las familias que esperaban un techo en nuestro distrito en un momento en que los desahucios ya caían a plomo en el que sería el distrito más castigado del país.

Recién llegado a la alcaldia Xavier Trias, de CiU, en un discurso en el cercano parque de la Guineueta, dos días después, renegaba de esas prácticas anti-sistema. Se creo una asamblea de gestión del edificio y poco después llegaban los primeros problemas junto a nuevas familias por el efecto llamada. A la asamblea se presentaron los antiguos propietarios del solar donde en permuta tenían tres pisos. Junto a ello, la aparición de los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento y los Mossos de Esquadra primero camuflados y después en servicio oficial. Los Servicios Sociales y el responsable de comunicación de la Alcaldía rápidamente se pusieron en contacto asegurando su interés en buscar soluciones al conflicto

La asamblea tomó un portavoz para la prensa y televisión que llegaba ávida de las formas nuevas de lucha. Los conflictos dentro de la asamblea de familias, activistas y gente del barrio se dieron en varios frentes:

  • Los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento buscaron tener información de las familias para encontrar vías de comunicación y ayuda. Un sector de los ocupantes principalmente activistas se negó a ninguna negociación.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a respetar las viviendas de las familias que habían negociado con el constructor la permuta.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a abrir la posibilidad de negociar la compra del edificio por el Ayuntamiento, a precio de saldo a Cajamar, para convertir las viviendas en pisos sociales.
  • La Asociación de Vecinos de Verdum, en una profunda crisis desde hacía muchos años, nunca dio soporte a la ocupación y por lo tanto a contrabalancear una salida negociada. Igualmente La Coordinadora de Avv y entidades de Nou Barris tampoco quiso entrar en el conflicto social de denuncia que suponía aquella ocupación. El movimiento vecinal nunca entendió desgraciadamente la conversión de la vivienda como un objeto financiero en la crisis que se estaba cociendo en todo el planeta y la problemática de los desahucios que ya caían a plomo en el distrito
  • Si el movimiento 15-M que dio cobijo a la ocupación, permitió ver con simpatía la ocupación, los conflictos dentro del edificio, algún que otro incendio en uno de los locales y el enfrentamiento con algunos jóvenes del barrio malbarataron esa simpatía inicial.

Nuestra Asociación, defendió desde el inicio, que con el soporto del vecindario era posible una negociación pública de las condiciones de vida de las familias, la mayoría en paro y con niños. El proceso aunque complejo suponía de facto aceptar que las políticas sociales de vivienda  y servicios sociales  estaban fallando en muchos aspectos. Con los meses, los canales de comunicación se cortaron y las familias algunas con problemáticas complejas se quedaron a merced de las circunstancias.

Defendimos a ultranza la conversión del edifico en viviendas de alquiler público y asequible para lo cual el Ayuntamiento o la Generalitat debería comprar a precio de tanteo y retracto el edificio abandonado. No era una idea descabellada y seguramente hubiera dado una salida distinta a la constitución del Banco malo que ha sido un desastre financiero para el país. El sector mayoritario no estaba de acuerdo, en otras palabras quería vivir ocupando sin más y supuestamente consolidar esa ocupación.

Nuestra entidad para dar un vuelco a la campaña de prensa contra la ocupación que se inició vimos en los propietarios de la permuta una oportunidad para dar el vuelco. Aceptar su derecho a las viviendas de la permuta y demostrar que los “ocupas” respetábamos la propiedad de esas familias estafadas en la burbuja. Con el sector mayoritario no fue posible llegar a ningún acuerdo. No quisieron respetar esas viviendas y supuso un enojo importante en el barrio, porque eran una familia conocida, que provocó enfrentamientos con vecinos.

Nuestra asociación después de algunas semanas dimitió como portavoz de la asamblea por no tener un apoyo mayoritario y poco después abandonamos la asamblea del edificio porqué creímos que las decisiones tomadas no se correspondían con los objetivos iniciales. Las asambleas del 15-M de Nou Barris que se celebraron en la plaza contigua al edificio se fueron vaciando hasta que se decidió volver a la marquesina de la Vía Júlia.

Con los meses se iniciaron los conflictos entre familias y entre familias y activistas ocupantes del edificio, donde las asambleas interminables agotaban a gente poco acostumbradas a esas dinámicas. Los tímidos intentos de enraizar en el tejido asociativo después de lo acontecido se hicieron más complicados (1). Hubo un incendio. “Desaparecieron” partes estructurales y materiales de la obra que aún quedaban para acabar el edificio y un largo sinfín de problemas con el agua, la luz, etc. Seguramente no nos dimos cuenta de la magnitud del cambio de lo que proponíamos pero recientemente alguna familia en los medios de prensa, después de las recientes ocupaciones en la ciudad, han pedido la intervención en el sentido que propusimos hace 6 años: la conversión del edificio Almagro en viviendas sociales – alquiler público- del Ayuntamiento.

Una CRONOLOGIA DE LOS HECHOS:


Nuestra Asociación participó en la reivindicación de diversos colectivos de Barcelona para que el edificio de Via Laietana se convirtiera en alquiler publico. El acuerdo con el Ayuntamiento actual había inspirado nuestras propuestas con el edificio del 15-O de la calle Almagro:
salva TORRES


(1) Blog del edificio Almagro – 15O- actualizado del octubre del 2011 al 2012.

(2) comunicat de premsa sobre acord amb equip Govern municipal.




lunes 19 de junio- Desahucio a 9 horas de una familia sin recursos

➡️Desahucio!!!⬅️ a Turó de la Peira- 9barris

9 hores lunes 19 junio 2017.

 

Nos llega información de la familia de Wadmer Mendez, su compañera Yanara Matos y su hijo de 2 añitos  que tiene orden de desahucio de la Inmobiliaria del grupo Sanahuja… los de la aluminosis del barrio.

LUGAR: calle Valld’Ordesa nº 11-13, barri de Turó de la Peira (districte Nou Barris) – Barcelona
LOCALIZACIÓN: https://goo.gl/maps/aowDgYNgMfC2
HORA: 9 horas
METRO: linia azul Línia 5-  parada Vilapicina.
Promueve el desahucio: IndicesaL’illa SL – grupo Sanahuja

La familia tiene nuestra solidaridad y la del barrio.




11º aniversari 500×20! ho celebrem xerrant sobre la tesi del “capitalisme feudal” amb Antonio BAÑOS

Des de l’any passat, amb la celebració dels 10 anys de la fundació del nostre moviment al districte de Nou Barris, volem que la festa sigui també un espai cómode on durant una estona debatre cap a on va la nostra societat. Vam instaurar les tertúlies sobre llibres que ens interessen i escriptors que tenen idees pròpies.

Aquest cop serà la segona vegada. La nostra petita festa d’aniversari, aquest 2017, tindrà com protagonista l’escriptor, periodista i ex-diputat de la CUP, Antonio BAÑOS BONCOMPAIN. A més de veí del barri, ha escrit un llibre sobre les tendències últimes del capitalisme: POSTECONOMIA…HACIA UN CAPITALISMO FEUDAL. Ens interessa el tema del deute com eina per a subjugar persones i pobles que utilitza l’elit financera mundial.

Acompanyarà en la tertúlia amb l’Antonio el nostre company Salva TORRES, que amb molta altre gent, porta al peu del canó des de l’inici.

Repartirem per sorteig llibres entre els associats especialment i un per a convidats. Us podeu fer socis en el moment per ajudar a la nostra tasca perquè l’habitatge sigui un dret fora del mercat.

Farem musiqueta ambiental amb un berenar per a tota l’assistència…… i a les 21 hores tots a casa

Us esperem per a fes-vos pensar i per passar-ho bé!!!

Fes difussió!




aturat- 2017/03/21 dimarts 9 horas – desnonament al Turó de la Peira x la SAREB

➡️Desnonament al Turó de la Peira !!!⬅️

2017/03/21 dimarts 9 horas.

desnonament de Samira i familia per la SAREB
La familia demana solidatat!

demà dimarts 21 març des de les 9 mati
c/ travau 33

el banc dolent dels bancs, pagat per tots, desnona a la nostra gent!

LA FAMÍLIA ESPERA SUPORT DE LA GENT SOLIDÀRIA!




9barris: dijous 24 novembre 2 desnonaments de famílies de 6 i 3 persones.

stop-desahucios

DESNONAMENT 1

Ens arriba la informació que volen desnonar la família de Bernarda Polanco i 3 fills i dos néts, tots menors d’edat

LLOC: C/ Vall d’Ordessa, 20-22 Turó de la Peira (districte Nou Barris) – Barcelona
LOCALIZACIÓN: http://goo.gl/maps/k8o7yvpsmNu
HORA: 9,30 horas
METRO: línia 5 VilaPicina
Promou el desnonament: inmobiliaria Indicesa L’Illa – la immobiliària de la família SANAHUJA. -aluminosis Turó-  i també implicada com Sacresa, involucrada en martingales a Mallorca). No els volen fer un lloguer social.

Aquesta companya, mare coratge, com tantes altres va haver de deixar de pagar el lloguer al quedar-se a l’atur. Hem d’obligar les immobiliàries a que facin lloguer social i només ho aconseguirem si som moltxs i organizadxs.

veniu a fer xivarri!!! olles , cassoles i xiulets!!!

La família té la nostra solidaritat i la del barri

¡¡¡PROU DESNONAMENTS SENSE ALTERNATIVA ¡¡¡

+_+_+_+_+_+_+_+_+_+_+_+_+_

DESNONAMENT 2

 

2016-11-24_desnonament_ciutat_meridiana




2016-10-20 Desnonament de 4 persones al Turó de la Peira x Banco Popular

El passat dia 20 d’octubre el “Banc Popular” va intentar executar el desallotjament de 4 persones adultes del carrer Beret 52. Un local convertit en habitatge on viuen 4 persones adultes que comparteixen l’espai: Una avia de 70 anys malalta del cor, una mare i fill i la nostra activista Minerva G. FERRERAS.

La comissió judicial en veure la situació d’emergència va suspendre el desnonament. Una concentració de més de 50 persones veïnes del barri i solidàries amb el dret a l’habitatge tampoc ho anaven a permetre.

El desallotjament estava patrocinat pel fons de titulització IM Pastor 3 Fondo de Titulización Hipotecario que era el veritable propietari de l’immoble. No té cap sentit el desnonament sense alternativa ni tampoc recuperar un local que no té cap sortida en el mercat actual. És somplement l’exercici del dret a la propietat per sobre del dret a l’habitatge encara que sigui en males condicions.

Al pricurador del Fons de Titulització se’l va demanar que trasllades a la propietat la necessitat d’un lloguer social. Esperem que no haguem de recordar en aquest fons voltors aquest dret un altre cop, un altre dia.




SICOM amb 500×20: aturant el desnonament d’una llogatera.




SICOM amb 500×20: El caso de Mercedes contra Catalunya Caixa – BBVA.




07/10/16 divendres – XERRADA: plataformes socials i alternatives als desnonaments

El Punt d´informació Juvenil (PIJ) depenent de l’Espai Jove Les Basses organitza aquest debat on participem com a ponents…pij-les_basses_cicle-habitatge-2016