Los 5 fines de la vivienda digna

Llevamos muchos años trabajando el derecho a la vivienda junto a miles de activistas que luchan por el derecho universal a techo: un derecho humano. Esa lucha la hemos desarrollado junto a personas a las que les ha sido conculcado alguna vez porqué el sistema económico hiper-financierizado de las últimas décadas ha convertido ese derecho, reconocido en todas las constituciones nacionales, en puro mercadeo que anula la dignidad de los que ganan y de los que pierden en ese casino de las vanidades. Vivienda digna es aquella vivienda donde los ciudadanos o las familias pueden vivir con seguridad, paz y dignidad, según el Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales de la ONU.

Nos creemos en condiciones pues de escribir sobre piedra 5 fines por los que vale la pena luchar y aunar voluntades por encima de la visión cortoplacista de la clase política y de algunos movimientos sociales. Las letras de esas razones fundamentales de la dignidad, de la VIVIENDA DIGNA, son estas:


  1. La vivienda es un derecho universal reclamable. (stop desahucios sin alternativa)
  2. Parque público de alquiler asequible (según la renta disponible)
  3. Suministros mínimos garantizados por ley.
  4. La vivienda habitual en régimen de propiedad no es embargable.
  5. Stop titulización de hipotecas. (prohibición de la titulización de deudas sobre la vivienda habitual)
    La última asamblea de nuestra asociación ha decidido incluir dos puntos más por su relevancia aunque son deducibles de los 5 anteriores:
  6. Despenalización de la ocupación.
  7. Derogación de la LAU. Contratos de alquiler indefinidos (para un proyecto de vida estable).

La vivienda es un derecho universal reclamable.

Si la vida de nuestra especie es impensable sin una vivienda digna acorde con las necesidades del individuo, del momento histórico y la necesidad de socialización de los seres humanos. Si el derecho de ciudadanía es impensable sin una dirección, barrio, ciudad o pueblo donde localizar y ejercer los derechos de ciudadanía….. ENTONCES LA VIVIENDA SE CONVIERTE EN UN DERECHO RECLAMABLE, POR LO TANTO, A LA ADMINISTRACIÓN DEL MARCO ECONÓMICO, LEGAL Y DE JUSTICIA EN QUE NOS HEMOS DATADO PARA VIVIR EN SOCIEDAD. HOY LOS MEDIOS TÉCNICOS ADQUIRIDOS DURANTE DÉCADAS NOS PERMITEN ALOJAMIENTOS Y SERVICIOS DIGNOS a coste del trabajo humano necesario pero fuera de la especulación desaforada del mercado pervertido por las élites financieras.

Parque público de alquiler asequible.

El mercado, ese instrumento hoy pervertido por las élites financieras globales, es incapaz de asegurar la vivienda para todas las clases sociales que intentan convivir en SOCIEDAD y que se convierte en un cáncer de esa convivencia. Para asegurar que la vivienda sea un derecho reclamable la Administración debe asegurarse los instrumentos jurídicos y las políticas de vivienda necesarias para satisfacer cualquier emergencia sobre ese derecho y fuera de las vicisitudes de aquel mercado falseado por la especulación. EL PARQUE PÚBLICO DE ALQUILER Y LAS OTRAS FORMAS DE TENENCIA DE LA VIVIENDA COMO BIEN DE USO DEBEN ESTAR RELACIONADAS CON LA CAPACIDAD ECONÓMICA DE LAS PERSONAS QUE TIENE QUE VER DIRECTAMENTE CON LA CAPACIDAD DE CREAR RIQUEZA Y DISTRIBUIRLA ENTRE SU CIUDADANÍA POR LA SOCIEDAD.

Suministros mínimos garantizados por ley.

Sin agua y energía tampoco es posible garantizar una vida digna. Los suministros mínimos garantizados por ley dan la posibilidad de gozar a toda la ciudadanía, al margen de su capacidad económica, de esos elementos básicos de supervivencia. Más allá de esos mínimos, los excesos deberán pagarse como cual derroche de bienes imprescindibles de la sociedad y de la Naturaleza.

La vivienda habitual en régimen de propiedad no es embargable.

Por razones económicas y históricas hay ciudadanos que gozan de una vivienda en propiedad. Debe garantizarse ese derecho adquirido sobre la vivienda pero no sobre el suelo que es de todas las generaciones que han vivido sobre la faz del planeta. Por lo tanto al igual que la vivienda social es un bien de uso reclamable, la vivienda habitual, no puede ser embargada por ninguna de las vicisitudes económicas o sociales que se viven en un momento histórico determinado. La vivienda habitual no puede ser objeto de rapiña de los acreedores que persiguen obtener rentas sin trabajo alguno. El artículo 1859 del Código Civil debe aplicarse estrictamente.

Stop titulización de hipotecas.

Si la vivienda habitual no es embargable no tiene ningún sentido que las élites financieras tengan encima el derecho de vender las deudas contraídas sobre ese bien social (es la vivienda familiar) en los mercados monetarios secundarios que luego les permiten reciclar ese derecho de cobro para generar nuevas rentas esparciendo las deudas impagables por toda la sociedad. Aunque hoy las élites financieras se hayan apoderado del control de la creación y emisión de moneda, y la sociedad aún no tiene capacidad de recuperar ese derecho democrático, se debe barrar la capacidad de esa élite para esparcir deudas que hipotecan el futuro de la ciudadanía.




Mobilització al barri de Vallcarca per salvar el nucli antic de l’enderroc

BARCELONA NO ESTÀ EN VENDA

ELS BARRIS ES REBOTEN CONTRA L’ESPECULACIÓ DESAFORADA

Manifestació multitudinària al barri: Nuñez i Navarro darrera l’especulació

ccma.cat // 324cat

Una vintena d’entitats i col·lectius veïnals s’han manifestat amb el lema “Salvem el nucli antic de Vallcarca. Barcelona no està en venda.” Fa anys que es mobilitzen contra els plans urbanístics que han suposat l’enderroc d’una bona part del barri. Ara, la concessió per l’Ajuntament d’una llicència de construcció a l’empresa Núñez i Navarro ha fet esclatar una nova protesta.

Més de 300 persones han anat en manifestació des de la plaça de Lesseps fins al solar del carrer Farigola on es podria construir. Diversos col·lectius veïnals creuen que l’altura de l’edifici que es podria fer en aquest solar trencaria l’equilibri dels edificis del nucli antic i que va en contra del model de barri que defensen i dels consensos als quals s’ha arribat en els últims anys entre els veïns i l’Ajuntament.

Ho explica Aran Llivina, de  l’Assemblea de Vallcarca:

“Fem la manifestació per reclamar que s’aturi aquest projecte, que l’ajuntament amb valentia política compri aquest solar, i que de cara a la resta de parcel·les del barri que son de Núñez, ens seiem a parlar. El barri vol recuperar el casc antic, conservar el que hi ha, i protegir-lo en el sentit que les noves construccions no sobrepassin les alçades existents. Però alhora tampoc no volem que siguin pisos d’alt estànding. Per tant entenem que la solució passa per convertir aquests parcel·les en sol públic.”

Des de fa 15 anys el barri de Vallcarca de Barcelona ha estat en el centre d’un llarg conflicte urbà. Després de dècades d’afectacions urbanístiques, Vallcarca és ple de solars buits, on es van enderrocar edificis, però no s’hi va construir. Però hi ha un nucli de cases baixes que ha resistit. Fa un any es va aprovar un pla de conservació per impedir més enderrocs i protegir una part de les cases d’aquest nucli antic.

Durant els anys dels enderrocs, el barri s’ha deteriorat, i ha perdut habitants i comerços. Però l’aturada immobiliària a causa de la crisi i la constant pressió veïnal han canviat el rumb del que estava previst inicialment. Arran de la mobilització es van crear taules de participació i els veïns s’han implicat en la planificació del futur del barri.

En les pròximes setmanes se sabran els projectes guanyadors del concurs internacional d’idees per a la construcció d’un barri nou, a la part on els terrenys són majoritàriament municipals, on hi haurà equipaments i habitatge social. Fa un mes, l’Ajuntament va aprovar una suspensió de llicències, en un conjunt de solars, per assegurar la coherència de les actuacions amb la morfologia del barri que es vol mantenir.

En mans de Núñez i Navarro

A l’altra meitat de Vallcarca, la constructora Núñez i Navarro té un 80% dels solars, i els veïns temem que es creï un barri elitista i fora d’escala, o bé orientat cap al turisme. Han fet arribar les seves demandes a l’Ajuntament, que busca acords amb els privats per redefinir les llicències.

Eloi Badia, regidor del districte de Gràcia, ha explicat com s’està fent:

“És agafar llicència i llicència i treballar conjuntament amb els veïns i les veïnes i els tècnics de l’Ajuntament una nova proposta i traspassar-la en aquest cas al soci privat majoritari, Núñez i Navarro, si podíem trobar un encaix, de veure com podem encaixar totes les volumetries, per donar sortida als drets adquirits però també a les reivindicacions veïnals. També ens han fet arribar els veïns fins i tot la possibilitat d’adquirir sòl públic per tal que no ens trobem amb una certa elitització d’aquestes llicències.”

L’empresa Núñez i Navarro afirma que, sense renunciar a la edificabilitat a què tenen dret, adaptaran les seves propostes immobiliàries a les peticions municipals, i que volen arribar a acords. Els col·lectius veïnals volen reunir-se a tres bandes amb la constructora i l’Ajuntament, i reclamen un canvi de model.

José González, Associació Veïnal de Vallcarca:

“Creiem que és molt important que l’habitatge que es construeixi estigui en mans públiques, i que les lleis de lloguers siguin molt estrictes, que ningú pugui especular amb l’habitatge. Si no fos per nosaltres, Núñez ja hagués construït aquí. Nosaltres tenim molta esperança que un barri unit, una gent conscienciada, pot aconseguir moltes coses. Som nosaltres mateixos finalment, ni l’ajuntament ni Núñez, els que aconseguirem que això sigui com el que nosaltres volem.”

La protesta veïnal ha comptat amb el suport de nombroses entitats, grups d’estudis i arquitectes, i de les AMPA de les escoles del barri i el seu voltant. Els veïns reclamen equipaments per al barri, com l’Institut Vallcarca i dos centres cívics.

Dos projectes de futur

Aquesta setmana l’Ajuntament ha presentat als veïns dos projectes d’equipaments per impulsar la reconstrucció de Vallcarca. La casa Canals-Junyer, una torre que va ser l’antic consolat de Dinamarca , situada sobre el pont de Vallcarca, acollirà un espai cultural obert a totes les entitats del barri.

Es vol establir un camí de connexió entre aquest espai, rodejat de jardins, i la masia de can Carol, un edifici del 1860 que ara és de propietat municipal. Un cop rehabilitada, també serà un equipament per al barri. La recuperació d’aquests dos edificis per a l’ús veïnal i cívic estaven entre les prioritats que es van marcar en les jornades participatives “El barri que volem” que es van fer l’any 2014.

S’ha creat una comissió de seguiment dels dos projectes. El model de gestió es consensuarà amb les entitats veïnals, que volen que sigui comunitària.

ccma.cat

324cat

Una vintena d’entitats i col·lectius veïnals s’han manifestat amb el




PDEcat con PP+C’s+PNV aprueban en Madrid una modificación de la LEC contra la ocupación

La proposición de modificación de la LEC- ley de Enjuiciamiento Civil – recibe el apoyo de toda la derecha.

Francesc HOMS, prohombre de la nueva CiU en Madrid, es el portavoz de esa modificación.

Las implicaciones sociales de esa ley no son aún generalizables a todas las ocupaciones.


BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES // CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
Serie B   Núm. 78-1  30 de enero de 2017   Pág. 2
PROPOSICIÓN DE LEY DE MODIFICACIÓN DE LA LEY 1/2000, DE 7 DE ENERO, DE ENJUICIAMIENTO CIVIL, POR LA QUE SE REGULA UN PROCEDIMIENTO ESPECÍFICO PARA GARANTIZAR LA POSESIÓN DE VIVIENDAS TITULARIDAD DE PROPIETARIOS PERSONAS FÍSICAS Y PARA ASEGURAR A LAS ENTIDADES SOCIALES Y A LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS LA DISPONIBILIDAD DE LAS VIVIENDAS EN SU HABER DESTINADAS A ALQUILER SOCIAL.


El PDECat presenta una modificación de la LEC en casos de ocupación sin garantizar realojo

  • Si se lee el articulado de la modificación de la LEC se observa que la medida afecta sólo a propiedades de personas físicas, entidades sociales y administraciones públicas pero no a grandes tenedores de vivienda.
  • La modificación de la LEC insta a un juicio verbal que con la presentación del título de propiedad de persona física, ONG o Administración Pública pueda desalojar al ocupante ilegal aunque a este le permita presentar oposición en un plazo de 10 dìas, pero el desalojo es de facto:mediante Auto, la entrega de la posesión inmediata al demandante que así lo solicitare y aportare título que acredite el derecho a poseer la vivienda o parte de ella, sin exigir caución ni concurrencia de peligro por la mora procesal.

votación en el congreso

Vayamos a la meticulosidad del PDE-cat. Sorprende la meticulosidad del PDEcat en esa modificación cuando tiene aparcada la ley de la renta garantizada en un cajón del Parlament de Catalunya. Esta modificación legislativa es un trabajo de bisturí sobre la LEC, de concienzudo detalle, para salvar determinados cpropietarios de la acción… no de supuestas familias que ocupan pisos desesperadas, sino de bandas organizadas que viven a costa de cobrarles a estas. Dudamos que esta iniciativa legislativa haya sido una ocurrencia del senyor Homs. Nos debería explicar que grupo de presión, lobby, le ha escrito la letra pequeña. No vemos al señor Homs hilando tan fino sino a sectores organizados de lascámaras de la propiedad de Barcelona que no quieren que pisos vacios sólo para turistas acaben ocupados por eso, porqué están vacios la mayor parte del tiempo.

Tal vez, el problema no radique en esas bandas organizadas, sino en 35 años de democracia prácticamente dirigida por esos partidos en que no avanzaron en garantizar el derecho a la vivienda constitucionalmente aceptado del artículo 47 de la Constitución. Resulta curioso que en nuestro país con uno de los índices más elevados de viviendas por habitante de todo el mundo, el problema sea “cuatro mindunguis” que viven de cobrar por reventar puertas. Pocos casos conocemos de personas físicas que no puedan acceder a su vivienda por una ocupación que no se hayan resuelto satisfactoriamente en un plazo razonable. Lo que no es razonable es que con esta modificación de la LEC, haya o no ocupación con mafia, la familia afectada, si fuera el caso, se encuentre en la calle sin más. El redactado de esa ley: la autoridad judicial comunicará a los servicios municipales de atención social del municipio de que se trate, la apertura del proceso de desocupación ilegal, a los efectos de la adopción de las medidas correspondientes, si proceden… no garantiza que la familia desalojada vaya a tener una solución, entre otras razones, porque ni el PDEcat ni Junts pel Si, garantizan en Catalunya una suficiencia de pisos públicos o sociales para personas desalojadas en procesos de emergencia social.

Ni tan solo, la tan cacareada ley 24/2015, tumbada por el PP, nunca reservó los 800 millones necesarios para garantizarla. En aquellos momentos ya dijimos que esa ley –aplaudida incluso por la PAH como una victoria– jamás puso el presupuesto necesario para que se hiciera realidad. Ayuntamientos como Barcelona van como locos buscando pisos para alojar la avalancha de desahucios en precario y de alquiler y esa modificación tal cual de la LEC no ayuda precisamente… ya habían mecanismos judiciales para ello suficientes. Afirmamos que esta modificación de la LEC agrava la emergencia habitacional pero no es tan grave como algunas declaraciones dicen como tampoco la ley 24/2015 era tan buena como para aplaudir a rabiar. Dejemos cada cosa en su sitio.

Esta ley envalentona a la derecha para recortar el derecho constitucional a la tutela jurídica efectiva .

En paralelo a esta modificación del PDEcat sobre la LEC debemos poner el acento en la actuación de piquetes antiOKUPA en Barcelona y las declaraciones de mandos de la Guardia Urbana y Mossos preguntándose si deben actuar cuando piquetes anti-OKUPA, leáse empresa DESOKUPA, actuan por su cuenta como matones. No vamos a entrar en la discusión con la policía. Sencillamente hay que recordarles que dice la ley y como deben actuar en caso de quebranto. Si alguna cosa se debe exigir a unos funcionarios públicos es el conocimiento de la ley y la ecuanimidad de su intervención. Los matones de Desokupa actúan al margen de la ley y de la justicia, se toman la justicia por su mano. Esto es muy peligroso para los ocupas que han consolidado una vivienda donde cobijarse pero también para la policía. Si la cosa se resuelve con matones o policía privada para que necesitamos funcionarios públicos que son más caros?

Una pequeña nota de un compañero de 500×20 dejó en un xat:

Estos días altos cargos de la Guardia Urbana han manifestado su desacuerdo en intervenir cuando la gentuza de Desokupa viola un domicilio. Argumentan que eso sería proteger a unos ocupas “ilegales” frente a los “legítimos propietarios ” de la vivienda. LES RECORDAMOS SEÑORES AGENTES DEL ORDEN QUE CUANDO DESOKUPA CAMBIA UNA CERRADURA O SE INTRODUCE EN UNA VIVIENDA HABITADA ESTÁ COMETIENDO ALLANAMIENTO DE MORADA, UN DELITO PENAL. El allanamiento de morada no tiene nada que ver con quien es el legítimo propietario de la vivienda, cuestión que debe dirimirse en los tribunales. En cuanto a LA POSESIÓN DE LA VIVIENDA esta corresponde a las personas que moran allí hasta el momento que (si procede) se produzca un desahucio con su correspondiente diligencia judicial. ENTÉRENSE DE UNA VEZ: SI USTEDES NO ACTÚAN ANTE UN DELITO TAN GRAVE COMO EL DE ALLANAMIENTO DE MORADA A SABIENDAS QUE SE ESTÁ PRODUCIENDO, ESTÁN PREVARICANDO¡¡¡ Para más información sobre el tema os pasamos enlace a un articulo de nuestra web:

Ocupación de vivienda, usurpación de vivienda y allanamiento de morada

 




2017-02-09 Desnonament a S.Andreu: En la vida he imaginat que arribaria aquest moment!

  • La Mònica ja ho sap! La Mònica i la seva filla avui seran desnonades si ningú ho impideix!
  • Avui a les 11:10 hores es presentarà la comitiva judicial a la porta de casa seva amb l’ordre de desnonament.
  • “No sóc cap ONG“, li va respondre la propietària del pis on viu de lloguer

DATA: 2017/02/09 dijous 9 horas.

LLOC: carrer Gran de Sant Andreu 368 – c/Guardiola i Feliu – a prop de Valldaura-meridiana

Localització: https://goo.gl/maps/EttsaGv1cSM2

Metro: L1 sortida Plaça Orfila

monica_i_filla_express_standreu

La Mònica i la seva filla demà seran desnonades

Societat – per gentilesa de l’Express de Sant Andreu

La Mònica ja ho sap. Demà a les 11:10 hores es presentarà la comitiva judicial a la porta de casa seva amb l’ordre de desnonament. Ho sap des de fa més d’un any, però l’última nit que passi al seu llit ja ha arribat. Segurament no dormirà. “En la vida he imaginat que arribaria aquest moment”, explica desconsolada. La seva filla juga a una sala annexa amb nenes que també han viscut el mateix drama. “Demà si els veïns i veïnes no ens vénen a donar suport, a nosaltres també ens faran fora”.

La Mònica va deixar de pagar el lloguer fa més d’un any. Després de separar-se del seu exmarit a Lloret de Mar, va decidir venir a reconstruir la seva vida a Barcelona. “Volia començar de nou”. Si bé el primer any va poder sortejar l’arrendament de 620 euros amb l’ajuda que rebia com a dona que havia patit maltractaments, els sis mesos posteriors els va haver de superar amb una segona ajuda de l’Inem.

Amb les mànigues arremangades tota la vida, en els darrers mesos només ingressava les hores que cobrava a precari. Netejant cases i passejant gossos. Diners en negre que va deixar enrere amb el contracte que va poder signar fa un mes per 800 euros en una reconeguda cadena de supermercats. Contracte? Sí. Precarietat laboral? També. “Amb 800 euros si pagava el lloguer em tallaven la llum”, explica.

Davant d’aquesta situació i assessorada pels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona, va decidir deixar de pagar el lloguer després d’intentar negociar una rebaixa fins als 400 euros. “No sóc cap ONG“, li va respondre la propietària. Ara, els 800 que cobra els destina íntegrament “a les factures de més de 100 euros de llum, a la cangur que li he de pagar 300 i a les despeses escolars de la meva filla”. “No arribo…”. El compte queda buit i mare i filla han d’anar a buscar el dinar a Càritas o a la nevera solidària de l’Harmonia.

L’objectiu de demà de la Mònica és “guanyar temps”. Viure una, dues o tres setmanes més a casa fins que l’Ajuntament tingui un pis de lloguer social disponible. Si demà no ho aconsegueixen, els serveis socials l’hauran d’assegurar una alternativa habitacional, sigui en una pensió o en un pis d’emergència social. “La meva filla afortunadament no en sap res; si demà marxem, li diré que hem tingut la sort d’anar-nos a viure a un hotel”. Demà la petita anirà a l’escola, com qualsevol altre dia.

Per la Mònica, la seva única família és la seva filla. Amb 43 anys, només compta amb els seus veïns i veïnes. La Plataforma 500×20 ja ha fet la crida per donar-li suport demà en el seu portal, situat en el carrer Gran de Sant Andreu número 368. El seu bloc està situat just a l’alçada que el carrer Gran conflueix amb el carrer de Guardiola i Feliu. Alguns dels seus veïns i companys ja han assegurat que estaran allà des de les 9 del matí.





2017-01-28 Barcelona no està en venda – hem estat amb el veïnat ocupant les Rambles.


.
.




2016-10-20 Desnonament de 4 persones al Turó de la Peira x Banco Popular

El passat dia 20 d’octubre el “Banc Popular” va intentar executar el desallotjament de 4 persones adultes del carrer Beret 52. Un local convertit en habitatge on viuen 4 persones adultes que comparteixen l’espai: Una avia de 70 anys malalta del cor, una mare i fill i la nostra activista Minerva G. FERRERAS.

La comissió judicial en veure la situació d’emergència va suspendre el desnonament. Una concentració de més de 50 persones veïnes del barri i solidàries amb el dret a l’habitatge tampoc ho anaven a permetre.

El desallotjament estava patrocinat pel fons de titulització IM Pastor 3 Fondo de Titulización Hipotecario que era el veritable propietari de l’immoble. No té cap sentit el desnonament sense alternativa ni tampoc recuperar un local que no té cap sortida en el mercat actual. És somplement l’exercici del dret a la propietat per sobre del dret a l’habitatge encara que sigui en males condicions.

Al pricurador del Fons de Titulització se’l va demanar que trasllades a la propietat la necessitat d’un lloguer social. Esperem que no haguem de recordar en aquest fons voltors aquest dret un altre cop, un altre dia.




19/10 18,30h Debate: Respuestas a la Burbuja del Alquiler en Barcelona




2016/06/30 demà dijous 8,30 horas – nou desnonament a Nou Barris

stop-desahucios8,30 hores dijous 30 juny 2016

DESNONAMENT

Ens arriba la informació que volen desnonar la família de Bernarda Polanco i 3 fills i un nebot, tots menors d’edat

 

LLOC: C/ Vall d’Ordessa, 20-22 Turó de la Peira (districte Nou Barris) – Barcelona
LOCALIZACIÓN: http://goo.gl/maps/k8o7yvpsmNu
HORA: 8,30 horas
METRO: línia 5VilaPicina
Promou el desnonament: inmobiliaria Indicesa L’Illa

Aquesta companya, mare coratge, com tantes altres va haver de deixar de pagar el lloguer al quedar-se a l’atur. Hem de obligar les immobiliàries a que facin lloguer social i només ho aconseguirem si som moltxs i organizadxs. Després de la victòria del PP hem de ser més forts que mai i reactivar la lluita al carrer.

veniu a fer xicarri!!! olles , cassoles i xiulets!!!

La família té la nostra solidaritat i la del barri

¡¡¡PROU DESNONAMENTS SENSE ALTERATIVA ¡¡¡




ha estat executat i la família a pensió – 2016/06/28 dimarts 9 hores – nou desnonament a Sant Andreu

No hi havia prou gent solidària i molta policia i una comissió judicial decidida a tirar endavant…

stop-desahucios9 hores dimarts 28 juny 2016

DESNONAMENT

Ens arriba la informació que volen desnonar la família de Ala, amb tres nens dels quals un és bebe de 3 mesos.

 

LLOC: carrer Berenguer de Palou 135, Barri Sagrera (districte Sant Andreu) – Barcelona
LOCALIZACIÓN: http://goo.gl/maps/Xm6izK4973E2
HORA: 9 horas… màxima puntualitat porfa!!!
METRO: línia 1 estació Fabra i Puig o Sagrera (sortida jardins d’Elx)
Promou el desnonament:

La família té la nostra solidaritat i la del barri

¡¡¡PROU DESNONAMENTS SENSE ALTERATIVA ¡¡¡

 




2016/05/21 La Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres demana suport dels moviments socials de Catalunya.

Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres demana la solidaritat x doblegar el tancament social de l’Ajuntament.

L’entitat vol concentrar l’esforç solidari el 21 maig per donar veu a les precàries del poble davant l’Ajuntament.

On són les polítiques socials de l’Ajuntament de Figueres per al precariat castigat per la crisi?

La Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres

La + castigada: DONA, IMMIGRANT, MARE, PRECÀRIA.

La Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres vam presentar una moció al Ple de l’Ajuntament contra la Pobresa Energètica el dia 7 d’abril del 2015, aprovada per unanimitat, còpia de la qual adjuntem, i del qual no han complert cap punt.

Nosaltres hem estat demanant, reiteradament, a l’ajuntament que es posessin en contacte amb les companyies subministradores, perquè no poguessin tallar ni el gas ni el llum (l’aigua és del municipi) sense avisar prèviament als serveis socials, així com un servei de mediació, etc., però no ha fet res al respecte (aquests van ser uns dels punts que van ser aprovats en el ple per unanimitat de la nostra moció)

Així mateix, i perquè us doneu compte de la negligència d’aquest ajuntament, la Convocatòria que va sortir en el D.O.G número 6946 del 31 d’agost del 2015 (ordre EMO 263/2015) de la línia d’ajuts del Fons d’atenció solidària de subministraments bàsics per donar suport econòmic a les unitats familiars en situació de vulnerabilitat econòmica que no podien complir els compromisos de pagament dels subministraments d’aigua, gas i d’electricitat, el termini de la presentació de la qual es va iniciar l’u de setembre del 2015 i que finalitzava el 15 d’octubre del 2015 , l’Ajuntament de Figueres ho va publicar a la seva web el dia 7 d’octubre i posava com a data de termini el dia 15 d’octubre, i que tenint en compte que aquella setmana hi havia un pont i que quedava tan sols cinc dies hàbils per a fer tots els tràmits, la majoria de famílies afectades per a la pobresa energètica no van poder accedir a aquest ajut. Aquest fet el vam denunciar al Síndic de Greuges de Barcelona.

La política d’Habitatges de l’Ajuntament ha estat nul.la. No ha fet res per aconseguir pisos pel municipi, ni ha imposat cap multa als bancs perquè cedeixin pisos buits.

El nombre d’habitatges destinats a polítiques socials per a una població com a Figueres és de 37 pisos i només un és propietat de l’ajuntament i són:

  • 16 cedits per l’Agència d’Habitatge de Catalunya a través d’un conveni
  • 7 de Bankia / 2 de la Caixa / 1 de Càrites / 3 de la Fundació Sergi / 4 de la ONG Tallers / 3 del Patronat de la Santa Creu
  • i un pis d’adquisició recent sempre de caràcter temporal i mai permanent.

Tenim molts problemes en ubicar les emergències habitacionals en pisos socials al municipi. Sempre ha estat molt difícil.
Es podem explicar molts exemples documentats sobre la política nefasta que està efectuant aquest Ajuntament, governat pel PSC+CDC+UCD i independents,  i sobre la quantitats d’escrits de denúncia que hem realitzat.

LA TAULA ENERGÈTICA I D’HABITATGE INFORMA

Que ahir va venir a la nostra assemblea la Sra. Amina, vídua des de fa tres mesos i amb un nen de 5 anys malalt. No cobra cap prestació econòmica, vivia en un pis en unes condicions infrahumanes: : ni aigua, ni gas, ni electricitat, finestres amb vidres trencats, humitat, no podia cuinar (per no tenir cuina)ni podia alimentar al seu fill, el qual, a més, d’altres malalties, té anèmia.. .

El nen no estava en el menjador escolar i estaven passant fam. Els serveis socials ja havien anat a visitar el seu pis, coneixen el seu cas, però no li havien donat cap solució. En resum els havien abandonat totalment a la seva desgràcia i a la seva misèria. Aquesta dona amb el seu infant estaven totalment desemparats i maltractats per l’administració… Avui hem anat uns membres de la Taula Energètica a acompanyar-aquesta família, d’extrema urgència, a serveis socials. Avui el nen i la mare dormiran, per primera vegada, en un lloc calent: Estaran en una pensió fins que la setmana vinent puguin entrar en un pis i tindran els tres àpats inclosos. El nen entrarà dilluns vinent al menjador escolar i per fi aquesta família ha deixat de patir, anònimament, aquest maltractament de l’administració.

El Govern de l’Ajuntament de Figueres i, sobretot, el seu responsable, El Regidor de Serveis Socials i d’Habitatge Sr. Pere Casellas, PSC, està actuant amb negligència i desídia amb els ciutadans de Figueres. ESCANDALÓS!!!

LA TAULA ENERGÈTICA I D’HABITATGE DE FIGUERES INFORMA:

vídeo de SICOM per denunciar mobbing a Diawo Diallo.

Que Avui en Diawo ha anat a entrevistar-se amb els serveis socials de Figueres i han quedat que a partir del dia 22 de febrer anirà a viure en una pensió pagada per l’ajuntament amb menjars inclosos, mentre li busquen una vivenda adaptada per la seva enfermetat.

Estem satisfetes. En Diawo, ja no estarà més maltractat per la ONG TALLERS ni pels seus dos companys i podrà, per fi, viure amb dignitat i sense l’angoixa que li ha produït aquest situació tan terrible i més tenint en compte la gravetat de la seva enfermetat.

 




Plenario Distrito NouBarris aprueba exigir a bancos cesión de 4151 pisos en propiedad en la ciudad.

el plenario del pasado mes de octubre aprobó elevarlo a la Casa Gran

Todos los partidos excepto PP aprueban exigir cesión pisos bancos a ayuntamiento

2015-10-08 plenari_distrite noubarrisEl pasado 8 de octubre se realizó el primer Consell de Distrito de Nou Barris en donde previamente nuestra Asc.500×20 había negociado la entrada de una declaración institucional por la exigencia de la cesión de los pisos propiedad de las entidades financieras al Ayuntamiento para gestionar la emergencia habitacional.

La propuesta fue modificada en nuestras demandas por l’equip de Govern de BarcelonaEnComú. Aún así nosotros aceptamos con resignación los cambios con la idea que fuera aprobada por todos los partidos. A media mañana eso no estaba asegurado.

Pero a la tarde, 50 personas representando a las familias con necesidades de vivienda pública asequible nos presentamos para presionar a todos los partidos.

Finalmente, todos los partidos votaron a favor excepto PP que viró de votar en contra a abstenerse, como si no le fuera el asunto con él.

La declaración aprobada se elevará al ayuntamiento de Barcelona. Esperamos que los tiempos buricráticos no empañen esta pequeña victoria de nuestra lucha.

adjuntamos declaración aprobada y video del Plenario donde en el minuto 1h:57 minutos nuestro compañero Salva TORRES defiende la demanda.

DE




L’Ajuntament de Barcelona front a l’emergència habitacional a la ciutat

L’emergència habitacional a Barcelona ciutat

Des de la constitució de l’equip de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, una de les seves prioritats ha estat la situació d’emergència habitacional que viu la ciutat des de fa anys. Al juliol es van formalitzar les comissions per revisar protocols de desnonaments, mesa d’emergències habitacionals i mobilització del parc d’habitatge buit a la nostra ciutat.
El passat dimarts 21 de juliol a les 9’30 del mati es reunia la Comissió de Mobilització d’Habitatges (regularització d’ocupacions, pisos buits, mediació, sancions, tempteig i retracta.. ). L’objectiu de la mateixa era aconseguir mobilitzar els habitatges buits de la ciutat per usar-los per allotjar les llars que per impagaments del lloguer o d’hipoteques eren desnonades.
Els responsables a la Comissió de l’Ajuntament de Barcelona Vanessa Valiño, Jordi Amela i Javier Buron, nou gerent d’Habitatge van desgranar els fils conductors de la política que es vol dur a terme. Els acompanyaven un seguit d’entitats de l’anomenat Tercer Sector, entitats financeres, promotors, Col·legis professionals, entitats socials (PAH, 500×20), entitats veïnals, etc. La nostra Associació 500×20 era la primera vegada que era convidada doncs al 2011 havia estat vedada per a l’anterior Administració de Trias.

 

Les dades de l’emergència habitacional a Barcelona.

Al Registre de la Propietat al gener del 2015 (govern Trias) hi havia 4.149 habitatges buits que eren propietat de les entitats financeres. Representen un 0’5% dels habitatges a la ciutat (És la xifra que les entitats financeres van donar a Trias!!).

  • 4 de cada 5 habitatges de bancs estan ocupats a Trinitat, C.meridiana i Besos.
  • De les 766 inspeccions realitzades en pisos buits d’aquests barris només 16 pisos després de dos anys tenien declaració situació anòmala amb capacitat legal per multar.
  • A l’última Mesa d’Emergències es van donar 20 habitatges de 120 sol·licids aprovades
  • hi ha detectades 7000 unitats familiars amuntegades en habitacions.
  • Hi ha 70.000 llars x sota llindar pobresa a la ciutat.
  • Hi ha 30.000 demandes al Registre de Sol·licitants d’habitatge
  • el dret a l’habitatge és per qualsevol ciutada encara que les llars amb menors puguessin tenir prioritat davant l’escassetat.

L’Asc. 500×20 explica altres dades importants també:

  • no existeix cap estudi definitiu de la situació de la propietat i ús dels habitatges a BCN. Nosaltres creiem que els grans propietaris són la banca (amb diferents fórmules de control de la propietat), grans empreses i fons immobiliaris i l’Església Catòlica.
  • 151.288 habitatges, un 20% del total, no són residencia habitual (per a què serveixen llavors?), dels que 88.000 estarien buits segons el web de l’Ajuntament.
  • El mercat de lloguer representa prop del 30% del parc d’habitatges quasi tot en renda lliure.
  • Cada any es fan una mitja de més de 44.000 nous contractes de lloguer (Xifres Habitatge-PMHB). Aquesta dada confirmaria que hi ha una bossa d’habitatge buit important que s’aproparia als 88.000 indicats.
  • El pis llogat mig és de 70 m2 a un preu mitjà de 10,3 € que representen 800 euros de renda mitja, serveis a part.
  • Aquests preus de lloguer són impossibles de pagar per les classes populars. Per tant, hi ha un lobby immobiliari (Cambra de la propietat, API, entitats financeres, fons immobiliaris, etc) que controla els preus i unes rendes immobiliàries disparades per la situació de pobresa que vivim.

El Pla de l’Ajuntament de Barcelona front a l’emergència habitacional.

Per resoldre aquesta dura problemàtica el Pla d’habitatge de l’Equip de Govern de l’Ajuntament presentat plantejava aquests trets principals per fer front a l’emergència habitacional:

  1.   mobilització dels pisos buits d’entitats financeres i de particulars (detecció i adequació x llogar)
  2. multes als pisos buits dels bancs. (4149 habitatges detectats per Trias)
  3. Programa de cessió amb subvenció a pisos socials privats a través de la Fundació Habitat31 amb una subvenció iniciada per Trias de 6,2 milions d’euros (foment públic x lloguer de preus mitjos i baixos)
  4. bona voluntat d’entitats financeres
  5. estudi i pentinat immobiliari dels habitatges buits als barris amb més problemàtiques i ocupacions.
  6. La possibilitat del dret a retracte x comprar habitatges resultants d’execucions hipotecaries o vendes a fons immobiliaris (tots són voltors!)
  7. La dificultat d’un Govern en minoria que ho ha de pactar tot.

UN PLA ALTERNATIU per reforçar les polítiques d’habitatge de l’equip de govern de l’alcaldesa Ada Colau.

 

HABITATGES PROPIETATA ENTITATS FINANCERES A LA CIUTAT. Algú s’ho creu???

2015- pisos propietatas entitats financeres BCN




Crítica de la Llei catalana de l’Impost als Habitatges Buits i de processos execució hipotecària.

Aquesta llei redunda sobre fets que ja estaven legislats.

Al final de la legislatura és un brindis al sol de CiU.

gent_sense_casa_casa_sense_gent_web

QUE DIU LA LLEI DE L’IMPOST ALS PISOS BUITS

El Decret- llei 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, diu al seu preàmbul que en el mercat de l’habitatge concorren una forta demanda social i un important estoc d’habitatges buits que no s’ofereixen. A més, la situació econòmica dels darrers anys ha dificultat l’accés a l’habitatge ha reduït a mínims històrics la compra d’habitatge incrementat-se la demanda de lloguer a preus assequibles.

Per tant, el govern de Catalunya aboga per crear un impost directe que grava l’incompliment de la funció social de l’habitatge. O sigui, que els habitatges buits de manera injustificada i permanent més de dos anys constituiran el fet imposable per gravar a persones jurídiques, en cap cas persones físiques. L’impost anirà en funció dels metres quadrats desocupats i hi haurà desgravació de la quota integra a pagar en funció que la persona jurídica col·labori en posar habitatges en el mercat de lloguer assequible.

L’article 5 defineix que és

  • habitatge buit:  desocupat permanentment, sense causa justificada, durant de més de dos anys.
  • lloguer assequible: El Conseller defineix cada any les rendes màximes dels habitatges amb protecció oficial però per norma un habitatge assequible ha de ser com a mínim un 25% inferior al preu mig del mercat i zona i el contracte de lloguer mínim de 3 anys.

 L’article 7 diu com computen els 2 anys que l’habitatge esta buit i l’article 8 explica les causes justificades de desocupació d’un habitatges i e l’article 10 explica les exempcions a l’impost (habitatges turístics, gestionats pel Tercer Sector, etc).

Els articles 12 i 13 expliquen les quotes integres a pagar i les bonificacions de la mateixa perquè la persona jurídica objecte de la sanció col·labora en el programa de lloguer assequible.

En les disposicions transitòries es recorda que a la zona A (Barcelona) el preu de lloguer assequible màxim són 400€ i a la zona B són 300€.

Y la Llei de mesures urgents per a la mobilització d’habitatges provinents d’execució hipotecària

Aquest altre Decret-llei 1/2015 persegueix protegir les famílies afectades per processos d’execució hipotecària i per això s’han articulat diverses mesures:

  • Dret de tanteig i retracte a favor de la Generalitat o dels ens locals en les transmissions de tots els pisos provinents d’execucions hipotecàries posteriors a l’abril de 2008.
  • Obligació d’execució d’obres de rehabilitació dels habitatges buits provinents d’execucions hipotecàries o de dació en pagament.
  • Creació del registre administratiu d’habitatges buits.

pisos buits espanya_2014_x_autonomies

Una nova llei-manifest que tindrà pobres resultats futurs.

Aquesta llei va de la mà de la llei sobre l’emergència habitacional i la pobresa energètica de Catalunya recentment aprovada al Parlament. Totes dues necessiten un desenvolupament normatiu, dispositiu i pressupostari que allargarà en els temps els seus efectes positius sobre les llars en situació de vulnerabilitat. La manca de pressupost  determinarà les grans declaracions de la llei de manera assemblada al que va passar amb la llei de la dependència. La Troika comunitària vigila d’aprop qualsevol desviament del pressupost a fins socials. En altres paraules lleis que són més un manifest polític amb pocs efectes reals sobre la vida dels ciutadans.

De fet molts dels articles ja estaven a la la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya (en endavant LDHC) del 2007 quan CiU hi va votar en contra. Hi ha molta duplicitat de normatives entre els ajuntaments i la Generalitat que dupliquen esforços i despeses. Tot fa semblar que ara CiU s’apunta a l’agenda social davant la proximitat del 27-S.

La nostra entitat vol remarcar els punts més contradictoris:

  • A Catalunya hi ha 448.346 habitatges buits segons l’Institut Nacional d’Estadística. Un 20% de les llars viuen sota el llindar de la pobresa. A Barcelona el cens d’habitatge buit en possessió de persones jurídiques va resultar de 4149 habitatges. Els propietaris d’habitatges estan emmascarant les seves propietats quan les necessitats d’habitatge assequible són molt grans ( + de 30.000 demandes al Registre)
  • Classificar un habitatge com a buit costarà diners i no hi ha seguretat que al final no serveixi. La declaració habitatge buit portarà com a mínim 1 any des de la posada en marxa del decret mentre les necessitats són enormes e immediates.
  • La LDHD ja preveia un registre d’habitatges buits. Al nou decret analitzat, hi ha una disposició addicional per crear aquest registre al qual s’hauran d’apuntar els propietaris jurídics d’habitatges buits i ocupats, la qual cosa, planteja dubtes sobre doble competència municipal i autonòmica que a la LDHC estava ben legislat. Igualment obliga a les companyies subministradores a facilitar dades per descobrir els habitatges buits però amb consentiment dels interessats, sic?, quan la Llei LDHC ja ho preveia a l’art. 41 i sense consentiment dels interessats.
  • Les Oficines d’Habitatge (no haurien de ser Oficines del Dret a l’Habitatge?) són de caràcter municipal, no tenen la infraestructura ni personal per convertir-se en l’ànima del cens.
  • No tenim clar que l’Església Catòlica, amb nombrosíssimes propietats immobiliàries, no se’n lliuri de la llei pels acords del Concordat del 1976.
  • Nombrosos articles de la LDHC tenen normativa assemblant i mai s’han aplicat: ni la declaració d’habitatge buit, ni les multes. Els articles 41 i 42 de l’actual llei ja estan permeten als Ajuntaments sancionar els habitatges buits. Per tant, aquesta nova llei redunda en aspectes que ja estaven legislats però que mai va haver voluntat política d’aplicar-los.
  • Les multes són assumibles per bancs, fons voltors, etc. Un habitatge de 70 m2 té una multa d’uns 700 euros anuals.
  • El tempteig i retracte. L’art. 15 de la LDHC, estableix la competència municipal per delimitar les àrees de tempteig i retracte, i aquest nou Decret-llei fixa directament les mateixes i assumeix la gestió de tot el procés. Per tant, estem davant d’un nou cas de vulneració de l’autonomia municipal. Però tenint en compte que existint des de fa temps per què mai se n’ha fet ús?
  • El tempteig i retracte d’aquest decret-llei suposa una sèrie d’obligacions jurídiques de comunicació a entitats financeres i de comprovació a notaris i registradors respecte de la subhasta i adjudicació de les garanties hipotecaries de les llars afectades per processos d’execució. Els nostres partits polítics donen per fet una cosa que ara mateix esta en dubte a molts tribunals: les entitats financeres no són les veritables propietàries dels crèdits hipotecaris ni de les garanties que reclamen perquè van vendre a tercers els deutes. La nostra entitat i molts processos judicials oberts al jutjats denuncien les entitats financeres per manca de legitimitat perquè han titulitzat els deutes i venuts a tercers els crèdits en els mercats financers.
  • Els habitatges que seran cedits obligatòriament, després del procés de declaració de buit, han d’estar en condicions d’habitabilitat. Si calen obres aniran a càrrec de la propietat. Això és redundant respecte de l’article 123.1 de la LDHC que ja considera es comet infracció molt greu si hi ha incompliment del programa de rehabilitació. El nou decret-llei al donar un termini de sis mesos en realitzar les obres està oferint una moratòria als bancs per la qual cosa discrimina als altres propietaris en favor de les entitats financeres.
  • L’article 4.3 i 4.4 del decret-llei legisla l’execució forçosa i expropiació temporal d’habitatges sense requisits d’habitabilitat per un termini de 4 a 10 anys en municipis de forta demanda. L’execució forçosa obliga a la Generalitat a fer-se càrrec de les obres , el que és més que discutible que sigui acceptable jurídicament, perquè seria una obligació legal ja incomplerta per una entitat financera. Per tant, les entitats financeres s’aprofiten que els seus habitatges no tenen utilitat pública perquè llavors la Generalitat els financia les obres i lagestió pública de l’ocupació de l’habitatge privat. No tenen preocupacions i a més cobren un lloguer al final d’habitatges que ells consideren són morralla. Sacrificar temporalment una obligació de la propietat, amb despesa pública previ, per aconseguir alguna cosa exigible d’altres maneres no sembla gaire útil. El resultat final és que les entitats financeres surten ben parades amb aquest decret-llei respecte de la LDHC.

+++ INFO relacionada.

Crítica de la llei sobre l’emergència habitacional i la pobresa energètica de Catalunya.

 




Crítica de la llei sobre l’emergència habitacional i la pobresa energètica de Catalunya.

claus de la llei sobre l’emergència habitacional

  • la llei és un avenç en el reconeixement administratiu del dret a l’habitatge
  • l’aplicació de la llei suposa entre 400 i 800 milions d’euros anuals en els propers pressupostos que avui no estan assegurats.
  • tot fa semblar que ara tots els partits s’han apuntat a l’agenda social davant la proximitat del 27-S-
  • podem concloure sense dubte que CiU, PP i C’s han  votat a favor perquè saben que avui per avui és una llei-manifest inaplicable.

Un avenç en el dret a l’habitatge i els serveis bàsics accessibles…

EL DOGC del 5.8.2015 publica Llei de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica aprovada al ple del Parlament de Catalunya del 23 de juliol. És una llei important des del punt de vista jurídic i legislatiu que s’aprova al final de legislatura en un futur ple d’incògnites. La llei aprovada per tots els grups, amb reticencies inicials de CiU, PP i C’s ha estat el fruit de la ILP per l’emergència habitacional i pobresa energètica que va presentar 143.380 signatures al Parlament. Aquesta ILP va ser concebuda i iniciada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC  i ha comptat amb el suport de moltes entitats com la nostra.

Alguns dels partits que ara aproven aquest paquet de mesures tenen una responsabilitat històrica en l’agreujament dels problemes que ara la llei vol solucionar. Per tant, que per la pressió popular “s’hagin vist obligats” a aprovar-la a les portes d’una eleccions transcendentals pel país és una victòria.

El preàmbul de la llei reconeix per primer cop que a Catalunya els desnonaments per impagament de lloguer superen en escreix els hipotecaris. Dels 14.870 desnonaments al 2014, uns 10.009 varen ser per aplicació de la LAU. Els desnonaments per lloguer sempre afecten a l’habitatge principal i a les classes socials amb menys recursos. Per contra no tots els procediments d’execució hipotecària ho són sobre l’habitatge habitual o primera residència. (4.801 llançaments al 2014)

llancaments-x-LAU-hipotecaris_estat_espanyol

La llei aprovada al Parlament de Catalunya és una declaració d’intencions i mesures per frenar l’emergència en l’habitatge a Catalunya:

Article 1,2,3, 4. Mecanismes que atorguen una segona oportunitat per a les persones sobre-endeutades i deutores de bona fe. Mitjançant dos procediments (un d’extrajudicial i un altre judicial) es possibilita que les famílies puguin liquidar els seves deutes vinculats amb l’habitatge habitual per poder començar de nou. L’article 3 accepta en cas d’incompliment del pla de pagaments que la part creditora executi la liquidació d’actius entre els quals estarà l’habitatge. L’article 4 permet al jutge cancel·lar el passiu del deutor.

Article 5. Cap desnonament per a les llars en execució hipotecària i en règim de lloguer en risc de llançament.

  • Estableix l’obligació de concedir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat residencial si la propietat és una persona jurídica( gran tenidor d’habitatge). Igualment en el cas que si la propietat és una persona jurídica que va adquirir habitatges després del 30 d’abril del 2008 provinents d’execucions hipotecàries, etc.
  • La proposta de lloguer social s’ha de comunicar a l’Ajuntament en 3 dies a efectes de que les Meses d’Emergència creades per a concedir habitatge a la llar en risc. El contracte de lloguer seria de 3 anys com a mínim.
  • es considera lloguer social quan les rendes pel pagament del lloguer no superi el 10% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si estan per sota del 0,89 del IRSC, o el 12% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si estan per sota del 0,95 de l’IRSC, o el 18% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si són iguals o superiors al 0,95 de l’IRSC. El valor de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en 569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals al 2015.
  • Igualment als impagaments de lloguer s’oferiran ajuts per pal·liar la manca de recursos de la llar en general i en particular quan els impagaments afectin a propietaris que siguin persones físiques.
  • A l’apartat 9 de l’article 5 s’explica que són grans tenidors d’habitatge: les entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius, inclosos els de la SAREB.
  • S’entén exclusió residencial les unitats familiars que no superen dos cops el IRSC (1138,24€)

Un edifici+solar està amortitzat al cap de 25 anys. Per tant el preu del lloguer es discutible sempre. El lloguer social no pot està referenciat al preu mig del lloguer lliure que està controlat pel lobby del totxo

Article 6. Accés garantit a subministrament bàsic d’aigua, llum i gas amb garanties per parar els talls d’aigua, gas i llum de la població en situació d’exclusió residencial a través d’un protocol garantista que obliga a l’administració a aplicar les ajudes necessàries per evitar el tall de subministrament, en cas de que el impagament sigui per carència de recursos econòmics, a assegurar l’accés a aquests subministraments bàsics mentre duri la situació d’exclusió residencial i a establir acords amb les empreses subministradores per a que posin ajudes a fons perdut per a fer front.

Article 7. Mesures per a garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatges assequibles de lloguer.

  • l’Administració pot declarar la cessió obligatòria d’habitatges per 3 anys en el cas de persones jurídiques.
  • Han de ser objecte de pagament de l’impost de pisos buits, tenir-ne buits en municipis on una unitat familiar tingui risc d’exclusió residencial i ser zona acreditada de demanda.
  • L’incompliment de l’oferta de lloguer social comportarà una sanció econòmica greu (fins 90.000 euros) que s’ha inclòs en l’articulat de la llei 1/2007 catalana del dret a l’habitatge.

Article 8. Llindar màxim de despeses destinades a habitatge habitual i a subministraments bàsics. El Govern ha de garantir que les despeses en habitatge i en subministraments bàsics no comportin més d’un 30% dels ingressos disponibles de la unitat familiar.

Article 9. Terminis davant l’exclusió residencial.

  • 15 dies x informe Serveis Socials sobre situació de risc d’exclusió residencial de la llar.
  • 3 mesos x resoldre ajuts al pagament del lloguer.
  • 3 mesos per a un reallotjament adequat.
  • 6 mesos perquè el govern presenti una proposta de llei x modificar la Llei del Dret a l’habitatge de 18/2007 per garantir les mesures aprovades ara.
  • 1 any per garantir i millorar per llei aquestes mesures

Altres.

  • En la cessió de crèdits hipotecaris (venda de la hipoteca a un fons voltor), el deutor resta alliberat del deute abonant al cessionari el preu que aquest ha pagat més els interessos legals i les despeses que li ha causat la reclamació del deute.
  • Garantir del reallotjament adequat a una unitat familiar i els ajuts al pagament del lloguer resta en funció de les disponibilitats pressupostàries.

aprovada ilp habitatge pobresa energetica

… però sense eines que la poden convertir en una llei-manifest inaplicada.

La llei és un pas ple d’incerteses per reclamar administrativament el dret a un habitatge. En primer lloc, aquesta llei està aprovada al final de legislatura per la qual cosa no està assegurada la implementació de les mesures adoptades dins un període que des del 27 de setembre serà segurament molt convuls. A més moltes de les mesures ja estaven legislades en la Llei al Dret a l’Habitatge de Catalunya però mai ha hagut voluntat política de aplicar-les. Tot fa semblar que ara tots els partits s’han apuntat a l’agenda social davant la proximitat del 27-S-

Un segon problema de la llei és que la declaració d’habitatge buit i la posterior cessió obligatòria és costosa en el temps i amb recursos que no es tenen. Sense habitatges res és possible però això serà debat d’un altre article. Com a exemple, els promotors i constructors d’habitatge de Barcelona no han mostrat fins ara gaire preocupació per les multes al pisos buits. Les lleis més socials aprovades en la recent història del país mai han tingut l’acompanyament pressupostari per a fer-les efectives. En aquest cas concret, davant la volatilitat política, és molt possible que no s’acompleixin ni terminis d’aplicació ni partides pressupostàries. L’ofegament pressupostari de Catalunya va de la mà de lleis aprovades amb els vots del PPsoe+CiU com el memoràndum de salvament de la banca espanyola ( Grècia està aprop).

El mateix Conseller Vila ha advertit que l’aplicació de la llei suposa entre 400 i 800 milions d’euros anuals en els propers pressupostos que avui no estan assegurats. Una immensitat per a la nostra classe política però xifres ridícules si les comparem en el mercat immobiliari català. Facin la seva pròpia conclusió: l’extint i mort Catalunya Banc ha venut la transmissió plena dels drets de crèdit d’un total de 102.055 contractes hipotecaris per un total de 5.673 milions d’euros a Anticipa Real State, filial de Blackstone.

Així doncs, podem concloure sense dubte que CiU, PP i C’s han  votat a favor perquè saben que avui per avui és una llei-manifest inaplicable. El maquillatge li ha anat molt bé en aquest moments a la ex- CiU. En les mesures en concret hem trobat mancances de les que destaquem:

  • La llei no ha legislat cap mesura retroactiva per als ciutadans i unitats familiars que ja han patit la violència immobiliària en el període més dur de la crisi. Moltes llars han passat del pis en propietat al lloguer, en el millors dels cassos, però la majoria viuen ara en situació de precarietat legal: en habitacions o ocupant habitatges. Només a Barcelona ciutat hi ha 7000 unitats familiars censades legalment que viuen en habitacions. Ara com ara la llei no contempla cap solució per a aquests cassos.
  • L”article 5 diu que es donaran ajuts pels cassos d’impagaments de lloguer. Tots els partits i especialment CiU sap que des de que governa (2011) els ajuts han estat congelats i s’han retirat els descomptes al IRPF. Ens trobem davant una declaració solemne que no serveix per arreglar el problema dels 10.009 desnonaments de lloguer al 2014.
  • l’article 5 accepta que el resultat de les execucions hipotecàries sigui la liquidació de béns o la dació en pagament per la totalitat del deute. Per tant, s’accepta que les entitats financeres són les veritables propietàries del crèdit i tenen dret d’inscriure al Registre de la Propietat l’habitatge subhastat. Nosaltres creiem que les entitats financeres no poden quedar-se amb la garantia del crèdit hipotecari (habitatge) perquè no són propietàries del deute per la raó que l’han venut mitjançant la titulització generalitzada des de fa anys de tots els crèdits amb emissions de deute milionàries.
  • No hi ha cap pla per augmentar l’habitatge de titularitat pública. Sense oferta d’un important parc d’habitatge públic al marge de les lleis del mercat, tot es queda en una llei-manifest.
  • Es deixa tot en mans d’aconseguir habitatge social per la via de la mobilització els pisos buits dels grans tenidors d’habitatge amb el corresponent pagament de rendes de lloguer determinades per uns pressupostos públics minvants.
  • Tampoc es parla de recuperar els habitatges públics que s’han privatitzat a mans de fons voltors.
  • La cessió obligatòria d’habitatges per tres anys de les entitats financeres és una mesura totalment temporal que es queda molt curta en una situació on els fons immobiliaris es posicionen per un mercat lliure de lloguer en expansió.

La classe política catalana ha aprovat aquesta llei per implementar-la en un món irreal. El món real de les finances ha trobat des de fa anys una sortida de rendibilitat en el mercat immobiliari generant mecanismes d’enriquiment al marge de cap regulació: creació infinita de diners a la banca comercial i d’inversió, la creació d’un mercat mundial immobiliari i hipotecari, la titulització i venda dels crèdits hipotecaris a tercers- banca a l’ombra, els actius immobiliaris duplicats en llibres i el BCE consagrat com a epicentre del lobby. Sense cap mena de dubte totes les lleis del mercat que van sostenir la bombolla immobiliària d’aquest país continuen en peu. Estem fent pessigolles al veritable poder.

Salva TORRES activista de Associació 500×20

+++ INFO relacionada

Crítica de la Llei catalana de l’Impost als Habitatges Buits i de processos execució hipotecària.