Varios Ciudadanos Han Denuciado al Estado Español en Badalona por los desahucios

Este pasado viernes 27/09/18 a las 08:00 horas en el edificio VIVER del AYUNTAMIENTO de BADALONA varios ciudadanos han denunciado al Estado Español, a la Generalitat de Cataluña y al Ayuntamiento de Badalona por empobrecer a las familias para luego DESAHUCIARLAS. Las más altas instituciones internacionales:  el Tribunal de Justicia de la Unión Europea de y la ONU denuncian continuamente las nulas políticas SOCIALES sobre la población. Violando los Acuerdos Sobre Menores sistemáticamente.

El gobierno del Ayuntamiento de Badalona en vez de SENSIBILIZARSE con las familias ha pretendido mediante la presencia de Mossos coartar la denuncia. Hasta cuando lo vamos a permitir. La Plataforma de Afectados por la Crisis – PAC- aseguran seguiran denunciando como ciudadanos libres que son las atrocidades que se cometen en este País .

Asimismo, el Ayuntamiento de Badalona en boca del regidor Jordi SUBIRANA, de Units per Avançar, ha dado la espalda a una justa reivindicación de ciudadanos de su ciudad descalificando la denuncia como “La PAC siempre monta pitotes” lo que en realidad favorece la represión con la ley mordaza de los activistas de la PAC.

PAC – Badalona




#SOLUCIÓ-per-a-Lourdes. La família de Lourdes es queda i resisteix al seu habitatge

La família de Lourdes se queda y resiste en su vivienda.

CATALÀ

La família de Lourdes es queda I resisteix al seu habitatge

Amb aquest document volem informar de la irregularitat practicada en el desnonament que hem patit la meva família dijous passat 13 de setembre en ser desallotjats sense coneixement del dia i hora del mateix de la que és la nostra casa des de 1991. Ha estat un llançament irregular, anomenat obert, instat pel Jutjat nº 55 de Barcelona, ​​en nom Kontur Grup Company 3000 SL, empresa subhastera de capital rus.

El Jutjat va mantenir en secret el desallotjament tot i que tenim tres fills menors i un adult amb malaltia greu amb la qual cosa no vam tenir assistència de Serveis Socials d’Emergència i reallotjament alternatiu. El Jutjat ha vulnerat les convencions internacionals de drets humans i de la Infància i els seus propis acords amb l’administració per al reallotjament d’afectats per desnonaments.

Davant d’aquesta situació dramàtica vam decidir tornar a entrar en el qual va ser la nostra llar. Encara que les lleis injustes d’aquest país donin cobertura al capital risc immobiliari forà no acceptem esperar la beneficència d’una pensió per unes setmanes. Això no és vida per a ningú. Ho sabem perquè som activistes del dret a l’habitatge.

Portem 3 anys litigant als jutjats per recuperar la nostra casa que va ser injustament subhastada també amb tota classe d’irregularitats. Són 3 anys demanant arribar a una solució justa i pactada amb l’Administrador de l’empresa subhastera, KonstatinToporkov, propietària del nostre habitatge.

M’he reunit en diferents ocasions amb Konstantin Toporkov i, en l’últim moment, sempre ha fet prevaler la força dels jutjats i la seva inversió per sobre de qualsevol altra consideració raonable. La ciutat és plena de famílies que esperen des de fa més d’un any un pis d’emergència. El sr. Toporkov, que mou bé les seves empreses immobiliàries entre els secrets de les subhastes judicials d’habitatges de famílies desesperades, sap perfectament quin negoci té. És just que trobem en una negociació una solució viable a les dues parts.

La meva família demana a entitats, veïns i l’Ajuntament, que reforcin aquesta petició d’un acord pactat amb Kontur Grup Company 3000 S.L. Necessitem un pis on viure i Kontur G.C.3000 S.L.y seu representant Konstantin Toporkov està relacionat amb fins a 42 empreses més, totes immobiliàries, i publicita els pisos en portals immobiliaris, de manera que els meus fills no comprenen per què no vol tenir una llogatera més.

#LOURDESesQUEDA
#SOLUCIÓxLourdes


CATELLANO

La família de Lourdes se queda y resiste en su vivienda.

Con este documento queremos informar de la irregularidad practicada en el desahucio que hemos sufrido el pasado jueves 13 de setiembre al ser desalojados sin conocimiento del día y hora del mismo de la que es nuestra casa desde 1991. Ha sido un lanzamiento irregular, llamado abierto, instado por el Juzgado nº 55 de Barcelona, en nombre Kontur Grup Company 3000 S.L., empresa subastera de capital ruso.

El Juzgado mantuvo en secreto el desalojo a pesar que tenemos tres hijos menores y un adulto con enfermedad grave con lo cual no tuvimos asistencia de Servicios Sociales de Emergencia y realojo alternativo. El Juzgado ha vulnerado las convenciones internacionales de derechos humanos y de la Infancia y sus propios acuerdos con la administración para el realojo de afectados por desahucios.

Ante esta situación dramática decidimos volver a entrar en el que fue nuestro hogar. Aunque las leyes injustas de este país den cobertura al capital riesgo inmobiliario foráneo no aceptamos esperar la beneficencia de una pensión por unas semanas. Eso no es vida para nadie. Lo sabemos porque somos activistas del derecho a la vivienda.

Llevamos 3 años litigando en los juzgados para recuperar nuestra casa que fue injustamente subastada también con toda clase de irregularidades. Son 3 años pidiendo llegar a una solución justa y pactada con el Administrador de la empresa subastera, KonstatinToporkov, propietaria de nuestra vivienda.

Me he reunido en diferentes ocasiones con Konstantin Toporkov y, en el último momento, siempre ha hecho prevalecer la fuerza de los juzgados y su inversión por encima de cualquier otra consideración razonable. La ciudad esta llena de familias que esperan desde hace más de un año un piso de emergencia. El sr. Toporkov, que mueve bien sus empresas inmobiliarias entre los entresijos de las subastas judiciales de viviendas de familias desesperadas, sabe perfectamente qué negocio tiene. Es justo que encontremos en una negociación una solución viable a las dos partes.

Mi familia pide a entidades, vecinos y al Ayuntamiento, que refuercen esta petición de un acuerdo pactado con Kontur Grup Company 3000 S.L. Necesitamos un piso donde vivir y Kontur G.C.3000 S.L.y su representante Konstantin Toporkov está relacionado con hasta 42 empresas más, todas inmobiliarias, y publicita los pisos en portales inmobilarios, por lo que mis hijos no comprenden por qué no desea tener una inquilina más.

#LOURDESseQUEDA

#SOLUCIÓNparaLourdes




Ada Colau! dificil derrotar l’especulació immobiliària a Barcelona amb les seves eines.

Las mesures del Govern de la ciutat són encara un pas molt curt en el camí del parc públic d’habitatge a Barcelona.

El Govern en minoria absoluta d’Ada COLAU a Barcelona afila les darreres mesures en matèria d’habitatge abans de les eleccions municipals més disputades del 2019, amb escenaris inquietants, i com a nau insígnia dels Comuns i Podem a l’Estat espanyol. La victòria ajustada a les eleccions del 2015 es va donar al districte de Nou Barris on la candidatura d’Ada Colau va arrasar a tots els col·legis electorals. La raó evident era que el districte va patir des del 2007 un tsunami de desnonaments que entitats com la nostra, Asc. 500×20 i l’Avv de Ciutat Meridiana vam intentar aturar només amb bona voluntat i les mans buides.

Totes les mesures publicitades a la premsa van encaminades a augmentar el parc d’habitatge públic de la ciutat i són modificacions, actualitzacions o intencions d’aplicar normatives o lleis ja existents però que mai s’han usat més que excepcionalment. Les mesures del Govern d’Ada Colau ja han rebut el rebuig dels constructors i d’una bona part dels grups municipals. La Banca calla però té l’aixeta del crèdit perquè la capacitat fiscal i pressupostària de l’Ajuntament de Barcelona no pot donar gaires alegries davant d’un tsunami inversor propulsat per BCE a través del crèdit bancari als constructors.

Les mesures convertides en *estrella* per les crítiques rebudes són:

  1. per a totes les noves llicències de construcció dels promotors privats reserva del 30% per a contribuir a la creació d’habitatge social. En el cas d’aplicar-se totes les promocions amb sostre superior als 600 m2 reservarien un 30% dels pisos a habitatge social de “compra protegida-HPO” o “lloguer social” – que no públic- perquè l’edifici és de propietat privada. Ens trobaríem així amb una mesura anti-gentrificadora doncs en un edifici d’habitatges de qualitat trobariem habitatge social de compra o lloguer.
  2. l’extensió a tota la ciutat del dret de tempteig i retracte de manera que l’Ajuntament tingui preferència a l’adquisició de finques en totes les operacions de compravenda a la ciutat comtal. En cas d’aplicar-se a tota la ciutat l’Ajuntament es reservaria el dret prioritari a comprar una finca si es posa a la venda. Un exemple d’aquest dret s’aplica als habitatges procedents d’execucions hipotecàries dels grans tenidors o de la banca.
  3. establir un termini de dos anys com a màxim per obligar als promotors a edificar solars i edificis declarats en ruïna i de tres anys per a reparcel·lacions. Si el constructor o propietari no ho fa, la mesura permet a l’Ajuntament l’expropiació forçosa i l’inici d’obres i pagar al propietari o promotor després en valor en pisos. Seria com una permuta no pactada d’ús corrent en el món de la promoció d’habitatges
  4. aplicació de les mesures legals contra el assajament immobiliari que existeixen des del 2007 amb la llei de l’habitatge.

La mesura 1 i 2 necessitaria la modificació del PGM – Pla General Metropolità- que requereix l’acord majoritari del tot el Consistori. La tercera mesura es basa en una llei del 1956 que permet obligar a construir si es supera el termini de la llicència sense fer-ho per evitar cassos de retenció especulativa. Aquesta tercera de fet Colau l’ha aplicat a l’inrevés donant nous terminis als promotors per construir després de l’aturada de la crisi. La quarta està contemplada en la Llei d’habitatge del 2007 que cap equip de govern no es va atrevir mai a aplicar. El mateix Jordi Hereu no es va atrevir en el cas del barri del Clot que expliquem aquí>>>. Totes les mesures esperen un llarg procés de tramitació consistorial i una batalla judicial dels promotors i ens privats pel lucre cessant.

La mesura 1, de reserva del 30%, carrega monetàriament sobre els promotors el deure de construir sabent que un 30% dels habitatges aniran a Habitatge de Protecció Oficial – venda- que serà l’elecció preferida per treure’s els crèdits bancaris. Diversos moviments socials hem demanat que només es faci habitatge de lloguer social i no pas HPO que va ser “el bressol de la societat dels propietaris” a l’Estat espanyol en les darreres èpoques i que va ser la metxa de la bombolla immobiliària. Els cassos de lloguer social, no són parc públic, sempre tenen data de caducitat (es retornen al mercat lliure) i sempre han necessitat enormes ajudes fiscals sobre m2 construït (* 1). De fet, aquestes ajudes sempre han existit però els promotors no tenen cap interès (* 2). No podrem tenir moltes alegries amb aquesta mesura.

La mesura 2, el dret de tempteig i retracte, pot tenir llargues batalles judicials pel tema de lucre cessant dels promotors. Ara be, aquesta mesura així com la mesura 3 d’expropiació de solars buits, descarreguen sobre l’Ajuntament la despesa pressupostària de comprar o construir. Tot i sent l’Ajuntament de Barcelona una administració rica, la darrera polèmica oberta pel PSC desvelant les retallades de despesa per manca de pressupost, siguin exagerades o no demostren que l’Ajuntament no és tant poderós econòmicament com a primera vista pot semblar (* 3). Ja li dèiem a l’alcaldessa Ada Colau al gener del 2016:

L’especulació immobiliària ofega Barcelona: què fem Ada Colau? on explicàvem que la inversió immobiliària estrangera a la ciutat al 2015 (1.975 milions €) s’apropa al pressupost total del consistori de l’alcaldessa Ada Colau (2.550 milions €) de tot l’any 2015 i per a tota la ciutat. Aquest monstre inversor no ho podrà derrotar amb les seves mateixes armes, és impossible.

Només amb el pressupost actual de l’Ajuntament de Barcelona no podem derrotar l’especulació immobiliària.

L’Estat espanyol està estructurat fiscalment com un estat franquista, que és d’on ve. El centralisme fiscal fa que la majoria de la recaptació fiscal dels impostos més importants estigui concentrada a Madrid i és “la capital del Reino” la que, després de cobrar, distribueix.

Després està la “Ley de Estabilidad presupuestaria, la sostenibilidad financiera y el límite del gasto público” on des de la modificació del article 135 de la Constitució, totes les administracions estan vigilades i tenen minvades la possibilitat d’endeutament. És el mantra neolliberal que diu que no es pot gastar més del que ingresses i que l’Equip de Govern d’Ada Colau, avui per avui, no ha renegat (*4). Encara que s’ha de reconèixer que el deute de Barcelona – 835,5 milions (*5)-no supera el 35% del pressupost anual – 2500 milons- té moltes limitacions legislatives i fiscals

De vegades les comparacions són importants per donar una magnitud del que es parla: L’emissió de deute internacional de Merlín -5.000 milions d ‘€ –  primera SOCIMI española- dobla el pressupost municipal de l’Ajuntament d’Ada Colau per 2018. Testa, participada, en un 17% per Merlín Properties, s’ha gastat 228 milions d ‘€ per comprar 1500 habitatges a CaixaBank, l’Ajuntament de Barcelona ha comprat 500 pisos per valor de 40 milions d’ €. Es necessitarà alguna cosa més que bona voluntat per aixecar un parc d’habitatge públic al nostre país (* 6).

Finalment, ni de l’Administració de Rajoy abans ni la de Pedro Sánchez avui podem esperar cap cop de mà pressupostari o legislatiu en matèria de lloguer per donar un tomb a la nostre ciutat en el tema de la inversió immobiliària, i l’emergència habitacional, que obliga al consistori a actuar desesperadament en els marges legals i pressupostari per a fer front al monstre de l’especulació.

En aquest terreny en que es vol moure Ada Colau, el del pressupost, és molt difícil derrotar l’especulació immobiliària. Però també les mesures 2 i 3 podrien tenir l’efecte contrari: produir un rebot circumstancial de la construcció residencial, resultat de la indignació dels promotors, que ompli les arques municipals de la recaptació immobiliària produïda. Però si aquesta circumstància es donés oblideu-vos del lloguer social als pisos del 30%, tots seran HPO.

Un exercici de realitat: Barcelona va construir 55.000 habitatges en la dècada prodigiosa

Viena té una població igual a Barcelona: 1,7 milions de persones. El rotatiu digital El Confidencial fa una explicació que resumeix be el repte de Barcelona si ens emmirallen a la capital austríaca en el que es refereix a habitatge públic i social (* 7):

“Como el mayor propietario inmobiliario de Austria, la ciudad de Viena posee alrededor de 220.000 apartamentos de alquiler”, recuerda un informe publicado por Wolfgang Föster, del Departamento de Estudios Inmobiliarios de la ciudad. Como complemento, hay otras organizaciones de lucro limitado que gestionan otros 136.000 apartamentos, y las cuales tienen el compromiso de reinvertir sus beneficios en el sector inmobiliario u ofrecer su vivienda a familias con bajos ingresos (un 50% debe estar destinada a ellos) a cambio de exenciones fiscales. El ayuntamiento impone un máximo precio de alquiler según la zona, gracias a una ley de 1917. En 2013 se encontraba en un máximo de 7 euros por metro cuadrado para estos pisos protegidos.

Este año, el municipio (Viena) ha gastado unos 577 millones en subsidiar el alquiler, construir y reformar, una cantidad sustancial debido al tamaño medio de la ciudad. Por ejemplo, Londres gasta una cantidad semejante, y su alcalde, Sadiq Khan, ha calculado que necesitarán unos 2.700 millones de libras de inversión para evitar que la crisis inmobiliaria se agrave. Estas intervenciones se traducen en facilidades económicas para los vecinos. En el reportaje de ‘The Guardian’, una enfermera llamada Barbara Hammer explica que paga 560 euros al mes por una casa de 80 metros cuadrados a 15 minutos en tranvía del centro de la ciudad

A Barcelona existeixen uns 820.000 habitatges i només uns 12.000 tenen la categoria de lloguer públic o social (1,5%). La demanda d’aquesta classe d’habitatge de lloguer a la ciutat està col·lapsada i hi ha cues d’un any per rebre un habitatge d’emergència. A la dècada prodigiosa de la bombolla immobiliària a Barcelona es van construir 55.872 habitatges. Ens podem imaginar l’esforç inversor de tot plegat. Les dades no són nostres, però és un estudi que vam fer el 2014 sobre dades proporcionades pel Consorci de l’habitatge de Barcelona:

Si tots els habitatges s’haguessin destinat a un parc públic de lloguer com demana la nostra associació des de la seva constitució fa més d’una dècada, només tindríem 65.000 habitatges…… el 8% de tots els pisos de la ciutat…. lluny de les dades de Viena, però també de Berlín o París. El que ha passat en els darrers 45 anys d’Ajuntaments democràtics és responsabilitat sobre tot del PSC i d’Iniciativa però també dels altres. Ada Colau no té cap responsabilitat fins el 2015 però tampoc ens podem creure que aquelles mesures faran miracles. És necessiten altres mesures polítiques de molt abast que necessiten una amplia mobilització ciutadana.

Sense justicia fiscal no hi ha un lloguer just.

Ho explicàvem molt alt i clar en aquest article fa uns dies>>>


Es posible una renta de alquiler adecuada a la renta familiar en mercado libre?

Por supuesto que SÍ. Es posible pagar un alquiler en función de la renta a un propietario privado sea cual sea su condición: abuelito, propietario marginal, Socimi, SICAV, sociedad patrimonial, fondo de inversión inmobiliaria etc……

Basta legislarlo. Para aflorar la bolsa de fraude de los arrendadores bastará con:

  • contrato publico único, inspeccionado por las Oficinas de Vivienda, donde este prohibido cargar los impuestos y los gastos de mantenimiento a los inquilinos. Todo para evitar el doble cobro de los mismos a Hacienda y al inquilino. Inspección técnica de las viviendas arrendadas y de la cédula de habitabilidad con revisiones cada 5 años.
  • Ligar los gastos deducibles a la edad de la finca y de la vivienda. La deducciones fiscales de gastos en fincas adultas sólo pueden estar relacionadas si hubo reformas y mejoras de habitabilidad, energéticas, etc.
  • La deducción por amortización catastral del edificio se suprimirá a partir de la edad adulta del edifico que se apruebe.
  • Eliminar las degravaciones fiscales al arrendamiento para que tributen como una ganancia más.
  • Con el ahorro fiscal eliminado a los arrendadores realizar desgravaciones fiscales sobre la totalidad de inquilinos según baremos de rentas pagadas y renta familiar disponible… relacionado con aquel 30%. Con ello, el fraude fiscal de los arrendadores se habrá acabado.
  • Gravar fiscalmente las viviendas “urbanas” vacías y crear un impuesto sobre las ventas de viviendas que no sean para primera residencia para evitar que los propietarios boicoteen todas estas medidas no poniendo en el mercado sus viviendas vacías en alquiler.
  • Todas estas medidas evitan el enorme colapso burocrático que supone el engorroso y escurridizo control de precios según indices en un mercado libre, que la Administración no controla y toda la picaresca asociada.

El enorme lobby inmobiliario no tiene argumentos ante la injusticia del tratamiento fiscal de sus rentas parasitarias. Los países europeos más avanzados, tienen grandes parques de vivienda pública que suponen un enorme ahorro para todo el país. La gente paga menos por su vivienda y tiene dinero para gastar en la economía. ¿Por qué eso no es posible en nuestro país?

Se imaginan el parque de vivienda pública que podríamos tener si cada año el Estado español gastará esos 10.000 millones de euros en vivienda?

Por qué el Estado español y la izquierda monárquica ha renunciado a las políticas públicas de vivienda de alquiler y todo ese dinero lo regala a la iniciativa privada?

Ha demostrado ese derroche fiscal su papel en la promoción de la vivienda de alquiler en 25 años? NO NO y NO…. ha servido para reducir precios? NO NO y NO

Hace falta tocar alguna ley para asegurar la justícia fiscal? Hace falta modificar la LAU? NO NO y NO sólo la normativa de la Agencia Tributaria

Los Ayuntamientos del cambio, que piden todas las competencias en materia de alquiler, deberían tener muy claro todo lo explicado

A los Ayuntamientos del cambio……

SIN JUSTICIA FISCAL CONTRA LAS RENTAS INMOBILIARIAS PARASITARIAS NO HAY ALQUILER JUSTO NI ASEQUIBLE!

Salva TORRES, activista de asc. 500×20


Notes a peu de pàgina

  1. gencat.cat, Préstecs per al finançament de promocions d’habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer– 2018-2042.
  2. El País, La construcción de vivienda social cae hasta niveles de los años 50.
  3. Socialistes Barcelona, Collboni denuncia desviacions al pressupost de Colau que podrien acabar en retallades.
  4. El Periódico, L’Ajuntament de Barcelona presenta un pressupost de més de 2.500 milions.
  5. europapress/catalunya, La deuda del Ayuntamiento de Barcelona se mantiene en 835,5 millones.
  6. El Confidencial, La política de Viena para ofrecer pisos baratos y qué podemos aprender de ella.
  7. Valencia Plaza, Testa Socimi: la primera en número de pisos en alquiler ultima su salida a bolsa invertiendo 500 millones para crecer



500×20 proposa amb les assemblees de barri de BCN el 50% d’habitatge social de lloguer assequible de nova construcció

En les darreres setmanes, L’Ajuntament de Barcelona està fent una ofensiva en temes d’habitatge.

Sap que la situació d’emergència habitacional és molt greu.

La proposta de reserva del 30% d’habitatge social és clarament insuficient per aquestes necessitats.

Lligat de peus i mans per normatives, competències, pressupostos i la minoria parlamentaria al Consistori, l’equip de Govern d’Ada Colau va treure una llei que permet que a totes les noves construccions es pugui reservar el 30% per habitatge social de compra o lloguer. Es tracta d’una modificació del Pla General metropolità per a l’obtenció d’habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat a petició dels moviments socials – PAH, FAVB, Sindicat Llogaters, DESC- que darrerament han acompanyat l’acció de Govern amb propostes.

Un altre dels cassos d’acompanyament institucional de les propostes d’aquests moviments va estar la sortida en tromba de l’equip de Govern per defensar en els mitjans de comunicació una suposada nova eina contra l’assajament immobiliari. Aquesta nova eina, que de nova només tenia, la voluntat, i molt lloable, d’imposar multes a la propietat que es passi un gram en temes de mobbing immobiliari, ha estat el darrer moviment en l’àmbit de l’habitatge d’Ada Colau.

Alguns dels col·lectius més actius en el darrer any i setmanes en el tema de les subhastes dels pisos de la Generalitat entre els quals estem nosaltres, han consensuat una proposta d’al·legacions al projecte de l’Ajuntament. La base d’aquesta modificacions es concreta en 5 punts:

  • substitució del sostre del 30 al 50% donada la gravetat de la situació i el miserable parc d’habitatge públic de lloguer del 1,5%.
  • que tot l’habitatge susceptible d’aquesta modificació de la llei sigui per a Habitatge només de lloguer social assequible.
  • que les famílies en Taula d’emergència siguin les primeres en sortir beneficiades. Que el preu dels habitatge no superi el 20% dels ingressos de la llar.
  • augment de les sancions per incompliment.
  • augment del temps de durada d’aquesta modificació.

En la darrera assemblea de la nostra Associació “pel Lloguer Públic i Assequible” vam aprovar per unanimitat recolzar aquestes al·legacions perquè independentment de la batalla de percentatges, que segurament es creuarà pel camí, creiem que només una acció legislativa contundent amb el suport dels moviments socials pot permetre entomar una tardor amb garanties de cobrir al menys les necessitats més urgents. Per tant, exhortem als moviments socials a iniciar ja al setembre mobilitzacions al carrer per defensar les al·legacions que proposem.

Igualment recordem que tampoc ens podem equivocar d’enemic ara. No es l’Ajuntament en aquest “affaire” l’adversari! a batre! Si algun mitja o partit creu que aquest és l’objectiu vol dir que entén aquestes al·legacions com una eina d’aconseguir redits electorals. Ni més lluny del nostre objectiu perquè el discurs de les necessitats objectives de la nostra gent entorn de l’habitatge quedarien enterbolides per afanys que res tenen a veure amb les necessitats populars.

Entitats que signen: avv.ciutat meridiana, obra social bcn, grup habitatge Sants, sindicat habitatge sant andreu, oficina popular habitatge de gràcia, comissió habitatge de l’assemblea de vallcarca, observatori de l’habitatge i el turisme de clot- camp de l’arpa i la nostra asc.500×20 ……..


 

DONEM SUPORT A

AL·LEGACIONS PRESENTADES INICIALMENT PER FILIBERTO BRAVO EN NOM DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE CIUTAT MERIDIANA.






DECLAREM: #Declaremelsdesnonamentsobertsilegals – sense data-i indueixen un enorme patiment per a les llars

DONES, POBRES, MARES, SENSE RECURSOS.

AQUEST ÉS EL PERFIL QUE SUPORTA ELS DESNONAMENTS OBERTS

I ELS JUTJES HO VAL·LIDEN SENSE CAP LLEI QUE DONI SUPORT

La nostra Associació y moltes altres de tota Barcelona portem des de fa quasi dos anys una lluita constant contra una manera traumàtica i de gran patiment emocional per a les llars: ELS DESNONAMENTS OBERTS O SENSE DATA.

Això vol dir, que els jutjats es salten la jurisprudència espanyola i de drets humans internacional o fan una lectura laxa sempre a favor de la propietat per desnonar famílies que no tenen cap alternativa habitacional que no sigui aquell habitatge.

Ho sap el jutge. Ho sap la Comissió judicial. Ho sap el policia. Ho sap la propietat que demana aquest desnonament. Ho sap la classe política. Tots callen.

Es justifiquen que els serveis socials tenen la obligació de donar cobertura al desnonament. SÓN HIPÒCRITES. Sabem que el s serveis socials dels ajuntaments estan desbordats des de fa anys. Saben que no poden fer res. Els cassos de més violència policial o de suïcidi s’han donat en desnonaments d’aquesta classe. Tots som conscients de la gravetat de la situació perquè ELS DESNONAMENTS EN DATA OBERTA NO PAREN D’AUGMENTAR MES RERA MES.

La família espera el desallotjament del seu habitatge cada dia fins que arriba amb la més absoluta angoixa que no sap que passarà en cap cas. Cap reglament jurídic ni cap legislació democràtica pot suportar aquesta actuació administrativa que s’ha generalitzat en tre els jutges d’aquest país que actuen com si no passes res. No hi ha cap llei que reguli els desnonaments amb data oberta…. perquè es practiquen doncs?

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja es va pronunciar, traient els colors a l’estat espanyol, que no són possibles els desallotjaments sense alternativa habitacional…. perquè es practiquen doncs els desnonaments amb data oberta?

La Llei d’Enjudiciament Civil, amb la qual es dicten molts dels desnonaments de llars a l’estat, no parla de desnonaments amb data oberta. Ans el contrari. En l’article 440.4 de la citada llei es fa esment a:

Artículo 440. Admisión y traslado de la demanda sucinta y citación para vista.

4. En todos los casos de desahucio, también se apercibirá al demandado en el requerimiento que se le realice que, de no comparecer a la vista, se declarará el desahucio sin más trámites y que queda citado para recibir la notificación de la sentencia que se dicte el sexto día siguiente al señalado para la vista. Igualmente, en la resolución que se dicte teniendo por opuesto al demandado se fijará día y hora para que tenga lugar, en su caso, el lanzamiento, que deberá verificarse antes de treinta días desde la fecha señalada para la vista, advirtiendo al demandado que, si la sentencia fuese condenatoria y no se recurriera, se procederá al lanzamiento en la fecha fijada, sin necesidad de notificación posterior

[Este apartado 4 de este artículo ha sido introducido por la Ley 37/2011 de 10 de octubre, de medidas de agilización procesal.(BOE núm. 245 de 10-10-2011, pp.106726 a 106744)]

Així mateix, l’article 704 que evoca per demanar pròrrogues del llançament també fa esment a la data de la següent manera

Artículo 704. Ocupantes de inmuebles que deban entregarse.

1. Cuando el inmueble cuya posesión se deba entregar fuera vivienda habitual del ejecutado o de quienes de él dependan, el Secretario judicial les dará un plazo de un mes para desalojarlo. De existir motivo fundado, podrá prorrogarse dicho plazo un mes más.

Transcurridos los plazos señalados, se procederá de inmediato al lanzamiento, fijándose la fecha de éste en la resolución inicial o en la que acuerde la prórroga.

Per tant, podem dir sense error, que ELS DESNONAMENTS AMB DATA OBERTA SÓN IL·LEGALS tant en consideració de la legislació europea com la comunitària…


PER LA QUAL COSA, VOLEM LA COMPLICITAT TOTES LES ORGANITZACIONS QUE LLUITEM PEL DRET A L’HABITATGE PER ENGEGAR UNA CAMPANYA UNITÀRIA A  PER ERRADICAR AQUESTA EINA BUROCRÀTICA-ADMINISTRATIVA de la pràctica quotidiana dels jutjats i que prevalgui sempre el dret a l’alternativa habitacional


  • Documento suspensión desahucios = [formato.odt] [formato.pdf] – según TEDH (Sentencia Tribunal Europeo Derechos Humanos) – valido alquiler e hipoteca PREVIO al DESALOJO.
  • Documento suspensión desahucio de alquiler por artículo 704 LEC: = [formato.odt] [formato.pdf].

RECENTS CASSOS amb desnonament de data oberta als barris de la zona nord de Barcelona.

  • aquest juliol hem tingut el cas de l’ habitatge de les nostres companyes Juliette i Obince, dos dones sense recursos i amb dos fills a càrrec de 4 i 2 anys, que després d’intentar negociar amb la propietat ajornaments fins a obtenir pis emergència, s’ha arribat al desnonament obert al barri de Verdum, districte de Nou Barris.
  • Aquests dies la família de la Lourdes i Antonio amb tres fills a càrrec tenen data fixada pel jutjat de desnonament amb data oberta per entregar el pis a un fons voltor rus que va comprar el seu pis. Són subhastadors que pul·lulen als jutjats per comprar pisos per inversos estrangers. +++ INFO>>>
  • Tenim altre desnonament obert de 1-15 setembre a Sant Andreu



6è aniversari de la condemna més gran a l’estat per mobbing immobiliari: 3 anys de presó i una multa de 18.000 €

concentració de suport a Rosa Talón el 21 abril 2009 delante de su tiendaÉs la condemna més gran en la història de l’Estat espanyol per un cas d’assetjament d’aquest tipus.

La víctima era Rosa Talón, que ha viscut a la finca tota la vida, i havia denunciat ja el 1999 el propietari pel manteniment de la finca.

L’advocada Laia Serra va indicar que el propietari va pertorbar conscientment la vida de la llogatera, Rosa, mantenint la finca en una situació lamentable durant décades. La llogatera havia denunciat des del 1999 al propietari i l’Ajuntament de Barcelona havia imposat multes i l’exigència de reformes que mai va complir. La història es remunta al 1985 quan es va iniciar el llarg conflicte per demandes d’obres de la llogatera sobre el seu habitatge-local de negocis al carrer Rogent 81 de Barcelona. Llavors el propietari va iniciar una demanda per nul·litat del contracte dient que les despeses d’arranjament de la finca superaven el 50% del seu valor.

El dia 21 d’abril del 2009 s’havia convocat una concentració de suport a rosa Talón per una sèrie de col·lectius entre els quals estava la Xarxa de Suport Mutu del Clot, 5oox20 i altres que van origen a la creació posterior del Eix anti-mobbing de Barcelona i de la web que explicava la lluita de la llogatera rosapimienta.org. El desnonament instat per la propietat en altre Jutjat va ser aturat en veure que hi havia una causa prejudicial penal contra el propietari. Aquest va recórrer la primera sentència fins que l’Audiència Provincial va certificar 3 anys de presó i la multa que finalment van quedar amb dos anys i va evitar l’entrada a presó del condemnat.

El Jutjat Civil de Primera Instància número 42 de Barcelona finalment va condemnar al propietari el 5 de juliol del 2009 després d’una batalla de més de 20 anys. Així doncs aquesta setmana en fa el sisè aniversari…

Us presentem el còmic que es va fer per l’ocasió des de la xarxa de suport a Rosa Talón:


I el que seria la font d’inspiració del logo del moviment: un escarbat. En els ambients dels API i la propietat d’edificis amb solera, als llogaters de renda antiga se’ls sol anomenar els escarbats….. cadascú té la seva moral! També es va fer un tríptic informatiu.




Consejos para alquilar una vivienda y firmar un contrato

Esta entrada está licenciada en Creative Commons. Siga las instrucciones de la licencia al pie de página.

Le queremos explicar todo!

La actual LAU – Ley de Arrendamientos Urbanos- es fruto de diferentes revisiones que se han hecho desde el 1985 en que se publicó por el ministro Boyer del gabinete de Felipe GONZÁLEZ. Todas han sido regresivas respecto de los derechos del inquilino por lo que firmar un contrato de alquiler hoy, es como firmar un contrato de adhesión lleno de cláusulas abusivas. Todas han sido aprobadas con los votos de los partidos del régimen del 78. Después de esta introducción está claro que antes de firmar un contrato de alquiler al menos ser consciente de cómo le toman el pelo. Vayamos a por faena.

Le vamos a explicar todo. Decida usted que partes de este documento va a utilizar sabiendo que nunca estará todo bien atado, pero al menos que este bien informado.

¿QUÉ HAY QUE SABER ANTES DE BUSCAR LA VIVIENDA?

Como hay las colas para alquilar un piso en las grandes ciudades la propiedad se aprovecha de ello. Aún así, si debe pasar el calvario de una competición por aparentar ser el mejor inquilino hay preguntas que no puede evitar hacer. Muchas veces la simple pregunta, da seriedad, y por tanto fiabilidad al propietario. Si este responde con evasivas posiblemente debe haber gato encerrado en algún lugar.

  • Tener la documentación adecuada: DNI, nómina, personas que vivirán en la vivienda para incluirlas como integrantes de la unidad de convivencia.
  • Conocer que no se encuentra en un fichero de inquilinos morosos. Si tuvo problemas anteriormente, no le esta de más mirar esta entrada.
  • La actual LAU permite hacer contratos de un año extensibles a 3  y uno de prórroga… COMO MÍNIMO. Eso quiere decir que las partes pueden pactar si quieren 5, 10, 15 años o un contrato indefinido. NO está prohibido por ninguna ley.
  • Los contratos de alquiler pueden ser escritos o verbales. Son pactos privados, ojo!, por lo tanto pueden hacerse como se quiera pero ello no óbice que se cumplan todas las obligaciones legales.
  • La domiciliación del recibo puede ser un requisito pero también garantiza la acreditación del pago. Hay caseros que cobran en el domicilio. Puede ser bueno o malo. Deberá valorarlo usted.

¿QUÉ HAY QUE SABER O PREGUNTAR ANTES DE FIRMAR EL CONTRATO?

  • Comprobar en el Registro de la Propiedad que el arrendador que pone el nombre en el contrato es el verdadero propietario. La comprobación puede costar una consulta escrita por 3 o 4 euros por una nota simple. Puede exigir una copia del Registro si el contrato se realiza en un API o Agencia. No tenga miedo eso le dará seriedad.
  • Viviendas hipotecadas. Si comprueba en la nota simple del  Registro de la Propiedad que la vivienda está gravada conuna hipoteca debe asegurarse pagando el ITP que si alguna vez se subasta usted tiene derecho a permanecer en ella hasta la finalización del contrato.
  • Si alquila a través de una agencia, debe asegurarse que la firma del contrato es del propietario o en su defecto por poderes.
  • A partir del 1 de junio de 2013 es obligatorio que el arrendador aporte al contrato de alquiler, copia del certificado energético de la vivienda.
  • El alta en los servicios básicos. Lo deberá hacer usted, pero si el arrendador quiere tener los servicios a su nombre no podrá negarse aunque recuerde que si hay un corte la justicia podrá entender que el propietario le esta coaccionando para que se vaya.
  • Pactar la finalización del contrato. Esto se puede hacer por liquidación inmediata o posterior de la fianza y posibles desperfectos.
  • La forma de pago. Hay que asegurar una forma escrita en el contrato de pago para evitar a los propietarios que inician juicios de lanzamiento por impagos producto que han conseguido evitar que el inquilino pueda pagar la renta aunque quiera.
  • Inventario de enseres, muebles y estado de la vivienda, instalaciones, etc. el contrato puede incluir esos anexos con fotografias y el inventario. Con ello, evitará sorpresas cuando realice la liquidación y entrega de llaves.
  • Instalaciones de agua, energía y calefacción, humedades, estado energético. Es de ley que una vivienda es una vivienda y por lo tanto el propietario debe asegurar a lo largo del contrato la habitabilidad de la vivienda. Si necesita reformas y las hace usted debe asegurarse en el contrato rebajas a cambio de obras sin aumentos de la renta mensual.

¿QUÉ HAY QUE LEER DEL CONTRATO DE ARRENDAMIENTO ANTES DE  FIRMAR?

  • Pactar la renta y los incrementos anuales. Lo normal puede ser incrementos relacionados con el IPC. Ojo en la redacción pues un IPC negativo debería poder contemplarse.
  • la cláusula de aumentos de renta por obras de mejora de la misma o del edificio. Si estuviera incluida esa cláusula debe asegurarse que su redactado no es abusivo. Si lo firma, como es un contrato privado, se atendrá a lo firmado.
  • las obras para adecuar la vivienda  a las condiciones de habitabilidad legales no pueden ir a costa del arrendatario si no hay una rebaja de alquiler o el pacto es aceptado tal cual.
  • datos del contrato. El contrato debe incluir nombres de las personas físicas o jurídicas que firman el contrato, la dirección de la vivienda, referencia catastral, la cédula de habitabilidad y el certificado de eficiencia energética.
  • Gastos anexos a la renta. No tiene porqué pagar nada más que la renta pero si acepta pagos como la escalera, IBI, etc la propiedad debería
    • justificarlos documentalmente y entregarle los originales (los recibos del pago) y repartirlos anualmente entre los recibos.
    • si los originales se los queda el propietario podría ser que usted se los paga y el casero además se los desgrava como si los hubiera pagado. Esto sería un fraude fiscal.
  • Duración del contrato. La duración es un pacto libre entre las partes como se ha dicho pero el mínimo es un año, con prórroga forzosa hasta 3, a no ser que el propietario necesite el piso para un familia de primer grado que lo podrá hacer después del primer año. Luego de los 3 años hay una prórroga legal de 1 año más. La finalización del contrato debe hacerse al inquilino fehacientemente o si no se da por prorrogado automáticamente.
  • Firmar todas las hojas. Si quiere evitarse sorpresas debería firmar todas las hojas para evitar cambios y quedarse con una copia firmada por la propiedad.
  • Inventario de enseres, muebles y estado de la vivienda, instalaciones. En las condiciones anexas debería asegurarse que en una semana o más podrá alegar desperfectos no detectados ni listados. Repetimos es una imposición pero también da seguridad a la propiedad que son inquilinos serios.
  • Obras de mejora. La LAU en su última reforma permite cambiar reformas por  pagos de rentas. Todo debería quedar bien especificado en los anexos del contrato.
    • artículo 17. aparado 5.

      «5. En los contratos de arrendamiento podrá acordarse libremente por las partes que, durante un plazo determinado, la obligación del pago de la renta pueda reemplazarse total o parcialmente por el compromiso del arrendatario de reformar o rehabilitar el inmueble en los términos y condiciones pactadas. Al finalizar el arrendamiento, el arrendatario no podrá pedir en ningún caso compensación adicional por el coste de las obras realizadas en el inmueble. El incumplimiento por parte del arrendatario de la realización de las obras en los términos y condiciones pactadas podrá ser causa de resolución del contrato de arrendamiento y resultará aplicable lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 23.»

  • Fianza. La fianza es de un mes y el arrendador debe depositar la fianza en la agencia de vivienda de su comunidad autónoma o a través de las Cámaras de la Propiedad de la ciudad que hacen la misma gestión, aunque el depositario último es la Agencia pública. (obligatoria). El inquilino puede averiguar en esa Agencia si su piso está registrado legalmente. La fianza se puede actualizar si hay prórroga o nuevo contrato.
  • Garantias, avales. La ley permite otras garantias bancarias o de avales de terceras personas. Debe ser muy precavido/a en este tema y asegurarse que el dinero le serà devuelto con rápidez en la liquidación al finalizar la relación contractual. Recuerde que es un contrato entre privados… no es público.
  • Registro del contrato frente a terceros. El arrendador o inquilino, aunque no es obligatorio, pueden inscribir el contrato en el Registro de la Propiedad, previo pago del ITP ( Impuesto Transmisiones Patrimoniales en el alquiler de viviendas, lo paga el inquilino). El contrato de alquiler inscrito en el Registro de la Propiedad le permite al arrendador aprovechar desahucio express de 10 días y al inquilino no ser echado por un banco si hay ejecución hipotecaria o por la venta de la vivienda.
    •  Capítulo II. Artículo 7.2. texto ley >>>Relacionado>>>
    • Ventajas para el inquilino y propietario de inscribir el contrato de alquiler en el Registro de la Propiedad >>>Relacionado>>>
  • El seguro del contenido o daños a terceros no es obligatorio en ningún caso y menos con la aseguradora del banco o propietario. Pero si hay un accidente a causa del inquilino y no tiene seguro debe saber que los arreglos los tendrá que asumir de su bolsillo.
  • Los datos privados del inquilino no pueden ser cedidos a terceros para su uso en propaganda, etc sin consentimiento del mismo. Hay que fijarse y exigir quitar esas clausulas porque atentan contra la Ley de Protección de datos y es denunciable y con graves multas. Suele ocurrir con los pisos de bancos y inmobiliarias.
  • Morosidad. No se puede aceptar que el arrendador pueda poner clausulas por las que cualquier atraso de la renta pueda ser denunciada a la ASNEF. Es una lista de morosidad bancaria que nada tiene que ver con los alquileres. Si que en caso de rescisión del contrato por falta de pago la propiedad puede incluir al inquilino en el Fichero de Inquilinos Morosos del Gobierno(FIM).
  • puede consultar más información sobre este punto aquí>>>

¿QUÉ HAY QUE HACER DESPUÉS DE  FIRMAR?

  • El subarriendo. ¿Puedo subarrendar la vivienda? La vivienda arrendada sólo se podrá subarrendar de forma parcial y previo consentimiento escrito del arrendador. En el contrato puede estar especificado que no se permite el subarriendo. El derecho del subarrendatario se extinguirá, en todo caso, cuando lo haga el del arrendatario que subarrendó, y el precio no podrá exceder, en ningún caso, del que corresponda al arrendamiento.
  • La venta de la vivienda arrendada. ¿Qué pasa si el propietario vende la vivienda? Si el arrendador vendiera la vivienda arrendada, el arrendamiento deberá estar inscrito en el Registro de la Propiedad antes de la venta, para la efectiva continuidad del contrato de arrendamiento, siendo el comprador el nuevo arrendador. (ver apartado anterior de Registro del contrato frente a terceros )
  • Comprobar que el propietario a depositado la fianza en su agencia de la  Comuniddad Autónoma.

PARA SABER TODO Y MÁS SOBRE ALQUILER Y INQUILINOS

Portal del inquilino – espacio de derechos y empoderamiento




Una Gran Victòria: BBVA no farà fora Scarlett fins a obtenir pis d’emergència de l’Ajuntament de Barcelona

El passat dijous 31 de maig del 2018 va haver un intent de desnonament a Sant Andreu, a prop del Pont del Dragó. Era Scarlett, que amb els seus fills de 11 i 8 fan una familia monoparental. Va haver gent solidària que es va apropar pel cridament a la solidaritat que va fer la família davant el quart desnonament. Gent de la nostra Associació, del Banc d’Aliments Obrer de Sant Andreu -BOSA, del Sindicat de Llogaters de Sant Andreu i particulars.

Abans vivia en un pis de lloguer fins que no va poder pagar el rebut i va tenir que anar-se’n a un pis buit del BBVA que tenia al barri. Com molta gent va practicar la patada a la porta abans de quedar-se sense sostre.

Per sort ha  rebut la confirmació que ha estat acceptada per a un pis d’emergència de l’Ajuntament de Barcelona. Acomplia les condicions. Però l’espera ara és molt llarga…. fins a un any. Hi ha una llarga llista de més de 300 famílies. L’Ajuntament de la ciutat comtal exigeix solucions al Govern central davant l’allau de desnonaments per precari.

La Comissió judicial i el BBVA va acceptar un acord excepcional perquè Scarlett i els seus dos fills podran estar a l’habitatge provisional fins que en uns mesos rebin les claus de l’habitatge d’emergència que els serveis municipals buscant.

Segons informa els activistes de 500×20 que han porat el cas des de fa mesos, el BBVA es va negar a concedir un lloguer social. Però la presió social ha fet un miracle del que Scarlett estava molt agraïda.




Ara la subhasta de la Generalitat i després anirem per les herències pietoses o immatriculades de l’Església catòlica a Barcelona.

Les companyes de Poble Sec del Sindicat de barri han fet una crida per aturar la subhasta de la Generalitat amb criteris claus:

  • són habitatges patrimoni de la ciutat.
  • mentre els mossos desnonen gent a la ciutat
  • hi ha emergència habitacional brutal.
  • la Generalitat especula.
  • Aturem la subhasta

Donem total suport en aquesta reivindicació. En total a Barcelona, hi ha 12 habitatges i 3 locals comercials repartits en 5 districtes de la ciutat i 46 habitatges a Catalunya. Hi serem per aturar la subhasta del dia 5 de juliol. Exigim amb les entitats socials i el mateix Ajuntament de Barcelona (que ha fet una crida a la Generalitat en aquest sentit) a aturar la subhasta i cedir els actius immobiliaris als ajuntaments.

Davant la gravíssima crisi habitacional de la ciutat, aquestes engrunes són importants per alleugerir la pressió sobre la llista d’espera de pisos de emergència, habitacions i habitatge social. En uns moments que hi ha 300 famílies esperant un habitatge de emergència amb enderrerimentsd’entrega que duren ja un any la demanda s’ho val.
Però una cosa podem deixar clara també, aquesta subhasta ha estat feta, amb llums i taquígrafs….. vol dir que la Generalitat és un ens públic i no pot amagar fàcilment les seves malifetes per sort. I aquests mecanismes públics permeten al menys assabentar-se.

Però sempre és així? NO… d’amagat……

  • CAS 1. ELS EDIFICIS PROPIETAT DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA A BARCELONA NO PODEN SER DE LLOGUER SOCIAL?
    • Parlem de les immatriculacions amagades de l’església catòlica del 1998 fins al 2016. Aquest escàndol de les immatriculacions -Registrar davant notari per primera vegada una propietat- a la carta (amb tan sol un certificat del bisbe) és una escletxa a la reforma de la llei hipotecària el 1998 (govern d’Aznar) va deixar en exclusiva a la Església Catòlica. Amb aquesta operació l’Església a registrat milers de propietats en els últims anys. Finalment el Congrés dels Diputats va aprovar un canvi en la Llei hipotecària que acabava amb aquest privilegi de l’Església.
  • CAS 2. EXIGIM LA RECUPERACIÓ DE 679 habitatges venuts (2010-13 per REGESA, etc) al Barcelonés a fons voltors.
    • El dia 2 d’agost de 2013 el Consell Comarcal del Barcelonès, amb representants de CIU, PSC, ICV i ERC, van donar el vist i plau a la operació també aprovada per l’Agència Catalana de l’Habitatge, de vendre 298 habitatges, quatre promocions de lloguer social de la capital catalana, als districtes de Nou Barris, Les Corts i Sant Andreu.
      La Fundació Pisos de Lloguer, organització privada sense ànim de lucre, impulsada pel Consell Comarcal del Barcelonès, era la propietària dels habitatges després que Regesa efectués la transmissió de la gestió dels pisos entre els anys 2004 i 2007. A principis del 2013 es va decidir liquidar la fundació i vendre els seus actius, abans, a una empresa privada. Només es va presentar una empresa a concurs públic, Colon Viviendas, gestora del fons d’inversió Azora, amb seu a Madrid, protagonista de les vendes d’habitatge públic de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid.

Els EDIFICIS PROPIETAT de L’ESGLÉSIA CATÒLICA a BARCELONA per a l’emergència habitacional… proper objectiu

No sabem quants habitatges són propietat de l’esglesia catòlica a la ciutat de Barcelona. Emplacem a l’Ajuntament de Barcelona a fer aquest estudi en els registres de la propietat de la ciutat. Després demanar a la jerarquia catòlica i a l’Arquebisbe que els seus habitatges provinents de donacions pietoses i de les immatriculats de  la reforma de la Llei hipotecària de Aznar es posin a l’abast de la emergència habitacional de la ciutat.

Per què? Doncs perquè podríem dir sense error, que és fruit del treball del poble “sense el poble”, és un patrimoni comú que la mateixa església moltes vegades parla de posar-lo al servei dels desemparats – oprimits – en el seu propi llenguatge. És cert que hi ha excepcions en moltes de les seves societats i ordres religioses a on s’anteposa l’ajuda al necessitat a les ànsies d’acumulació. Però deixem ben clar que això, donada la magnitud societària de l’Església i els enormes beneficis fiscals que rep, és una gota en un oceà de necessitats dels seus feligresos i no feligresos per al comú dels mortals.

Barcelona necessita els habitatges de l’Església catòlica per a la emergència habitacional. Per exemple, podríem començar per  les propietats que té al carrer Rivadeneyra investigades per un frau o els 12 edificis catalogats al 1974 al Registre a la Barceloneta, o el palauet del número 29 del carrer del General Vives a Sàrria… etc

Ayuda con tu herencia o legado – Ayuda a la Iglesia Necesitada!

EXIGIM LA RECUPERACIÓ DE 679 habitatges venuts (2010-13 per REGESA, etc) al Barcelonés a fons voltors.

propostes de les assemblees de veïnat dels edificis privatitzats de BCN ( desembre del 2014)

1. DENUNCIEM

  • LA PROGRESSIVA PRIVATITZACIÓ DEL PARC PÚBLIC D’HABITATGE A LA CIUTAT DE BARCELONA

Prou especulació amb l’habitatge públic. En una ciutat on els desnonaments són diaris, demanem que es revoqui la venda a un fons especulador. Defensem l’accés a l’habitatge públic i de lloguer dels ciutadans de Barcelona.

  • VOLEM QUE EL CONTRACTE DE TRASPÀS DE L’ÚS DE SUPERFÍCIE ENTRE LA FUNDACIÓ PISOS DE LLOGUER I COLON VIVIENDAS SIGUI PÚBLIC

Hem demanat a l’Ajuntament a través dels districtes; del Consell Comarcal del Barcelonès; de l’Agència Catalana de l’Habitatge i del Síndic de Greuges, de veure aquest contracte i que aquest document ha de ser públic. Encara no ens han facilitat aquest document. Això ens fa sospitar de possibles irregularitats en el procés.

  • VOLEM QUE L’ADMINISTRACIÓ ADQUIREIXI EL COMPROMÍS DE GARANTIR LA FUNCIÓ SOCIAL D’AQUESTS HABITATGES

S’han venut els drets de superfície durant 75 anys, només queda garantida la funció social durant 25, a comptar des de la data de qualificació de l’habitatge, en algunes promocions ja han passat 12 anys, per tant hi ha un alt marge per especular amb els béns dels ciutadans. Cap dels organismes implicats ens ha deixat clar què passarà amb els habitatges un cop passin aquests 25 anys.

  • IRREGULARITATS A L’ACCÉS DE L’HABITATGE

Demanem que l’accés a l’habitatge públic sigui supervisat per l’administració, que es segueixi l’ordre de la llista del registre de sol•licitants d’accés a l’habitatge per garantir la transparència a l’hora d’accedir a un habitatge públic.

2. RECLAMEM

  • QUE ES MANTINGUIN LES CONDICIONS D’HABITATGE PÚBLIC I DE LLOGUER ALS ACTUALS LLOGATERS I QUE ELS NOUS LLOGATERS GAUDEIXIN DE LES MATEIXES CONDICIONS. JA HI HA VEÏNS QUE HAN HAGUT DE MARXAR EN NO PODER ASSUMIR LES NOVES CONDICIONS.

Hi ha alguna diferència de responsabilitat política entre aquesta subhasta de la Generalitat (2018) i aquesta altra del Consell Comarcal Barcelonés (2013)?




demà divendres 18 maig, 3 families demanen solidaritat davant del seu desnonament.

3 Desnonament!!!⬅ des de 8,30 hores .

3 FAMILIES DEMANEN la SOLIDARITAT DONCS VOLEN SER DESNONADES PER el BANC SATANder, la SAREB i un inversor que guanya diners comprant i lloguant pisos.

Atents a suspensió o HORA !!!!

➡ 1 Desnonament!!!⬅ al Bon Pastor (S.Andreu)

Sandra y su família C/Mare Eterna, nº34

Sandra i la seva familia es poden quedar sense habitatge per l’interés monetari d’un inversor immobiliari…. dels que avui hi ha massa!
HORA: 9 horas


➡ 1 Desnonament!!!⬅ al Guinardo,

#Maragall – Zulay y su familia C/ del Centre, nº5 <M>Maragall L4 –

Zulay, amb minisvalúa de moviment, Alberto- marit- i dos fills es poden quedar sense habitatge per culpa de la Sareb
HORA: 10,30 horas


➡ 1 Desnonament!!!⬅ al Turó de la Peira (9barris)

– Polo y su família C/ Beret nº 72 <M>Vilapicina L5
Una parella de jubilats no es poden quedar sense habitatge per culpa del Santander

HORA: 11 horas





última hora: PDEcat+PP+C’s+PNV modifican la LEC contra las ocupaciones por necesidad

Los 4 partidos acuerdan modificar la LEC – Ley de Enjuiciamiento Civil – pactando un procedimiento express contra las ocupaciones de propiedades de personas físicas, administraciones públicas y de entidades sociales. No será el caso aún, de las propiedades de grandes tenedores.

El acuerdo se firmará este martes 24 en el Congreso de los Diputados, dando una vuelta de tuerca más al dolor de cabeza que han supuesto las ocupaciones en este país desde el inicio de la crisis. Solo el grupo de Podemos y confluencias votará en contra y ERC ni siquiera ha ido a la comisión, según ha informado Podemos. En el último momento y contra lo que parecía finalmente Psoe ha caído y no va a votar a favor.

SENTENCIA EN MENOS DE 20 DÍAS

El acuerdo supone que se trasladará una notificación a los ocupantes, extensible a aquellos que en ese momento no se encuentren en la vivienda. Desde entonces, se exigirá a estos ocupantes que justifiquen la situación de posesión. Ante esto, “exclusivamente” podrán fundamentar su oposición a la demanda en “la existencia de título suficiente para poseer la vivienda o en la falta de título” por parte del demandante, informa La Vanguardia

En caso de no aportarse “justificación suficiente, el tribunal ordenará mediante auto la inmediata entrega de la posesión de la vivienda”. Contra este auto, reza la ley, “no cabrá recurso alguno y se llevará a efecto contra cualquiera de los ocupantes que se encontraren en ese momento en la vivienda”.

Asimismo, también se dictará sentencia “de inmediato” en caso de que el demandado no contestara al requerimiento en el plazo previsto de cinco días. La ley, además, posibilita la ejecución, si así lo solicitara el demandante, sin la necesidad de que transcurra el plazo de 20 días previsto en la Ley de Enjuiciamiento Civil.

La propuesta del PDEcat que será modificada seguramente por enmiendas de los demás grupos>>>>>PDF>>>>>


Ya nos hacíamos eco en un extenso artículo que publicó 500×20 hace casi un año.


El PDECat presenta una modificación de la LEC en casos de ocupación sin garantizar realojo

  • Si se lee el articulado de la modificación de la LEC se observa que la medida afecta sólo a propiedades de personas físicas, entidades sociales y administraciones públicas pero no a grandes tenedores de vivienda.
  • La modificación de la LEC insta a un juicio verbal que con la presentación del título de propiedad de persona física, ONG o Administración Pública pueda desalojar al ocupante ilegal aunque a este le permita presentar oposición en un plazo de 10 dìas, pero el desalojo es de facto: “mediante Auto, la entrega de la posesión inmediata al demandante que así lo solicitare y aportare título que acredite el derecho a poseer la vivienda o parte de ella, sin exigir caución ni concurrencia de peligro por la mora procesal“.

votación en el congreso

Vayamos a la meticulosidad del PDE-cat. Sorprende la meticulosidad del PDEcat en esa modificación cuando tiene aparcada la ley de la renta garantizada en un cajón del Parlament de Catalunya. Esta modificación legislativa es un trabajo de bisturí sobre la LEC, de concienzudo detalle, para salvar determinados cpropietarios de la acción… no de supuestas familias que ocupan pisos desesperadas, sino de bandas organizadas que viven a costa de cobrarles a estas. Dudamos que esta iniciativa legislativa haya sido una ocurrencia del senyor Homs. Nos debería explicar que grupo de presión, lobby, le ha escrito la letra pequeña. No vemos al señor Homs hilando tan fino sino a sectores organizados de lascámaras de la propiedad de Barcelona que no quieren que pisos vacios sólo para turistas acaben ocupados por eso, porqué están vacios la mayor parte del tiempo.

Tal vez, el problema no radique en esas bandas organizadas, sino en 35 años de democracia prácticamente dirigida por esos partidos en que no avanzaron en garantizar el derecho a la vivienda constitucionalmente aceptado del artículo 47 de la Constitución. Resulta curioso que en nuestro país con uno de los índices más elevados de viviendas por habitante de todo el mundo, el problema sea “cuatro mindunguis” que viven de cobrar por reventar puertas. Pocos casos conocemos de personas físicas que no puedan acceder a su vivienda por una ocupación que no se hayan resuelto satisfactoriamente en un plazo razonable. Lo que no es razonable es que con esta modificación de la LEC, haya o no ocupación con mafia, la familia afectada, si fuera el caso, se encuentre en la calle sin más. El redactado de esa ley: la autoridad judicial comunicará a los servicios municipales de atención social del municipio de que se trate, la apertura del proceso de desocupación ilegal, a los efectos de la adopción de las medidas correspondientes, si proceden… no garantiza que la familia desalojada vaya a tener una solución, entre otras razones, porque ni el PDEcat ni Junts pel Si, garantizan en Catalunya una suficiencia de pisos públicos o sociales para personas desalojadas en procesos de emergencia social.

Ni tan solo, la tan cacareada ley 24/2015, tumbada por el PP, nunca reservó los 800 millones necesarios para garantizarla. En aquellos momentos ya dijimos que esa ley –aplaudida incluso por la PAH como una victoria– jamás puso el presupuesto necesario para que se hiciera realidad. Ayuntamientos como Barcelona van como locos buscando pisos para alojar la avalancha de desahucios en precario y de alquiler y esa modificación tal cual de la LEC no ayuda precisamente… ya habían mecanismos judiciales para ello suficientes. Afirmamos que esta modificación de la LEC agrava la emergencia habitacional pero no es tan grave como algunas declaraciones dicen como tampoco la ley 24/2015 era tan buena como para aplaudir a rabiar. Dejemos cada cosa en su sitio.

Esta ley envalentona a la derecha para recortar el derecho constitucional a la tutela jurídica efectiva .

En paralelo a esta modificación del PDEcat sobre la LEC debemos poner el acento en la actuación de piquetes antiOKUPA en Barcelona y las declaraciones de mandos de la Guardia Urbana y Mossos preguntándose si deben actuar cuando piquetes anti-OKUPA, leáse empresa DESOKUPA, actuan por su cuenta como matones. No vamos a entrar en la discusión con la policía. Sencillamente hay que recordarles que dice la ley y como deben actuar en caso de quebranto. Si alguna cosa se debe exigir a unos funcionarios públicos es el conocimiento de la ley y la ecuanimidad de su intervención. Los matones de Desokupa actúan al margen de la ley y de la justicia, se toman la justicia por su mano. Esto es muy peligroso para los ocupas que han consolidado una vivienda donde cobijarse pero también para la policía. Si la cosa se resuelve con matones o policía privada para que necesitamos funcionarios públicos que son más caros?

Una pequeña nota de un compañero de 500×20 dejó en un xat:

Estos días altos cargos de la Guardia Urbana han manifestado su desacuerdo en intervenir cuando la gentuza de Desokupa viola un domicilio. Argumentan que eso sería proteger a unos ocupas “ilegales” frente a los “legítimos propietarios ” de la vivienda. LES RECORDAMOS SEÑORES AGENTES DEL ORDEN QUE CUANDO DESOKUPA CAMBIA UNA CERRADURA O SE INTRODUCE EN UNA VIVIENDA HABITADA ESTÁ COMETIENDO ALLANAMIENTO DE MORADA, UN DELITO PENAL. El allanamiento de morada no tiene nada que ver con quien es el legítimo propietario de la vivienda, cuestión que debe dirimirse en los tribunales. En cuanto a LA POSESIÓN DE LA VIVIENDA esta corresponde a las personas que moran allí hasta el momento que (si procede) se produzca un desahucio con su correspondiente diligencia judicial. ENTÉRENSE DE UNA VEZ: SI USTEDES NO ACTÚAN ANTE UN DELITO TAN GRAVE COMO EL DE ALLANAMIENTO DE MORADA A SABIENDAS QUE SE ESTÁ PRODUCIENDO, ESTÁN PREVARICANDO¡¡¡ Para más información sobre el tema os pasamos enlace a un articulo de nuestra web:

Ocupación de vivienda, usurpación de vivienda y allanamiento de morada




PAHgranada-StopDesahucios y 500×20 hacemos un curso de titulizaciones hipotecarias, creación de dinero y derecho a la vivienda

El pasado 24 de marzo las activistas de PAH Granada-Stop Desahucios nos invitaron a realizar un curso sobre derecho a la vivienda especialmente dirigido a las problemáticas hipotecarias y del alquiler.

Se hizo especial incidencia en la relación de las titulizaciones hipotecarias y su relación con la renta fija y la creación de dinero FIAT. Luego vimos como todas las hipotecas son titulizadas siguiendo determinados patrones financieros que se rigen por la legislación emanada de los gabinetes de abogados de la Banca que dictan las leyes a sus señorías del Congreso. También como la flexibilización cuantitativa del BCE y la Fed comprando deuda ha permitido inflar de dinero los fondos inmobiliarios hasta formar una nueva burbuja de alquiler con sus compras masivas de edificios en las ciudades globales. Esta burbuja se extiende ya a ciudades como Granada donde esta inversión supone la expulsión del vecindario pobre y la apropiación del valor intangible de la ciudad por el inversor (español o extranjero)  que acaba apoderándose del valor monumental, artístico, histórico, geográfico o popular de la ciudad.

Los talleres que realizamos fueron estos y sus correspondientes links de los documentos usados:




dimecres 21 març 18,30 hores: presentem el sindicat de llogaters a Nou Barris. Prou lloguers abussius!

Ens complau dir-vos que presentem el Sindicat de LLogateres al districte de Nou Barris, del qual en formem part, des de l’inici. Volem que sigui una eina per acabar amb la bombolla de lloguers que viu la ciutat i expulsa milers de persones dels seus habitatges, barris i ciutat.




CADA DIA 36 FAMÍLIES HAN ESTAT EXPULSADES DE CASA EL 2017

SÍ QUE ES POT! Marta Afuera

CADA DIA 36 FAMÍLIES HAN ESTAT EXPULSADES DE CASA EL 2017 SEGONS DADES DEL CGPJ

A COMARQUES GIRONINES EL 2017 HI HAN HAGUT 2041 DESNONAMENTS


Com també ha informat el Diari de Girona, els jutjats han executat 2.042 desnonaments a les comarques gironines durant el 2017, un 5,8% més que l’any passat. Segons recull l’estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el drama d’aquells qui perden l’habitatge, de moment, no va a la baixa. Entre gener i desembre, 823 famílies i particulars de la demarcació van quedar-se sense sostre per no poder afrontar les quotes de la hipoteca. Una situació que, en molts casos, els porta aparellat un deute de per vida. Però al costat d’aquests casos, les dades també mostren una altra crua realitat: la que viuen aquells que no poden afrontar les quotes del lloguer i veuen com els fan fora del pis. En un any, a les comarques gironines, els jutjats han executat 1.161 desnonaments per aquest motiu.

El Diari Ara també ha publicat que:

CADA DIA 36 FAMÍLIES ES QUEDEN SENSE CASA A CATALUNYA SEGONS LES ÚLTIMES DADES CORRESPONENTS AL 2017 PUBLICADES PEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

Més de 13.300 famílies van quedar-se sense casa aquest 2017 perquè no podien pagar el lloguer o la hipoteca, segons les últimes dades que ha fet públic el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El degoteig continua sent constant: 36 famílies cada dia es queden sense casa, o el que es el mateix, cada hora es produeixen entre un i dos desnonaments a Catalunya.

Segons les dades, Catalunya lidera un any més el rànquing de desnonaments, molt per sobre d’Andalusia i el País Valencià, les comunitats autònomes que la segueixen. El tercer trimestre de l’any, coincidint amb els mesos en què ja estava en vigor la llei catalana antidesnonaments aprovada el desembre del 2016, va ser el moment en què menys se’n van produir. En canvi, després de la suspensió del Tribunal Constitucional d’octubre, els tribunals van executar 3.400 llançaments, gairebé un miler més que durant el trimestre anterior.

Aquesta setmana al ‘Sí que es pot!’ hem repassat dels darreres dades que ha fet públiques el Consell General del Poder Judicial perquè quedi clar que el drama dels desnonaments continua i que no veiem voluntat per a resoldre la greu situació a l’entorn de la manca de Dret a l’Habitatge per part dels partits polítics que governen.

FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.
I ara escolta’ns en directe a www.femgirona.cat