El desahucio abierto y secreto de Lourdes y sus 3 hijos enfrenta al juzgado 55 de Barcelona contra la jurisprudencia del TJUE

Vídeo- Documento de SICOM.CAT – explicación del caso de Lourdes y familia

La família de Lourdes se queda y resiste en su vivienda.

Con este documento queremos informar de la irregularidad practicada en el desahucio que hemos sufrido el pasado jueves 13 de setiembre al ser desalojados sin conocimiento del día y hora del mismo de la que es nuestra casa desde 1991. Ha sido un lanzamiento irregular, llamado abierto, instado por el Juzgado nº 55 de Barcelona, en nombre Kontur Grup Company 3000 S.L., empresa subastera de capital ruso.


concentración delante de la vivienda de uno de los responsables de Kontur Group S.L: Konstantin Toporkov.

Hoy a primera hora de la mañana, mientras Lourdes estaba gestionando su situación precaria y sus 3 hijos menores estaban en la escuela, una comisión judicial acompañada de los Mossos se presentaba en su domicilio. Han despertado a Antonio, el marido, que sufre una fuerte crisis de ansiedad desde hace semanas y con lo puesto lo han dejado en el rellano de la escalera cambiando la cerradura de la puerta de la que fue su casa durante 30 años.

Al mediodía, una familia de 5 personas se encontraban con lo puesto en la calle en el barrio de la Sagrera. Ni los servicios sociales ni el CUESC estaban llamados. Los muebles se han quedado dentro y toda su vida también. Los Mossos, dependientes de la Generalitat, han actuado sin informar al Ayuntamiento ni a sus servicios sociales, y han actuado de conformidad con los Autos y sentencias del Juzgado de Instrucción nº55 de Barcelona para entregar su vivienda a una empresa de capital ruso que se dedica a comprar pisos de bancos en las subastas… UNA EMPRESA SUBASTERA- Kontur Grup Company s.l. , de las que hay a decenas en los juzgados.

Konstantin Toporkov de Kontur Group sl

Era un desahucio abierto pues desde julio la familia sabía que le podía pasar. Pero era secreto pues ni siquiera los servicios sociales estaban avisados. Los juzgados están utilizando esta artimaña sin ningún amparo legal más que la propia fuerza de la policía para ejecutarlos. Los desahucios abiertos son ilegales.

El mismo día que el TJUE declara ilegal la cláusula de vencimiento anticipado que uso Catalunya Caixa para robar la vivienda a la familia el Juzgado 55 de Barcelona ejecuta un desahucio ilegal a favor de una empresa subastera con la ayuda de la policía catalana

Más claro no lo podemos decir. La familia y la abogada han luchado en los juzgados desde el 2015 para enmendar una injusticia a todas luces. Todos los recursos han resultado infructuosos ante el muro de la Ciudad de la Justicia, en el descansillo del Juzgado de Instrucción 55 y en la Audiencia Provincial a la que se recurrió también.

Por qué decimos que el desahucio es ilegal?

      • porque en los sucesivos recursos de la abogada por las numerosas cláusulas abusivas de la hipoteca de Catalunya Caixa el Juzgado nunca los ha tomado en consideración a pesar que cuando se inició la ejecución en 2014 la jurisprudencia europea había dado el primer golpe a la legislación hipotecaria española en materia de cláusulas abusivas (caso AZIZ).
      • Porqué en 2018 la abogada ha recurrido nuevamente en ese sentido y el Juzgado 55 ha hecho oídos sordos a la reclamación obligada por Europa que de oficio debía haber suspendido todo el proceso ejecutivo y la adjudicación a Catalunya Caixa y al remate al subastero ruso. La razón es que se había interpuesto un tercero, un ciudadano, que no tenía la culpa de lo que había hecho anteriormente el Banco. O sea, que ahora los bancos, creando sociedades pantalla de subasteros pueden quedarse con las viviendas de las familias y el argumento les permitiría saltarse todas las normativas europeas para no perjudicar a un tercero que se ha presentado al festín de la carroña en la subasta del juzgado.
      • porqué cuando se inició la ejecución hipotecaria, Catalunya Caixa ya no tenía la legitimación activa para reclamar la hipoteca porqué había vendido el crédito al Fondo de titulización MBScat1. La reclamación de ausencia de legitimación llegó también al Juzgado, que la rechazó a pesar de tener toda la documentación en la mano.
      • porqué la abogada reclamó a la Audiencia Provincial de Barcelona  y su Sección 13 rechazó nuevamente en un auto lleno de errores donde se citaba el Fondo de titulización en litigio como Participaciones hipotecarias cuando estaba constituido por Certificados de Transmisión hipotecaria, lo que quería decir que generaban jurisprudencia sin leer siquiera los papeles >>>>> TODO ESTA MUY BIEN EXPLICADO Y DOCUMENTADO AQUÍ>>>
      • Y POR ÚLTIMO porqué es un DESAHUCIO ABIERTO Y SECRETO que vulnera los más elementales derechos humanos y no está amparados en ninguna legislación de derecho civil.

La actuación de la justicia estatal y de la policía autonómica dejando a la familia en la calle traspasa el problema a los servicios sociales del Ayuntamiento de Ada COLAU que se encuentran desbordados desde hace meses por la magnitud del desastre en la ciudad.

El retraso en la transposición de la normativa europea a la ley hipotecaria española lleva un retraso de dos años, 90 millones de multa a España y la familia tendrá el derecho a la reclamación al banco en primer lugar y al Estado en último término por los daños económicos y morales causados por la actuación ilegal de los juzgados y de la policía.

Primer intento de desahucio en el 2016 a la Sagrera

Nuestra Asociación ha recomendado a la familia afectada, activista de nuestra entidad así como del sindicat de Llogaters de Barcelona que la batalla no ha terminado aquí y que vamos a apoyar todas las actuaciones necesarias para:

  1. realizar un manifiesto de todas las entidades que luchamos en la ciudad por el derecho a la vivienda para reclamar la abolición de los desahucios abiertos que tanto daño causan a la población más indefensa.
  2. ayudar jurídicamente y en la movilización para reclamar y resarcir el daño causado por tanta injusticia porque entendemos que después de todas las sentencias el juzgado de instrucción 55 de Barcelona está actuando NEGLIMENTEMENTE al margen de la legislación española y europea en materia de derechos de los deudores hipotecarios. Porqué si el juzgado fuera CONSCIENTE de que ha dictado una resolución arbitraria en un asunto administrativo o judicial a sabiendas de que dicha resolución es injusta y contraria a la ley eso tiene un nombre: PREVARICACIÓN y eso es un delito penal.



Ada Colau! dificil derrotar l’especulació immobiliària a Barcelona amb les seves eines.

Las mesures del Govern de la ciutat són encara un pas molt curt en el camí del parc públic d’habitatge a Barcelona.

El Govern en minoria absoluta d’Ada COLAU a Barcelona afila les darreres mesures en matèria d’habitatge abans de les eleccions municipals més disputades del 2019, amb escenaris inquietants, i com a nau insígnia dels Comuns i Podem a l’Estat espanyol. La victòria ajustada a les eleccions del 2015 es va donar al districte de Nou Barris on la candidatura d’Ada Colau va arrasar a tots els col·legis electorals. La raó evident era que el districte va patir des del 2007 un tsunami de desnonaments que entitats com la nostra, Asc. 500×20 i l’Avv de Ciutat Meridiana vam intentar aturar només amb bona voluntat i les mans buides.

Totes les mesures publicitades a la premsa van encaminades a augmentar el parc d’habitatge públic de la ciutat i són modificacions, actualitzacions o intencions d’aplicar normatives o lleis ja existents però que mai s’han usat més que excepcionalment. Les mesures del Govern d’Ada Colau ja han rebut el rebuig dels constructors i d’una bona part dels grups municipals. La Banca calla però té l’aixeta del crèdit perquè la capacitat fiscal i pressupostària de l’Ajuntament de Barcelona no pot donar gaires alegries davant d’un tsunami inversor propulsat per BCE a través del crèdit bancari als constructors.

Les mesures convertides en *estrella* per les crítiques rebudes són:

  1. per a totes les noves llicències de construcció dels promotors privats reserva del 30% per a contribuir a la creació d’habitatge social. En el cas d’aplicar-se totes les promocions amb sostre superior als 600 m2 reservarien un 30% dels pisos a habitatge social de “compra protegida-HPO” o “lloguer social” – que no públic- perquè l’edifici és de propietat privada. Ens trobaríem així amb una mesura anti-gentrificadora doncs en un edifici d’habitatges de qualitat trobariem habitatge social de compra o lloguer.
  2. l’extensió a tota la ciutat del dret de tempteig i retracte de manera que l’Ajuntament tingui preferència a l’adquisició de finques en totes les operacions de compravenda a la ciutat comtal. En cas d’aplicar-se a tota la ciutat l’Ajuntament es reservaria el dret prioritari a comprar una finca si es posa a la venda. Un exemple d’aquest dret s’aplica als habitatges procedents d’execucions hipotecàries dels grans tenidors o de la banca.
  3. establir un termini de dos anys com a màxim per obligar als promotors a edificar solars i edificis declarats en ruïna i de tres anys per a reparcel·lacions. Si el constructor o propietari no ho fa, la mesura permet a l’Ajuntament l’expropiació forçosa i l’inici d’obres i pagar al propietari o promotor després en valor en pisos. Seria com una permuta no pactada d’ús corrent en el món de la promoció d’habitatges
  4. aplicació de les mesures legals contra el assajament immobiliari que existeixen des del 2007 amb la llei de l’habitatge.

La mesura 1 i 2 necessitaria la modificació del PGM – Pla General Metropolità- que requereix l’acord majoritari del tot el Consistori. La tercera mesura es basa en una llei del 1956 que permet obligar a construir si es supera el termini de la llicència sense fer-ho per evitar cassos de retenció especulativa. Aquesta tercera de fet Colau l’ha aplicat a l’inrevés donant nous terminis als promotors per construir després de l’aturada de la crisi. La quarta està contemplada en la Llei d’habitatge del 2007 que cap equip de govern no es va atrevir mai a aplicar. El mateix Jordi Hereu no es va atrevir en el cas del barri del Clot que expliquem aquí>>>. Totes les mesures esperen un llarg procés de tramitació consistorial i una batalla judicial dels promotors i ens privats pel lucre cessant.

La mesura 1, de reserva del 30%, carrega monetàriament sobre els promotors el deure de construir sabent que un 30% dels habitatges aniran a Habitatge de Protecció Oficial – venda- que serà l’elecció preferida per treure’s els crèdits bancaris. Diversos moviments socials hem demanat que només es faci habitatge de lloguer social i no pas HPO que va ser “el bressol de la societat dels propietaris” a l’Estat espanyol en les darreres èpoques i que va ser la metxa de la bombolla immobiliària. Els cassos de lloguer social, no són parc públic, sempre tenen data de caducitat (es retornen al mercat lliure) i sempre han necessitat enormes ajudes fiscals sobre m2 construït (* 1). De fet, aquestes ajudes sempre han existit però els promotors no tenen cap interès (* 2). No podrem tenir moltes alegries amb aquesta mesura.

La mesura 2, el dret de tempteig i retracte, pot tenir llargues batalles judicials pel tema de lucre cessant dels promotors. Ara be, aquesta mesura així com la mesura 3 d’expropiació de solars buits, descarreguen sobre l’Ajuntament la despesa pressupostària de comprar o construir. Tot i sent l’Ajuntament de Barcelona una administració rica, la darrera polèmica oberta pel PSC desvelant les retallades de despesa per manca de pressupost, siguin exagerades o no demostren que l’Ajuntament no és tant poderós econòmicament com a primera vista pot semblar (* 3). Ja li dèiem a l’alcaldessa Ada Colau al gener del 2016:

L’especulació immobiliària ofega Barcelona: què fem Ada Colau? on explicàvem que la inversió immobiliària estrangera a la ciutat al 2015 (1.975 milions €) s’apropa al pressupost total del consistori de l’alcaldessa Ada Colau (2.550 milions €) de tot l’any 2015 i per a tota la ciutat. Aquest monstre inversor no ho podrà derrotar amb les seves mateixes armes, és impossible.

Només amb el pressupost actual de l’Ajuntament de Barcelona no podem derrotar l’especulació immobiliària.

L’Estat espanyol està estructurat fiscalment com un estat franquista, que és d’on ve. El centralisme fiscal fa que la majoria de la recaptació fiscal dels impostos més importants estigui concentrada a Madrid i és “la capital del Reino” la que, després de cobrar, distribueix.

Després està la “Ley de Estabilidad presupuestaria, la sostenibilidad financiera y el límite del gasto público” on des de la modificació del article 135 de la Constitució, totes les administracions estan vigilades i tenen minvades la possibilitat d’endeutament. És el mantra neolliberal que diu que no es pot gastar més del que ingresses i que l’Equip de Govern d’Ada Colau, avui per avui, no ha renegat (*4). Encara que s’ha de reconèixer que el deute de Barcelona – 835,5 milions (*5)-no supera el 35% del pressupost anual – 2500 milons- té moltes limitacions legislatives i fiscals

De vegades les comparacions són importants per donar una magnitud del que es parla: L’emissió de deute internacional de Merlín -5.000 milions d ‘€ –  primera SOCIMI española- dobla el pressupost municipal de l’Ajuntament d’Ada Colau per 2018. Testa, participada, en un 17% per Merlín Properties, s’ha gastat 228 milions d ‘€ per comprar 1500 habitatges a CaixaBank, l’Ajuntament de Barcelona ha comprat 500 pisos per valor de 40 milions d’ €. Es necessitarà alguna cosa més que bona voluntat per aixecar un parc d’habitatge públic al nostre país (* 6).

Finalment, ni de l’Administració de Rajoy abans ni la de Pedro Sánchez avui podem esperar cap cop de mà pressupostari o legislatiu en matèria de lloguer per donar un tomb a la nostre ciutat en el tema de la inversió immobiliària, i l’emergència habitacional, que obliga al consistori a actuar desesperadament en els marges legals i pressupostari per a fer front al monstre de l’especulació.

En aquest terreny en que es vol moure Ada Colau, el del pressupost, és molt difícil derrotar l’especulació immobiliària. Però també les mesures 2 i 3 podrien tenir l’efecte contrari: produir un rebot circumstancial de la construcció residencial, resultat de la indignació dels promotors, que ompli les arques municipals de la recaptació immobiliària produïda. Però si aquesta circumstància es donés oblideu-vos del lloguer social als pisos del 30%, tots seran HPO.

Un exercici de realitat: Barcelona va construir 55.000 habitatges en la dècada prodigiosa

Viena té una població igual a Barcelona: 1,7 milions de persones. El rotatiu digital El Confidencial fa una explicació que resumeix be el repte de Barcelona si ens emmirallen a la capital austríaca en el que es refereix a habitatge públic i social (* 7):

“Como el mayor propietario inmobiliario de Austria, la ciudad de Viena posee alrededor de 220.000 apartamentos de alquiler”, recuerda un informe publicado por Wolfgang Föster, del Departamento de Estudios Inmobiliarios de la ciudad. Como complemento, hay otras organizaciones de lucro limitado que gestionan otros 136.000 apartamentos, y las cuales tienen el compromiso de reinvertir sus beneficios en el sector inmobiliario u ofrecer su vivienda a familias con bajos ingresos (un 50% debe estar destinada a ellos) a cambio de exenciones fiscales. El ayuntamiento impone un máximo precio de alquiler según la zona, gracias a una ley de 1917. En 2013 se encontraba en un máximo de 7 euros por metro cuadrado para estos pisos protegidos.

Este año, el municipio (Viena) ha gastado unos 577 millones en subsidiar el alquiler, construir y reformar, una cantidad sustancial debido al tamaño medio de la ciudad. Por ejemplo, Londres gasta una cantidad semejante, y su alcalde, Sadiq Khan, ha calculado que necesitarán unos 2.700 millones de libras de inversión para evitar que la crisis inmobiliaria se agrave. Estas intervenciones se traducen en facilidades económicas para los vecinos. En el reportaje de ‘The Guardian’, una enfermera llamada Barbara Hammer explica que paga 560 euros al mes por una casa de 80 metros cuadrados a 15 minutos en tranvía del centro de la ciudad

A Barcelona existeixen uns 820.000 habitatges i només uns 12.000 tenen la categoria de lloguer públic o social (1,5%). La demanda d’aquesta classe d’habitatge de lloguer a la ciutat està col·lapsada i hi ha cues d’un any per rebre un habitatge d’emergència. A la dècada prodigiosa de la bombolla immobiliària a Barcelona es van construir 55.872 habitatges. Ens podem imaginar l’esforç inversor de tot plegat. Les dades no són nostres, però és un estudi que vam fer el 2014 sobre dades proporcionades pel Consorci de l’habitatge de Barcelona:

Si tots els habitatges s’haguessin destinat a un parc públic de lloguer com demana la nostra associació des de la seva constitució fa més d’una dècada, només tindríem 65.000 habitatges…… el 8% de tots els pisos de la ciutat…. lluny de les dades de Viena, però també de Berlín o París. El que ha passat en els darrers 45 anys d’Ajuntaments democràtics és responsabilitat sobre tot del PSC i d’Iniciativa però també dels altres. Ada Colau no té cap responsabilitat fins el 2015 però tampoc ens podem creure que aquelles mesures faran miracles. És necessiten altres mesures polítiques de molt abast que necessiten una amplia mobilització ciutadana.

Sense justicia fiscal no hi ha un lloguer just.

Ho explicàvem molt alt i clar en aquest article fa uns dies>>>


Es posible una renta de alquiler adecuada a la renta familiar en mercado libre?

Por supuesto que SÍ. Es posible pagar un alquiler en función de la renta a un propietario privado sea cual sea su condición: abuelito, propietario marginal, Socimi, SICAV, sociedad patrimonial, fondo de inversión inmobiliaria etc……

Basta legislarlo. Para aflorar la bolsa de fraude de los arrendadores bastará con:

  • contrato publico único, inspeccionado por las Oficinas de Vivienda, donde este prohibido cargar los impuestos y los gastos de mantenimiento a los inquilinos. Todo para evitar el doble cobro de los mismos a Hacienda y al inquilino. Inspección técnica de las viviendas arrendadas y de la cédula de habitabilidad con revisiones cada 5 años.
  • Ligar los gastos deducibles a la edad de la finca y de la vivienda. La deducciones fiscales de gastos en fincas adultas sólo pueden estar relacionadas si hubo reformas y mejoras de habitabilidad, energéticas, etc.
  • La deducción por amortización catastral del edificio se suprimirá a partir de la edad adulta del edifico que se apruebe.
  • Eliminar las degravaciones fiscales al arrendamiento para que tributen como una ganancia más.
  • Con el ahorro fiscal eliminado a los arrendadores realizar desgravaciones fiscales sobre la totalidad de inquilinos según baremos de rentas pagadas y renta familiar disponible… relacionado con aquel 30%. Con ello, el fraude fiscal de los arrendadores se habrá acabado.
  • Gravar fiscalmente las viviendas “urbanas” vacías y crear un impuesto sobre las ventas de viviendas que no sean para primera residencia para evitar que los propietarios boicoteen todas estas medidas no poniendo en el mercado sus viviendas vacías en alquiler.
  • Todas estas medidas evitan el enorme colapso burocrático que supone el engorroso y escurridizo control de precios según indices en un mercado libre, que la Administración no controla y toda la picaresca asociada.

El enorme lobby inmobiliario no tiene argumentos ante la injusticia del tratamiento fiscal de sus rentas parasitarias. Los países europeos más avanzados, tienen grandes parques de vivienda pública que suponen un enorme ahorro para todo el país. La gente paga menos por su vivienda y tiene dinero para gastar en la economía. ¿Por qué eso no es posible en nuestro país?

Se imaginan el parque de vivienda pública que podríamos tener si cada año el Estado español gastará esos 10.000 millones de euros en vivienda?

Por qué el Estado español y la izquierda monárquica ha renunciado a las políticas públicas de vivienda de alquiler y todo ese dinero lo regala a la iniciativa privada?

Ha demostrado ese derroche fiscal su papel en la promoción de la vivienda de alquiler en 25 años? NO NO y NO…. ha servido para reducir precios? NO NO y NO

Hace falta tocar alguna ley para asegurar la justícia fiscal? Hace falta modificar la LAU? NO NO y NO sólo la normativa de la Agencia Tributaria

Los Ayuntamientos del cambio, que piden todas las competencias en materia de alquiler, deberían tener muy claro todo lo explicado

A los Ayuntamientos del cambio……

SIN JUSTICIA FISCAL CONTRA LAS RENTAS INMOBILIARIAS PARASITARIAS NO HAY ALQUILER JUSTO NI ASEQUIBLE!

Salva TORRES, activista de asc. 500×20


Notes a peu de pàgina

  1. gencat.cat, Préstecs per al finançament de promocions d’habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer– 2018-2042.
  2. El País, La construcción de vivienda social cae hasta niveles de los años 50.
  3. Socialistes Barcelona, Collboni denuncia desviacions al pressupost de Colau que podrien acabar en retallades.
  4. El Periódico, L’Ajuntament de Barcelona presenta un pressupost de més de 2.500 milions.
  5. europapress/catalunya, La deuda del Ayuntamiento de Barcelona se mantiene en 835,5 millones.
  6. El Confidencial, La política de Viena para ofrecer pisos baratos y qué podemos aprender de ella.
  7. Valencia Plaza, Testa Socimi: la primera en número de pisos en alquiler ultima su salida a bolsa invertiendo 500 millones para crecer



DECLAREM: #Declaremelsdesnonamentsobertsilegals – sense data-i indueixen un enorme patiment per a les llars

DONES, POBRES, MARES, SENSE RECURSOS.

AQUEST ÉS EL PERFIL QUE SUPORTA ELS DESNONAMENTS OBERTS

I ELS JUTJES HO VAL·LIDEN SENSE CAP LLEI QUE DONI SUPORT

La nostra Associació y moltes altres de tota Barcelona portem des de fa quasi dos anys una lluita constant contra una manera traumàtica i de gran patiment emocional per a les llars: ELS DESNONAMENTS OBERTS O SENSE DATA.

Això vol dir, que els jutjats es salten la jurisprudència espanyola i de drets humans internacional o fan una lectura laxa sempre a favor de la propietat per desnonar famílies que no tenen cap alternativa habitacional que no sigui aquell habitatge.

Ho sap el jutge. Ho sap la Comissió judicial. Ho sap el policia. Ho sap la propietat que demana aquest desnonament. Ho sap la classe política. Tots callen.

Es justifiquen que els serveis socials tenen la obligació de donar cobertura al desnonament. SÓN HIPÒCRITES. Sabem que el s serveis socials dels ajuntaments estan desbordats des de fa anys. Saben que no poden fer res. Els cassos de més violència policial o de suïcidi s’han donat en desnonaments d’aquesta classe. Tots som conscients de la gravetat de la situació perquè ELS DESNONAMENTS EN DATA OBERTA NO PAREN D’AUGMENTAR MES RERA MES.

La família espera el desallotjament del seu habitatge cada dia fins que arriba amb la més absoluta angoixa que no sap que passarà en cap cas. Cap reglament jurídic ni cap legislació democràtica pot suportar aquesta actuació administrativa que s’ha generalitzat en tre els jutges d’aquest país que actuen com si no passes res. No hi ha cap llei que reguli els desnonaments amb data oberta…. perquè es practiquen doncs?

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja es va pronunciar, traient els colors a l’estat espanyol, que no són possibles els desallotjaments sense alternativa habitacional…. perquè es practiquen doncs els desnonaments amb data oberta?

La Llei d’Enjudiciament Civil, amb la qual es dicten molts dels desnonaments de llars a l’estat, no parla de desnonaments amb data oberta. Ans el contrari. En l’article 440.4 de la citada llei es fa esment a:

Artículo 440. Admisión y traslado de la demanda sucinta y citación para vista.

4. En todos los casos de desahucio, también se apercibirá al demandado en el requerimiento que se le realice que, de no comparecer a la vista, se declarará el desahucio sin más trámites y que queda citado para recibir la notificación de la sentencia que se dicte el sexto día siguiente al señalado para la vista. Igualmente, en la resolución que se dicte teniendo por opuesto al demandado se fijará día y hora para que tenga lugar, en su caso, el lanzamiento, que deberá verificarse antes de treinta días desde la fecha señalada para la vista, advirtiendo al demandado que, si la sentencia fuese condenatoria y no se recurriera, se procederá al lanzamiento en la fecha fijada, sin necesidad de notificación posterior

[Este apartado 4 de este artículo ha sido introducido por la Ley 37/2011 de 10 de octubre, de medidas de agilización procesal.(BOE núm. 245 de 10-10-2011, pp.106726 a 106744)]

Així mateix, l’article 704 que evoca per demanar pròrrogues del llançament també fa esment a la data de la següent manera

Artículo 704. Ocupantes de inmuebles que deban entregarse.

1. Cuando el inmueble cuya posesión se deba entregar fuera vivienda habitual del ejecutado o de quienes de él dependan, el Secretario judicial les dará un plazo de un mes para desalojarlo. De existir motivo fundado, podrá prorrogarse dicho plazo un mes más.

Transcurridos los plazos señalados, se procederá de inmediato al lanzamiento, fijándose la fecha de éste en la resolución inicial o en la que acuerde la prórroga.

Per tant, podem dir sense error, que ELS DESNONAMENTS AMB DATA OBERTA SÓN IL·LEGALS tant en consideració de la legislació europea com la comunitària…


PER LA QUAL COSA, VOLEM LA COMPLICITAT TOTES LES ORGANITZACIONS QUE LLUITEM PEL DRET A L’HABITATGE PER ENGEGAR UNA CAMPANYA UNITÀRIA A  PER ERRADICAR AQUESTA EINA BUROCRÀTICA-ADMINISTRATIVA de la pràctica quotidiana dels jutjats i que prevalgui sempre el dret a l’alternativa habitacional


  • Documento suspensión desahucios = [formato.odt] [formato.pdf] – según TEDH (Sentencia Tribunal Europeo Derechos Humanos) – valido alquiler e hipoteca PREVIO al DESALOJO.
  • Documento suspensión desahucio de alquiler por artículo 704 LEC: = [formato.odt] [formato.pdf].

RECENTS CASSOS amb desnonament de data oberta als barris de la zona nord de Barcelona.

  • aquest juliol hem tingut el cas de l’ habitatge de les nostres companyes Juliette i Obince, dos dones sense recursos i amb dos fills a càrrec de 4 i 2 anys, que després d’intentar negociar amb la propietat ajornaments fins a obtenir pis emergència, s’ha arribat al desnonament obert al barri de Verdum, districte de Nou Barris.
  • Aquests dies la família de la Lourdes i Antonio amb tres fills a càrrec tenen data fixada pel jutjat de desnonament amb data oberta per entregar el pis a un fons voltor rus que va comprar el seu pis. Són subhastadors que pul·lulen als jutjats per comprar pisos per inversos estrangers. +++ INFO>>>
  • Tenim altre desnonament obert de 1-15 setembre a Sant Andreu



6è aniversari de la condemna més gran a l’estat per mobbing immobiliari: 3 anys de presó i una multa de 18.000 €

concentració de suport a Rosa Talón el 21 abril 2009 delante de su tiendaÉs la condemna més gran en la història de l’Estat espanyol per un cas d’assetjament d’aquest tipus.

La víctima era Rosa Talón, que ha viscut a la finca tota la vida, i havia denunciat ja el 1999 el propietari pel manteniment de la finca.

L’advocada Laia Serra va indicar que el propietari va pertorbar conscientment la vida de la llogatera, Rosa, mantenint la finca en una situació lamentable durant décades. La llogatera havia denunciat des del 1999 al propietari i l’Ajuntament de Barcelona havia imposat multes i l’exigència de reformes que mai va complir. La història es remunta al 1985 quan es va iniciar el llarg conflicte per demandes d’obres de la llogatera sobre el seu habitatge-local de negocis al carrer Rogent 81 de Barcelona. Llavors el propietari va iniciar una demanda per nul·litat del contracte dient que les despeses d’arranjament de la finca superaven el 50% del seu valor.

El dia 21 d’abril del 2009 s’havia convocat una concentració de suport a rosa Talón per una sèrie de col·lectius entre els quals estava la Xarxa de Suport Mutu del Clot, 5oox20 i altres que van origen a la creació posterior del Eix anti-mobbing de Barcelona i de la web que explicava la lluita de la llogatera rosapimienta.org. El desnonament instat per la propietat en altre Jutjat va ser aturat en veure que hi havia una causa prejudicial penal contra el propietari. Aquest va recórrer la primera sentència fins que l’Audiència Provincial va certificar 3 anys de presó i la multa que finalment van quedar amb dos anys i va evitar l’entrada a presó del condemnat.

El Jutjat Civil de Primera Instància número 42 de Barcelona finalment va condemnar al propietari el 5 de juliol del 2009 després d’una batalla de més de 20 anys. Així doncs aquesta setmana en fa el sisè aniversari…

Us presentem el còmic que es va fer per l’ocasió des de la xarxa de suport a Rosa Talón:


I el que seria la font d’inspiració del logo del moviment: un escarbat. En els ambients dels API i la propietat d’edificis amb solera, als llogaters de renda antiga se’ls sol anomenar els escarbats….. cadascú té la seva moral! També es va fer un tríptic informatiu.




Estoy incluido en un fichero de inquilinos morosos, ¿qué hago?

En abril del 2013, el Gobierno de Mariano Rajoy, de profesión registrador de la propiedad, aprobaba una nueva reforma de la Ley de Arrendamientos Urbanos – LAU- dentro de la Ley 4/2013, de Medidas de Flexibilización y Fomento del Mercado del Alquiler de Viviendas, que entró en vigor el 6 de junio de 2013. En dicha reforma se introdujo por primera vez la creación de un Registro de sentencias firmes de impagos de rentas de alquiler en su artículo tercero:

Artículo tercero.
Registro de sentencias firmes de impagos de rentas de alquiler.
1. Se crea un Registro de sentencias firmes de impagos de rentas de alquiler. Por real decreto se regulará su organización y funcionamiento.
2. Con la finalidad de ofrecer información sobre el riesgo que supone arrendar inmuebles a personas que tienen precedentes de incumplimiento de sus obligaciones de pago de renta en contratos de arrendamiento y que, por dicho motivo, hayan sido condenadas por sentencia firme en un procedimiento de desahucio del artículo 250.1.1.° o del artículo 438 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, el secretario judicial correspondiente remitirá dicha información al Registro de sentencias firmes de impagos de rentas de alquiler.
3. En el mismo sentido, los órganos de arbitraje competentes deberán poner en conocimiento de dicho Registro los datos relativos a aquellas personas que hayan sido declaradas responsables del impago de rentas de arrendamientos, por medio de laudo arbitral dictado al efecto.
4. Tendrán acceso a la información obrante en el Registro, los propietarios de inmuebles que deseen suscribir contratos de arrendamiento sobre los mismos, sean personas físicas o jurídicas. A tales efectos deberán presentar una propuesta de contrato de arrendamiento en la que se identifique al eventual arrendatario, limitándose la información a la que tendrá derecho, a los datos que consten en el Registro, relacionados exclusivamente con dicho arrendatario.
5. Las personas incluidas en el Registro podrán instar la cancelación de la inscripción cuando en el proceso correspondiente hubieran satisfecho la deuda por la que fueron condenadas. No obstante, la constancia en el citado Registro tendrá una duración máxima de seis años, procediéndose a su cancelación automática a la finalización de dicho plazo.
6. La inscripción a la que se refiere este artículo estará, en todo caso sujeta a lo establecido en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal

El objetivo de la enésima reforma del mercado del alquiler preveía, como las anteriores, incentivar el mercado de alquiler dando seguridad a los propietarios. Si bien es verdad que ese registro es una promesa incumplida lo cierto es que los resultados de aquella reforma salta a la vista: enésimo fracaso. Precios por las nubes y miles de inquilinos desahuciados por no poder pagar las rentas o sencillamente porqué no se les renueva un contrato que solo dura 3 años. En Prouespeculació ya escribíamos en febrero del 2013:

… Después se trata de contentar a la clientela pepera que en los foros de Internet piden a grito “mano dura contra los inquilinos morosos”. Entre los asiduos de estos foros están ese 60% de caseros que no declaran los alquileres a Hacienda en este país. Mano dura para los demás. Un fraude monumental que año tras año denuncian en su web los inspectores de Hacienda (GHESTA).

Al Ministerio de Fomento no se le ocurre hacer un listado de evasores fiscales de pisos de alquiler en negro. prefieren hacerlo de las decenas de familias que cada día pierden la casa por impago de las cuotas. La mayoría sobrevenidas por causa de la crisis. Ahí, hasta De Guindos hizo una distinción. Su decreto da una moratoria de dos años a los hipotecados…. pero se olvida de dar igual moratoria a los inquilinos.

Ahora como los inquilinos son todos unos jetas y destrozan los pisos hay que hacer una lista para escarnio público. Faltará saber en concreto hasta donde llega la protección de datos aunque hoy ya corren por ahí listas privadas con nombres de inquilinos morosos…

Cinco años después de la reforma de la LAU las únicas listas que corren son de empresas privadas como FIM (Fichero de Inquilinos Morosos). EL principal problema que se ha encontrado el Gobierno es que hacía la competencia desleal a empresas que se dedican a ganar dinero listando los impagos de alquiler de “supuestos inquilinos gorrones“. Pero estas empresas también tienen sus problemas y han tenido múltiples tropiezos que han supuesto multas elevadas. El principal problema es el reconocimiento legal de que existe una deuda del inquilino. Los principales problemas que tienen para listar a un inquilino como moroso son:

  • El propietario insta el desahucio después del impago de un recibo. Si el inquilino no se defiende- ni paga, ni enerva y ni se opone judicialmente- entonces el secretario del Juzgado al no haber juicio realiza un decreto y no una sentencia firme.
  • Muchas veces el arrendatario o casero llega a un acuerdo de abandono de la vivienda a cambio de no reclamar la deuda. SI es el caso debe asegurarse un documento que especifique este acuerdo.
  • La tardanza en resolver un caso en el Juzgado lleva a que los datos no tengan utilidad.
  • La ley de Protección de Datos establece unos criterios muy estrictos a la hora de ceder datos a terceros

Los requisitos para incluir a un inquilino en una lista de morosidad son:

  • es necesario incluir en el contrato de alquiler una cláusula en la que el afectado acepte esa difusión de datos a terceros.
  • existencia previa de una deuda cierta, vencida y exigible, que haya resultado impagada. O sea, que se trate de deudas realmente existentes, sin condiciones pendientes de finalización o cumplimiento, de cuantía determinada y cuyo cumplimiento pueda exigirse por vía judicial.
  • requerimiento previo de pago de la obligación escrito y verificable.
  • cualquier ciudadano registrado debe ser informado. Sus datos económicos tendrán siempre una duración que no exceda los seis últimos años y siempre deberán estar actualizados.
  • el plazo temporal empieza en el momento de la obligación de pago del recibo de la renta.

¿Las leyes que regulan las listas de morosos?

La normativa que regula los datos personales de los deudores en los ficheros de morosidad es:

  • Artículo 29 de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal.
  • Artículos 38 y siguientes del Real Decreto 1720/2007, de 21 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de protección de datos de carácter personal.

La OCU advierte que hay demasiadas inclusiones por error.

Hasta el más honorable de los pagadores puede un día ver su nombre en un fichero. Muchas de las inclusiones se realizan sin que haya una deuda de por medio o sin cumplir los requisitos mencionados. También son frecuentes los casos de usurpación de personalidad, de contrataciones fraudulentas por las que pagamos el pato (en esos casos debes denunciarse cuanto antes a la policía). Según la Memoria de 2016 de la Agencia de Protección de Datos, un 21,5 % de sus resoluciones sancionadoras fue por inserciones indebidas en ficheros de morosos y el importe de las sanciones alcanzó los 5.836.000 euros.

La OCU explica las claves para que su nombre deje de figurar en un fichero

  • Paga la deuda y solicita la cancelación de tus datos. Si tiene una deuda cierta, vencida, exigible y reclamada por la empresa, para abandonar el fichero lo primero es pagarla. Una vez pagada, asegúrate de que eliminan los datos del fichero y no confíes en que lo hará la empresa acreedora. Para ello, solicita tu baja al titular del fichero adjuntando tu DNI y copia del pago.
  • Si reclamas la deuda… ¿No estás conforme con la deuda? La Agencia Espanola de Proteccion de Datos considera que impugnar una deuda ante un órgano arbitral, judicial o administrativo para determinar si tal deuda existe, impide que pueda hablarse de deuda “cierta”. Así pues, si reclamas, denuncia ante la AEPD que la inclusión en el fichero no procede.
  • Si no hay deuda. Si se trata de un error, no existe tal deuda o no se cumplen los requisitos para la inscripción en el fichero, solicita la baja al titular del fichero. El titular del fichero debe responder en 10 días. Si no lo hace, denuncia los hechos ante la AEPD: se abrirá un expediente que puede concluir en sanciones para la empresa acreedora y la gestora del fichero.
  • Indemnización. Si la inclusión es incorrecta puedes reclamar judicialmente una indemnización por los daños causados.

SEGURO QUE TAMBIÉN LE INTERESA >>>>

¿cómo saber si el contrato de alquiler es legal y declarado al fisco? actualizado 2017

Sí…. se puede y se debe denunciar al casero por fraude fiscal y por fianza no declarada del alquiler.

 




Debat: Les llars que van perdre el seu pis x execució hipotecària podran reclamar perjudicis al Banc segons sentència del Tribunal Suprem

.- Les LLARS que van PERDRE el seu HABITATGE abans del 03/14/2013 PODRAN REVOCAR LA SENTÈNCIA i RECLAMAR DANYS al BANC.

.- ÉS UNA SENTÈNCIA QUE AFECTA MILERS D’EXECUCIONS HIPOTECÀRIES

.- La premsa lacaia ha amagat la seva IMPORTÀNCIA

El 27 de setembre del 2017, el Tribunal Suprem -TS- dictava la inexistència de “cosa jutjada” a les execucions hipotecàries anteriors a 2013. La sentència 526/2017 d’aquest Tribunal suposa, en la pràctica, que milers de deutors -el gruix de les execucions hipotecàries de la crisi – que van ser desnonats i van perdre el seu habitatge abans d’aquesta data podrien reclamar possibles danys i perjudicis si la seva hipoteca contenia clàusules abusives. La veritat és que abans no es podia perquè les entitats financeres s’oposaven perquè la causa estava jutjada, però ara amb aquesta sentència la cosa es posa lletja per a la Banca.

La sentència dictada el 27 de setembre de 2017 per el Tribunal Suprem és molt important perquè recull la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013, després del cas Aziz i l’aplica al cas de la Sra. Leticia i D. Ovidio contra la financera Celeris Serveis Financers SA, EFC, avui extinta ….. després d’una existència plena de litigis als tribunals …

+++ info SOBRE LA SENTÈNCIA>>>>




Badalona: participem a la concentració de rebuig a la criminalització dels moviments pel dret a l’habitatge!

 STOP REPRESSIÓ!

NI ALS

DESNONAMENTS

NI ENLLOC!

Concentració

DIMECRES 21 MARÇ 10:30h

DEGANAT JUTJATS de BADALONA C/ PRIM 40

Un grup de col·lectius encapçalats per la PAC-BADALONA hem decidit donar resposta social a la repressió patida durant un desnonament, per ordre judicial a Badalona del 27 de febrer, on els Mossos d’Esquadra van causar 10 persones ferides i van ser imputades dues més amb delictes penals, una d’elles va passar 24 hores detinguda.

Defensem LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ i més quan es posa al servei de la defensa dels DRETS FONAMENTALS.

És per tot plegat que hem organitzat una acció-roda de premsa dins d’una campanya de resposta social contra la repressió als desnonaments i en general a totes les lluites socials.

Us demanem tot el suport possible. Assistència i difusió si us plau!





dimecres 21 març 18,30 hores: presentem el sindicat de llogaters a Nou Barris. Prou lloguers abussius!

Ens complau dir-vos que presentem el Sindicat de LLogateres al districte de Nou Barris, del qual en formem part, des de l’inici. Volem que sigui una eina per acabar amb la bombolla de lloguers que viu la ciutat i expulsa milers de persones dels seus habitatges, barris i ciutat.




Luis Ros- PAC-Badalona: Demanaria que tothom visqués un desnonament durant dues hores

Luis Ros, el nostre company de la Plataforma d’Afectats per la Crisi, va ser colpejat i detingut pels Mossos, després als Jutjats la Fiscalia li va demanar 6 anys de presó. El desnonament va tenir lloc al día 26 de febrer al carrer Doctor Modrego 24 i va ser instat per Anticipa- BBVA, quasi res.

La deriva autoritaria de la Justicia de l’Estat espanyol envers la disidència política, social, sindical i artística està prenent tints que recorden els temps de la dictadura franquista.


“Demanaria que tothom visqués un desnonament durant dues hores”

Aquest caporal dels Bombers de Barcelona és un dels actuals líders de la PAC, amb seu a Badalona i a Mataró. Creu que les coses canviarien si tothom sabés com et sents quan t’expulsen de casa


Entrevista publicada per Sara Muñoz – Badalona – elpuntavui.cat

Com a bomber s’ha vist enmig d’algun desnonament?
Ja fa molts anys que els bombers vam dir que no intervindríem en els desnonaments. Nosaltres picàvem a la porta de les famílies i els oferíem ajuda per si tenien una urgència.
La policia només es pot limitar a complir la llei?
La policia compleix la llei, però la llei és amoral. La policia podria manifestar-se tant al carrer com a través dels seus sindicats per dir que no està d’acord amb allò que l’obliguen a fer.
Cap a on hem de mirar si busquem culpables?
Qui ha de fer que les coses canviïn és el Congrés dels Diputats, que pot canviar la llei. Ni tan sols el jutge en té la culpa, perquè compleix la llei. L’exclusió és el que crea violència i delinqüència.
Per què es funda la PAC si ja existia la PAH?
Perquè en algunes coses no estem d’acord, com ara la dació en pagament. I nosaltres no tractem només el tema dels desnonaments.
La setmana passada va ser detingut pels Mossos d’Esquadra mentre mirava d’aturar un desnonament. És l’episodi més desagradable que ha viscut?
La situació més desagradable la visc cada dia quan veig el terror d’una família que faran fora de casa, quan sé de gent que hem tractat a la PAC i que s’ha suïcidat. Dilluns vaig patir una agressió física i una detenció, però diàriament pateixo violència psicològica veient com està la gent.
Quants casos tenen entre mans?
A la PAC, on només ens n’arriba una part, gestionem unes 40 ordres de desnonament a la setmana de famílies de Badalona.
Els governs municipals podrien fer més del que fan?
En el cas de Badalona, els vam advertir que el tema explotaria i no ens van escoltar. Ara volen buscar solucions i tot són presses, però la realitat és que a Badalona no hi ha ni un pis social lliure. Som crítics, però és cert que els ajuntaments estan molt limitats.
Què sent quan escolta dirigents d’entitats bancàries que afirmen que els desnonaments són una llegenda urbana?
Els mitjans de comunicació ens haurien d’ajudar a pressionar el poder judicial perquè faciliti les veritables dades, perquè no hi manera. Qui afirmi que no hi ha desnonaments, que ens acompanyi un dia a nosaltres.
Les administracions estan oferint sempre una alternativa?
No. Hi ha gent que es queda al carrer i que se l’obliga a ocupar. La manca de respostes obliga la gent a intentar sobreviure. L’habitatge és una necessitat bàsica. Si me’l treus, m’hauré de buscar la vida.
Per què el van detenir dilluns?
Perquè la PAC està molestant massa el sistema, els fons d’inversió, la banca…
Anaven per vostè?
Jo vaig fer el paper de mediador i molts testimonis en donen fe. Intento que ningú posi la mà a sobre d’un policia, que no hi hagi disturbis, que es vegi els policies com uns treballadors. Però m’assenyalen amb el dit dient “agafeu aquell”. De fet acabem denunciats els dos caps de l’organització: Armonía Díaz i jo.
Va passar una nit a la comissaria dels Mossos. Va rebre alguna mostra de solidaritat?
I tant. Un cop a la comissaria, alguns policies em van fer arribar missatges d’ànims. Per mi el mosso d’esquadra és un treballador i la gent no es pot fer càrrec de sota quina pressió treballen. Soc capaç d’abraçar el mosso que em va colpejar.
D’on sospita que ve l’ordre de detenció?
D’algun alt comandament de la policia que sembla que té algun problema, forçat pel poder econòmic.
De què l’acusen?
De violència contra la policia, lesions i desobediència. Jo no vaig aixecar la mà a ningú.
Vostè denunciarà algú?
Denunciaré les agressions que vaig patir [mostra grans blaus a les cames].
Com creu que acabarà el seu cas?
Té pinta que acabaré a la presó. Em poden caure fins a sis anys. Crec que voldran desmuntar una organització que està molestant, però no saben que la PAC no soc només jo.
Ara actua amb més por?
Ni parlar-ne. Això és el que no aconseguiran. Si cal faré la revolució a la presó.
Té fills?
Una filla que és guàrdia urbana i que em dona suport. Si entro a la presó ho sentiré per la meva família, però també per la resta de famílies que mirem d’ajudar. Si jo pogués demanar un desig, demanaria que tothom visqués a la seva pell un desnonament durant dues hores. Aleshores les coses canviarien.




#OCUPACIÓ no és USURPACIÓ – 2018-02-13 dimarts 9:40h- Ciutat de la inJustícia- Solidaritat amb Carmen i els seus fills

Solidaritat amb Carmen i els seus fills!

Dimarts 13 febrer 9:40 h. Ciutat de la Justícia. Gran Vía, 111 l’H. <M>Mercat Nou.

O si anem juntes: 8:45 h <M>Llucmajor.

Carmen té una demanda per usurpació de la SAREB.

No és usurpació

Si Carmen es queda ens quedem totes!

Prou criminalitzar families amb delictes penals!




La nociva precarietat a l’habitatge: càstig judicial “exemplar” per a famílies obligades a ocupar.

En els darrers temps estan entrant en el jutjats centenars de demandes contra famílies la única culpa que tenen és que la precarietat econòmica les deixa fora del mercat lliure de l’habitatge ( 98,5% de la ciutat). No tenen ni perfil financer per comprar o llogar un habitatge i es veuen obligades a ocupar habitatges principalment de bancs que tenen milers de pisos buits de la seva propietat.

Els bancs han canviat l’estratègia en els darrers temps. enlloc de demandes civils per ocupacions… presenten demandes penals per usurpació. Aquesta figura és molt controvertida doncs, els piso dels bancs, no són habitatges habituals de ningú i per tant no és una usurpació. Però com la via penal es més ràpida, en aquest clima securitari i de por contra els ocupes que han creat els mitjans de comunicació, opten per aquest camí que té una resolució més ràpida si el jutge accepta la demanda… cosa que no sempre passa. Es donen sentències diferents per fets assemblats.

La demanda penal SÍ que té conseqüències greus per a la família amb petits que ocupa un habitatge. I especialment greu per al grup d’immigrants amb procés de regularització de la seva nacionalitat o estada legal al país. Han hagut sentències fins i tot amb multes – a famílies sense recursos- o penes de presó en cas de no pagar que a més suposen que els tràmits d’estrangeria queden congelats per molts anys.

Els cassos que us presentem són suficientment èxplicits de com els drets humans són trepitjats per entitats financeres tant privades com públiques. Demanem solidaritat!

El caso de Carmen y sus dos hijos menores.

  • La Carmen tiene una demanda por usurpación de la SAREB en un juzgado de la ciudad de Barcelona.
  • El juicio se ha suspendido diversas veces por intermediación de los servicios de vivienda – SIPHO- de la ciudad. La idea es que Carmen consiguiera un alquiler social con una renta acorde con su situación económica y familiar. Parecía que la Sareb – Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria – accedía al acuerdo pero finalmente no ha suspendido la demanda y se vera este martes díoa 13 de febrero del 2018.
  • Posibilidades sobreseimiento, porqué no es un delito de usurpación, sentencia a favor del Banco Malo – pagado por todos- para el desalojo inmediato y posibilidad de multa que pueden llegar a varios miles de euros. Un sinsentido absoluto.

Los hechos:

La Carmen llego 2009 al país, procedente de Latinoamérica. Es argentino-peruana y tiene una unidad familiar monoparental de dos hijos: el mayor con problemas de salud pero muy inteligente y una hija pequeña de 4 añitos que es un Sol rebelde.

Vive en el distrito de Nou Barris y desde que llegó lucha por tirar adelante su familia en trabajos en negro…. quién ocupa no la contrata para no pagar impuestos. Hace un tiempo ya tiene un contrato legal de trabajadora doméstica que le obliga a pagarse los autónomos pero le deja un pequeño margen de dinero que sólo da para sobrevivir pero no para pagar un alquiler. Está esperando los trámites de extranjeria para residencia definitiva.

Nunca tuvo una situación económicamente holgada para que nadie le quisiera alquilar un piso. Ha vivido en habitaciones hata encontrar el piso que ocupa pero que es querida por sus vecinos.

Una sentencia contra ella, destruiria una mujer que ha hecho un esfuerzo enorme por sacar adelante sus hijos, y dar su esfuerzo al país que la acoge. Una sentencia contra ella, la pondría a ella y a sus hijos en una situaciónmuy delicada y aún más precaria y más sufrimiento.

Hace falta esto para que la Sareb gane unos miles de euros más por una vivienda de un barrio obrero?

Barcelona, 11 de febrero de 2.018

Associació 500×20 El lloguer públic i assequible.

El Cas de Gabriel i Rosalía.

  • Sentència penal de la Audiència Provincial de Barcelona: Abandonar l’habitatge en un mes i multa-pena de 180 € a cadascú. A raó de 1 dia de cárcel per cada 2 €.
  • Familiars que hi conviuen: Una filla i 2 netes de 3 anys i 4 mesos respectivament.

Els fets:

En Gabriel va arribar a Espanya al any 2.004 procedent de la República Dominicana. A l’any 2.007 va arribar la seva dona.

En un principi vivien al carrer Almansa del barri de Verdum en règim de lloguer fins que al 2.008 es van hipotecar amb Catalunya Caixa i es van anar a viure a Trinitat Vella. Pagaven 1.100 d’hipoteca, tots dos treballaven.

En el 2011, en no poder pagar l’hipoteca doncs tots 2 estaven a l’atur son desallotjats del seu domicili i se’n van anar a viure a Santa Coloma de Gramanet amb la seva filla que estava en règim de lloguer.

En el 2014 la situació econòmica de la família es molt precària i en no poder pagar el lloguer decideixen ocupar tots plegats una vivenda buida de banc al Turó de La Peira.

Als 7 mesos de viure allà els arriba una demanda penal que perden en el jutjat d’instrucció. El seu advocat apel·la i el cas entra a la Audiència Provincial. En el mes de maig de 2017 el Provincial dicta sentència i es condemnat.

Actualment està a la espera de que, en no haver entregat l’habitatge el jutge dicti diligència de desnonament.

Les claus del cas:

Com es pot comprovar aquesta família mai ha tingut un habitatge estable en no ser solvents econòmicament segons les lleis dictades pels mercats.

Les institucions públiques no s’han preocupat d’una unitat familiar amb menors que no tenien on viure i no li van oferir una alternativa.

Com queda demostrat en Gabriel i família han hagut d’ocupar un pis en desús de la banca per necessitat i no amb la intenció d’apropiar-se d’aquest ben, per lo tant no es culpable del delicte de usurpació tal i com aseberen els jutges.

Les conseqüències de ser culpat de delicte no son tan sols les descrites a la sentència. Altres conseqüències derivades son els antecedents penals que poden obstruir processos relatius a la immigració o l’accés a la funció pública.

Barcelona, 4 de Juny de 2.017

Associació 500×20 El lloguer públic i assequible.

+++ MÉS INFORMACIÓ +++


 




Apisonadora constitucional PP+C’s+PSOE-psc contra el artículo 47 del derecho a la vivienda

Recientes leyes y recursos hunden cualquier esperanza de los precarios con el artículo 47

En un ejercicio de aplastamiento, en las últimas semanas, los partidos PP, Ciudadanos, UPN y PSOE han agravado de las leyes y ordenamientos, y mediante recursos han anulado leyes autonómicas de algunas comunidades que mejoraban el tratamiento de la precariedad de la vivienda de muchos hogares humildes.

En resumen son:

  • A iniciativa de Ciudadanos con apoyo de PP+UPN se agrava la LEC (Ley de Enjuiciamiento Civil), el  Código Penal y la Ley de Seguridad Ciudadana- Ley Mordaza contra las ocupaciones de viviendas en general, llamadas delito de usurpación. Se incluyen en el ámbito del juicio rápido y se endurecen las penas previstas y garantizan el cumplimiento íntegro del castigo. C’s y PP aprueban en el Congreso que las ocupaciones de inmuebles se resuelvan en juicios rápidos.
  • PP y Psoe se alían para tumbar una propuesta de Unidos -Podemos sobre pisos sociales de la Sareb. Aunque se preveía el apoyo de los socialistas a esta iniciativa de Podemos y confluencias en un asunto tan relevante como la vivienda y la gestión de los miles de pisos vacíos en el país, la realidad ha sido otra. PSOE se ha aliado con PP para aguar la propuesta y dejar en la práctica a discreción del PP el uso de los pisos de la SAREB para vivienda social. Se proponía obligar a la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb), el llamado ‘banco malo’, a ceder su parque inmobiliario al Fondo Social de Viviendas y promover un “registro de viviendas vacías y desocupadas” que actualmente son propiedad de los bancos. Todo ha sido en vano, en el Parlamento español ha funcionado la apisonadora para evitar problemas a la banca.
  • El Tribunal Constitucional del Reino de España ha tumbado leyes autonómicas que pretendían poner un poco de justicia, sólo un poco, en el asunto de la protección de los hogares en riesgo de exclusión residencial. El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite y, consecuentemente, ha suspendido cautelarmente la Llei del derecho a la Vivienda para personas en riesgo de exclusión social del Parlament de Catalunya para evitar desahucios, ayudar a hogares endeudados y ampliar el parque público de vivienda. Igualmente ha suspendido la Ley de las Cortes de Aragón que obligaba a los bancos a ceder sus pisos vacíos. El PP tumba des del Tribunal Constitucional les lleis catalana i aragonesa contra els desnonaments.

….




El PP tumba des del Tribunal Constitucional les lleis catalana i aragonesa contra els desnonaments

  • El TC també suspèn la llei de voluntats digitals i la llei contra els desnonaments.
  • El Constitucional suspende la ley aragonesa que obliga a los bancos a ceder pisos vacíos

El TC suspèn la llei de voluntats digitals i la llei contra els desnonaments.

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit i, conseqüentment, ha suspès cautelarment la Llei de voluntats digitals –que regula la vida digital de les persones mortes- i la Llei de protecció del dret a l’habitatge per a persones en risc d’exclusió social, aprovada al Parlament per evitar desnonaments, ajudar famílies endeutades i ampliar el parc públic d’habitatge.

El govern espanyol va aprovar per Consell de Ministres el passat 29 de setembre presentar els recursos d’inconstitucionalitat contra aquestes dues lleis, i també contra la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social que el TC també ha tombat aquesta setmana.

La llei contra desnonaments, aprovada el desembre de 2016 al Parlament, fitxava instruments alternatius per donar resposta als punts de la llei anterior suspesos també pel TC el maig de 2016. Concretament, àmbits que fan referència a la mediació, el lloguer social, les expropiacions de l’ús de pisos en cas de necessitat d’habitatge en municipis de demanda acreditada.

El govern espanyol va aprovar els recursos d’inconstitucionalitat contra les tres lleis a finals de setembre. En aquell moment, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va explicar per què havien recorregut la Llei de voluntats digitals. Segons va argumentar, des del govern espanyol havien sol·licitat l’obertura de la comissió bilateral per tractar “aspectes tècnics d’aquesta llei” però la Generalitat no va respondre a la sol·licitud. Per tant, el govern espanyol va recórrer al TC perquè va entendre que no hi havia “voluntat d’acord” per part de l’executiu de Carles Puigdemont.

Tribunal Constitucional Foto: José M. Gutiérrez

El Constitucional suspende la ley aragonesa que obliga a los bancos a ceder pisos vacíos.

cadena ser

El Tribunal suspende esta norma de forma automática, sin entrar al fondo del asunto, ya que está obligado al tratarse de un recurso presentado por Gobierno, que considera invadidas las competencias que son del Estado. El alto tribunal ha dado traslado de la demanda al Congreso de los Diputados y al Senado, así como a la Diputación General y a las Cortes de Aragón, que dispondrán de quince días para personarse en el proceso y formular las alegaciones que consideren convenientes.La norma que fue aprobada en diciembre de 2015 para combatir la pobreza energética y garantizar el acceso a la vivienda y contempla aspectos como la suspensión de los desahucios en situaciones de vulnerabilidad o la obligación de la cesión de viviendas desocupadas por parte de las entidades bancarias.

Quedan en suspenso los siguientes artículos:

Artículo 1: Inembargabilidad de las prestaciones económicas de carácter social. Las prestaciones económicas de colectivos en riesgo de exclusión social, sin recursos o necesidades de alimentación, que carezcan de medios económicos suficientes se declaran inembargables.

Artículo 9: Suspensión de los lanzamientos en situación de especial vulnerabilidad. Hasta que se ofrezca una alternativa habitacional por parte de la administración, quedarán en suspenso los lanzamientos en los procesos judiciales o extrajudiciales de ejecución hipotecaria cuando la vivienda habitual de persona se encuentre en supuestos de especial vulnerabilidad.

La situación de especial vulnerabilidad deberá estar fundada en circunstancias tales como la edad, miembros de la unidad de convivencia, discapacidad, dependencia o enfermedad, exclusión social, víctimas de violencias machistas o circunstancias que afecten a los derechos humanos, económicas, situaciones de desempleo, así como otras de naturaleza análoga

Artículo 12: Cesión y uso de viviendas desocupadas. Las entidades financieras, las sociedades inmobiliarias bajo su control y la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, SA, deberán poner a disposición de la Administración de la Comunidad Autónoma de Aragón las viviendas, ejecución hipotecaria, de pago o dación en pago de deudas con garantía hipotecaria, cuando el parque de viviendas sean insuficientes para dar adecuada respuesta a las necesidades de alojamiento de personas.


 




Estratègies organitzatives davant els reptes polítics i socials del Sindicat de Llogaters de Barcelona

D’aquella pols, vénen aquests fangs

Portem mig any llarg des de l’inici de les primeres reunions per construir a la ciutat de Barcelona el Sindicat de Llogaters i Llogateres. Per part de la nostra Associació ha estat sempre un dels reptes més importants l’organització dels llogaters. En els anys de l’esclat de la bombolla immobiliària, quan tots els focus mediàtics mostraven el naufragi hipotecari, érem de les poques veus a la conurbació barcelonina que vam fer costat a les llogateres dins la defensa del dret a l’habitatge de tothom…. Fèiem una lluita unitària que continuem practicant avui dels hipotecats que poden perdre l’habitatge però també del precariat se les té amb la propietat, les habitacions llogades o la ciutadania que ocupa vivint en un estat continuat d’angoixa.

Des del 1985, quan la LAU – Llei d’Arrendaments Urbans- i el ministre Boyer va acabar amb la protectora llei franquista dels lloguers de renda antiga, les continuades reformes legislatives perseguint al “inquilino moroso profesional” van destruir el lloguer. Aquestes reformes sempre venien acompanyades d’un discurs hipòcrita sobre “el foment del lloguer”. En realitat, passava el contrari: al 2009 el nostre país va arribar a tenir el record mundial del 90,1% del parc d’habitatges en règim de propietat (*1). Aquell estrenyiment record del mercat de lloguer, acompanyat de la contrareforma legislativa a l’estat espanyol, va fer impossible tenir un projecte de vida estable com llogater per la desprotecció jurídica. La propietat es convertia en una dictadura on els contractes de lloguer eren i són una munyidora permanent d’extracció rendista professionalitzada del incaut llogater (*2). I a més, el discurs “del foment del lloguer”, permetia i permet, que els ajuts fiscals a la propietat multipliquin per 30 als rebuts pels llogaters – 1 euro de cada 30 van a la propietat-. (*3)

el nostre país tenia el record mundial del 90,1% del parc d’habitatges en règim de propietat. Aquest estrenyiment record del mercat de lloguer, acompanyat de la contrareforma legislativa de la LAU, va fer impossible tenir un projecte de vida estable com llogater per la desprotecció jurídica.

Així doncs, no és d’estranyar que en aquells dies de “vino y rosas” tothom va entendre que “mejor comprar una casa que tirar el dinero alquilando”. La LAU junt a la VPO – Vivienda de Protección Oficial-, beneïdes per PPsoe+CiU+PNV i ara C’s, van ser la incubadora de la societat dels propietaris i de la bombolla immobiliària i la llegenda continuara fins que la derogació de la LAU faci trontollar aquest principi ibèric. Podem afirmar sense error que la LAU i la LEC – Ley de Enjuiciamiento Civil- s’han convertit en les eines per desallotjar el nostre veïnat pobre intercanviat-los, en un procés de gentrificació, per rics compradors de segones o tercers residències o turistes en el hub global en que està immersa Barcelona. D’aquella pols venen aquests fangs on la llei neolliberal – LAU – permet negocis ràpids i sucosos a costa de l’afal·lera inversora estrangera a la ciutat que al 2015 quasi va igualar el total del pressupost de l’Ajuntament per a la ciutat.

Dos apunts més: des del punt de vista residencial Barcelona no és una ciutat europea. El mercat regulat, es a dir, el parc d’habitatge de titularitat pública no arriba al 1% dels 820.000 habitatges en una de les ciutats de l’Estat espanyol amb el percentatge més alt de lloguers: 32%. Són majoritàriament un guetto amb continuats problemes de convivència i control com ho denuncien moltes de les comunitats de llogateres a les que hem donat suport aquests anys. Aquesta gestió dels habitatges, per part de del PMHB – Patronat Municipal de l’Habitatge- i el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, ha ajudat a la mala imatge dels habitatges socials i a la gentrificació de la ciutat . Tornant a les xifres, si sumem als poc més de 6000 habitatges del PMHB, els anomenats pisos socials propietat dels bancs, església catòlica i particulars de la Bossa d’habitatge social… arribem en prou feina al 1,5% . Conclusió: el 98% dels contractes de lloguer es fan en el mercat lliure a la ciutat comtal.

Conclusió: el 98% dels contractes de lloguer es fan en el mercat lliure a la ciutat comtal.

Un segon apunt: sense una radiografia exacta del repartiment de la propietat immobiliària de tota la ciutat en els 820.00 habitatges que la composen serà difícil desplegar les mesures legislatives més adients que necessita la ciutat. Tot fa pensar que l’actual equip de Govern de l’Ajuntament ha iniciat tímidament un mapa d’habitatges buits. Repeteixo, habitatges buits, no parlem d’un veritable mapa de la propietat. És una vergonya, després de 40 anys de “democracia“, en un dels països on la propietat immobiliària té un pes tant important en l’economia, que no hi hagi un cens creuat de la propietat… bé potser és la manera d’emmascarar el frau sistemàtic dels rendistes sobre els impostos directes a la riquesa( frau en el que han col·laborat les successives administracions). Sense conèixer la radiografia immobiliària m’atreveixo a afirmar que una bona part de la propietat està en petites mans però aquesta nova bombolla inversora que vivim concentrarà la propietat en una poques SOCIMIS que van néixer legislativament per aquesta raó de les mans del PPsoe. (*4)

Enriquits, subvencionats i defraudadors

Aquest subtítol no està redactat per a ser cridaner sinó per focalitzar l’objecte real contra el que lluitem les llogateres a Barcelona.

Una gran part dels diners es creen en l’enginyeria financera no a la productiva, en el que els economistes clàssics diuen “ingressos no guanyats pel treball sinó per la possessió d’un títol“. Més del 70% dels préstecs bancaris són al sector immobiliari o béns arrels – real state-. El valor d’un edifici d’habitatges o oficines val el que el banc està disposat a finançar. I són els bancs comercials els que determinen la quantitat de crèdit que autoritza el BCE – Banc Central Europeu- i no a l’inrevés.

La Reserva Federal i després el BCE, en els darrers anys, han creat del no res milers de milions d’euros – quantitative easing– comprant actius immobiliaris a la Banca per buidar els seus balanços d’actius tòxics “enriquint les entitats financeres amb diner fresc“. Aquest programa de compra massiva de deute titulitzat del BCE – no és un préstec a interès al banc, és el BCE que està comprant deute – és el que ha permès a la banca, amb aquest diner fresc a la guardiola, llençar-se a  la compra massiva de béns arrels (*5) mitjançant el fons voltors apalancats a paradisos fiscals. Primer van ser els Blackstone (Anticipa Real State) des dels USA – inventors del quantitative easing- i després tots els fons d’inversió establerts al paradís fiscal de Luxemburg que arriben a Barcelona comprant la morralla hipotecaria, edificis sencers, hotels, centres comercials… I no deixem de banda les SOCIMI (*6) espanyoles participades per la Banca quasi al 100%. Aquest monstre determina la classe d’economia que hi haurà a la ciutat en els propers anys. Són els que creen els diners, són els que diuen qui té crèdit i que és el que no en té. Encara que tard els nostres conciutadans més rics s’afegeixen després a la festa. I no oblidem els turistes que en el deliri inversor són els convidats de pedra que arriben amb “el low-cost” com molts dels nostres compatriotes fan en altres contrades. Els turistes no són la causa sinó la conseqüència d’un pla traçat des de fa anys on diners, inversions, lleis i empreses s’uneixen per expulsar la gent i prendre’ns el valor històric i monumental de la ciutat, robar-nos el valor intangible de Barcelona, per a monetitzar-la i vendre-la millor.

Com el 98% del mercat de lloguer de la ciutat es lliure, sense restriccions, està abonat el terreny perquè el procés d’expulsió del veïnat més pobre es faci real a la finalització de qualsevol contracte. Tot i així, els enormes avantatges fiscals per als propietaris serveixen per justificar el discurs hipòcrita del “foment del lloguer” de manera que propietaris físics com jurídics – SOCIMI, – “estan subvencionats en tots els conceptes“: despeses, manteniment, etc i s’apliquen igualment una amortització anual de la seva propietat.

La mesura que es vol introduir al “Plan estatal de Vivienda 2017-20” (*7) de subvenció de lloguers fins a 600 euros- o 900 si són joves-  ni tant sols es aplicable a ciutats com la nostra. Els ajuts al lloguer per a famílies sense recursos són en realitat ajuts al propietari perquè cobri el rebut, que no ens vinguin amb excuses! Són inflacionistes, els propietaris saben qui els pot cobrar (*8). Els donen les comunitats autònomes i el llogater no arriba ni a veure els diners per evitar que els malgasti en menjar. El PP els va criticar al PSOE quan van aprovar els ajuts a l’emancipació de joves però tot sembla que aquest Pla estatal tirarà endavant amb 28 vots a favor i 8 abstencions com senyalitza EL PAIS en la seva noticia. Com és possible…. l’esquerra no hi ha votat en contra a la Comissió? (*9)

Tot i les descomunals avantatges “el frau fiscal” en el mercat del lloguer és enorme sobre tot en el petit propietari. Donem fe del que diuen els portaveus de GHESTA – sindicat dels inspectors d’Hisenda – que expliquen com any rera any l’ocultació de lloguers supera els 3000 milions d’euros. Molts dels desnonaments de llogaters que ens arriben tenen contractes no declarats perquè la fiança no està registrada. Per què no es subvenciona el lloguer en el IRPF? La desgravació fiscal al llogater és opaca a la propietat i, al mateix temps, delata als defraudadors quan es creuen els descomptes dels llogaters i la declaració de la renda dels propietaris.

assemblea presentació Sindicat Llogaters al Casinet de Hostafrancs

Un moment dolç de la mobilització social pels drets dels llogaters

La situació s’ha agreujat a tota Barcelona no només per la pujada desmesurada de preus i l’enorme quantitat de desnonaments de lloguer i precari. També han desaparegut els cartells de lloguer d’habitacions als locutoris, un desesperat refugi habitual per a famílies i ciutadans amb moltes dificultats. Finalment el estrenyiment de l’oferta de lloguer en tots els segments (torna a ser rendible la venda) fa molt complicada la gestió dels 44.000 contractes de lloguer que com a mitja es renoven cada any a la ciutat. Als barris més perifèrics no poden deixar de recordar la gran bossa d’habitatges ocupats per llars que no tenien altra alternativa per viure aixoplugats.

El que la nostra associació no va aconseguir al llarg dels anys de la bombolla ara és possible pel cúmul de circumstàncies esdevingudes i explicitades en aquest document. En aquest panorama, l’arribada “dels millennials” – generació NO CREDIT NO DEBT- i les especials circumstàncies del turisme a determinats barris a fet sorgir la idea de la defensa dels llogaters. La constitució fa uns dies del Sindicat de llogaters, en la qual estem implicades vàries entitats, farà donar un salt qualitatiu a tota la ciutat. Però no ens serà gens fàcil doncs el marge legislatiu no permet gaire alegria. Haurem de treballar la denúncia de que quasi tots els contractes de lloguer són en realitat abusius doncs són d’adhesió i moltes clàusules que contenen també són abusives. Però serà el treball barri a barri, carrer a carrer, el que permetrà l’autorganització de les llogateres en problemàtiques que molts cops són diferents entre barris com el Raval amb una pressió turística brutal o la zona nord de la ciutat amb l’index més alt de desnonaments de la ciutat i del país.

Estem parlant doncs de la territorialització de la lluita però també de la personalització, del coneixement mutu, etc…. El sindicat haurà de conviure doncs entre una estructura centralitzada que permeti aixoplugar les forces però al temps sumi les sinergies de cada barri que generem les organitzacions barrials coneixedores del teixit associatiu i de les complexes trames urbanístiques i habitacionals que genera la conurbació barcelonina. Aquests serien doncs en la meva humil opinió els reptes organitzatius del Sindicat de Llogaters: estructura centralitzada, consell d’entitats de suport, territorialització de la lluita, sinergies transversals i verticals entre barris, entitats i sindicat. Ningú s’ha de dissoldre perquè ha arribat el Sindicat. El Sindicat de Barri del Poble Sec ha fet una aproximació encertada de tot plegat:

Hi ha un repte més que volia deixar per al final. La creació del sindicat no pot convertir-se en una eina per separar la ciutadania en problemàtiques diferents segons l’accés a l’habitatge: hipotecats, llogateres i ocupes. El que ha demostrat aquesta crisi és que un hipotecat pot convertir-se en llogater i després en un ocupa. Ni podem permetre episodis on hipotecats fan contractes il·legals a llogaters que els paguen els rebuts de la hipoteca o permetre la criminalització de l’ocupació o el desnonament de famílies d’habitacions o infra-habitatges. Això ho haurem de combinar amb un treball de pressió i acompanyament barrial sobre el sistema dels Serveis Socials i emergències municipals que permeti el millor tractament possible a les llars en risc habitacional. El mapa el·laborat pel Poble Sec mostra una rica complexitat que no pot ofegar-se en una estructura vertical massa centralitzada del Sindicat ni oblidar que les associacions de veïnes i molts casals de barri són centres que ajudaran en la tasca del dret a l’habitatge digne a Barcelona.

El manifest fundacional del Sindicat de Llogaters és lo suficientment genèric perquè es permetin interpretacions diferents que poden conviure. Però la indefinició també pot ser un perill a mig termini. Haurem de bregar amb les diferències… avançar discutint, divergint i que les majories dels afiliats guanyin.

I com deia un tuit recent: Creemos que la labor de los sindicatos de inquilinas deben transcender de la de simples lobbies. (*10)

Salva TORRES, activista de asc.500×20


(1) López, Isidro – Rodríguez, Emmanuel, (2010), Fin de ciclo, Madrid -España, Traficantes de Sueños… pg.238 reseña 23

(2) Com en totes les generalitzacions hi ha l’excepció … en sabem de propietaris que són conscients de la funció social de l’habitatge
(3) Salva TORRES, 2016, Las ventajas fiscales para los arrendadores, 500×20.prouespeculacio.org
(4) Salva TORRES, 2016, Inquilinos precarizados, propietarios y fondos de inversión en conflicto, 500×20.prouespeculacio.org
(5) Europa Press, El balance del BCE rompe la barrera de los 4 billones de euros, Publicado 05/04/2017.
(6).Las SOCIMI – Sociedades-Cotizadas-Inversión-Mercado-Immobiliario.
(7) lamoncloa.gob.es Plan estatal de Vivienda 2017-20.
(8) nadaesgratis.es, Problemas del Nuevo Plan Estatal de Vivienda.
(9) elpais.com, El próximo Plan Estatal de Vivienda 2017-2020 busca impulsar el alquiler.
(10)


Manifiesto

Altres entrades que et poden interessar:

En la Jornada hipotecaria de la Asc.500×20 habrá importantes novedades en materia jurídica sobre la oposición a ejecuciones hipotecarias y procedimientos ordinarios. Cómo suspender lanzamientos hipotecarios por decreto del secretario judicial – El Vendrell- artículo 675LEC. Y especialmente, las novedades para oponerse por abusiva – directiva europea – a la cláusula de constitución de la […]

Luisa, una activista de EstafaBanca – preferentes- nos envía este vídeo de una charla  en el Cafe de la Ópera de Barcelona sobre esta temática que tanto ha afectado a miles de personas.

Los compañeros de PAH -Madrid nos han pasado un documento de investigación sobre la nulidad de la cláusula de constitución de la hipoteca – mejor de la garantía hipotecaria-  que como se observa en su lectura tiene multitud de ramificaciones que darán mucho que hablar. En su documento nos dicen que habrán más entregas pero […]

els companys de Sicom, SICOM, Solidaritat i Comunicació, amb els que col·laborem habitualment ens passen aquest document molt important des del punt de vista ambiental perquè afecta a la qualitat de vida de la ciutadania i el model d’urbanisme a les ciutats amb prioritat del transport privat. No participeu de la manipulació dels fabricants! En […]

INVESTIGACIÓN ECONÓMICA: EL RETORNO DE LA HIDRA La vivienda es un activo financiero para las SOCIMI y la Banca No hemos superado aún los estragos financieros de la última crisis originada por las hipotecas subprime, cuando volvemos al punto de partida del 2008 con otro frente especulativo financiero, que ha disparado el precio de los […]

LOS COMPAÑEROS/AS de PAH-MADRID NOS ENVIAN ESTE ALEGADO DE LAS MANIOBRAS DE GOBIERNO Y TRIBUNAL SUPREMO PARA DISFRAZAR SU SERVICIO A LA ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE LA BANCA “Manda huebos”, y no nos referimos a aquella expresión –con v- que en 1997 se escuchó en el Congreso de los Diputados, ésta es de origen netamente judicial, […]

JA NI DISSIMULEN PROTEGINT LA BANCA! Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona més de 500 persones hem assistit a la manifestació contra la Sentència del Tribunal Suprem autorectificant-se per donar la raó als Bancs. La nostra associació ha participat amb tots els col·lectius i persones que lluitem contra una justícia lacaia de la Banca.

Ayer, martes 06/11/2018, habló el Poder judicial, y hoy, miércoles 07/11/2018, ha hablado el ejecutivo, parece ser que -cuando toque- hablará el legislativo. Y cada vez es más claro que la decisión tomada ayer por la Sala Tercera del Tribunal Supremo es un elemento más del engranaje de la trama que los poderes del Estado […]

REVISTA DE PRENSA: Texto aparecido en el número 101 (primavera 2017) de Al Margen Por Ryman – 16/07/2017 Federación de Anarquistas de Gran Canaria A la hora de generar ideas y narrativa, la historia de la teoría política responde en su gran mayoría a una terrible aporía: el discurso se le ha arrebatado a quienes […]

CHAPUZA DE PAÍS! PAH – Madrid | Publicado el 29 octubre, 2018 Pero eso sí, sin entrar a examinar el fondo de la cuestión. Y algunos se preguntarán, ¿y eso por qué?, muy sencillo, si te pones a analizar -con seriedad- quién debe pagar el Impuesto de Actos Jurídicos Documentados te encontrarás muy fácilmente con […]

En la Jornada hipotecaria de la Asc.500×20 habrá importantes novedades en materia jurídica sobre la oposición a ejecuciones hipotecarias y procedimientos ordinarios. Cómo suspender lanzamientos hipotecarios por decreto del secretario judicial – El Vendrell- artículo 675LEC. Y especialmente, las novedades para oponerse por abusiva – directiva europea – a la cláusula de constitución de la […]

Luisa, una activista de EstafaBanca – preferentes- nos envía este vídeo de una charla  en el Cafe de la Ópera de Barcelona sobre esta temática que tanto ha afectado a miles de personas.

Los compañeros de PAH -Madrid nos han pasado un documento de investigación sobre la nulidad de la cláusula de constitución de la hipoteca – mejor de la garantía hipotecaria-  que como se observa en su lectura tiene multitud de ramificaciones que darán mucho que hablar. En su documento nos dicen que habrán más entregas pero […]

els companys de Sicom, SICOM, Solidaritat i Comunicació, amb els que col·laborem habitualment ens passen aquest document molt important des del punt de vista ambiental perquè afecta a la qualitat de vida de la ciutadania i el model d’urbanisme a les ciutats amb prioritat del transport privat. No participeu de la manipulació dels fabricants! En […]

INVESTIGACIÓN ECONÓMICA: EL RETORNO DE LA HIDRA La vivienda es un activo financiero para las SOCIMI y la Banca No hemos superado aún los estragos financieros de la última crisis originada por las hipotecas subprime, cuando volvemos al punto de partida del 2008 con otro frente especulativo financiero, que ha disparado el precio de los […]

LOS COMPAÑEROS/AS de PAH-MADRID NOS ENVIAN ESTE ALEGADO DE LAS MANIOBRAS DE GOBIERNO Y TRIBUNAL SUPREMO PARA DISFRAZAR SU SERVICIO A LA ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE LA BANCA “Manda huebos”, y no nos referimos a aquella expresión –con v- que en 1997 se escuchó en el Congreso de los Diputados, ésta es de origen netamente judicial, […]

JA NI DISSIMULEN PROTEGINT LA BANCA! Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona més de 500 persones hem assistit a la manifestació contra la Sentència del Tribunal Suprem autorectificant-se per donar la raó als Bancs. La nostra associació ha participat amb tots els col·lectius i persones que lluitem contra una justícia lacaia de la Banca.

Ayer, martes 06/11/2018, habló el Poder judicial, y hoy, miércoles 07/11/2018, ha hablado el ejecutivo, parece ser que -cuando toque- hablará el legislativo. Y cada vez es más claro que la decisión tomada ayer por la Sala Tercera del Tribunal Supremo es un elemento más del engranaje de la trama que los poderes del Estado […]

REVISTA DE PRENSA: Texto aparecido en el número 101 (primavera 2017) de Al Margen Por Ryman – 16/07/2017 Federación de Anarquistas de Gran Canaria A la hora de generar ideas y narrativa, la historia de la teoría política responde en su gran mayoría a una terrible aporía: el discurso se le ha arrebatado a quienes […]

CHAPUZA DE PAÍS! PAH – Madrid | Publicado el 29 octubre, 2018 Pero eso sí, sin entrar a examinar el fondo de la cuestión. Y algunos se preguntarán, ¿y eso por qué?, muy sencillo, si te pones a analizar -con seriedad- quién debe pagar el Impuesto de Actos Jurídicos Documentados te encontrarás muy fácilmente con […]