LLoguer social: negoci privat o servei públic de qualitat?

La manca d’un veritable parc d’habitatge públic de lloguer l’ha reduït a un calaix de malendreços

El menysteniment d’aquest model ha estat una constant durant dècades.

Pisos buits, edificis en mal estat, finques mal administrades i l’aplicació dura de la LAU han estat els mals endèmics.

La cultura patrimonialista dels gestors, de dreta o esquerra, ha estat l’ADN d’una gestió opaca fins ara.

Una declaració de principis.

Avui una tercera part de les llars de Catalunya viu al límit. No poden fer front a cap despesa extra que no sigui menjar o vestir i fins i tot això és complicat. No fa falta donar gaires dades. L’anomenat precariat, aquells ciutadans o llars que viuen en menys de 1000€ són majoritaris als carrers de pobles i ciutats de Catalunya.

De tots els drets robats en nom de la crisi, potser un dels importants és l’habitatge. Sense ell no hi ha projecte de vida (el 75% dels joves viuen amb els pares). Majoritàriament el nou precariat ja no viu en habitatges en propietat o el perdrà en els propers temps. En el mercat de lloguer la relació ingressos/ renda de lloguer ja fa temps que no guarda relació en una estructura salarial en espiral deflacionista. No és d’estranyar que el 70% dels desnonaments a Barcelona siguin per impagament de la quota del lloguer. Quan això succeïx cau sobre el llogater tot el pes dictatorial de la LAU (Llei d’Arrendaments Urbans). Una de les lleis més regressives d’Europa.

El mercat del lloguer és quasi 100% privat, controlat pel lobby del totxo, bancs i els API, que mantenen preus per sobre de la realitat social xuclant la sang als més pobres. Contradictòriament tots busquen “el lloguer segur” pescant en aigües turbulentes. Una contradicció insoluble en el mercat que acaba ajuntant als pitjor situats: els petits propietaris enfrontats a famílies en precari impossibilitades de pagar rebuts que superen el 50% de la renda disponible. En aquesta guerra entre pobres la LAU resolt a favor de la propietat. És un contracte privat, suposadament de lliure concurrència, on les lleis i la justícia fan prevaler la propietat sobre el dret a l’habitatge.

El dret de propietat immobiliari exerceix una fèrria dictadura sobre el dret a un habitatge digne i assequible i sumeix en un fosc futur a una societat incapaç d’imposar-se a la dictadura patrimonialista del lobby financer-immobiliari. Si la Justícia, que es jutge i part, imposa les condicions del forts, l’Administració mira cap a l’altra costat adduint que en els contractes privats no si fiquen. Abans l’equip de Govern de l’alcalde Trias i ara l’equip de Colau saben que hi havia i hi ha un problema amb els desnonaments de lloguer a la ciutat comtal.

… El dret de propietat immobiliari exerceix una fèrria dictadura sobre el dret a un habitatge digne i assequible i sumeix en un fosc futur a una societat incapaç d’imposar-se a la dictadura patrimonialista del lobby financer-immobiliari.

Algú té una solució habitacional estable pel precariat?

Les dades de la Taula del Tercer Sector, avalades per la mateixa Administració, indiquen que 70.000 llars a Barcelona necessiten un contracte estable de lloguer que no superi els 100€ de renda mensual. Tot inclòs. Aquest hauria d’esser l’abast mínim d’un parc d’habitatge públic a Barcelona que no existeix. Però que no existeixi no vol dir que avui 300.000 persones de la nostre ciutat esperen una solució malvivint mentre hi ha milers de pisos buits. Estem parlant doncs de 70.000 habitatges d’emergència social o, dit d’una altre manera, de lloguer molt assequible.

Els tenim, però no estan accessibles perquè interessos molt poderosos controlen el mercat. Guanyar el debat a l’opinió pública sobre la necessitat d’aquest parc d’habitatge no pot quedar circumscrit només a un problema de beneficència. Aquesta reducció en portaria a construir guettos als quals apartaríem als perdedors d’aquesta injusta societat.

No, nosaltres parlem d’habitatge públic de lloguer com un dret de qualsevol ciutadà, tant guany molt o poc, a un habitatge digne i assequible a les seves possibilitats raonades entorn del 20 al 30% de la renda disponible. Tothom paga impostos i tothom se’n beneficia dels drets ciutadans. Aquest és el debat necessari per a una opció estable econòmica, legislativa, jurídica i socialment. Senzillament és posar l’habitatge al marge del mercat.

Però necessitem una segona condició. No acceptem una aplicació restrictiva amb contractes temporals als quals estan subjectes actualment els llogaters, fruit de les modificacions legislatives del PPsoe a la LAU, que han convertit el lloguer en la particular dictadura de l’arrendador. No és possible un projecte estable de vida amb contractes de 3 anys renovables any a any.

Dret o beneficència. Habitatge protegit i llogater desamparat.

Barcelona té ara un parc d’habitatge social que en prou feina supera els 10.000 habitatges i ara sí que està ple. Alguns habitatges dotacionals de joves fins i tot han estat venuts a fons d’inversió privats (SOCIMI). En aquest petit parc d’habitatge el paper de l’Administració, en el nostre cas, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha estat nefast durant décades.

Lluny de ser un model, el parc d’habitatge ha patit com mals endèmics els pisos buits, edificis en mal estat i finques mal administrades. La cultura patrimonialista dels gestors, de dreta o esquerra, ha estat l’ADN d’una gestió opaca que ha primat la lògica del mercat privat, altres cops la beneficència i l’aplicació dura de la LAU.

El menysteniment del parc d’habitatges ha estat una constant durant dècades per part dels gestors públics. Aquests habitatges eren una molesta càrrega de la que calia desempallegar-se. I els llogaters eren beneficiaris, no d’un dret, sinó de beneficència i per tant sempre sospitosos d’enganyar. Hem arribat a situacions inversemblants amb habitatges buits per llargues temporades tapiats amb portes de ferro o, per contra, quotes de lloguer que han superat fins i tot al mercat privat. Les irregularitats en els cobraments dels extres o del manteniment han igualat al Consorci amb les pràctiques més dubtoses del mercat privat.

Molts cops l’habitatge públic s’ha convertit en una mena de barraquisme vertical on s’han ajuntat problemàtiques socials amb atur, famílies desestructurades, etc que reforçava d’una banda el caràcter exclusivament assistencial i, per un altre costat, una opinió pública en contra. Si l’habitatge social era mal vist, com un malbaratament de recursos, l’opció neoliberal, l’opció patrimonialista d’accés a l’habitatge es reforçava i reforçava encara més la bombolla immobiliària, que a fi de comptes era el que interessava

L’aposta del Govern Trias a l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat des de sempre va ser donar un paper dominant en l’habitatge social a les entitats del tercer sector i especialment a Càritas, organització catòlica en mans del Bisbat de la ciutat, reforçaran el caràcter assistencial del lloguer social i públic allunyant-lo encara més del seu caràcter de dret social bàsic. No és casualitat, que Càritas, rebi donacions de pisos dels bancs enlloc de cedir-los a l’Estat que els hem salvat amb els diners de tots. És un apropament cada cop més descarat al model anglosaxo i tatcherià. Per aquesta raó, nosaltres reivindiquem l’habitatge públic com un dret fonamental dels ciutadans i per tant un dret exigible a l’Estat. Té un nom: lloguer social universal.

… Aquests contractes de lloguer públic per tant no serien de naturalesa estrictament civil i patrimonial, sinó que les seves condicions i les quotes a satisfer serien part de la prestació del servei públic.

(*)Caminem cap a un altre model possible…

Dins del marc legal actual, diversos advocats i urbanistes, així com sentències europees i estatals permetrien modificar els paràmetres en el que es mou la gestió de l’habitatge públic i social tant a la ciutat com al país. La Disposició Adicional Primera de la LAU permet establir un règim diferenciat als contractes de lloguer dels habitatges en alguna de les modalitats de promoció pública. Aquests contractes podrien no estar subjectes a la legislació en matèria civil i patrimonial.

En primer lloc, la seva adjudicació està subjecta a un procediment de concurs transparent en base a uns criteris preestablerts. En segon lloc, les rendes venen marcades per llei i finalment les condicions no són objecte de la suposada llibertat contractual civil. El lloguer públic s’aproparia més a la prestació d’un servei públic i, per tant, seria el desenvolupament d’una competència de l’Administració en matèria d’habitatge que donaria servei mitjançant els contractes subscrits amb els seus llogaters. Aquests contractes per tant no serien de naturalesa estrictament civil i patrimonial, sinó que les seves condicions i les quotes a satisfer serien part de la prestació del servei públic.

Això és important, perquè en la venda a fons voltors del parc d’habitatge a Madrid o Barcelona, caldria preguntar si les garanties als llogaters no haurien d’haver estat incloses en els plecs de condicions de la venda. Aquest matis és fonamental doncs els concursos de compravenda no solament han estat mancats de transparència i concurrència en el cas de Barcelona, sinó que les condicions de prestació del servei públic dels habitatges socials estan avui en dubte. En el cas dels habitatges de joves, considerats equipaments dotacionals, afegirien encara més llenya a la discussió.

D’altra banda, els contractes de lloguer social estarien determinats per les lleis de protecció del consumidor en aquest cas d’un be fonamental com és l’habitatge. El Tribunal de Justícia de l’Unió Europea (TJEU) ha legislat profusament sobre la matèria en clàusules abusives com la revisió unilateral de les condicions dels contractes de lloguer social que podrien causar la pèrdua de l’habitatge habitual. Aquesta qüestió es podria judicialitzar en tant la revisió unilateral de les condicions podria resultar una posició d’indefensió del llogater. Aquesta circumstància ja ha succeït a l’edifici privatitzat de pg Urrutia. No són paraules doncs una sentència contra Alokabide ha permès aturar un desnonament per negar-se aquest a revisar una quota abusiva.

… Lloguer Social Universal.

Podria ser la signatura de nous contractes de lloguer objecte d’abús? S’han mantingut les condicions anteriors? La resposta en el cas de Colon Viviendas a Barcelona és no. Des del punt de vista de la jurisprudència actual seria discutible que les condicions dels contractes de lloguer, en prestació d’un servei públic, només es limitessin a la vigència dels contractes. Ha estat molt més greu encara que s’hagi obligat als llogaters a subscriure nous contractes amb les condicions canviades i això podria ser objecte controvertible davant tribunals de justícia civil.

Dit d’una altra manera, en el moment de compra-venda a un tercer, el rellevant no és només l’anàlisi del preu pagat per la venda en l’expedient patrimonial de la Fundació Pisos de Lloguer (i per tant el Consell Comarcal del Barcelonés, REGESA) sinó també les repercussions que aquesta venda tindrà sobre els contractes de lloguer. Per tant seria imputable a Regesa i a la seva subsidiaria Pisos de Lloguer la manca de transparència en tot el procés en un sector com és el de pisos per a joves que hauria de tenir la consideració de regulat.

Aquesta discussió és extensible a tots els habitatges que avui gestiona l’Agència Catalana de l’Habitatge com al Consorci de l’Habitatge de Barcelona amb tots els pisos d’emergència que està concedint. I és una lluita declarada pel lloguer social universal.

(*) Una part dels raonaments d’aquest article han estat inspirats als webs de Leólo i Urbaniker.

article actualitzat sobre el publicat a habitatgepublic.prouespeculacio.org el 29/12/2014




Taller ¿somos precarios? una aproximación a la cotidianeidad que nos oprime




2016/05/21 La Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres demana suport dels moviments socials de Catalunya.

Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres demana la solidaritat x doblegar el tancament social de l’Ajuntament.

L’entitat vol concentrar l’esforç solidari el 21 maig per donar veu a les precàries del poble davant l’Ajuntament.

On són les polítiques socials de l’Ajuntament de Figueres per al precariat castigat per la crisi?

La Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres

La + castigada: DONA, IMMIGRANT, MARE, PRECÀRIA.

La Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres vam presentar una moció al Ple de l’Ajuntament contra la Pobresa Energètica el dia 7 d’abril del 2015, aprovada per unanimitat, còpia de la qual adjuntem, i del qual no han complert cap punt.

Nosaltres hem estat demanant, reiteradament, a l’ajuntament que es posessin en contacte amb les companyies subministradores, perquè no poguessin tallar ni el gas ni el llum (l’aigua és del municipi) sense avisar prèviament als serveis socials, així com un servei de mediació, etc., però no ha fet res al respecte (aquests van ser uns dels punts que van ser aprovats en el ple per unanimitat de la nostra moció)

Així mateix, i perquè us doneu compte de la negligència d’aquest ajuntament, la Convocatòria que va sortir en el D.O.G número 6946 del 31 d’agost del 2015 (ordre EMO 263/2015) de la línia d’ajuts del Fons d’atenció solidària de subministraments bàsics per donar suport econòmic a les unitats familiars en situació de vulnerabilitat econòmica que no podien complir els compromisos de pagament dels subministraments d’aigua, gas i d’electricitat, el termini de la presentació de la qual es va iniciar l’u de setembre del 2015 i que finalitzava el 15 d’octubre del 2015 , l’Ajuntament de Figueres ho va publicar a la seva web el dia 7 d’octubre i posava com a data de termini el dia 15 d’octubre, i que tenint en compte que aquella setmana hi havia un pont i que quedava tan sols cinc dies hàbils per a fer tots els tràmits, la majoria de famílies afectades per a la pobresa energètica no van poder accedir a aquest ajut. Aquest fet el vam denunciar al Síndic de Greuges de Barcelona.

La política d’Habitatges de l’Ajuntament ha estat nul.la. No ha fet res per aconseguir pisos pel municipi, ni ha imposat cap multa als bancs perquè cedeixin pisos buits.

El nombre d’habitatges destinats a polítiques socials per a una població com a Figueres és de 37 pisos i només un és propietat de l’ajuntament i són:

  • 16 cedits per l’Agència d’Habitatge de Catalunya a través d’un conveni
  • 7 de Bankia / 2 de la Caixa / 1 de Càrites / 3 de la Fundació Sergi / 4 de la ONG Tallers / 3 del Patronat de la Santa Creu
  • i un pis d’adquisició recent sempre de caràcter temporal i mai permanent.

Tenim molts problemes en ubicar les emergències habitacionals en pisos socials al municipi. Sempre ha estat molt difícil.
Es podem explicar molts exemples documentats sobre la política nefasta que està efectuant aquest Ajuntament, governat pel PSC+CDC+UCD i independents,  i sobre la quantitats d’escrits de denúncia que hem realitzat.

LA TAULA ENERGÈTICA I D’HABITATGE INFORMA

Que ahir va venir a la nostra assemblea la Sra. Amina, vídua des de fa tres mesos i amb un nen de 5 anys malalt. No cobra cap prestació econòmica, vivia en un pis en unes condicions infrahumanes: : ni aigua, ni gas, ni electricitat, finestres amb vidres trencats, humitat, no podia cuinar (per no tenir cuina)ni podia alimentar al seu fill, el qual, a més, d’altres malalties, té anèmia.. .

El nen no estava en el menjador escolar i estaven passant fam. Els serveis socials ja havien anat a visitar el seu pis, coneixen el seu cas, però no li havien donat cap solució. En resum els havien abandonat totalment a la seva desgràcia i a la seva misèria. Aquesta dona amb el seu infant estaven totalment desemparats i maltractats per l’administració… Avui hem anat uns membres de la Taula Energètica a acompanyar-aquesta família, d’extrema urgència, a serveis socials. Avui el nen i la mare dormiran, per primera vegada, en un lloc calent: Estaran en una pensió fins que la setmana vinent puguin entrar en un pis i tindran els tres àpats inclosos. El nen entrarà dilluns vinent al menjador escolar i per fi aquesta família ha deixat de patir, anònimament, aquest maltractament de l’administració.

El Govern de l’Ajuntament de Figueres i, sobretot, el seu responsable, El Regidor de Serveis Socials i d’Habitatge Sr. Pere Casellas, PSC, està actuant amb negligència i desídia amb els ciutadans de Figueres. ESCANDALÓS!!!

LA TAULA ENERGÈTICA I D’HABITATGE DE FIGUERES INFORMA:

vídeo de SICOM per denunciar mobbing a Diawo Diallo.

Que Avui en Diawo ha anat a entrevistar-se amb els serveis socials de Figueres i han quedat que a partir del dia 22 de febrer anirà a viure en una pensió pagada per l’ajuntament amb menjars inclosos, mentre li busquen una vivenda adaptada per la seva enfermetat.

Estem satisfetes. En Diawo, ja no estarà més maltractat per la ONG TALLERS ni pels seus dos companys i podrà, per fi, viure amb dignitat i sense l’angoixa que li ha produït aquest situació tan terrible i més tenint en compte la gravetat de la seva enfermetat.

 




L’Associació 500×20 rep el premi 2015 a la convivència de NouBarrisAcull

Certamen per a la convivència i la cohesió social 2015

Des de fa anys l’entitat NouBarris Acull, pionera en l’ajuda a nouvinguts al districte, realitza aquest certamen que premia el treball d’entitats com la nostra envers la convivència ciutadana.

Per a la nostra Associació ha estat una tasca fonamental vers als nouvinguts que per desconeixement (de la llengua, de les lleis, de finances, de costums, etc)han estat estafats per la bombolla immobiliària generada per les entitats financeres.

Quan l’atur ha arribat a quotes elevades, la manca de recursos de centenars de families del districte, ha fet esclatar l’emergència habitacional als barris. La manca de recursos per pagar l’habitatge ha significat  negar un dret fonamental de tota persona, reconegut per tots els trasctats nacionals i internacionals subscrits i signats per l’Estat español. La violència immobiliària ens ha empés a la mateixa lluita des del any 2005 quan varem iniciar l’Assemblea pel Dret a l’Habitatge.

Agraïm a la gent que s’ha fixat en el nostre treball des de fa anys. Un treball que no ha mirat colors ni llengües a l’hora de mostrar la solidaritat entre ciutadans del món.certamen convivenciaUs esperem…

DIA dijous 17 desembre

HORA a les 18,30

LLOC: Local Xarxa 9BarrisAcull / Via Favencia 288 A / metro Roquetes

El passat dia 18 es va realitzar la Festa del Certamen amb la participació de membres de 500×20 entre ells la seva presidenta, SIlvia Gimenez i alguna familia com la de Jorge un gran activista del dret a l’Habitatge.




28-F Jornada de sobirania alimentària i cooperativisme a la ciutat

“NO trobaràs una feina digna en la puta vida, cooperativitza’t

Jornada de sobirania alimentària i cooperativisme a la ciutat

reivindiquem el dret a decidir les polítiques agrícoles i alimentàries.

CENTRE COMUNITARI PORTA-SÓLLER, plaça SÓLLER

<METRO>L1 Fabra i Puig, L4 Llucmajor, L5 Virrei

HORARIS
TALLERS
9:30 a 10
Acollida i presentació
10 a 11
Taller: CooperativismeCol·lectiu Ronda, InoTool Project
11 a 11:30
Descans
11:30 a 12:30
Taller: diferents models d’associacionisme i comercialització. EcoXarxa-CiC + Projecte Cruïlles.
12:30 a 13:30
Taller: Criteris socials. Miquel Vallmitjana – expert en cooperativisme
13:30 a 16

Dinar popular

16 a 17
Taller: Producció. La Veganeria, El Cor de la Llavor
17 a 18
Taller: L’hort com a cohesió social. Can Masdeu, PAH SAlt, Porta’m a L’Hort
18- 18:30
Descans
18:30 a 19
Posada en comú

TALLERS: participen Col·lectiu Ronda, Can Masdeu, La Veganeria, El Cor de la Llavor, EcoXarxa-CiC + Projecte Cruïlles, Porta’m a L’Hort, PAH Salt, InoToolProject, Secretaria Internacional CC.OO.

PONENTS: Ricard BELLERA- (Secretaria Int. CC.OO), Valenti VALENCIA– (Col·lectiu Ronda),  Carles TELL– (EcoXarxa-Coop.Integral Catalana ), Xavi MONTAGUT- (escritor, Projecte Cruïlles), Miquel VALLMITJANA- (EcologistesenAcció- Expert Biotecnologia), Pau QUIMER- (La Veganeria), Adria BRUCH- (Cor de la Llavor), alvaro (Can Masdeu), Marta AFUERA (horts PAH Salt)

. -tot el dia activitats a la plaça Sóller i Barra de BAR –

10 – 13 hores

Fira Mostres Artesania a plaça Sóller

17-19h
Soller CLOWN : per a famílies – Titelles, màscares, malabars,slackline.
19h
Cabaret:el pais de les meravelles
22 a 1 h
NIT DE DJ’s: The Sound on the Box + NANDISCK (Elkolektiv-k)

ORGANITZA: Avv Porta, Federació Entitats Transforma Porta, Asc. 500×20, ASiA, Assemblea Aturats de Nou Barris, Asc. Juvenil S.Cultural Porta, Porta’m a L’Hort, Agrupament Scout Creu del Sud.

“NO trobaràs una feina digna en la puta vida, organitza’t

Sobirania Alimentaria: és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
Agroecologia: disciplina que aborda l’estudi i classificació dels sistemes agrícoles, tot considerant la perspectiva ecològica i socioeconòmica d’una manera integrada. El seu objectiu bàsic és intentar crear agroecosistemes similars als ecosistemes naturals, que s’insereixin harmònicament a la natura.
L’Economia Social i Solidària: La conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris, que no pas les empreses capitalistes. Adopten la forma de cooperatives i altres empreses de propietat col·lectiva (de productors/es, consumidors/es o usuaris/es), d’associacions dedicades al camp social o al desenvolupament local, de xarxes d’intercanvi, d’horts comunitaris, de sistemes de gestió comunal, de pressupostos públics participatius, etc.

“Juntes construïm alternatives socialment justes ecològicament sostenibles”




Els Serveis Socials i les seves treballadores en la gestió del laberint de la miseria.

Els fets de Ciutat Meridiana obren un debat en les treballadores dels Serveis Socials…

Gestionen les polítiques de beneficència de l’Administració que els paga els salaris??

o treballen per la transformació social amb els seus clients??

CGT – Catalunya proposa als professionals dels CSS no assistir als desnonaments per evitar legitimar-los.

fabrica miseria Servicios Sociales

Les treballadores dels Serveis Socials en el seu laberint.

Qui escriu això no és ni un treballador dels Serveis Socials ni tant sols un dels seus clients per sort. És un activista compromès en el seu temps i en la seva gent.

L’ocupació dels Serveis Socials de Ciutat Meridiana el passat dimarts, després que el veïnat aturés tres desnonaments al barri, va encendre la ràbia perquè cap responsable de l’Administració municipal va aturar una barbàrie que ja dura massa . Els Serveis Socials del barri, última frontera abans de la desesperació, es van omplir d’escombraries i algun ordinador va caure pel terra. Les assistents socials, treballadores dels Serveis Socials, en la seva majoria dones, sembla que es van refugiar en una habitació per evitar mals majors. Els seus “clients” diuen que van veure que es prenien la situació amb somriures i filmacions que encenien encara més els ànims. No sabrem que va passar de veritat però té una importància secundària.

L’Ajuntament ha anat per la drecera, contra de l’opinió de la Favb i altres entitats, en aplicar el principi d’autoritat en un fet que no és una bretolada sinó una expressió de ràbia de la gent que està exclosa del sistema, aparcada, menyspreada… els pobres. Per a l’Ajuntament els Serveis Socials gestionen la misèria però segurament els “seus clients” estaven exigint drets davant l’exclusió.

##[ÚLTIMA HORA= Antoni TALLADA (responsable de As. 500×20) i Filiberto BRAVO (responsable de Avv. C.Meridiana) han estat imputats pels incidents dels Serveis Socials. Cap d’ells va participar ni incitar els fets que els imputa l’Ajuntament de Barcelona per la via penal. La Guàrdia Urbana ha comunicat la denúncia després de la jornada sense precedents pels 16 desnonaments al Districte. ]##

De quin costat es posen les treballadores dels Serveis Socials???

  • Exigiran mà dura contra el veïnat que suposadament no es va conduir de manera educada cercant la solució a la misèria de quedar-se sense casa, sense menjar, sense res???
  • Callaran mentre l’autoritat municipal dóna la bastonada als agosarats clients pobres perquè, si tornen, ho facin derrotats i penedits ??
  • O s’oposaran a cap sanció i es posaran del costat dels seus clients contra l’Administració??

Les treballadores dels Serveis Socials no es poden sostraure de prendre partit. Del costat dels seus clients hauran d’enfrontar-se al patró. Al costat del patró donaran el vist-i-plau a les polítiques neoliberals de gestió de la pobresa. I si callen atorguen … Fa massa temps que les treballadores socials estan callades, afanades acríticament, en la fabrica de misèria Sense Solució, com s’ha definit als Serveis Socials…” … fem el que podem amb els recursos que ens donen … “.

La crisi ha estat un bon argument pel desmantellament dels serveis públics.  Els sindicats dels treballadors públics fa ja massa temps que haurien d’haver donat una resposta contundent al greu deteriorament.  Els fets esmentats ja no són cassos aïllats perquè s’estan vivint a tot arreu situacions límit. Serveis públics com la sanitat i l’educació pateixen retallades que han deteriorat les prestacions i el treball dels seus professionals. Els treballadors públics, funcionaris o laborals, es troben en primera línia de foc, representant a una administració responsable de deixar-los sense capacitat de resposta. Llavors es quan els Serveis Socials es tornen part del problema de l’exclusió i no en la  solució. Són beneficència i no drets socials!

Els treballadors públics fa massa temps que estan callats. Els sindicats es queixen de la poca força sindical per manca d’afiliació i els treballadors de que no els representen. Un peix que es mossega la cua mentre a la ciutat de Barcelona més de 70.000 llars pobres i excloses esperen respostes. Al sr. Trias potser no li faltaran paraules per reconèixer les necessitats però a la tornada les seves prioritats pressupostaries no seran els pobres de la ciutat. A l’Ajuntament de Barcelona ja li va be l’enfrontament doncs la denúncia contra els responsables veïnals busca activar els sentiments corporatius de les assistents socials. Aquesta seria la pitjor resposta de les treballadores a la tempesta social que s’apropa.

Amb governs de tots colors a Barcelona hem vist la privatització i l’externalització dels serveis municipals. Un exemple són les Oficines d’Habitatge de Barcelona on treballadors d’una empresa privada gestionen un dret fonamental com es l’habitatge. L’Ajuntament i la Generalitat també volen desempallegar-se de la gestió dels habitatges socials. No ens volem ni imaginar una cosa així als Serveis Socials.

Cal una volta de 180º en la concepció d’aquest servei. Segurament ja no es tracta de gestionar la misèria en el seu laberint burocràtic sinó assegurar una renda garantida de ciutadania. Per contra, una victòria de les tesis autoritàries per tractar els fets de Ciutat Meridiana aproparien l’externalització dels Serveis Socials. El Govern de CiU no li falten ganes… té aparcada la renda garantida de ciutadania des de fa temps al Parlament.

Els representants veïnals i el teixit associatiu de Nou Barris han estat els primers en demanar calma per seure a negociar una sortida “amb justícia social, respecte a la dignitat de les persones i solidaritat“, tal com demana la Federació d’Associacions de Veïnes de Barcelona (Favb) en el seu comunicat. Però encara més necessari seria una resposta unificada contra les polítiques antisocials: un comunicat, una roda de premsa d’entitats socials, treballadores socials i sindicats. Es troba a faltar ja una apel·lació a la més profunda solidaritat en els difícils moments que viurem.

… A l’Ajuntament de Barcelona ja li va be l’enfrontament doncs la denúncia contra els responsables veïnals busca activar els sentiments corporatius de les assistents socials. Aquesta seria la pitjor resposta de les treballadores a la tempesta social que s’apropa.

Baptisme neoliberal de les treballadores socials!

El col·lectiu contra l’exclusió social “el Alambique” va publicar recentment al diari digital “la tercera información” un relat, que amb certa sorna, representa la conversió, per baptisme, dels treballadors socials al paper que els obliga el Bisbe de la Pobresa. Realment un relat aconseguit que ens fa pensar a totes…

LES PROMESES DEL BAPTISME de les treballadores socials:

Així doncs, renuncieu a la transformació social ?:

A acollir les persones de manera propera;
A exigir els pressupostos suficients per a la tasca;
A que el vostre objectiu sigui la justícia social;
A tractar les altres persones com a iguals.
A garantir un mínim vital per a tothom.
A no prorrogar les ajudes d’emergència social a totes les persones que ho necessiten.

Sí, renunciem.

Us comprometeu a implicar-vos en els vostres nous objectius com Fabrica de Misèria Sense Solució.
Treballant pel control i submissió de les persones empobrides.
Jutjant a les altres persones des de la vostra posició i manera de veure la vida.
Controlant el pressupost perquè mai s’acabi i sempre hi hagi fons que ens garanteixi la gestió de la misèria.
Fomentant la caritat i l’almoina abans que els drets socials.
Fent publicitat de tot el es fa, sigui o no sigui veritat.

Sí, ens comprometem……

El fi justifica els mitjans

camiseta_servicios sociales para todas-todosCom a qualsevol empresa que no acompleix els objectius la pregunta que ens fem es si els Serveis Socials no serveixen per salvar la gent de la pobresa, no caldria replantejar fins i tot la seva existència?

Llavors els sindicats i les treballadores socials sortirien en tromba a defensar els llocs de treball, la tasca professional i un llarg llistat d’èxits… a pesar que sense els mitjans materials, econòmics i unes condicions laborals decents cap empresa pot acomplir els seus objectius.

Però potser per a la classe política i econòmica del país, el paper de les treballadores socials no es tant acabar amb l’exclusió sinó la seva tasca de control social que exerceixen amb la generalització entre els usuaris dels contractes a canvi de prestacions. Per això, els pressupostos que es destinen han de ser lo suficientment grans com perquè justifiquin la seva existència, que és el fet que es denuncia al baptisme del Bisbe de la Pobresa.

Desconeixem els recursos esmerçats per les diverses administracions en l’atenció creixent de l’exclusió social generada arran de la crisi. L’alcalde Trias diu que cada cop es gasta més. Però si la burocràcia és més cara que el que reparteix, ens haurem de replantejar-ho tot. Potser el que cal és que un cop garantits els drets fonamentals dels ciutadans no faran falta uns Serveis Socials per tots i totes!

PLA DE MESURES URGENTS per a les persones que no tinguin ingressos per sobre del llindar de la pobresa:
1.- Gratuïtat en el transport públic dels municipis.
2.- Gratuïtat en els subministraments bàsics, aigua, llum, gas.
3.- Garantir l’alimentació bàsica de totes les persones.
4.- Assegurar Renda Garantida de ciutadania per a tothom (664 €).

Estem d’acord amb aquest quatre punts? Doncs sortim les treballadores socials, les entitats del territori i els exclosos a exigir-los davant tota l’opinió pública. Exigim la fi de la criminalitzat de la pobresa.

Mentre això no sigui així a l’Oficina de Ciutat Meridiana no serà gens fàcil ser treballadora social. Condicions de treball deplorables, depressions, baixes i demandes de trasllat deuen estar a l’ordre del dia. La marea taronja, encara que no en gaire èxit, ja va denunciar el desmantellant els Serveis socials… és hora que …

— companyes de Serveis Socials poseu-vos les piles !!–

Salva TORRES, activista de As. 500×20 i veïnal.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Declaració de Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona

http://www.cgtbarcelona.org/ssab/

INCIDENTS AL CENTRE DE SERVEIS SOCIALS DE CIUTAT MERIDIANA

La secció sindical de CGT de l’Ajuntament de Barcelona davant els INCIDENTS AL CENTRE DE SERVEIS SOCIALS DE CIUTAT MERIDIANA

El passat 22 d’octubre una protesta veïnal va acabar amb una acció de destrosses al Centre de Serveis Socials Ciutat Meridiana. Davant d’aquests fets, volem en primer lloc mostrar el nostre suport a les companyes i companys afectats en els seus llocs de treball i reconèixer el valor de la seva labor professional, que han de desenvolupar en el context d’un duríssim clima social. En aquest sentit com Secció Sindical de la CGT ens estem adreçant a les entitats i organitzacions ciutadanes, formals i informals, de Ciutat Meridiana i Barcelona, a través de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), per reivindicar el compromís social i professional dels treballadors i treballadores municipals i apel·lar al respecte i a la comprensió de les persones a les quals intentem assistir i que pateixen a causa de condicions econòmiques i mancances de resposta política i administrativa de les quals nosaltres com professionals no en som responsables.
Però al mateix temps, volem deixar clar que l’origen d’aquests fets és el malestar social originat per unes polítiques socials i d’habitatge clarament insuficients davant la crisis estructural que aboca a la població a les portes de l’exclusió social. Un malestar especialment greu en barris com Ciutat Meridiana, amb un nivell de renda dels més baixos de Barcelona, on la manca de resposta institucional davant els desnonaments forma part de la quotidianitat.

L’Ajuntament de Barcelona respon a la problemàtica dels desnonaments amb uns criteris completament restrictius, un parc de pisos d’emergència clarament insuficient i uns terminis impossibles que fan que les persones hagin d’abandonar el seu habitatge abans d’obtenir la resposta.

Volem distingir doncs que els responsables d’aquest malestar no són les professionals dels Serveis Socials sinó els dirigents polítics que governen d’esquenes a les necessitats de les persones.

D’altra banda, estem al costat de les reivindicacions veïnals i de la capacitat d’autoorganització dels barris en defensa d’unes condicions de vida dignes.

Per últim, demanem a l’Administració:

  • Que els professionals dels CSS deixin d’assistir als desnonaments per legitimar una decisió que no és seva.
  • Que s’activin intervencions de mediació i diàleg amb els col·lectius en conflicte.
  • Que es replantegi la política en relació a la necessitat d’habitatge a la ciutat de Barcelona, garantint el dret a l’habitatge digne.

 




La carrera de obstaculos para obtener un piso de emergencia social antes del desahucio.

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona publica unos requisitos muy duros

Poco a repartir: Hoy la Borsa d’Habitatge de Lloguer de BCN sólo tiene 7 pisos.

Se trata de ocultar a la opinión pública los casos más lacerantes de la Banca e inmobiliarias.

Enfrentamiento_mossos_vecinos_desahucio_Barcelona

Nadie controla los atropellos de los oligarcas del ladrillo y las finanzas…

¡pero se mira con lupa “al pobre”!

No se trata de la garantía del derecho a la vivienda digna que es un articulo decorativo de la Constitución española. Si tienes poco a repartir lo normal es que excluyas con criterios arbitrarios y eso es precisamente lo que ha decidido el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Por lo tanto, los criterios no garantizan el derecho a la vivienda de cualquier ciudadano sino evitar escenas turbadoras de familias en la calle y actuaciones policiales desproporcionadas. Esto es lo que hay.

Y lo que hay es que el Ayuntamiento se ha quedado sin pisos sociales. Las denuncias sobre la enorme cantidad de pisos públicos vacíos  de los movimientos sociales y entidades como la nuestra, pero sobre todo, la larga y dura crisis que vivimos ha llenado el minúsculo parque de vivienda pública y social de Barcelona. La Borsa d’habitatge del Consorci de Barcelona ofrece ya sólo 7 pisos y el Patronat Municipal de l’Habitatge y la Agència Catalana de l’Habitatge agotan los últimos cartuchos.

La Mesa de Emergencias que concede los pisos ha sido criticada por la Síndica de Greuges de Barcelona porque ha concedido una media de 140 pisos/año cuando los desahucios se cuentan a miles. La espera para entrar a pisos de emergencia “ya concedidos” se alarga un mínimo de 3 o 4 meses desde el desahucio. Mientras las familias pasan sus días alojados en los apartamentos temporales de Navas o en pensiones repartidas por toda la ciudad.

Esa es la realidad simple y llana… del Reglament per a l’adjudicació d’habitatges d’emergència social i creació d’un fitxer de dades personals.

¿Qué entienden por emergencia social? la pérdida de la vivienda habitual a causa de los impagos hipotecarios o de alquiler sobrevenidos por la crisis. El proceso sólo se inicia cuando el hogar tiene ya una orden de desalojo del Banco, de la inmobiliaria, del API o del casero. Se entiende entonces que las familias pasan una terrible angustia entre la sentencia judicial en la que pierden la vivienda y la concesión si se da de un piso de emergencia. Los hogares con menores aún les tienen cierta consideración por la hipócrita protección de los menores de la Administración.

Pero los casos de parejas, jóvenes o soltería quedan prácticamente excluidos. Pero hoy día son miles los excluidos,  después de 7 años de crisis, porque muchos hogares ya han perdido la vivienda y nunca entraron en el tutelaje de la Administración. Viven en habitaciones, en casas de familiares o sencillamente ocupando una vivienda.

Las personas con desahucio pendiente deberán cumplir muchos requisitos.

  1. tener sentencia de desahucio a causa de impagos de alquiler o hipoteca en los que el primer recibo impagado es antes de 6 meses de la entrada en la vivienda (para evitar espabilados). Por pérdida del piso porque el banco no hace alquiler social después de la dación en pago. Por pisos en malas condiciones higiénicas o estructurales donde vivan menores, por familiares con enfermedad muy grave o incapacidad, siempre que ocurra después de entrar en el piso. Aún así la mayoría de desahucios con los requisitos no son atendidos por “falta de tutelaje efectivo” de la Administración. Vamos que ni las Oficinas de Vivienda ni los Servicios Sociales se quieren enterar que un hogar se queda en la calle. Quedan excluidos los hogares:
    • que ocupan pisos
    • que viven en habitaciones.
    • que viven en casas de familiares
    • de jóvenes parejas que necesitan independencia económica pero no tienen suficientes ingresos.
    • con impagos pero que sus rentas de la unidad de convivencia superan el 30% del pago del alquiler o hipoteca. Si uno cobra 1000€ pero no paga 290 de cuota queda excluido.
    • impagos de cuota de vivienda en los que el primer recibo impagado es antes de 6 meses de la entrada en la vivienda (para evitar espabilados).
    • que hayan rechazado un piso de protección en los últimos dos años.
    • que no dispongan de unos ingresos mínimos superiores 0,4 veces el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM= 532 €/mes), o sea 213€ y unos ingresos máximos de 532€/1 persona y 1065€/ una unidad de convivencia.
  2. quedarse sin vivienda porque después de la dación, la entidad financiera o inmobiliaria no accede a hacer un contrato de alquiler social. Fíjense que son de emergencia hogares que tenían una hipoteca impagada pero no en cambio una unidad familiar que vive con 426€ en una habitación de 300€/mes.
  3. unidades de convivencia en que viven menores en condiciones de poca salubridad y inseguridad.
  4. unidades de convivencia con miembros con graves problemas de salud agravados por las condiciones higiénicas de la vivienda y que no  se pueden resolver técnicamente. Hay que demostrar que se alquilo el piso antes de los problemas de salud.
  5. unidades de convivencia con miembros con graves problemas de movilidad siempre que el hecho haya sucedido después de la firma del contrato.
  6. unidades de convivencia que viven con menores en edificios en condiciones graves estructurales siempre que hayan firmado el contrato antes de conocerse estas y que no se puedan resolver técnicamente.

Ya nos gustaría que se lo hicieran firmar a los banqueros!!!

Las personas con desahucio pendiente deberán firmar “un contrato social “.

La carrera de obstáculos continua porque una vez superados los escollos de los requisitos se deben presentar un montón de documentos y la novedad es que se debe firmar un “contrato social“. Las Oficinas de Vivienda se comprometen a pagar la diferencia si la cuota supera el 30% de la renta familiar y te exigen la revisión continuada de la situación monetaria de la familia. pero llama la atención las condiciones y compromisos que se exigen: “fomentar su integración en la comunidad”, “seguimiento de las condiciones contractuales”, “seguimiento de los Servicios Sociales de las obligaciones contractuales” ” y propuestas de sanción por incumplimientos o poca colaboración de la familia”.

En realidad se esta sugiriendo que las familias que acceden a los pisos de emergencia son problemáticas en si mismas. Por ello, exigen un código de buena conducta, un contrato social… en definitiva métodos de control social muy al estilo de las últimas técnicas neoliberales del miedo del Gran Hermano. A nadie le piden un código de buena conducta cuando crea una empresa o compra un piso. Ya existen leyes para castigar las actitudes incívicas. No hace falta adelantar que se van a incumplir. Finalmente el artículo 10 permite dos cosas:

  • desestimar la concesión del piso de emergencia si no se ha demostrado fehacientemente su necesidad a pesar de cumplir todos los requisitos.
  • aún teniendo concedido un piso, en el caso de que en tres meses no se hubiera podido entregar, la unidad familiar perderá el derecho adquirido.

Cómo decía una familia de nuestra Asociación 500×20:

“…hay que montar un pollo y salir en la prensa para asegurarse el derecho a una vivienda digna…”




Ocupació d’habitatge públic buit: per qué defensem les famílies?

L’ocupació mostra el desinterès de les administracions per aquest dret fonamental.

Es castiga la desesperació de les famílies ocupants amb mesures repressives.

Però els dictàmens del Defensor del Ciutadà sempre han defensat el dret sobre el càstig als ocupants.

cartell a Navarra de denúncia pisos públics buits.
cartell a Navarra de denúncia pisos públics buits.

Barcelona: Poc més que paraules davant la desesperació

A la nostra ciutat hi ha una proporció gens menyspreable de gent que viu en un habitatge en precari, anomenada també ocupació o puntada a la porta. Aquesta s’ha generalitzat en els últims anys com a resposta a una profunda crisi que ha portat a la desesperació milers de persones i llars que veient al carrer, s’han armat de valor, entrant en un pis sense intervenir dret legal. Aquestes ocupacions s’han nodrit d’aquesta fracció de precaris que fins i tot amb un salari no poden afrontar tots els pagaments i més sobreviure.

Fins a l’ocupació han arribat directament gent desnonada com llogaters i una altra gran proporció de gent desnonada pels bancs després d’una execució hipotecària. Abans d’ocupar molta gent ha passat el calvari de viure en pisos de familiars amuntegats o llogant habitacions insalubres, mentre Barcelona i tot el país acumulava milions de pisos buits. La mateixa àrea de Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona calcula que es necessitarien més de 70.000 pisos de lloguer assequible a tot estirar a 100 € / mes per satisfer les necessitats d’habitatge. Necessitats que correspondrien al 20% de la població de la ciutat que viu per sota del llindar de pobresa (menys de 7040 €/persona/any o 14.784/ llar de 3 membres).
Per moltes llars, als districtes més pobres de la Ciutat Comtal, fins i tot aquests diners seria una autèntica fortuna mensual. En aquesta fracció de ciutadans és on es concentren la majoria de desnonaments de la ciutat amb una mitjana de 20 desnonaments/dia. Un 90% son lloguerss com mostren les dades judicials de Barcelona a la seva pàgina 13. No hi ha dades de desnonaments per precari però l’Associació 500×20 li arriben una mitjana de 1 al mes només al districte de Nou Barris. La nostra Associació creu en l’ocupació d’habitatges com un mètode de pressió i alternatiu però no un fi en si mateix.

… l’Ajuntament de Barcelona calcula que se necesitarían más de 70.000 pisos de alquiler asequible como mucho a 100€/mes para satisfacer las necesidades de vivienda de la población pobre.

Cada llar, cada família que forma part d’aquestes xifres és una mostra de les profundes desigualtats que viu l’actual història del nostre país. El 75% de les persones amb menys de 35 anys viuen encara amb els seus pares. Batem rècord mundial en baixa natalitat, en pisos buits per càpita i en amor paranoic per les pedres i els totxos. El dret de propietat immobiliari exerceix una fèrria dictadura sobre el dret a un habitatge digne i assequible i sumeix en un fosc futur a una societat incapaç d’imposar-se la fèrria dictadura patrimonialista del lobby financer-immobiliari.

Barcelona: 300.000 persones o 70.000 llars necessiten un lloguer social i assequible de 100€.

L’Ajuntament ens ha reconegut en reunions que 70.000 llars necessitarien pagar lloguers no superiors als 100 € (1). Aquesta xifra suposa el 10% del parc útil que és de 812.000 pisos. Però el parc d’habitatge públic de lloguer assequible o social no supera els 10.000 pisos a tota la ciutat.

L’equip de govern de l’alcalde Trias parla, sense parar, de grans inversions en polítiques socials d’habitatge . Ha usat tots els mitjans propagandístics possibles en premsa i televisió per explicar com s’ha gastat 7’2 milions d’euros al llarg de la legislatura. Si parlem de l’habitatge com a dret fonamental l’esforç pressupostari de Trias és minúscul comparat amb altres esforços que sí que són prioritat de CiU a la ciutat. Per posar comparacions: Trias es gasta cada any 6 milions al Mobile World Congress -WMC- o 7’5 milions d’euros al Passeig de Gràcia perquè turistes tinguin wifi i 4G gratuït.

Encara reconeixent que les polítiques d’habitatge social no són només responsabilitat local les comparacions són frustrants. Les xifres en política d’habitatge de Trias són poc més que paraules davant l’allau de necessitats dels milers de famílies que a la ciutat hi viuen miserablement:

Massa temps, fotos, notícies, paraules per famílies que han esgotat les portes i finestretes públiques a què trucar. Famílies que han esgotat la seva paciència esperant l’ajuda de les institucions. I per això acaben ocupant un sostre encara que sigui sense dret. La ciutat, el país, porta massa anys esperant una revolució en matèria d’habitatge que no arriba. És una vergonya aquesta situació després de 40 anys d’Ajuntaments democràtics que demostren la incapacitat reformadora de la classe política per crear un parc d’habitatge públic assequible extensible a amplis sectors de la població. La política s’ha plegat durant massa temps als negocis dels oligarques catalans del totxo, les finances i el turisme.

… És una vergonya aquesta situació després de 40 anys d’Ajuntaments democràtics que demostren la incapacitat reformadora de la classe política per crear un parc d’habitatge públic assequible extensible a amplis sectors de la població.

….

Castigar als ocupants d’habitatges públics i de bancs?

Per a més inri, les famílies que armades de valor s’atreveixen a ocupar pisos són castigades prohibint poder accedir a habitatge social o d’emergència. La gent té fins por que els treguin els nens per no ser capaços de donar-los un sostre on viure.

Aquesta mesura punitiva figura en el reglament de les Oficines d’Habitatge de cada barri. A les famílies que ocupen pisos se’ls fa molt difícil negar l’evidència perquè els treballadors socials fan un seguiment i és fàcil descobrir-lo. Els Serveis Socials, en lloc d’ajudar, s’han convertit en un ens burocràtic que controla i disciplina a les famílies pobres. Ingents recursos burocràtics per fiscalitzar per contractes (d’adhesió, com les hipoteques) a la gent humil i comprovar el grau de pobresa o engany. La Síndica de Greuges de Barcelona s’ha queixat repetidament que els convenis d’habitatge social són contractes socials i no un dret en si mateixos. Molts dels requisits ratllen la il · legalitat en obligar a subscriure acords d’escolaritat, de bon veïnatge, d’ingressos mínims i fins i tot un informe mèdic (suposa vulneració extrema de dades íntimes).

Com tota mesura punitiva, el càstig a les famílies ocupants d’habitatges té la seva pedra a la sabata. Recentment la nostra Associació 500×20 ha defensat al costat de totes les entitats veïnals, partits de l’oposició i la mateixa FAVB el dret a un habitatge d’una família que va ocupar per necessitat un habitatge del PMHB (Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona) al districte de Sant Andreu. Una família amb el marit en un procés de càncer terminal que va morir deixant a dona i un fill petit. El PMHB no s’atreveix a desallotjar la família perquè s’armaria una guerra i es mostra com els seus reglaments punitius no serveixen per arreglar cap problema. Aquest cas aquesta bé explicat aquí i aquí .

L’argument més requerit per defensar el desnonament d’aquesta família és que ocupen el pis que correspondria a una altra segons un barem. Ho defensa el PMHB i el regidor del districte de Sant Andreu de BCN. Està clar … si s’accepta una ocupació i es legalitza, s’està fent efecte crida. Es tracta d’enfrontar un pobre contra un altre i administrar l’escassetat … que despropòsit al nostre país!

… És increïble els ingents recursos municipals per fiscalitzar els pobres i la incapacitat política de posar mitjans i funcionaris a recopilar dades de pisos buits i classe de propietat sobre els mateixos a Barcelona.

….

o castigar l’habitatge buit de la ciutat de Barcelona???

La gent no va a dormir al ras. Si realment es vol acabar amb les ocupacions cal mobilitzar a preus assequibles i fins i tot subvencionats l’habitatge buit. I aquí tenim un altre problema: l’absència premeditada de dades fiables sobre habitatge buit a la ciutat. És curiós veure l’enorme dificultat històrica de CiU i PP per definir que és un pis buit. És increïble els ingents recursos municipals per fiscalitzar els pobres i la incapacitat política de posar mitjans i funcionaris a recopilar dades de pisos buits i classe de propietat sobre els mateixos a Barcelona.

Un habitatge buit per llargues temporades ¿es contradiu constitucionalment amb la funció social de l’habitatge? …. Només ho recordem perquè alguns partits et donen al cap amb aquesta Constitució només quan els interessa.

O en un habitatge buit ¿ha de prevaler el dret patrimonial a fer el que vulgui amb ell? no estem parlant d’una casa enmig del no res … estem parlant d’un pis al mig de la conurbació de Barcelona on suposadament han de poder viure els ciutadans d’aquest país o  potser… la gent pobre ha de viure al ras?

El web de l’Ajuntament de Barcelona els situa en 88.259 (11% del total, per sota de la mitjana). Els polítics de l’Ajuntament neguen que les seves xifres siguin reals. Nosaltres sí que creiem que hi ha 90.000 pisos buits i ho expliquem en aquest post amb tot detall.
Per això creiem en les polítiques que obliguin a mobilitzar el parc de pisos buits:

  • què hi ha sr. Mas i Trias de les multes a pisos buits de la Banca i immobiliàries?
  • quan tindrem un cens fiable d’habitatge buit i del perfil dels propietaris?
  • quan es faran veritables polítiques de rehabilitació d’edificis i pisos vells oferint algunes condicions favorables als particulars que accedeixin a lliurar els seus pisos a l’Administració?

Prouespeculació.org i l’Associació 500×20 no aposta per subvencionar els lloguers perquè és una mesura inflacionista que acaba inflant els preus del mercat que hauria de regular. Veritables polítiques de mobilització d’habitatge buit és una mesura llargament discutida però no conclosa. Nosaltres tenim la nostra opinió i no coincideix amb les majoritàries …. però serà objecte d’una altra entrada perquè és molt important en aquest país.

(1). A les reunions amb Qualitat de Vida. La Taula del Tercer Sector creu que a Catalunya es necessitarien 200.000 habitatges de lloguers realment assequibles. La Síndica de Barcelona ha urgit a l’Ajuntament ha nodrir el parc d’habitatge per donar sortida a l’emergència residencial.




El Banco Solidario del Alimentos de Zona Nord y la estrategia del Ayuntamiento.

El Banco Solidario de Alimentos y la estrategia del Ayuntamiento para desahuciarlo

 

El acuerdo que rompe el ayuntamiento:

  • El acuerdo era que la AVV gestionaría el Banco de Alimentos durante 2 o 3 meses en el nuevo local de plaça Roja. Cuando llegara la nueva entidad, Cruz Roja o  Disa, ellos se marchaban contentos y felices. El Fab Lab y el Centre Ocupacional se hacen sin problemas.
  • Así lo habían entendido las diferentes entidades. Ninguna entidad tenía capacidad y voluntad de gestionar estos dos o tres meses. Solo la AVV.
  • No había ningún documento firmado.
  • El viernes 20 diciembre el ayuntamiento rompe este acuerdo en una reunión con las entidades. Donde dije digo digo Diego.
  • El ayuntamiento dice que la gestión de la transición de 2 o 3 meses la tenía que hacer la suma de entidades.
  • Altamirano (Gerente del Distrito) trae el documento preparado para que lo firmen.

El “castigo” a la AVV

  • En esa reunión el gerente dice de viva voz “no le vamos a dar la gestión del banco de alimentos a la AVV del barrio porque nos ha ocupado el edificio y hace políticas en nuestra contra”.
  • El local todavía no está preparado.
  • El lunes 23 deben de sacar toda la comida y meterla donde pueda. El local de la AVV o donde quieran. Van a meter las máquinas del FABLAB sí o sí.
  • La AVV no esta de acuerdo.  Con este modelo durante la época de transición las familias quedan desatendidas, sin comida y el ayuntamiento “castiga” a los vecinos.

Reivindicación vecinal

  • Ahora los vecinos siguen luchando porque se respete el acuerdo inicial.
  • Quieren las llaves del local, un documento firmado y en cuánto esté Cruz Roja preparada ellos se van.
  • Las familias han de estar atendidas en todo momento.

Valoren ustedes mismos la estrategia del ayuntamiento.

Jese.




Culmina una setmana d’accions veïnals pels Drets Socials a Nou Barris

Formen una gran cadena amb lemes pels drets socials.

foto-muntatge cadena pels drets socials a la porta de l'ajuntament
foto-muntatge cadena pels drets socials a la porta de l’Ajuntament

 Decenes de persones participen formant 3 lemes en filera el dilluns 14:

NO SOMOS PARADOS, NOS MOVEMOS

POR EL DERECHO AL TRABAJO, A LA VIVIENDA Y A LA ALIMENTACIÓN

PEL DRET AL TREBALL, HABITATGE I ALIMENTACIÓ

Amb aquest ordre i a les portes de l’Ajuntament del Districte, més de 100 persones convocades per una crida de diverses entitats socials com Associació 500×20, 15-M i les agrupades a Nou Barris Cabrejada van formar la cadena una hora abans de l’Audiència Pública del Districte.

L’objectiu de la mobilització era fer palesa l’enorme pobresa que pateix el Districte i les necessitats bàsiques de les persones: TREBALL – HABITATGE – ALIMENTACIÓ que avui no estan assegurades per 3 de cada cinc persones d’un dels Districtes més populars de Barcelona.

La mateixa setmana la Síndica de Greuges de Barcelona donava una estirada d’orelles a l’Ajuntament del sr.Trias doncs les reclamacions contra l’Ajuntament s’havien quintuplicat en un semestre i el 80% provenien de Nou Barris especialment en el tema de l’habitatge.

dia 14 i 15:

A UNA MOGUDA AUDIÈNCIA i PLENARI ES PRESENTEN UNA NOVA ASSEMBLEA D’ATURATS/ES de NOU BARRIS.

Una assemblea d’aturats/es que s’ha format al barri es va presentar amb un manifest per organitzar a la gent sense feina per exigir treball públic als responsables del Districte. La propera assemblea la tenen el proper dimarts 22 d’octubre a les 17h al Centre Cívic Can Verdaguer.

La Audiència i el Plenari van transcorre amb la sala plena, però amb aforament reduït a “99 escollits”. Aquest va ser el lema escollit pel 15-M  per protestar contra la retallada al dret a expressar-se a la seu de l’Ajuntament, entregant sobres contra la corrupció i presentant alternatives populars a la paràlisi política de l’Equip de Govern. Tot el veönat que va poder entrar portava un paper amb un codi de barres indicant que es trobava entre els “99 escollits ” per escoltar als polítics amagats en una seu “feudal” totalment protegida d’antiavalots i de la Guàrdia Urbana.

Va haver un crit unànime contra l’Ordre del dia del Plenari que estava totalment allunyat de la realitat del barri. A la Regidora Irma Rognoni se li ha acudit presentar un pla de promoció turística: “Nou Barris porta d’entrada a Barcelona” que va causar la indignació però també la mofa de tothom.

2013-10-14 setmana accions pels Drets Socials a Nou Barris

[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-14-cadena-pels-drets-socials1_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-14-cadena-pels-drets-socials2_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-14-cadena-pels-drets-socials3_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-14-cadena-pels-drets-socials4_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-14-cadena-pels-drets-socials5_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-14-cadena-pels-drets-socials6_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-14-cadena-pels-drets-socials7_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-15-plenari-districte-nou-barris1_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-15-plenari-districte-nou-barris2_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-17-desahucio-ciutat-meridiana2.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-17-desahucio-ciutat-meridiana3_1.jpg]00
[img src=http://500x20.prouespeculacio.org/wp-content/flagallery/2013-10-14-setmana-accions-pels-drets-socials-a-nou-barris/thumbs/thumbs_2013-10-17-desahucio-ciutat-meridiana_1.jpg]00

El dijous 17 s’aturen 3 desnonaments: 2 hipotecaris i un altra d’una ocupa

Més de 100 persones convocades per l’Associació de veïns/es de Ciutat meridiana i altres entitats com 500×20, 15-M i Nou Barris Cabrejada van aturar 3 desnonaments que es pretenien fer en distints carrers de la Zona Nord del districte.

3 famílies al menys continuaran dormint a casa seva a pesar de que un fons de risc-voltor, un banc i una immobiliària encara no puguin fer més negoci amb la vida de les persones.

El barri de Ciutat Meridiana rep al gerent de Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona i a la Regidora amb retrets

La tarde del dijous més de 100 persones van participar al Consell de Barri per discutir el punt de la situació dels Serveis Socials de la Zona Nord i la manca de recursos. Persones de tots els colors i procedències van exigir un tracte humà per part dels Serveis Socials exigint respostes concretes a les necessitats de tothom. Intervencions d’altres persones de fora de Ciutat meridiana van fer palesa que aquesta problemàtica s’estén a tot el Districte.

Estaven presents la Directora General de Serveis Socials de Barcelona i el sr. Angel Miret de Qualitat de vida de la ciutat. Van respondre a l’allau de exigències amb una resposta personalitzada del tipus: “doni’m el seu nom i dades que ho arreglarem”.

També van aparèixer problemàtiques diverses amb els habitatges del patronat Municipal de l’Habitatge des de Torre Baró al barri de Sant Andreu.

Al final un grup de veïns “més acomodats” van expressar molestos que després de quasi dues hores i que els que només “demanaven” s’havien anat (i els representants de l’Ajuntament també) es podia parlar dels problemes reals del barri: la brutícia, el xivarri, etc… Des de l’Avv se’ls va donar la raó, trencant una estratègia reaccionària, i es va exigir solucions a la brutícia que provoca més mosques i rates, etc…..




Trabajo, vivienda y pan… queremos decidir, pero lo queremos decidir todo

logoVecinos y vecinas

Os convocamos a una reunión para exigir soluciones a problemas que tenemos todas y todos en el barrio, ya sea por cuestión de trabajo, vivienda, alimentos, etc. Ya que la Administración ha ignorado hasta ahora nuestras dificultades para salir adelante, es la hora de exigir soluciones.

MARTES 8 DE OCTUBRE 17 HORAS

CENTRO CÍVICO CAN VERDAGUER

C/PIFERRER 94

SIN PAN, SIN TRABAJO, SIN VIVIENDA…

Y con dignidad…

Queremos decidir!

Pero … lo queremos decidir todo!!!!

Associació 500×20, Associació Veïns i Veïnes Porta, aturats de Nou Barris




Ateneus de fabricació vs bancs d’aliments. Quin model de cultura volem?

El Centre de Creació Digital promogut per l’ajuntament de Barcelona, al barri de Ciutat Meridiana del districte de 9 Barris, ha estat okupat pels veïns del barri per fer un Banc d’Aliments.

banc aliment vs ateneu de fabricació

Banc d’aliments vs Ateneu de fabricació. Foto de l’AVV

A maig del 2011 Xavier Trias en la seva campanya per l’alcaldia de la ciutat de Barcelona va anunciar el que per ell era un projecte “revolucionari”. L’actual regidor d’Urbanisme, Antoni Vives explicava que es tractava d’ubicar al barri de Ciutat Meridiana el Fab Lab Barcelona, ​​un centre de producció i investigació digital promogut pel Massachussets Institute of Technologie (MIT). També instal·larien un altra centre al barri de les Corts i si la proposta funcionava a mig termini generarien una xarxa del que anomenarien centres cívics de segona generació.

Aquests equipaments van ser batejats amb el nom d’Ateneus de Fabricació. El del barri de les Corts es va inaugurar el mes de juliol i el Ciutat Meridana va ser okupat aquest mes d’agost pels veïns per posar el banc d’aliments del barri.

Que el veïnat d’un barri decideixi okupar un Centre Cultural “d’última generació” per fer un banc aliments ens fa pensar moltes coses. Quina és la situació del barri, quin nivell d’organització veïnal hi ha, quin paper estan jugant les administracions o quin és el model de cultura s’està desenvolupant. És en aquest últim on es centra l’article. Bé, anem a pams.

Què és un Ateneu de Fabricació?

La periodista Meritxell M. Pauné a la revista “La Veu del Carrer” de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) explica que els Ateneus de Fabricació haurien de ser, al cap dels anys, una mena de biblioteques de la tecnologia. Un lloc on anar a usar una màquina puntera, que difícilment tindrem a casa però que la majoria de ciutadans sabrem utilitzar. Podrem fabricar-nos-hi des d’una cadira fins a  una joguina o unes sabates. Com ha passat amb portàtils i mòbils, s’espera que aquesta tecnologia baixarà de preu, però avui per avui és molt cara. Això fa que la major part de la inversió per als Ateneus prevista als pressupostos de 2013 es dediqui a comprar maquinària: 1.500.000 euros. Acabar l’adequació de l’Ateneu de Ciutat Meridiana en costarà 250.000, una sisena part.

La realitat de Ciutat Meridiana i el banc d’aliments

El barri de Ciutat Meridiana és conegut com “Vila-Desnonament”. El barri de l’estat espanyol amb el major número de desnonaments. L’AVV del barri explica que la situació que estan patint és extrema.  Amb l’estiu i l’acabament de les beques escolars de menjador la situació s’agreuja. A la web de l’Associació 500×20 – una de les promotores de l’acció – expliquen que les veïnes usuàries dels serveis del banc d’aliments no volien anar al que tenien assignat pels Serveis Socials. Volen utilitzar el que està al barri gestionat per l’AVV i els veïns. I és que l’altre banc d’aliments es troba a més 2 km de distància en l’altre extrem del districte, al barri de Porta. Els veïns sense diners s’havien de colar al metro per anar a buscar menjar amb el perill de multes de 100 €.

En els últims mesos el banc d’aliments autogestionat pel veïnat ha repartit unes 18 tones de menjar. Actualment l’Associació de Veïns té registrades 150 persones que acudeixen a recollir aliments bàsic  com pasta, arròs, llet, conserves…

okupacio banc aliments (5)

Moment de l’okupació veïnal. Foto de l’AVV

Quin model de cultura volem?

La utilització del concepte d’Ateneu o centre cívic de segona generació per definir aquest nou equipament no és gratuïta. El concepte d’Ateneu com a centre cultural punter i innovador és una realitat a Barcelona. Actualment estan sortint noves propostes o d’altres s’estan consolidant des de la gestió de la  ciutadania. Són exemples l’Ateneu Flor de Maig al Poblenou, o Can Batllo  a Sants i al mateix 9 Barris existeixen varis projectes com p.e. el de l’Ateneu Popular amb 35 anys d’història i nascut de les lluites veïnals. Alhora el concepte de centre cívic de segona generació copia al que fa anys treballan des de centres socioculturals de gestió ciutadana de l’estat espanyol com la Casa Invisible a Malaga o la Casa del Pumarejo a Sevilla. La ciutadania fa temps que parla de Centres Culturals de segona generació i del concepte del procomú entre altres coses.

El model de cultura a 9Barris es treballa des de la comunitat. La cultura es converteix en una eina que permet el creixement de les persones i la seva comunitat, aglutina, analitza la seva realitat i fa per transformar-la. És crea una societat construïda entre totes on la justícia social, la solidaritat, el suport mutu i l’horitzontalitat són pilars. Així ho demostren la quantitat de projectes socioculturals gestionats des del veïnat amb llarga tradició. Ateneus, casals de barri, Casals de Joves, Tallers de bicicletes okupats, etc…

I aquí és on trobem la contraposició. Els Ateneus de fabricació de l’ajuntament de Barcelona són un model on la cultura se’ns presenta com un objecte de luxe imposat des de les altes esferes per solucionar problemes al barri. Una cultura de luxe que podem veure, que podem tocar i que inclòs en podrem portar un tros a casa. Gràcies “gurus” de la cultura i les noves tecnologies per apropar-nos un tros del cel a l’infern del barri. Totes volem conèixer l’últim en tecnologia. El tema és que cap veí o veïna ha demanat aquest objecte de luxe pel seu barri. Un objecte cultural per consumir en un barri d’11.000 habitants on 420 famílies – amb els seus respectius membres- han estat ateses per l’AVV per problemes d’habitatge.

L’ajuntament es capfica en presentar-se com salvador de les misèries al barris i el que fa és imposar propostes allunyades de les necessitats del veïnat. No necessitem de salvadors que vinguin a mostrar la llum als barris, es necessiten de recursos i eines per a que puguem cobrir les necessitats des de la mateixa ciutadania. En sabem, en volem i ho fem.

A partir de l’exemple que hem descrit podem fer aquest senzill quadre que ens permet contraposar els dos models de cultura per entendre dos maneres diferents de construir la societat.  Parteix de la realitat de 9Barris i segur que és pot extrapolar a altres territoris.

Model culturalEn definitiva podem dir amb claredat que en Ciutat Meridiana han portat a l’acció el poema de Gabriel Celaya que deia allò de Maldigo la poesia concebida como un lujo cultural”.

Antonio Alcántara (@Antalcantara)

 

Per profunditzar i enllaços utilitzats

Sobre els Ateneu de Fabricació:

Sobre Ciutat Meridiana i el banc d’aliments

 Sobre el model cultural




Asqueada: ¿te apetece fastidiar las vacaciones de algún político?

Unas piensan que las vacaciones son turismo de viaje contaminante y complejos de destrucción masiva del litoral mediterráneo.

Otras pensamos que ya basta de soportar miseria, paro y precariedad incluso en agosto

¡Las vacaciones son para cuando una tiene un trabajo, una vivienda digna y algo que comer!

¿Te apetece recordarles que somos el 99% ?

¡Apúntate!




La Síndica de Barcelona: Tens alguna queixa de l’Ajuntament? 12 juny a Can Verdaguer

La defensora dels barcelonins ve a Nou Barris un altra cop

  • Presentació de la Tasca de la Síndica
  • Presentació del punt d’acollida i orientació de famílies i persones de Nou Barris i àrea metropolitana

DIA: dimecres 12 de juny

HORA:19hores

LLOC :Centre Cívic Can Verdaguer.. c/ Piferrer 94

Localizació– Barri de Porta

Metro: Linia amarilla (Llucmajor)- azul (virrei amat)- roja (Fabra i Puig).