Carta agraïment d’Afectades IVIMA a Asc. 500×20 x crowdfunding

afectadasIVIMA

Querid@s compañer@s de la Asociación 500×20 y Habitatge Públic, el gesto que habéis tenido al colaborar en nuestra campaña de crowdfunding, nos conmueve y nunca os lo podremos agradecer suficientemente.
Somos conscientes de lo difícil que es, en estos momentos de precariedad, destinar una parte de lo poco que tenemos a contribuir económicamente con cualquier causa, por justa que sea. De ahí que cualquier ayuda que hubierais podido aportar ya habría sido invalorable, pero es que vosotr@s habéis multiplicado de tal manera el esfuerzo que nos habéis dejado impresionados, de veras.
Vuestro esfuerzo nos hace confiar más, si cabe, en que seremos capaces de conseguir arrebatar nuestras casas al fondo buitre y recuperarlas para el patrimonio público, de donde nunca debieron salir. Sabemos que la pelea va a ser difícil, que durará mucho más de lo que quisiéramos y que tendremos que poner lo mejor de nosotr@s para ganar. Pero estamos convencid@s de que teniendo de compañer@s de viaje a personas con un espíritu como el vuestro, la victoria está asegurada.
Muchas gracias, de todo corazón, y a seguir en la pelea.

Un abrazo.

+++info en Afectadas IVIMA y para crowdfunding en GOTEO.ORG




L’habitatge públic privatitzat: Un any de lluita dels joves dels blocs 10HJ.

El veïnat intenta revertir la situació amb el suport de la FAVB i de l’Associació 500×20.

ELS FETS

El passat 2 d’agost de 2013 El Consell Comarcal del Barcelonès va vendre 298 habitatges, quatre promocions de lloguer social de la capital catalana, als districtes de Nou Barris, Les Corts i Sant Andreu.
La Fundació Pisos de Lloguer, organització privada sense ànim de lucre, impulsada pel Consell Comarcal del Barcelonès, era la propietària dels habitatges després que Regesa efectués la transmissió de la gestió dels pisos entre els anys 2004 i 2007. A principis del 2013 es va decidir liquidar la fundació i vendre els seus actius, abans, a una empresa privada. Tots els ajuntaments presents al Consell Comarcal, amb representants de CIU, PSC, ICV i ERC, van donar el vist i plau a la operació també aprovada per l’Agència Catalana de l’Habitatge.
Només es va presentar una empresa a concurs públic, Colon Viviendas, gestora del fons d’inversió Azora, amb seu a Madrid, protagonista de les vendes d’habitatge públic de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid.

Aquest fons d’inversió va pagar 11,4 milions d’euros pels habitatges, que s’hauran de destinar a lloguer social durant 25 anys a comptar des de la data de qualificació de l’habitatge. Els drets de superfície dels edificis en canvi tenen una durada de 75 anys després dels quals hauran de retornar a l’Ajuntament de Barcelona, si no hi ha cap altre acord.

DE COM ENS ASSABENTEM EL VEÏNAT I LA CIUTADANIA

Els veïns i veïnes (d’Urrutia; Rio de Janeiro; Benavent i Gran de la Sagrera) ens vam assabentar d’aquesta privatització quan ja era un fet consumat, mitjançant uns cartells informatius a la porta de les escales, el mes d’agost del 2013. La informació únicament feia esment al canvi de gestió.
El mes de setembre vam rebre dues cartes, una de Fundació Pisos de Lloguer i una altra de Colon Viviendas, informant de la venda i assegurant que les condicions de lloguer en règim de protecció oficial es mantindrien.
El mes de novembre l’Associació 500×20, Associació per el Lloguer Públic i Assequible, publica al seu portal web la notícia de la venda. Apareixen breus publicacions als diaris La Vanguardia, El País, El Periódico. L’1 de desembre, en el programa “Salvados” de LaSextaTV exposen el cas de la venda d’habitatge públic a Madrid al mateix fons voltor i els veïns de Barcelona veiem per televisió les mateixes cartes informatives que ens van enviar a nosaltres, i les conseqüències reals del traspàs dels pisos a mans privades. Pocs mesos després apareixen anuncis de pisos d’aquestes promocions en portals webs immobiliaris, sense esmentar que es tracta de pisos protegits, falsejant les seves característiques i saltant-se la llista de sol•licitants d’accés a l’habitatge públic.

LA LLUITA: EL CAMÍ QUE HEM FET

A partir del mes de novembre, arran de la poca informació obtinguda i de les sospites que la privatització de l’habitatge afectaria a la situació dels llogaters, els veïns i veïnes ens posem en contacte amb l’associació 500×20 i amb la FAVB. Ens trobem en una primera assemblea d’afectats el 12 de gener de 2014. A partir d’aquí, les diferents promocions afectades, decidim constituir-nos com associacions i comencem un camí plegats que ens ha portat a:

  • Consells de districte i assemblees de barri de tots els districtes afectats.
  • Reunions amb representants dels partits polítics dels districtes.
  • Reunions amb Consell Comarcal del Barcelonès; Agencia Catalana de l’Habitatge; Síndic de Greuges de Catalunya i Síndica de Greuges de Barcelona.
  • Reunions amb Colon Viviendas.
  • Entrevistes amb mitjans de comunicació.

Desprès d’haver fet aquest circuit vàries vegades, hem trobat poques respostes clares, per tant el camí ara ens porta a mobilitzacions i accions d’afectats i de la ciutadania.

LES NOSTRES REIVINDICACIONS

1. DENUNCIEM

  • LA PROGRESSIVA PRIVATITZACIÓ DEL PARC PÚBLIC D’HABITATGE A LA CIUTAT DE BARCELONA

Prou especulació amb l’habitatge públic. En una ciutat on els desnonaments són diaris, demanem que es revoqui la venda a un fons especulador. Defensem l’accés a l’habitatge públic i de lloguer dels ciutadans de Barcelona.

  • VOLEM QUE EL CONTRACTE DE TRASPÀS DE L’ÚS DE SUPERFÍCIE ENTRE LA FUNDACIÓ PISOS DE LLOGUER I COLON VIVIENDAS SIGUI PÚBLIC

Hem demanat a l’Ajuntament a través dels districtes; del Consell Comarcal del Barcelonès; de l’Agència Catalana de l’Habitatge i del Síndic de Greuges, de veure aquest contracte i que aquest document ha de ser públic. Encara no ens han facilitat aquest document. Això ens fa sospitar de possibles irregularitats en el procés.

  • VOLEM QUE L’ADMINISTRACIÓ ADQUIREIXI EL COMPROMÍS DE GARANTIR LA FUNCIÓ SOCIAL D’AQUESTS HABITATGES

S’han venut els drets de superfície durant 75 anys, només queda garantida la funció social durant 25, a comptar des de la data de qualificació de l’habitatge, en algunes promocions ja han passat 12 anys, per tant hi ha un alt marge per especular amb els béns dels ciutadans. Cap dels organismes implicats ens ha deixat clar què passarà amb els habitatges un cop passin aquests 25 anys.

  • IRREGULARITATS A L’ACCÉS DE L’HABITATGE

Demanem que l’accés a l’habitatge públic sigui supervisat per l’administració, que es segueixi l’ordre de la llista del registre de sol•licitants d’accés a l’habitatge per garantir la transparència a l’hora d’accedir a un habitatge públic.

2. RECLAMEM

  • QUE ES MANTINGUIN LES CONDICIONS D’HABITATGE PÚBLIC I DE LLOGUER ALS ACTUALS LLOGATERS I QUE ELS NOUS LLOGATERS GAUDEIXIN DE LES MATEIXES CONDICIONS. JA HI HA VEÏNS QUE HAN HAGUT DE MARXAR EN NO PODER ASSUMIR LES NOVES CONDICIONS.

• Fins ara els llogaters, al caducar els contractes, es revisaven els requisits econòmics dels adjucataris i si complien amb la normativa vigent es feia una renovació del contracte. A l’actualitat no es fan renovacions dels contractes, es fan nous, això suposa una despesa econòmica afegida ja que s’ha d’actualitzar l’aval, unes 6 mensualitats, i la fiança amb un preavís d’un mes d’antelació.
• S’incrementen els costos de quotes de manteniment de l’edifici, amb nombroses irregularitats en aquest manteniment. Demanem poder veure amb detall a on van aquestes quotes.
• S’obliga a tenir una assegurança del contingut de la llar per poder fer una nova contractació, quan, segons la normativa vigent, no és obligatori.
• Es vinculen les places de pàrquing als contractes de lloguer dels pisos i, en molts casos, s’obliga a que s’agafi el pàrquing per poder fer un nou contracte. Fins ara no era obligatori llogar-lo. D’altra banda el seu preu és més alt que al mercat lliure.
• El veïnat que fa un contracte nou s’apunta a la llista de sol•licitants d’accés de l’habitatge el mateix dia que signa el contracte. Demanem que es continuï fent per ordre de llista per garantir la transparència en l’accés.

ENS DIRIGIM ALS NOSTRES CONCIUTADANS

Els veïns i veïnes de les promocions afectades, la FAVB i la Associació 500X20 lluitem per la defensa de l’habitatge públic. Els veïns som conscients de la funció social que compleixen aquests edificis, no lluitem únicament pel benefici propi, estem defensant el que és comú i construït amb diners de tots, demanem el que és just pel veïnat i per la ciutat, estarem on hàgim d’estar per defensar l’habitatge públic de la nostra ciutat i denunciarem la progressiva privatització de l’habitatge, no només en les nostres promocions, per això demanem també el suport de tots els nostres veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona i de les entitats.




L’habitatge públic privatitzat: Un any de lluita dels joves dels blocs 10HJ

El veïnat intenta revertir la situació amb el suport de la FAVB i de l’Associació 500×20.

ELS FETS

El passat 2 d’agost de 2013 El Consell Comarcal del Barcelonès va vendre 298 habitatges, quatre promocions de lloguer social de la capital catalana, als districtes de Nou Barris, Les Corts i Sant Andreu.
La Fundació Pisos de Lloguer, organització privada sense ànim de lucre, impulsada pel Consell Comarcal del Barcelonès, era la propietària dels habitatges després que Regesa efectués la transmissió de la gestió dels pisos entre els anys 2004 i 2007. A principis del 2013 es va decidir liquidar la fundació i vendre els seus actius, abans, a una empresa privada. Tots els ajuntaments presents al Consell Comarcal, amb representants de CIU, PSC, ICV i ERC, van donar el vist i plau a la operació també aprovada per l’Agència Catalana de l’Habitatge.
Només es va presentar una empresa a concurs públic, Colon Viviendas, gestora del fons d’inversió Azora, amb seu a Madrid, protagonista de les vendes d’habitatge públic de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid.

Aquest fons d’inversió va pagar 11,4 milions d’euros pels habitatges, que s’hauran de destinar a lloguer social durant 25 anys a comptar des de la data de qualificació de l’habitatge. Els drets de superfície dels edificis en canvi tenen una durada de 75 anys després dels quals hauran de retornar a l’Ajuntament de Barcelona, si no hi ha cap altre acord.

DE COM ENS ASSABENTEM EL VEÏNAT I LA CIUTADANIA

Els veïns i veïnes (d’Urrutia; Rio de Janeiro; Benavent i Gran de la Sagrera) ens vam assabentar d’aquesta privatització quan ja era un fet consumat, mitjançant uns cartells informatius a la porta de les escales, el mes d’agost del 2013. La informació únicament feia esment al canvi de gestió.
El mes de setembre vam rebre dues cartes, una de Fundació Pisos de Lloguer i una altra de Colon Viviendas, informant de la venda i assegurant que les condicions de lloguer en règim de protecció oficial es mantindrien.
El mes de novembre l’Associació 500×20, Associació per el Lloguer Públic i Assequible, publica al seu portal web la notícia de la venda. Apareixen breus publicacions als diaris La Vanguardia, El País, El Periódico. L’1 de desembre, en el programa “Salvados” de LaSextaTV exposen el cas de la venda d’habitatge públic a Madrid al mateix fons voltor i els veïns de Barcelona veiem per televisió les mateixes cartes informatives que ens van enviar a nosaltres, i les conseqüències reals del traspàs dels pisos a mans privades. Pocs mesos després apareixen anuncis de pisos d’aquestes promocions en portals webs immobiliaris, sense esmentar que es tracta de pisos protegits, falsejant les seves característiques i saltant-se la llista de sol•licitants d’accés a l’habitatge públic.

LA LLUITA: EL CAMÍ QUE HEM FET

A partir del mes de novembre, arran de la poca informació obtinguda i de les sospites que la privatització de l’habitatge afectaria a la situació dels llogaters, els veïns i veïnes ens posem en contacte amb l’associació 500×20 i amb la FAVB. Ens trobem en una primera assemblea d’afectats el 12 de gener de 2014. A partir d’aquí, les diferents promocions afectades, decidim constituir-nos com associacions i comencem un camí plegats que ens ha portat a:

  • Consells de districte i assemblees de barri de tots els districtes afectats.
  • Reunions amb representants dels partits polítics dels districtes.
  • Reunions amb Consell Comarcal del Barcelonès; Agencia Catalana de l’Habitatge; Síndic de Greuges de Catalunya i Síndica de Greuges de Barcelona.
  • Reunions amb Colon Viviendas.
  • Entrevistes amb mitjans de comunicació.

Desprès d’haver fet aquest circuit vàries vegades, hem trobat poques respostes clares, per tant el camí ara ens porta a mobilitzacions i accions d’afectats i de la ciutadania.

LES NOSTRES REIVINDICACIONS

1. DENUNCIEM

  • LA PROGRESSIVA PRIVATITZACIÓ DEL PARC PÚBLIC D’HABITATGE A LA CIUTAT DE BARCELONA

Prou especulació amb l’habitatge públic. En una ciutat on els desnonaments són diaris, demanem que es revoqui la venda a un fons especulador. Defensem l’accés a l’habitatge públic i de lloguer dels ciutadans de Barcelona.

  • VOLEM QUE EL CONTRACTE DE TRASPÀS DE L’ÚS DE SUPERFÍCIE ENTRE LA FUNDACIÓ PISOS DE LLOGUER I COLON VIVIENDAS SIGUI PÚBLIC

Hem demanat a l’Ajuntament a través dels districtes; del Consell Comarcal del Barcelonès; de l’Agència Catalana de l’Habitatge i del Síndic de Greuges, de veure aquest contracte i que aquest document ha de ser públic. Encara no ens han facilitat aquest document. Això ens fa sospitar de possibles irregularitats en el procés.

  • VOLEM QUE L’ADMINISTRACIÓ ADQUIREIXI EL COMPROMÍS DE GARANTIR LA FUNCIÓ SOCIAL D’AQUESTS HABITATGES

S’han venut els drets de superfície durant 75 anys, només queda garantida la funció social durant 25, a comptar des de la data de qualificació de l’habitatge, en algunes promocions ja han passat 12 anys, per tant hi ha un alt marge per especular amb els béns dels ciutadans. Cap dels organismes implicats ens ha deixat clar què passarà amb els habitatges un cop passin aquests 25 anys.

  • IRREGULARITATS A L’ACCÉS DE L’HABITATGE

Demanem que l’accés a l’habitatge públic sigui supervisat per l’administració, que es segueixi l’ordre de la llista del registre de sol•licitants d’accés a l’habitatge per garantir la transparència a l’hora d’accedir a un habitatge públic.

2. RECLAMEM

  • QUE ES MANTINGUIN LES CONDICIONS D’HABITATGE PÚBLIC I DE LLOGUER ALS ACTUALS LLOGATERS I QUE ELS NOUS LLOGATERS GAUDEIXIN DE LES MATEIXES CONDICIONS. JA HI HA VEÏNS QUE HAN HAGUT DE MARXAR EN NO PODER ASSUMIR LES NOVES CONDICIONS.

• Fins ara els llogaters, al caducar els contractes, es revisaven els requisits econòmics dels adjucataris i si complien amb la normativa vigent es feia una renovació del contracte. A l’actualitat no es fan renovacions dels contractes, es fan nous, això suposa una despesa econòmica afegida ja que s’ha d’actualitzar l’aval, unes 6 mensualitats, i la fiança amb un preavís d’un mes d’antelació.
• S’incrementen els costos de quotes de manteniment de l’edifici, amb nombroses irregularitats en aquest manteniment. Demanem poder veure amb detall a on van aquestes quotes.
• S’obliga a tenir una assegurança del contingut de la llar per poder fer una nova contractació, quan, segons la normativa vigent, no és obligatori.
• Es vinculen les places de pàrquing als contractes de lloguer dels pisos i, en molts casos, s’obliga a que s’agafi el pàrquing per poder fer un nou contracte. Fins ara no era obligatori llogar-lo. D’altra banda el seu preu és més alt que al mercat lliure.
• El veïnat que fa un contracte nou s’apunta a la llista de sol•licitants d’accés de l’habitatge el mateix dia que signa el contracte. Demanem que es continuï fent per ordre de llista per garantir la transparència en l’accés.

ENS DIRIGIM ALS NOSTRES CONCIUTADANS

Els veïns i veïnes de les promocions afectades, la FAVB i la Associació 500X20 lluitem per la defensa de l’habitatge públic. Els veïns som conscients de la funció social que compleixen aquests edificis, no lluitem únicament pel benefici propi, estem defensant el que és comú i construït amb diners de tots, demanem el que és just pel veïnat i per la ciutat, estarem on hàgim d’estar per defensar l’habitatge públic de la nostra ciutat i denunciarem la progressiva privatització de l’habitatge, no només en les nostres promocions, per això demanem també el suport de tots els nostres veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona i de les entitats.




Alokabide- Anulado un desahucio de alquiler social por renta abusiva

La otrora admirada Sociedad Vasca de Vivienda Pública sufre las mismas problemáticas que aquejan al pequeño parque de vivienda pública del Estado español.

En el año 2013, Alokabide, realizó unos 75 desahucios en el parque de vivienda que gestiona, un total de + de 3000 viviendas. Igualmente, el servicio Bizigune, que gestiona 5193 viviendas de particulares, se produjeron 38 desahucios, principalmente por impagos de alquiler.

La sentencia, contra el desahucio, pone de manifiesto una gestión tendente al lucro en lo que debería ser un derecho.

La Audiencia Provincial de Álava acaba de sentar un precedente que podrán utilizar a su favor los beneficiarios de alquileres sociales en riesgo de desahucio por el impago de su alquiler. A través de un fallo difundido ayer, de 24 de junio, la Audiencia anula el desahucio de un inquilino basándose en que la sociedad pública gestora (Alokabide) no revisó anualmente el precio del alquiler, a pesar de que las condiciones económicas del afectado habían empeorado y de que, por tanto, le correspondía pagar una renta menor.

El fallo, del que es ponente el magistrado Madaria Azcoitia, estima el recurso presentado por el afectado y revoca la sentencia procedente del Juzgado de Primera Instancia de Vitoria-Gasteiz. En aquel fallo se estimó la demanda de desahucio por falta de pago presentada por la entidad gestora, al considerar que el demandado no probó el pago de la renta o las circunstancias de la procedencia de la enervación (únicas causas que pueden alegarse en este tipo de proceso).

En su recurso, el afectado se basa en el Real Decreto 39/2008, sobre régimen jurídico de viviendas de protección pública y medidas financieras en materia de vivienda y suelo -aplicable en el País Vasco-, así como en la Orden de 3 de noviembre de 2010, del Consejero de Vivienda, sobre precios máximos. También en los criterios manifestados públicamente en sede del Parlamento Vasco, en las que se ha venido asegurando que el límite de renta de alquiler es del 30 por ciento de los ingresos.

Así, el afectado asegura que durante 2012 abonó 1.340 euros de más, y en 2013 la renta se calculó inadecuadamente, sin atender a las solicitudes de revisión de la renta, que debían ser anuales. De hecho, el contrato por el que se renovó, transcurridos cinco años, su alquiler social, dejó de incluir la cláusula de revisión anual que sí aparecía en la primera versión.


La sentencia de la Audiencia Provincial de Álava

  • AP – Alava, Sección 1, nº 150/2014, de 13/06/2014, Rec 157/2014.
  • Autos de Juicio verbal desahucio 1586/2013 sobre el que se falla en segunda instancia
  • Recurrente: Francisco Procurador: JORGE F. VENEGAS GARCIA Abogado: JOSU SAMANIEGO RUIZ DE INFANTE
  • Recurrido: ALOKABIDE S.A. Procurador: JESUS MARTIN ARRIETA VIERNA Abogado: ANDONI ECHEVARRIA ARABAOLAZA

Las noticias tal las vimos:

El EconomistaEl País

 




La carrera de obstaculos para obtener un piso de emergencia social antes del desahucio.

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona publica unos requisitos muy duros

Poco a repartir: Hoy la Borsa d’Habitatge de Lloguer de BCN sólo tiene 7 pisos.

Se trata de ocultar a la opinión pública los casos más lacerantes de la Banca e inmobiliarias.

Enfrentamiento_mossos_vecinos_desahucio_Barcelona

Nadie controla los atropellos de los oligarcas del ladrillo y las finanzas…

¡pero se mira con lupa “al pobre”!

No se trata de la garantía del derecho a la vivienda digna que es un articulo decorativo de la Constitución española. Si tienes poco a repartir lo normal es que excluyas con criterios arbitrarios y eso es precisamente lo que ha decidido el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Por lo tanto, los criterios no garantizan el derecho a la vivienda de cualquier ciudadano sino evitar escenas turbadoras de familias en la calle y actuaciones policiales desproporcionadas. Esto es lo que hay.

Y lo que hay es que el Ayuntamiento se ha quedado sin pisos sociales. Las denuncias sobre la enorme cantidad de pisos públicos vacíos  de los movimientos sociales y entidades como la nuestra, pero sobre todo, la larga y dura crisis que vivimos ha llenado el minúsculo parque de vivienda pública y social de Barcelona. La Borsa d’habitatge del Consorci de Barcelona ofrece ya sólo 7 pisos y el Patronat Municipal de l’Habitatge y la Agència Catalana de l’Habitatge agotan los últimos cartuchos.

La Mesa de Emergencias que concede los pisos ha sido criticada por la Síndica de Greuges de Barcelona porque ha concedido una media de 140 pisos/año cuando los desahucios se cuentan a miles. La espera para entrar a pisos de emergencia “ya concedidos” se alarga un mínimo de 3 o 4 meses desde el desahucio. Mientras las familias pasan sus días alojados en los apartamentos temporales de Navas o en pensiones repartidas por toda la ciudad.

Esa es la realidad simple y llana… del Reglament per a l’adjudicació d’habitatges d’emergència social i creació d’un fitxer de dades personals.

¿Qué entienden por emergencia social? la pérdida de la vivienda habitual a causa de los impagos hipotecarios o de alquiler sobrevenidos por la crisis. El proceso sólo se inicia cuando el hogar tiene ya una orden de desalojo del Banco, de la inmobiliaria, del API o del casero. Se entiende entonces que las familias pasan una terrible angustia entre la sentencia judicial en la que pierden la vivienda y la concesión si se da de un piso de emergencia. Los hogares con menores aún les tienen cierta consideración por la hipócrita protección de los menores de la Administración.

Pero los casos de parejas, jóvenes o soltería quedan prácticamente excluidos. Pero hoy día son miles los excluidos,  después de 7 años de crisis, porque muchos hogares ya han perdido la vivienda y nunca entraron en el tutelaje de la Administración. Viven en habitaciones, en casas de familiares o sencillamente ocupando una vivienda.

Las personas con desahucio pendiente deberán cumplir muchos requisitos.

  1. tener sentencia de desahucio a causa de impagos de alquiler o hipoteca en los que el primer recibo impagado es antes de 6 meses de la entrada en la vivienda (para evitar espabilados). Por pérdida del piso porque el banco no hace alquiler social después de la dación en pago. Por pisos en malas condiciones higiénicas o estructurales donde vivan menores, por familiares con enfermedad muy grave o incapacidad, siempre que ocurra después de entrar en el piso. Aún así la mayoría de desahucios con los requisitos no son atendidos por “falta de tutelaje efectivo” de la Administración. Vamos que ni las Oficinas de Vivienda ni los Servicios Sociales se quieren enterar que un hogar se queda en la calle. Quedan excluidos los hogares:
    • que ocupan pisos
    • que viven en habitaciones.
    • que viven en casas de familiares
    • de jóvenes parejas que necesitan independencia económica pero no tienen suficientes ingresos.
    • con impagos pero que sus rentas de la unidad de convivencia superan el 30% del pago del alquiler o hipoteca. Si uno cobra 1000€ pero no paga 290 de cuota queda excluido.
    • impagos de cuota de vivienda en los que el primer recibo impagado es antes de 6 meses de la entrada en la vivienda (para evitar espabilados).
    • que hayan rechazado un piso de protección en los últimos dos años.
    • que no dispongan de unos ingresos mínimos superiores 0,4 veces el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM= 532 €/mes), o sea 213€ y unos ingresos máximos de 532€/1 persona y 1065€/ una unidad de convivencia.
  2. quedarse sin vivienda porque después de la dación, la entidad financiera o inmobiliaria no accede a hacer un contrato de alquiler social. Fíjense que son de emergencia hogares que tenían una hipoteca impagada pero no en cambio una unidad familiar que vive con 426€ en una habitación de 300€/mes.
  3. unidades de convivencia en que viven menores en condiciones de poca salubridad y inseguridad.
  4. unidades de convivencia con miembros con graves problemas de salud agravados por las condiciones higiénicas de la vivienda y que no  se pueden resolver técnicamente. Hay que demostrar que se alquilo el piso antes de los problemas de salud.
  5. unidades de convivencia con miembros con graves problemas de movilidad siempre que el hecho haya sucedido después de la firma del contrato.
  6. unidades de convivencia que viven con menores en edificios en condiciones graves estructurales siempre que hayan firmado el contrato antes de conocerse estas y que no se puedan resolver técnicamente.

Ya nos gustaría que se lo hicieran firmar a los banqueros!!!

Las personas con desahucio pendiente deberán firmar “un contrato social “.

La carrera de obstáculos continua porque una vez superados los escollos de los requisitos se deben presentar un montón de documentos y la novedad es que se debe firmar un “contrato social“. Las Oficinas de Vivienda se comprometen a pagar la diferencia si la cuota supera el 30% de la renta familiar y te exigen la revisión continuada de la situación monetaria de la familia. pero llama la atención las condiciones y compromisos que se exigen: “fomentar su integración en la comunidad”, “seguimiento de las condiciones contractuales”, “seguimiento de los Servicios Sociales de las obligaciones contractuales” ” y propuestas de sanción por incumplimientos o poca colaboración de la familia”.

En realidad se esta sugiriendo que las familias que acceden a los pisos de emergencia son problemáticas en si mismas. Por ello, exigen un código de buena conducta, un contrato social… en definitiva métodos de control social muy al estilo de las últimas técnicas neoliberales del miedo del Gran Hermano. A nadie le piden un código de buena conducta cuando crea una empresa o compra un piso. Ya existen leyes para castigar las actitudes incívicas. No hace falta adelantar que se van a incumplir. Finalmente el artículo 10 permite dos cosas:

  • desestimar la concesión del piso de emergencia si no se ha demostrado fehacientemente su necesidad a pesar de cumplir todos los requisitos.
  • aún teniendo concedido un piso, en el caso de que en tres meses no se hubiera podido entregar, la unidad familiar perderá el derecho adquirido.

Cómo decía una familia de nuestra Asociación 500×20:

“…hay que montar un pollo y salir en la prensa para asegurarse el derecho a una vivienda digna…”




dissabte 26-12h- Concentració recolzament familia amenaçada desnonament x Ajuntament BCN

El pare ha mort aquest dijous a l’Hospital de la Vall d’Hebron

Més que mai exigim el dret a l’habitatge de la mare i el fill menor.

El Patronat (PMHB) ha exigit a la família que abandoni el pis ocupat

Mayte Fandos, tinent alcalde de BCN, s’ha compromès a buscar una solució en una reunió amb la nostra Asc. 500×20.

edificis del titanic

CONCENTRACIÓ SUPORT A LA FAMILIA

DISSABTE 26 JULIOL 12h

psg. Santa Coloma 55 edifici H

Convoca: la familia, As. veïnat del Titanic, Avv’s Sant Andreu, Asc. 500×20 i els partits de l’oposició (Icv-EUiA, ERC, PSC, CUP)

…. amb el suport de la FAVB

cita prèvia: 11’30 hores metro Torres i Bages

…..

Aquest mati davant Antoni Sorolla, delegat Habitage BCN i Angel Miret, Gerent de l’àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esports, la tinent d’alcalde Maite FANDOS ha assegurat al membres de la nostra Associació que no hauria desnonament de la família, donada la seva precària situació. A la tarda mentre celebràvem l’assemblea de famílies de 500×20 hem sabut la mort de Jordi, el pare, després que un càncer terminal ha acabat en la seva vida.

La família, en atur feia temps, mai va rebre cap ajut dels Serveis Socials ni tant sols punts per poder anar al Banc d’Aliments. En la seva precària situació i després d’un desnonament per manca impagament del lloguer, van decidir ocupar un pis al Titanic (268 habitatges propietat del PMHB). En aquells moments hi havia més de 40 habitatges buits.

Amb el pare malalt terminal, sense ajuts ni cures pal · liatives per suportar el dolor intens, la família va decidir ocupar un pis. Un cas més dels milers d’injustícies que viu aquest país que nega el dret a l’habitatge i retalla en sanitat i qualitat de vida pels seus ciutadans. A la primera assemblea de 500×20 que van venir van rebre el suport i la solidaritat de tothom fins avui lluitant pels seus drets. Eli, la mare, ens ha ajudat a aturar desenes de desnonaments.

Especialment l’Associació del Veïnat del Titanic (Vores del Cinturó) ha estat en primera línia de foc per ajudar la família. Per contra la Regidoria de Sant Andreu mai ha donat una sola paraula de suport per una família treballadora que estava patint un dels pitjors tràngols. Raimond BLASI, Alcalde de Districte, ha estat insensible i ha negat cap ajuda a una família que ocupa pisos de propietat municipal.

EN RECORD DEL JORDI

PERQUÈ MAI MÉS HI HAGI TANTA INJUSTÍCIA

PROU DE DESNONAMENTS

T’ESPEREM !!!

 

 




Les pancartes dels edificis de joves privatitzats ja no hi són…però tornaran!

Ni trencades ens treuran els nostres drets!

El passat dia 25, a les 19 hores, quatre promocions de pisos de protecció oficial vam penjar pancartes a les façanes per protestar per la privatització de la gestió dels pisos, que ha estat venuda a Colón Viviendas.

Les pancartes ja no hi són. Us preguntareu què els hi ha passat. Us farem un petit resum.

El dia 26, la pancarta de La Sagrera es va trencar. El més probable és que es trenqués per la força del vent.

Les pancartes d’Urrútia i de Rio de Janeiro, tampoc van arribar al dia 27. La forma en què van aparèixer trencades fa pensar que algú va tallar-les intencionadament. El mateix va passar amb la pancarta del carrer Benavent, tot i que va resistir fins el divendres 27. El que ha passat a Urrútia, Rio de Janeiro i Benavent fa pensar que, si la pancarta de la promoció del carrer de la Sagrera hagués aguantat, hauria estat sabotejada, com tota la resta. No sabem qui ho va fer, ni per què, però això és inqüestionable.

URRUTIA
Pancarta estripada al Passeig d’Urrútia

El primer impuls va ser indignar-nos. Després de mesos de lluita, menystinguts per les administracions i la majoria dels partits polítics que ens han fet, literalment, perdre el temps, vam decidir deixar-nos de protocols i prendre la iniciativa.

Volíem que els barris, més enllà de les diferents associacions de veïns dels barris afectats, de la FAVB i de 500×20, del Síndic de Greuges i de la Síndica de Barcelona, sabessin què estava passant amb l’habitatge públic. I ho hem aconseguit! Perquè durant unes hores o uns dies, qualsevol vianant que passés pel davant dels edificis afectats, en aixecar el cap, va veure que alguna cosa no rutllava al seu barri. Alguns van preguntar-nos: “Què us passa?”. Alguna d’aquestes persones, quan va veure que la pancarta del seu barri ja no hi era, també ens va preguntar: “Què ha passat?”

Comprovar l’interès despertat per les pancartes ens va ajudar a refer-nos. Després d’una estona de llepar-nos les ferides, ens vam aixecar i vam començar a pensar quin serà el nostre següent pas.

Trobarem altres vies d’explicar el que està passant. Farem arribar a cada racó de Barcelona les preguntes que ens fem. Explicarem que ja ens han intentat silenciar un cop. Que els molesta que demanem explicacions de com es gestiona el patrimoni de tots.

Aquesta crisi, que encara continua, ha estat molt dura per a la majoria de la població. Però també ha tingut una part bona: la gent s’ha conscienciat que ha de defensar els seus drets perquè no li prenguin de les mans, i s’està organitzant. I un habitatge públic i de lloguer assequible és un dret que tenim i que està en perill. I la gent ho ha de saber!

Perquè el dia que marxin els actuals inquilins, han de poder venir uns altres després, mantenint les condicions dels anteriors i han de ser seleccionats de forma transparent per evitar greuges. I això no està garantit. A més, els ingressos dels lloguers no han d’anar a parar al compte de resultats d’un fons d’inversió que ha comprat patrimoni públic construït amb els impostos de tothom i venut en el moment que més devaluat estava i, per tant, tirat de preu.

A l’habitatge públic també s’han socialitzat les pèrdues i privatitzat els beneficis.

I, quanta més gent n’estigui al corrent, més difícil els hi serà continuar fent-ho.

Ens ajudeu a difondre-ho?




PRIMERA ACCIÓ DEL VEÏNAT DELS EDIFICIS PRIVATITZATS DE LLOGUER SOCIAL PER JOVES.

jornada contra privatització habitatges jovesEls veïns i veïnes de les 4 promocions que ha venut l’Ajuntament de Barcelona al fons voltor Colón Viviendas comencem les mobilitzacions.

DEFENSEM L’HABITATGE PÚBLIC – PROU ESPECULACIÓ

dia 25 de juny a les 19:00h

penjarem simultàniament pancartes als quatre edificis

Vine a donar suport demà a les portes dels edificis.

Les Corts
• Benavent 51
Nou Barris:
• Pg Urrutia 13-37
• Rio de Janeiro 11
San Andreu
• Gran de la Sagrera 77-79

Demanem el suport dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, defensem el comú, defensem el que és públic, denunciem la progressiva privatització del parc públic d’habitatge a la ciutat de Barcelona.

VINE- DÓNA SUPORT -DIFON A LES XARXES -EXPLICA-HO

amb el suport de la FAVB, Associació 500×20 i Nou Barris Cabrejada

Més informació a: http://habitatgepublic.prouespeculacio.org/




AJ9B_+500×20 – Xerrada desnonaments i la dificultat accés a l’ habitatge dels joves

XERRADA + DEBAT +PICA PICA

demà dimecres 18 a les 19:00h

Masia de la Guineueta

AJ9B_‎Xerrada-desnonaments càrrec de 500 x 20 i dificultat acces habitatge




dim 4, 19h- desbanka: Taula Rodona: ESTAFES BANCÀRIES I RESISTÈNCIES

DATA: DIMECRES  4 de junY, 19:00 – 21:00
LLOC: Pati Llimona, Carrer del Regomir, 3 Barcelona, España (mapa)
Descripció:Taula rodona amb Andreu Misse, La PAH, Associació 500×20 i afectats per les preferents. Jornades “La Banca o la Vida” organitzades per ATTAC Acordem i la Campanya Banca Pública, Ètica i Social
Intervenen: Ariadna (Alternativas Económicas), Lucia Martin y Carlos Macias  (PAH), SalvaTORRES (As. 500X20) y Juan Carlos (EstafatsXlabanca)
Cartell-LaBanca_o_laVida



dijous 6 març! batucada i cassolada contra els desnonaments a Nou Barris

caçolada contra els desnonaments

DRET A L’HABITATGE PER A TOTHOM

¡centenars de llars tenim el mateix problema!

AFEGEIX-TE!!

Rachida emocionada abrazo a una solidaria después de parar su desalojo en Roquetes
Rachida emocionada abrazo a una solidaria después de parar su desalojo en Roquetes

La recent sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg exigeix ​​als nostres governants que no poden fer fora ningú de casa sense una alternativa.

Però la Regidora i l’Oficina d’Habitatge donen habitatge a compte-gota quan no fa cas o mira cap a l’altre costat. Exigim lloguer públic i assequible per a tots! I multes als pisos buits de Bancs i immobiliàries!

CADA DIJOUS 10’30-13 HORES

DAVANT OFICINA HABITATGE DE NOU BARRIS

a la seu de l’Ajuntament

amb el suport de: Associació Veïnes i Veïns, Associació 500×20, Assemblea Aturats, 15-M i Nou Barris Cabrejada.





dimecres 22 gener – 19h -assemblea edificis privatitzats x Regesa

2ª ASSEMBLEA LLOGATERS/ES

EDIFICIS PRIVATITZATS x REGESA A COLON INMOBILIARIA

DIMECRES 22 DE GENER 2014, 19 hores

edificis privatitzats x regesa-BCN_llarga Centre Cívic Can Basté Pg. Fabra i Puig 274 – LOCALITZACIO

Metro: L5 Virrei Amat/ Bus: 11,31,32,47,50,51, 71,82

Després de realitzar la 1ª assemblea dels edificis, continuen preparar peticions conjuntes a les administracions responsables de la privatització i sobre les condicions dels lloguers i edificis als nous propietaris. A la primera assemblea es va decidir diverses coses.

Un possible ordre del dia seria:

    • constitució de Junta de veïns amb estatuts. (penjarem uns estatuts bàsics per a tothom)

    • Anàlisi de nous contractes (tenim un de c/Benavent). Acompanyament entitats implicades. ¿contractes de lloguer i parking?

    • Intentar conèixer si el valor de les despesses d’escala es correspon amb el que es cobra

    • Regesa, Fundació pisos de lloguer i Oficines Habitatge. Legalitat de la privatització? Preparar propera reunió i que volem aconseguir d’ella.

    • El tema de la comunicació pública, xarxes socials, Internet, Facebook…

    • Assistència als Consell i Audiències de Districte i barri

Us esperem!!

Amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Can Peguera, Porta, Sagrera, Les Corts, Nou Barris Cabrejada i Associació 500×20.




els llogaters dels edificis privatitzats de REGESA fan la primera assemblea

L’assemblea va ser convocada per la nostra Asociació 500×20, les entitats veïnals dels barris afectats i els nuclis de llogaters  que s’estan organitzant a cada edifici. La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona va aixoplogar aquest inici de defensa dels drets dels llogaters. Van assistir mig centenar de persones al Centre Cívic Can Basté de Nou Barris al costat de Virrei Amat al districte de Nou Barris.

ES PREPAREN PER DEFENSAR-SE DAVANT LA INMOBILIÀRIA COLÓN de MADRID

LES ENTITATS SOCIALS VOLEN DEMANAR RESPONSABILITATS A L’ENS PÚBLIC REGESA

asamblea dels 4 edificis privatitzats x regesa a BCN

A l’inici es va fer una explicació de com es va descobrir la venda dels edificis públics i els representants de les entitats convocants van fer una defensa del parc públic d’habitatges de Barcelona contra la venda i privatització d’aquestes petites conquestes a cada barri. També les entitats veïnals es van manifestar contundents per la modificació del caràcter de equipaments dotacionals que eren els edificis de joves “10HJ” i la modificació barroera que han fet les Administracions de la normativa per vendre’s aquests edificis a la iniciativa privada.

ELS NEGOCIS DE LA IMMOBILIÀRIA COLON PERMESOS PER L’ADMINISTRACIÓ

L’assistència d’un treballador adscrit a la immobiliària Colón i les preguntes dels llogaters van permetre desentrellar el que significarà a partir d’ara la seva relació amb una empresa privada:

  • La intenció de Colón Immobiliària és no actualitzar contractes i passarà a fer-ne de nous amb totes les condicions renovades a tots els llogaters antics:
    • els contractes seran de 3 anys.
    • actualitzacions amb l’index del IPC d’aquests lloguers en règim protegit, de la fiança (1 mes) i dels dipòsits bancaris (sobre 1700€).
    • es podran exigir el lloguer de parking encara que no tinguis cotxe.
    • s’assegura que s’afrontaran els arranjaments de les instal·lacions deficients però es podrà repercutir sobre el rebut de lloguer.
    • es repercutirà l’IBI
    • hi haurà penalització per abandonar el pis, com a mínim d’un mes per any.
    • Va quedar en l’aire com seran les prorrogues acabats aquests 3 anys (l’empresa no té cap obligació de fer renovacions). Només cal assabentar un mes abans al llogaters que s’ha d’anar
  • Per tant el negoci de la immobiliària no vindrà per la quota bàsica regulada (només 25 anys) sinó pel cúmul de complements que la llei d’arrendaments urbans permet carregar. Per tant, Colon Immobiliària en cadascun dels conceptes legals s’agafarà al que més li convingui al seu negoci de les vigents lleis pels llogaters.
  • L’altra negoci de la immobiliària serà que ja ha obtingut una plusvàlua del 40% del valor dels edificis només perquè es van vendre a vaig cost i sense competència. Azora, la matriu de Colón Vivienda, amortitzarà la inversió en poc més de 10 anys.
  • Algun periodista indicava que els edificis ja privatitzats al 2010 per Consell Comarcal del Barcelonés, controlat pel PSC, els veïns es queixen dels conceptes i complements afegits al rebut que l’encareixen el 100%.
  • La nostra Associació 500×20 va indicar que la propietat feia una lectura de les lleis molt sesgada a favor seu: la llei diu que el mínim dels contractes són de 3 anys però no parla de màxim. la llei no diu que sigui obligatori repercutir l’IBI.
  • Els contractes de lloguer que podrà fer Colon Immobiliària seran desequilibrats a favor seu, doncs els llogaters només poden adherir-se al contracte o deixar-ho córrer i a més amb penalització.
  • La Administració es vol rentar les mans doncs és un contracte privat entre les parts. La Generalitat només regula el preu del lloguer protegit per m2. Les Oficines d’Habitatge no poden fer res. La Síndica de Greuges tampoc. Els llogaters passen de tutelats per una Administració pública a una empresa amb afany de lucre… i precisament en l’habitatge, mare de totes les bombolles i corrupcions en aquest país.
  • Els anuncis apareguts els darrers dies en portals immobiliaris oferien aquests pisos protegits, es salten tota la normativa legal doncs es obligatori està inscrit al registre únic d’habitatge. però com tots sabem qui o vigilarà i qui posa la mà al foc que no es canviarà la normativa per qualsevol administració en benefici del lobby i fons inmobiliari Azora.
  • Tots edificis deixaran de tenir la consideració de protegits al cap de 25 anys de construits. Alguns els queden ja menys de 20 anys.
  • Molts veïns es queixen que hi ha molts pisos buits en els edificis i que les portes tenen planxes de ferro.

asamblea dels 4 edificis privatitzats per Regesa a BCN

Els llogaters s’organitzen amb les entitats socials que donen suport.

El veïnat dels blocs afectats ja venien de fer reunions i s’estan organitzant per fer demandes conjuntes. També s’ha demanat que tots els llogaters afectats per noves contractacions siguin acompanyats amb suport social i jurídic. Les primeres són a finals de mes a l’edifici de Urrutia.

A l’assemblea va ser acompanyada per veïnat afectat dels edificis del Titanic de Sant andreu que van venir a donar suport i així com les entitats veïnals dels barris de Can Pegquera, les Corts, Sagrera i de Porta.

Els acords van ser:

  • Es farà la propera assemblea de seguiment el dimecres 22. EL lloc està per confirmar però possiblement seria Can Baste com en aquest primer cas.
  • Demanar una reunió des de la FAVB a Regesa (ja està demanada) i al Consell Comarcal del Barcelonés.
  • La nostra Asosociació creu tambe que hauria de denunciar-se tot això a la Sindica de Greuges de Barcelona perquè sigui investigat per la seva institució.

Informació relacionada

ILEGAL! Regesa y Barcelona ya estan adjudicando los pisos de jóvenes sin sorteo

Los 298 pisos para jóvenes de Regesa en Barcelona podrían ser revendidos.

Barcelona oculta la venta de 4 edificios de vivienda pública de alquiler a Azora Inmobiliaria

Precarios: de la esclavitud de la hipoteca a la dictadura del alquiler.




Catalunya: privatitzar l’habitatge públic, fam avui i demà encara pitjor.

L’alcaldessa madrilenya, Ana Botella, va iniciar la carrera a la qual el Govern català també s’ha apuntat.

Volen vendre les més de 14.000 habitatges de lloguer públic de Catalunya.

santi vila_ana botella

Santi Vila: “Venen per fer més habitatge social”.

Així de categòric es mostrava el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. La venda del miserable fons d’habitatge públic de lloguer repartit entre diferents ciutats de Catalunya busca en va generar fons per pagar deutes. Són 14.000 habitatges sobre un total de 3.863.381 construïdes en aquesta comunitat. Són només el 0’4% i encara així serà un negoci o això els sembla.

Ningú entén la raó per la qual a Catalunya amb més de mig milió d’habitatges buits es necessita construir més. Això és el que es dedueix de les paraules del conseller que diu que amb els diners generats per la venda a fons voltor, d’un patrimoni pagat per tots, es generarà diners que permetrà “més polítiques d’habitatge”. Però la realitat és que el conseller d’Economia, Mas Colell, està revisant qualsevol actiu que sigui vendible per quadrar uns comptes del 2014 escrutades per Brussel · les i per Madrid. Aquests diners només servirà per pagar deutes i més deutes: es fam avui i demà encara pitjor.
el deute acumulat de l’Incasol és de més de 700 millones de euros i Adigsa (Agència Catalana de l’Habitatge) té deutes per més de 70 millones.

…. continua llegint