Apisonadora constitucional PP+C’s+PSOE-psc contra el artículo 47 del derecho a la vivienda

Recientes leyes y recursos hunden cualquier esperanza de los precarios con el artículo 47

En un ejercicio de aplastamiento, en las últimas semanas, los partidos PP, Ciudadanos, UPN y PSOE han agravado de las leyes y ordenamientos, y mediante recursos han anulado leyes autonómicas de algunas comunidades que mejoraban el tratamiento de la precariedad de la vivienda de muchos hogares humildes.

En resumen son:

  • A iniciativa de Ciudadanos con apoyo de PP+UPN se agrava la LEC (Ley de Enjuiciamiento Civil), el  Código Penal y la Ley de Seguridad Ciudadana- Ley Mordaza contra las ocupaciones de viviendas en general, llamadas delito de usurpación. Se incluyen en el ámbito del juicio rápido y se endurecen las penas previstas y garantizan el cumplimiento íntegro del castigo. C’s y PP aprueban en el Congreso que las ocupaciones de inmuebles se resuelvan en juicios rápidos.
  • PP y Psoe se alían para tumbar una propuesta de Unidos -Podemos sobre pisos sociales de la Sareb. Aunque se preveía el apoyo de los socialistas a esta iniciativa de Podemos y confluencias en un asunto tan relevante como la vivienda y la gestión de los miles de pisos vacíos en el país, la realidad ha sido otra. PSOE se ha aliado con PP para aguar la propuesta y dejar en la práctica a discreción del PP el uso de los pisos de la SAREB para vivienda social. Se proponía obligar a la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb), el llamado ‘banco malo’, a ceder su parque inmobiliario al Fondo Social de Viviendas y promover un “registro de viviendas vacías y desocupadas” que actualmente son propiedad de los bancos. Todo ha sido en vano, en el Parlamento español ha funcionado la apisonadora para evitar problemas a la banca.
  • El Tribunal Constitucional del Reino de España ha tumbado leyes autonómicas que pretendían poner un poco de justicia, sólo un poco, en el asunto de la protección de los hogares en riesgo de exclusión residencial. El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite y, consecuentemente, ha suspendido cautelarmente la Llei del derecho a la Vivienda para personas en riesgo de exclusión social del Parlament de Catalunya para evitar desahucios, ayudar a hogares endeudados y ampliar el parque público de vivienda. Igualmente ha suspendido la Ley de las Cortes de Aragón que obligaba a los bancos a ceder sus pisos vacíos. El PP tumba des del Tribunal Constitucional les lleis catalana i aragonesa contra els desnonaments.

….




conclusions i estratègies de la xerrada contra la llei mordassa

Majoria de multes econòmiques per reprimir els pobres.

Entre 100 i 600.000 € per evitar un desnonament.

2015-02-18_xerrada_llei_mordassa

L’onze de desembre del 2014 es va aprovar al congrés el dictamen del Projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa, que es va aprovar el 25 de novembre a la comissió d’Interior. El text s’ha de debatre encara al senat i tornarà al congrés només en el cas que la cambra alta hi introdueixi alguna modificació. Si tot segueix el seu procediment la llei es farà efectiva un mes després de que es publiqui al BOE. L’objectiu clar d’aquesta llei és criminalitzar els moviments socials i la protesta política al carrer.

Davant d’aquesta situació a 500×20 hem cregut oportú començar a informar-nos; organitzar-nos i actuar per fer front comú a la repressió institucional. En aquest sentit el dia 18 de febrer vam organitzar una xerrada sota el títol “Els moviments socials versus la Llei Mordassa” a càrrec de l’advocat José Ángel Gallegos al Centre Comunitari Porta-Soller i moderada pel company Antoni Tallada.

A la xerrada vam convidar, via xarxes socials, a totes les entitats, moviments i ciutadans interessats a participar, compartir estratègies i reflexionar en col·lectiu. Com va dir el nostre ponent “la desinformació és un arma en tota guerra” i “la llei mordassa és un arma del capitalisme contra el pobre”.

La xerrada i posterior debat es va centrar en aquells articles de la llei que fan referència a les pràctiques i accions de protesta habitual que s’utilitzen en el moment d’aturar desnonaments:

Faltar al respecte dels agents; ocupar qualsevol immoble aliè i contra la voluntat del propietari, no portar el DNI al damunt i no haver-ne denunciat la pèrdua o robatori; desobeir o resistir-se a l’autoritat; negar-se a dissoldre una reunió o manifestació; entrar en infraestructures o instal·lacions de serveis bàsics per a la comunitat; intentar impedir a una autoritat o treballador públic l’exercici de les seves funcions i el compliment o l’execució d’acords o resolucions administratives o judicials (…)

Com va comentar José Ángel Gallegos la majoria d’articles d’aquesta llei preveuen sancions administratives, és a dir multes econòmiques, de 100-600.000 euros. Quan ens toquen la butxaca és més fàcil aturar-nos, vivim temps precaris, i també les sancions econòmiques són càstigs més acceptats per la societat i els organismes internacionals que aquelles sancions que tenen com a resultat penes de presó.

Conclusions en el debat

Algunes de les conclusions del debat foren:

  • No tenim por i seguirem lluitant al carrer per la justícia social.

  • Més que mai ara els moviments socials, veïnals i els ciutadans en general hem de compartir experiències, reflexions i sumar forces per lluitar pels drets socials.

  • No hem de permetre que s’arribi a aprovar aquesta llei repressora; ens hem de mobilitzar, organitzar-nos i fer accions massives en aquest sentit, però també hem de preparar-nos; informar-nos i ser intel·ligents davant un més que probable nou context.

  • L’empoderament col·lectiu; el suport mutu i la solidaritat continuen essent la nostra millor arma.

  • Cal apel·lar als actors polítics perquè es posicionin davant d’aquest atac, aprofitant l’any electoral, amb mesures concretes per fer-li front en els seus programes, com ara derogacions de lleis repressives, amnisties de sancions il·legítimes i implicacions de suport.

Es van produir moltes idees i reflexions sobre estratègies per eludir les sancions sobre accions concretes i també van sorgir noves formes d’actuar, en cas que la llei s’aprovi. Evidentment no donarem pistes a l’estat en aquest text, continuarem pensant en comú les millors maneres per seguir actuant, perquè lluitar pels drets no és il·legal, i convidem a tots els moviments socials a treballar conjuntament i repensar el nou context.

Per més informació sobre la llei mordassa podeu consultar el següent link:

http://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/documents/proyecto_lopsc_11-07-14.pdf

Com va dir el nostre ponent “per ser activista també hem d’estudiar les lleis

INFORMA’T-DIFON-ACTUA