La Generalitat de Catalunya, que es presenta com acusació, no vol ni parlar de retirar-se
Si aquesta és la independència que volen … NOSALTRES NO LA VOLEM!!
Activistes de la nostra Associació van participar pacíficament en la solidaritat amb Eliseo i Verónica.
Eren els inicis de la solidaritat amb els desnonaments. Aquell no era un desnonament típic d’un hipotecat que ocupaven les cámares de la televisió en aquella època, després del triomf mediàtic del moviment de les PAH.
Era un desnonament de lloguer. No era mediàtic i unes poques entitats com la nostra van demanar anar a ajudar a la familia que injustament era llançada a viure sota un pont. Era i és la viva expressió de la violència de la LAU contra les famílies pobres. A poques setmanes dels fets del Parlament de Catalunya i del desallotjament de la plaça de Catalunya pels Mossos aquest cos policial es trobava molt desacreditat. El Conseller d’Interior , el tristament cèlebre Felip PUIG, va voler donar un escarment.
Un desplegament policial antiavalots sense precedents al pais va sorprendre al dos centenars de solidàries que s’havien reunit davant del número 22 del carrer d’Andrade del barri del Clot. Avui hagués semblat una operació anti-jihadista amb helicòpter i tot. 14 furgonetes d’antiavalots i assalt al castell dels desnonats.
.Varis membres de l’associació 500×20 van ser retinguts i identificats
Manifest encausades del Clot
El 25 de juliol del 2011 vam tornar a patir la impunitat d’aquest injust sistema. Aquell dia, un nombrós grup de veïnes del Clot-Camp de l’Arpa i d’altres zones de la ciutat ens vam concentrar davant la llar de l’Eliseo, la Verónica i els seus tres fills, convocades per la Xarxa de suport mutu, per tractar d’impedir que els fessin fora de casa seva. Un desnonament més, d’entre els centenars que es produeixen diàriament. Una nova demostració de força per part d’aquells que, dia a dia, ens condemnen a patir misèria i precarietat; d’aquells que ens desnonen i ens desallotgen per seguir enriquint-se a costa de la nostra suor.
Com a conseqüència de la brutal operació policial d’aquell dia, algunes persones van resultar ferides, gairebé 40 persones van ser identificades i denunciades pels mossos d’esquadra, i una persona detinguda.
A hores d’ara, hi ha obert un procés judicial contra la Verónica i l’Eliseo. A més de ser expulsats violentament de casa seva, estaments públics com la Fiscalia i la Generalitat (la qual es persona en l’acusació) criminalitzen per defensar una necessitat fonamental, aprofundint encara més si cap, la seva precarietat.
Demanen també fins a 5 anys de presó per a 3 de les solidàries. Ho fan amb una clara pretensió: aïllar-nos en la misèria. Saben que juntes som més fortes. D’aquesta manera, no només es jutjarà la defensa de l’habitatge, sinó que també el suport mutu.
Malgrat haver perdut casa seva i gran part de les seves pertinences, l’Eliseo i la Verónica no han perdut la força i, durant aquests anys han continuat lluitant per aconseguir un pis al barri i reclamar un lloguer no abusiu, comptant amb el suport actiu dels veïns i veïnes del barri, i també d’altres barris i de la resta del territori.
Però sabem que aquest no és un cas aïllat. Recentment hem vist operatius desproporcionats per protegir les propietats privades d’especuladors com Manuel Bravo Solano, amb el banc expropiat, o diferents desnonaments per tot l’estat. No hi ha recursos per dotar de sostre a la població però no escatimen en gastos per protegir la sacrosanta propietat privada.
Cinc anys després segueixen havent-hi desnonaments, els preus dels lloguers han augmentat astronòmicament, al contrari dels nostres sous ( els que en tenen ) que han anat disminuint, el turisme gentrifica els nostres barris…. L’assalt a les institucions d’algunes, ha demostrat que des d’allí no podem canviar el status quo, per molt bones intencions que tinguem, perquè tot això ho fan senzillament perquè poden. Fins que les oprimides no teixim xarxes de solidaritat i suport mutu des dels carrers per impedir els seus abusos de poder seguiran ofegant-nos tant com vulguin.
Des dels barris seguim dient que la nostra justícia no entén que existeixin habitatges buits al mateix temps que les nostres veïnes són desnonades; seguim dient que quan les seves lleis són les nostres misèries tenim tota la legitimitat per actuar; que quan la resposta del poder és la repressió, hem de respondre amb solidaritat i suport mutu.
Des dels barris seguirem assenyalant i combatent els culpables, aprenent a autodefensar-nos de tots els abusos que patim quotidianament. Simplement, el regust d’aquella derrota ens ha de servir per ser més fortes.
Als barris… ni oblidem ni perdonem!!!
Davant els desnonaments i la repressió. Plantem cara!!
No al judici pel DesnonamentClot!
++++ INFO:
-
12 furgones i 100 policies prenen a l’asalt el pis del Clot desallotjant una familia amb un menor.
-
al Clot – MANI 30 juliol 12h: Contra desnonaments i repressió policial
-
suport a inici del judici contra els activistes pacífics del desnonament del Clot
-
Hem parlat amb el matrimoni d’Eliseo i Verónica aquesta tarda.
