Per a què lluitem a 500×20?

La lluita pel dret a l’habitatge de les classes populars

{tercera revisió des del 2011}

Les organitzacions polítiques són un formiguer de propostes, sovint precipitades, i recerca de solucions a un problema fonamental, des del punt de vista social i econòmic, com és l’habitatge. Les properes eleccions municipals del 2015 ens obliguen a les organitzacions socials que lluitem pel dret a l’habitatge a afinar les nostres propostes en aquest sentit.

Per tant, primer hem de dir que entenem l’habitatge habitual com una necessitat vital inqüestionable i per això creiem que ha de ser un bé que quedi fora del mercat i de l’especulació. Per a això, s’han de desenvolupar polítiques del bé comú, entenent les institucions i els ciutadans com a actors de la gestió d’aquest «patrimoni de totes» a través del moviment associatiu. Aquest desenvolupament ha de contemplar una implementació a curt i mig termini així com una transparència exemplar.

Diferenciem tres nivells en la conjuntura actual: estatal, autonòmica i municipal, posant l’accent en la municipal ja que és el espai on finalment es concreten aquestes polítiques.

Les PREMISSES que modulen el nostre discurs:

• La presumible reducció de la població a mitjà termini. La presumible reducció de creació d’unitats familiars / any . L’augment d’unitats familiars unipersonals o monoparentals.

• L’urbanisme s’ha d’entendre com un procés global i sostenible que adquireix dimensió de dret a la ciutat a través de les polítiques municipals. Parlem de un urbanisme dens i no extensiu que acabi amb la destrucció ambiental del país sota la bota del ciment. Per tant, reivindiquem la recuperació d’espais naturals dins de les ciutats i l’horta de proximitat.
  

• La promoció d’una cultura del dret a l’habitatge basada en la regulació financera, la sostenibilitat i el decreixement .

• La necessitat de conservació, rehabilitació i sol renovació de l’enorme parc d’habitatges existent. La promoció d’habitatge nou només en substitució d’edificis en mal estat o en cas de demanda no coberta recognoscible per l’administració.
  

• Obertura de una auditoria social, Judici i Càstig, Reparació i no Repetició sobre el deute hipotecari en mans de tenidors nacionals i internacionals generada entorn a la bombolla immobiliària de les últimes dècades.

• Iniciar un procés consensuat i no traumàtic, amb les autoritats monetàries europees, de negociació d’una quitança del deute de les economies familiars, socials i de l’Estat espanyol.

Les Mesures legislatives i el desenvolupament dels Reglaments necessaris

Les següents són els principals eines legislatives que un poder popular hauria d’implementar per assegurar el dret universal a l’habitatge. donada l’emergència habitacional que viuen ciutats i pobles del país.

Cal entendre-les com 1 conjunto de mesures de programa mínim i màxim, ha que d’algunes són fins a cert punt contradictòries amb altres aplicades al MATEIX espai social i / o temporal. Igualment hi ha mesures que no tenen total consens però les obrim per generar debat que és el més Important avui.
[ (+) Mesures AMB Consens. (?) Mesures en discussió. ]

Parlem de Necessitats legislatives a nivell estatal

1. (+) Proposem la creació d’un veritable Parc Públic d’Habitatge.
   1. (?) sobre la base de l’expropiació sense indemnització dels habitatges buits de la banca, de la Sareb, de grans constructores i els fons immobiliaris.
   2. (+) Aquests pisos rescatats a la Banca per a Habitatge de Lloguer Públic Assequible.
2. En aquest punt es donen dues solucions diferents al problema de les hipoteques submergides i l’ampliació del Parc Públic d’Habitatge.
   1. (?) Proposem la consolidació d’aquest Parc Públic d’Habitatge en base de la dació dels habitatges principals hipotecades a l’Estat per les famílies que no desitgin o no puguin assumir la hipoteca o el valor de la mateixa fos desmesurat amb respecte al mercat. La unitat familiar rep el dret d’ús a canvi que l’Estat assumeix el deute hipotecari il·legítima (deute públic) per acabar amb la impunitat financera.
   2. (?) Elaboració de nova llei hipotecària. Aquesta llei ha de comprendre entre altres les següents mesures: Taxació al preu actual dels habitatges de 1a residència. A aquesta taxació serà restat el principal ja retornat, així com els interessos dolosos. La diferència resultant s’aplicarà en quotes que no superin el 25% dels ingressos de la unitat familiar. (?) En tot cas es contempla la dació en pagament amb dret a lloguer social.
3. (+) Obertura de una auditoria social sobre el deute hipotecari en mans de tenidors nacionals i internacionals en els termes expressats anteriorment i que són de consens entre les organitzacions socials.
4. (?) Discussió i propostes perquè el sòl urbà passi a ser de domini públic i deixi de ser un bé privat, especulatiu i amb dret a herència.
5. (+) Cap desnonament sense alternativa sobre habitatges principals .
   
   1. (?) Defensem la limitació del deute hipotecari a la quantitat que s’obtingui per la subhasta de l’immoble hipotecat de tal manera que amb ella quedi saldat o en tot cas la dació en pagament. [ara defensem la inembargabilitat de l’habitatge habitual]
      
   2. (+) Derogació de la LAU, del desnonament express i de les lleis hipotecàries regressives.
6. Fiscalitat i Règim tributari.
   (+) Impostos directes progressius sobre patrimoni i sobre IRPF en cas d’habitatge en propietat no principal.
7. Impost Béns Immobles (IBI). Es donen dues solucions diferents que es podrien sumar.
   
   1. (?) Derogació de l’IBI per a habitatges principals amb valors inferiors a 300.000 euros .
   2. (?) Confecció d’una taula progressiva per l’IBI en funció del valor de l’immoble des del 0,1% per als de menys valor a l’1,2% per als de més valor.
8. (+) Derogació de les figures fiscals no progressives com SICAV i SOCIMI.
9. (?) Es buscaran, a les grans i mitjanes ciutats, diferents modalitats d’aquesta fiscalitat directa costosa sobre els habitatges en propietat que no siguin principals. S’oferirà als petits propietaris o provinents d’herències la dació a l’Administració local, autonòmica o estatal dels edificis en mal estat de conservació.
10. (+) Banca pública per gestionar línies de crèdit directes als ciutadans per abordar la millora i rehabilitació d’habitatges i edificis.
11. (+) Pla general d’estalvi energètic en edificis i desenvolupament d’infraestructures de transport col·lectiu.
12. (+) Pla general de recuperació pública d’espais en les ciutats per a les generacions futures i recuperació de les hortes de proximitat amb suport administratiu.

Parlem de necessitats legislatives a nivell municipal.

1. (+) L’habitatge i els serveis bàsics seran un dret ciutadà:
   1. el lloguer social universal serà considerat com la prestació d’un servei públic a la ciutadania.
   2. el preu del lloguer mai podrà superar el 20% de la renda familiar disponible.
   3. la renda de lloguer no estarà indexada, per tant, al cost de la vida sinó als ingressos familiars.
   4. Municipalització dels Serveis bàsics que, per tant, han de ser garantits per part d’empreses públiques.
2. (+) Garantir un fons d’habitatge públic i social suficient com per assegurar el lloguer social universal mitjançant:
   1. La conversió d’habitatge VPO i amb dret de superfície buides a lloguer públic o dret d’ús.
   2. Paralització immediata de qualsevol procés de privatització de l’habitatge públic.
   3. S’oferirà als petits propietaris la possibilitat de cessions d’ús dels seus habitatges a l’administració per 5 o 10 anys a canvi del seu reparació, manteniment i l’assumpció i / o exempció de tots els impostos.
   4. Actualització de padrons i registres de la propietat vinculats als serveis d’aigua, gas i electricitat per conèixer l’ús dels habitatges. Campanya institucional per l’ús social de l’habitatge buit i contra l’acaparament.
   5. Es defensaran i signessin acords amb totes les administracions, tant de caràcter legislatiu, jurídic i econòmic per donar cobertura a les mesures anteriors
3. (+) Adequació dels requisits econòmics d’accés a l’habitatge protegit al nivell de vida i escales salarials actuals.  Els lloguers sobre rendes familiars per sota de la Renda Garantida de Ciutadania (664 €) no superessin mai els 100 € o el 10% dels ingressos per unitat familiar.
4. (+) Patronats Municipales de l’Habitatge que gestionin, de manera transparent i paritària, juntament amb els moviments veïnals, associacions de llogaters, el Parc d’habitatge públic i social, la seva conservació i preu relacionat amb la renda familiar. Per a això es crearan Taules d’Habitatge paritàries que per acord decidiran per consens o per majories i l’Administració executarà.
5. (+) El paper de les Oficines d’Habitatge i del Registre Únic de Sol·licitants d’Habitatge públic.
   1. El Registre Únic de Sol·licitants d’Habitatge Públic estarà obert a la inscripció exclusivament personal. Treballarà amb la lògica del lloguer social universal i no del repartiment “això és el que hi ha”. Els requisits hauran de ser exclusivament l’empadronament i no posseir cap habitatge de propietat en el territori de l’Estat.
   2. Tota l’habitatge públic i social s’acollirà a la normativa d’aquest Registre, independentment de la data de qualificació de l’immoble, per evitar distorsions en l’adjudicació.
   3. A les grans ciutats i pobles reservar una quota de fins a un 25% per a veïns del barri i / o districte empadronats més de 2 anys per tal d’agilitzar el procés d’adjudicació i que un menor percentatge renunciï al pis adjudicat.
   4. Promoure la diversitat social mitjançant polítiques d’assignació d’habitatge públic per trams d’ús, edats, barris, etc. (No a la creació de guetos)
   5. Municipalització de les Oficines d’Habitatge. Serà un servei gestionat totalment per treballadors públics. Garantissin l’accés dels ciutadans al dret a l’habitatge en col·laboració amb els Serveis Socials per als casos d’emergència habitacional. Potenciació de la tasca fiscalitzadora del parc d’habitatges de cada districte o barri de la ciutat i per tant del mapejat de la propietat i ús dels habitatges corresponents a la seva jurisdicció.
6. (+) Cap desnonament sense alternativa! Mesures davant l’emergència habitacional.
   1. Estudi detallat a través de Serveis socials de les famílies tant en procés o risc de desnonament. Hauria d’acompanyar d’una campanya de comunicació i un protocol d’actuació transparent.
   2. Les entitats financeres, immobiliàries i fons d’inversió mantindran dels contractes de lloguer adequant-los a l’anterior normativa. Els desnonaments de petits propietaris s’assegurarà una alternativa i un protocol entre les parts, els Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge del municipi.
   3. Al parc públic i social es signessin contractes de lloguer per tres anys renovables indefinidament. També  dret d’ús per a aquelles unitats familiars que així ho sol·licitin a canvi de compartir despeses de manteniment. En tots els contractes les parts podran revisar les condicions d’accés a l’habitatge, les rendes o els possibles drets de propietat sobrevinguts.
   4. Tots els ciutadans sense sostre i en situació d’exclusió social tindran preferència seguint les recomanacions i barems dels Serveis Socials. Defensem el dret a l’ocupació per necessitat i la seva regularització per a la ciutadania en precari.
7. (+) Dret a la ciutat, a un urbanisme sostenible i consensuat.
   1. Al parc públic d’habitatges municipals, l’ajuntament ha de ser titular no només del sòl sinó també del dret de superfície.
   2. Moratòria general de plans urbanístics i infraestructures que tinguin oposició general comprovable dels moviments socials.
   3. Moratòria de llicències d’obres a promocions d’habitatge en propietat.
   4. Estudi de la cessió de sòl i edificis a la gestió en règim de cooperatives d’usuaris.
   5. Impuls del cooperativisme per a la reparació, rehabilitació d’edificis, estalvi energètic i climatització sostenible.

material el·laborat en diferents assemblees de la nostra Associació entre novembre i febrer del 2015
document aprovat pel 2015.

PÀGINA PUBLICADA INICIALMENT EL 17 DE JULIOL DEL 2011