Queixa enviada a la Síndica
ELS FETS…
Des de l’esclat de la bombolla immobiliària els FETS són que centenars de famílies estan essent desnonades. A moltes altres el pagament del lloguer i la quota hipotecària se’n duu pràcticament la totalitat de la renda familiar. Dins del país amb més habitatges buits per capita del món, la nostra ciutat manté uns preus dels habitatges totalment desorbitats comparats amb l’espiral deflacionària de salaris i atur.
La Casa Gran i tots els grups polítics van declarar solemnement a l’octubre del 2011 a Barcelona com a “ciutat lliure de desnonaments”. La Regidora de Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona va avançar en la constitució de la Comissió Mixta contra els desnonaments que entitats financeres com Catalunya Caixa tenien molt avançat un acord.
A peu de carrer res ha canviat. Potser Catalunya Caixa és l’entitat que més desnona, no accepta dacions en pagament i pressiona durament a les famílies perquè acceptin més sobreendeutament. A barris com Ciutat Meridiana el carrer Perafita té el record de desnonaments al país. La gent sense casa i centenars de pisos buits retornen el barri als moments més foscos dels 80 quan va començar a despoblar-se.
Les polítiques municipals d’habitatge públic senzillament no existeixen més que com excepció. Tenim 270 pisos nous buits des de fa anys que l’Administració local està capficada en vendre a Torre del Baró, amb desenes de pisos buits d’ADIGSA, del Consorci i de 10HJ. Al temps les famílies desnonades són enviades 3 dies a pensions per uns Serveis Socials desbordats i sense cap recurs habitacional.
I la mateixa Administració desnona dels seus pisos a famílies que no poden pagar lloguers públics i socials abusius que mantenen una ficció irreal de preus una mica per sota del mercat lliure. L’Administració no pot cobrar més de 500 euros de lloguer, anomenat “social”, a famílies per sota del llindar de la pobresa.
Una queixa és unànime: l’Oficina d’Habitatge de Nou Barris no dóna solució a cap de les problemàtiques més urgents i la Regidoria del Districte omple amb bones paraules els buits endèmics de polítiques públiques d’habitatge als barris populars de la nostra ciutat i Districte des de fa dècades. Només l’1% del parc d’habitatge de Barcelona té titularitat pública com esmenta la Síndica en el seu informe. Al temps l’Administració continua entestada amb vendre pisos VPO quan cap unitat familiar necessitada té ja crèdit per accedir-ne.
QUEIXA QUE ES FORMULA
per tot això demanem la intervenció d’aquest Síndic de Greuges per…
* aconseguir entre les parts una treva definitiva de desnonaments per causes objectives sobre l’habitatge principal de la unitat familiar.
* que s’aturin definitivament els desnonaments amb data oberta que practiquen els jutjats per pressió de les entitats financeres.
* que les famílies desnonades que presenten demandes puguin rebre pisos d’emergència social adequats als seus ingressos. Molts cops és un sòl PIRMI.
* garantir que cap família perdi els fill a causa d’una emergència habitacional.
* que els Serveis Socials adeqüin les seves respostes a les demandes dels agents socials i les famílies.
* que els pisos buits de l’Administració siguin de lloguer social realment assequible, com els 270 pisos del barri de Torre del Baró.
* que l’Administració, principalment el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, faci públics els pisos que té buits i/o ocupats i s’avingui a negociar amb el teixit veïnal i social les condicions de lloguer social en que es posaran per atendre les necessitats habitacionals.
* que la Sindica faci un informe sobre les practiques de sobreendeutament que practiquen les entitats financeres i els avals creuats que la majoria de famílies denuncien.
* que la Sindica faci un informe sobre la pràctica bancària de deixar en el llimb legal els pisos embargats a les famílies per tal de no pagar impostos.
per tot això demanem una reunió el més aviat possible.
Molt atentament les entitats signants