Cal mantenir el pols de les protestes ciutadanes!!
concentració 7h mati – punts habituals
concentració 19h tarda – punts habituals (pça República a 9barris)
……..
Declaració de la Favb
(federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona)
En apropar-se la data del Congrés de Telefonia Mòbil -gairebé se’n podria dir una reedició del Congrés Eucarístic, de tant com la cita s’ha sacralitzat per part de l’Ajuntament de Barcelona-, les administracions públiques es posen neguitoses davant la persistència de les protestes ciutadanes contra la pujada del preu del transport. I combinen amenaces (de multes) i gesticulacions destinades a calmar l’opinió pública. Ara, resulta que Generalitat, Ajuntament i ATM volen fer un pla per eixugar el dèficit del transport públic, que s’enfila fins als 546 milions d’euros. Les primeres idees que es filtren a la premsa revelen, però, que els paràmetres en què es mouen aquestes administracions segueixen sent els dels dogmes neoliberals. Així, es fa saber que no pretenen ultrapassar la “taxa de cobertura” -allò que aporta l’usuari- del 50 %. Val a dir, que no només es mantindria l’últim augment, sinó que en tenen d’altres en perspectiva (ara, aquesta aportació ronda el 43 %).
Aquest plantejament significa que es renuncia a instaurar preus populars i a competir seriosament, des d’una promoció decidida del transport públic, amb l’ús del vehicle privat. L’exigència de la congelació de les tarifes del 2013, plantejada des de fa setmanes per Stop Pujades Transport, PTP, CONFAVC, FAVB i sindicats com un gest de bona voluntat cap a la ciutadania, esdevé així la “prova del cotó fluix” pel que fa a la disposició de l’administració per deixar de banda el seu dogmatisme i obrir un verdader debat sobre el model de transport públic, la seva tarifació social i el seu finançament. Perquè hi ha alternatives, polítiques que cerquin en la pròpia promoció del transport públic recursos per finançar-lo i fer-lo assequible i atractiu. Els companys de la PTP n’assenyalen alguns, apuntant per exemple la possibilitat de peatges suaus en les carreteres actualment sufragades (per totes i tots nosaltres) amb els ominosos “peatges a l’ombra” que es paguen a les constructores. Seria de justícia també que les empreses concessionàries que exploten les autopistes catalanes paguessin, com a poc, un cànon significatiu per contribuir al finançament del transport públic. Per la seva banda, l’ajuntament de Barcelona pretén privatitzar els pàrquings municipals (amb l’excusa d’obtenir una liquiditat que no necessita), desfent-se així d’una important eina de regulació de la mobilitat urbana i d’uns recursos que podrien participar igualment d’aquest finançament.
Hi ha alternatives. El que no hi ha, per part de la Generalitat com de l’Ajuntament, són ganes d’esguerrar, ni tan sols de taxar com caldria, els sucosos negocis del capitalisme rendista.
Cal afegir que, davant la greu situació de contaminació mediambiental que viu l’àrea metropolitana, mesures com les que s’insinuaven fa unes setmanes des de la Generalitat (encarir els pàrquings i abaratir el transport públic només els dies que hi hagi molta contaminació) resulten gairebé un insult a la intel·ligència. Però demostren, sobretot, que hi ha lobbys privats amb molt més pes que la veu de la ciutadania. Per això seguirem al carrer, protestant i fent pressió. Si volem obrir profitosament una mesa social al voltant del futur del transport públic, cal trencar amb aquesta lògica neoliberal.
