Una familia monoparental amb fills menors no pot accedir a les ajudes al pagament de l’habitatge si l’adult ha treballat 46 dies en un any.
Encara que no estem d”acord en que la solució a l’emergència habitacional passi per transferir diners públics a mans privades (creiem que en la situació actual la opció més lògica econòmica i socialment passa per fer un parc públic d’habitatges amb les habitatges de les entitats financeres rescatades- SAREB), sempre celebrem qualsevol ajuda que puguin pal·liar el patiment de milers de famílies davant la pèrdua de la seva llar habitual.
El que es inadmissible es que aquestes ajudes siguin discriminatòries, injustes i aleatòries.
Un anàlisis de la resolució TES/527/2014de 4 març de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ens far plantejar com a primera qüestió el per què les ajudes es basen en supòsits d’atur i no de renda per capita. Sembla que per l”administració només hi han aturats i no volen comptabilitzar la precarietat i la pobresa. Potser els polítics no s’assabenten (o no és volen assabentar-se) que amb un salari de 900 € (per exemple) en una unitat familiar de 3 persones no es pot fer front a les despeses més necessàries com ara l”habitatge.
Fer prestacions prenen com a base quan de temps has estat aturat l”ultim any ens porta a situacions d’agreujament en diferents supòsits:
- Una unitat de convivència de Girona sense fills, amb 1 o 2 membres a l’atur i que ingressin 1.200 € mensuals SI QUE TÉ OPCIÓ A L’AJUDA.
- Una família monoparental de Barcelona amb fills menors i que el pare o la mare hagin treballat 46 dies, NO TE DRET A L’AJUDA, encare que els seus ingressos no passin dels 7.000 anuals.
- Una unitat de convivència de Lleida que tingui 2 membres adults (posin els fills que vulguin), en que un d’ells hagi estat 3 mesos i l’altre un de 2 mesos en l’ultim any, TAMPOC TENEN DRET A L’AJUDA INDEPENDENMENT DELS SEUS INGRESSOS ANUALS TOTALS.
Es podrien formular infinitat de supòsits discriminatoris que no tenen en compte a moltes persones (nens inclosos) que si no reben cap ajuda es quedaran al carrer en el propers mesos, si ens atenem als últims index de pobresa, deixant així a moltes famílies desemparades i preguntant-se perquè al seu veí li han donat l’ajuda i a ells no, si tenen menys ingressos.
Un altra punt molt qüestionable es el que fa referència als canvis que es poden produir en les condicions que n’han determinat la concessió (Apartat 1.3.1). Aquest apartat queda poc concret i pot desanimar als beneficiaris a fer contractes laborals que vagin en detriment de l’actual o futures ajudes..
En quan a la distribució de les ajudes per províncies ens trobem amb que l’import de les ajudes al lloguer en comparació amb els preus de mercat orientatius calculats per l’agencia donen percentatges desiguals. Així una ajuda de 170 € a la província de Lleida suposa el 42,5% del rebut mensual, mentre que a Barcelona capital es només d’un 26,66%.
També el fet de que sigui una partida tancada pot donar lloc a que «els tempos»i recursos de les entitats que han de gestionar les sol·licituds, ens pot portar a una carrera en la que només els primers tinguin premi.
Per tot el que hem exposat hem d’exigir des de tots els àmbits socials i polítics que les ajudes a l’habitatge arribin a tothom que ho necessita, que es tinguin en compte ràtios d’ingressos/nº de membres de la unitat de convivència, una major estabilitat en les ajudes i una major equitat entre territoris.
Tot l’altre és fer enginyeria demagògica.
