Les famílies són desnonades varis cops del mateix pis.
El fets són clars. Les ordres de desnonaments són continues. El Serveis Socials no tenen recursos per donar reallotjaments ens habitatges dignes a les famílies en perill de desnonament o ja desnonades. Famílies que esperen un pis d’emergència social són desnonades varis cops del mateix habitatge. Quan el desnonament arriba i es queden fora de casa els Serveis Socials ofereixen tres dies en una pensió i un magatzem. Els desnonaments que s’aturen són els que tenen una concentració veïnal a la porta. La resta es realitzen. L’Ajuntament diu que cap família es queda al carrer.
L’Ajuntament no inverteix els recursos necessaris per aturar els desnonaments i donar solucions habitacionals dignes.
Els casos de desonaments d’aquest últim anys i mig dibuixen un Ajuntament que inverteix els recursos mínims per mantenir el desnoanemtns en una situació d’infinita repetició. Aquesta és la seqüència dels fets un cop i un altra: La família amb ordre de desonaments s’apropa als Serveis Socials. La recomanació habitual és marxar de casa i amb l‘oferiment d’ un magatzem per guardar les coses. Arriba el dia del desnonament i en el cas de que hagi una concentració veïnal l’ajuntament intenta negociar l’aplaçament. La majoria s’aturen “in extremis” en el mateix moment del desnonament en una negociació amb la comitiva judicial. La família viu una incertesa continua. L’Ajuntament demana que s’aplaci el desnonament al procurador de la propietat explicant que buscarà un habitatge d’emergència social per a la família. El propietari assumeix la despesa, la família assumeix la incertesa i l’ansietat i l’Ajuntament rentabilitza la seva estructura de funcionaris i no inverteix ni un euro nou. El pis d’emergència social no arriba mai. Als poc mesos l’escena es repeteix amb la mateixa família el mateix pis. En el cas de que la família quedi al carrer el Serveis Socials oferiran amb molta sort els tres dies a una pensió. La família normalment opta per recollir-se a casa d’un veí fins que pugui accedir a un pis pels seus mitjans. Normalment ocupant. L’Ajuntament sempre diu que com la família té on quedar-se no ha volgut la solució d’habitatge que els proposen. La lectura és un altra: com que la solució habitacional no existeix la família mal viu gràcies al suport veïnal.
Desnonades varis cops sense que arribi el pis d’emergència
Altres cas com el del Kamram i la Vanessa, en el que l’Ajuntament atura el desnonament varis cops i mai arriba la solució habitacional digna són els següents:
- El de la Rachida i el seus dos fills.
- El 10 de gener del 2014 : http://directa.cat/noticia/
veinat-atura-un-altre- desnonament-nou-barris - Al 3 de març del 2014: http://directa.cat/noticia/
pressio-veinal-atura-dos-nous- desnonaments-al-districte- barceloni-nou-barris
- El 10 de gener del 2014 : http://directa.cat/noticia/
- Altre cas és el de l’Evelyn, la seva parella i la seva filla de dos anys. El podeu llegir aquí
- Al 3 de març del 2014: http://directa.cat/noticia/
pressio-veinal-atura-dos-nous- desnonaments-al-districte- barceloni-nou-barris - Al 21 de maig del 2014: http://directa.cat/noticia/un-
mati-sis-desnonaments
- Al 3 de març del 2014: http://directa.cat/noticia/
Sense concentració veïnal hi ha desnonament
Dos casos que demostren que els desnonaments no s’aturen si no hi ha concentració veïnal i que no hi ha cap respecte per si hi ha menors són aquets dos.
- Una família amb un fill de 18 mesos desnonada a Ciutat Meridiana: http://directa.cat/noticia/
desnonen-sorpresa-una-familia- amb-un-fill-18-mesos-ciutat- meridiana - Una familia amb 4 fills desnonada al barri de Porta: http://www.lavanguardia.com/
vida/20140522/54407204469/ desahucio-un-antidesahucio. html
Tenir el contracte de lloguer social no es garantia de res.
L’Ajuntament i Catalunya Caixa traspaperen un contracte de lloguer social i desnonen a una famíliahttp://directa.cat/noticia/
Antonio Alcántara. La Directa.
