Els fets de Ciutat Meridiana obren un debat en les treballadores dels Serveis Socials…

Gestionen les polítiques de beneficència de l’Administració que els paga els salaris??

o treballen per la transformació social amb els seus clients??

CGT – Catalunya proposa als professionals dels CSS no assistir als desnonaments per evitar legitimar-los.

Les treballadores dels Serveis Socials en el seu laberint.

Qui escriu això no és ni un treballador dels Serveis Socials ni tant sols un dels seus clients per sort. És un activista compromès en el seu temps i en la seva gent.

L’ocupació dels Serveis Socials de Ciutat Meridiana el passat dimarts, després que el veïnat aturés tres desnonaments al barri, va encendre la ràbia perquè cap responsable de l’Administració municipal va aturar una barbàrie que ja dura massa . Els Serveis Socials del barri, última frontera abans de la desesperació, es van omplir d’escombraries i algun ordinador va caure pel terra. Les assistents socials, treballadores dels Serveis Socials, en la seva majoria dones, sembla que es van refugiar en una habitació per evitar mals majors. Els seus “clients” diuen que van veure que es prenien la situació amb somriures i filmacions que encenien encara més els ànims. No sabrem que va passar de veritat però té una importància secundària.

L’Ajuntament ha anat per la drecera, contra de l’opinió de la Favb i altres entitats, en aplicar el principi d’autoritat en un fet que no és una bretolada sinó una expressió de ràbia de la gent que està exclosa del sistema, aparcada, menyspreada… els pobres. Per a l’Ajuntament els Serveis Socials gestionen la misèria però segurament els “seus clients” estaven exigint drets davant l’exclusió.

##[ÚLTIMA HORA= Antoni TALLADA (responsable de As. 500×20) i Filiberto BRAVO (responsable de Avv. C.Meridiana) han estat imputats pels incidents dels Serveis Socials. Cap d’ells va participar ni incitar els fets que els imputa l’Ajuntament de Barcelona per la via penal. La Guàrdia Urbana ha comunicat la denúncia després de la jornada sense precedents pels 16 desnonaments al Districte. ]##

De quin costat es posen les treballadores dels Serveis Socials???

• Exigiran mà dura contra el veïnat que suposadament no es va conduir de manera educada cercant la solució a la misèria de quedar-se sense casa, sense menjar, sense res???
• Callaran mentre l’autoritat municipal dóna la bastonada als agosarats clients pobres perquè, si tornen, ho facin derrotats i penedits ??
• O s’oposaran a cap sanció i es posaran del costat dels seus clients contra l’Administració??

Les treballadores dels Serveis Socials no es poden sostraure de prendre partit. Del costat dels seus clients hauran d’enfrontar-se al patró. Al costat del patró donaran el vist-i-plau a les polítiques neoliberals de gestió de la pobresa. I si callen atorguen … Fa massa temps que les treballadores socials estan callades, afanades acríticament, en la fabrica de misèria Sense Solució, com s’ha definit als Serveis Socials…” … fem el que podem amb els recursos que ens donen … “.

La crisi ha estat un bon argument pel desmantellament dels serveis públics.  Els sindicats dels treballadors públics fa ja massa temps que haurien d’haver donat una resposta contundent al greu deteriorament.  Els fets esmentats ja no són cassos aïllats perquè s’estan vivint a tot arreu situacions límit. Serveis públics com la sanitat i l’educació pateixen retallades que han deteriorat les prestacions i el treball dels seus professionals. Els treballadors públics, funcionaris o laborals, es troben en primera línia de foc, representant a una administració responsable de deixar-los sense capacitat de resposta. Llavors es quan els Serveis Socials es tornen part del problema de l’exclusió i no en la  solució. Són beneficència i no drets socials!

Els treballadors públics fa massa temps que estan callats. Els sindicats es queixen de la poca força sindical per manca d’afiliació i els treballadors de que no els representen. Un peix que es mossega la cua mentre a la ciutat de Barcelona més de 70.000 llars pobres i excloses esperen respostes. Al sr. Trias potser no li faltaran paraules per reconèixer les necessitats però a la tornada les seves prioritats pressupostaries no seran els pobres de la ciutat. A l’Ajuntament de Barcelona ja li va be l’enfrontament doncs la denúncia contra els responsables veïnals busca activar els sentiments corporatius de les assistents socials. Aquesta seria la pitjor resposta de les treballadores a la tempesta social que s’apropa.

Amb governs de tots colors a Barcelona hem vist la privatització i l’externalització dels serveis municipals. Un exemple són les Oficines d’Habitatge de Barcelona on treballadors d’una empresa privada gestionen un dret fonamental com es l’habitatge. L’Ajuntament i la Generalitat també volen desempallegar-se de la gestió dels habitatges socials. No ens volem ni imaginar una cosa així als Serveis Socials.

Cal una volta de 180º en la concepció d’aquest servei. Segurament ja no es tracta de gestionar la misèria en el seu laberint burocràtic sinó assegurar una renda garantida de ciutadania. Per contra, una victòria de les tesis autoritàries per tractar els fets de Ciutat Meridiana aproparien l’externalització dels Serveis Socials. El Govern de CiU no li falten ganes… té aparcada la renda garantida de ciutadania des de fa temps al Parlament.

Els representants veïnals i el teixit associatiu de Nou Barris han estat els primers en demanar calma per seure a negociar una sortida “amb justícia social, respecte a la dignitat de les persones i solidaritat“, tal com demana la Federació d’Associacions de Veïnes de Barcelona (Favb) en el seu comunicat. Però encara més necessari seria una resposta unificada contra les polítiques antisocials: un comunicat, una roda de premsa d’entitats socials, treballadores socials i sindicats. Es troba a faltar ja una apel·lació a la més profunda solidaritat en els difícils moments que viurem.

… A l’Ajuntament de Barcelona ja li va be l’enfrontament doncs la denúncia contra els responsables veïnals busca activar els sentiments corporatius de les assistents socials. Aquesta seria la pitjor resposta de les treballadores a la tempesta social que s’apropa.

Baptisme neoliberal de les treballadores socials!

El col·lectiu contra l’exclusió social “el Alambique” va publicar recentment al diari digital “la tercera información” un relat, que amb certa sorna, representa la conversió, per baptisme, dels treballadors socials al paper que els obliga el Bisbe de la Pobresa. Realment un relat aconseguit que ens fa pensar a totes…

LES PROMESES DEL BAPTISME de les treballadores socials:

Així doncs, renuncieu a la transformació social ?:

A acollir les persones de manera propera;
A exigir els pressupostos suficients per a la tasca;
A que el vostre objectiu sigui la justícia social;
A tractar les altres persones com a iguals.
A garantir un mínim vital per a tothom.
A no prorrogar les ajudes d’emergència social a totes les persones que ho necessiten.

Sí, renunciem.

Us comprometeu a implicar-vos en els vostres nous objectius com Fabrica de Misèria Sense Solució.
Treballant pel control i submissió de les persones empobrides.
Jutjant a les altres persones des de la vostra posició i manera de veure la vida.
Controlant el pressupost perquè mai s’acabi i sempre hi hagi fons que ens garanteixi la gestió de la misèria.
Fomentant la caritat i l’almoina abans que els drets socials.
Fent publicitat de tot el es fa, sigui o no sigui veritat.

Sí, ens comprometem……

El fi justifica els mitjans

Com a qualsevol empresa que no acompleix els objectius la pregunta que ens fem es si els Serveis Socials no serveixen per salvar la gent de la pobresa, no caldria replantejar fins i tot la seva existència?

Llavors els sindicats i les treballadores socials sortirien en tromba a defensar els llocs de treball, la tasca professional i un llarg llistat d’èxits… a pesar que sense els mitjans materials, econòmics i unes condicions laborals decents cap empresa pot acomplir els seus objectius.

Però potser per a la classe política i econòmica del país, el paper de les treballadores socials no es tant acabar amb l’exclusió sinó la seva tasca de control social que exerceixen amb la generalització entre els usuaris dels contractes a canvi de prestacions. Per això, els pressupostos que es destinen han de ser lo suficientment grans com perquè justifiquin la seva existència, que és el fet que es denuncia al baptisme del Bisbe de la Pobresa.

Desconeixem els recursos esmerçats per les diverses administracions en l’atenció creixent de l’exclusió social generada arran de la crisi. L’alcalde Trias diu que cada cop es gasta més. Però si la burocràcia és més cara que el que reparteix, ens haurem de replantejar-ho tot. Potser el que cal és que un cop garantits els drets fonamentals dels ciutadans no faran falta uns Serveis Socials per tots i totes!

PLA DE MESURES URGENTS per a les persones que no tinguin ingressos per sobre del llindar de la pobresa:
1.- Gratuïtat en el transport públic dels municipis.
2.- Gratuïtat en els subministraments bàsics, aigua, llum, gas.
3.- Garantir l’alimentació bàsica de totes les persones.
4.- Assegurar Renda Garantida de ciutadania per a tothom (664 €).

Estem d’acord amb aquest quatre punts? Doncs sortim les treballadores socials, les entitats del territori i els exclosos a exigir-los davant tota l’opinió pública. Exigim la fi de la criminalitzat de la pobresa.

Mentre això no sigui així a l’Oficina de Ciutat Meridiana no serà gens fàcil ser treballadora social. Condicions de treball deplorables, depressions, baixes i demandes de trasllat deuen estar a l’ordre del dia. La marea taronja, encara que no en gaire èxit, ja va denunciar el desmantellant els Serveis socials… és hora que …

— companyes de Serveis Socials poseu-vos les piles !!–

Salva TORRES, activista de As. 500×20 i veïnal.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Declaració de Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona

http://www.cgtbarcelona.org/ssab/

INCIDENTS AL CENTRE DE SERVEIS SOCIALS DE CIUTAT MERIDIANA

La secció sindical de CGT de l’Ajuntament de Barcelona davant els INCIDENTS AL CENTRE DE SERVEIS SOCIALS DE CIUTAT MERIDIANA

El passat 22 d’octubre una protesta veïnal va acabar amb una acció de destrosses al Centre de Serveis Socials Ciutat Meridiana. Davant d’aquests fets, volem en primer lloc mostrar el nostre suport a les companyes i companys afectats en els seus llocs de treball i reconèixer el valor de la seva labor professional, que han de desenvolupar en el context d’un duríssim clima social. En aquest sentit com Secció Sindical de la CGT ens estem adreçant a les entitats i organitzacions ciutadanes, formals i informals, de Ciutat Meridiana i Barcelona, a través de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), per reivindicar el compromís social i professional dels treballadors i treballadores municipals i apel·lar al respecte i a la comprensió de les persones a les quals intentem assistir i que pateixen a causa de condicions econòmiques i mancances de resposta política i administrativa de les quals nosaltres com professionals no en som responsables.
Però al mateix temps, volem deixar clar que l’origen d’aquests fets és el malestar social originat per unes polítiques socials i d’habitatge clarament insuficients davant la crisis estructural que aboca a la població a les portes de l’exclusió social. Un malestar especialment greu en barris com Ciutat Meridiana, amb un nivell de renda dels més baixos de Barcelona, on la manca de resposta institucional davant els desnonaments forma part de la quotidianitat.

L’Ajuntament de Barcelona respon a la problemàtica dels desnonaments amb uns criteris completament restrictius, un parc de pisos d’emergència clarament insuficient i uns terminis impossibles que fan que les persones hagin d’abandonar el seu habitatge abans d’obtenir la resposta.

Volem distingir doncs que els responsables d’aquest malestar no són les professionals dels Serveis Socials sinó els dirigents polítics que governen d’esquenes a les necessitats de les persones.

D’altra banda, estem al costat de les reivindicacions veïnals i de la capacitat d’autoorganització dels barris en defensa d’unes condicions de vida dignes.

Per últim, demanem a l’Administració:

• Que els professionals dels CSS deixin d’assistir als desnonaments per legitimar una decisió que no és seva.
• Que s’activin intervencions de mediació i diàleg amb els col·lectius en conflicte.
• Que es replantegi la política en relació a la necessitat d’habitatge a la ciutat de Barcelona, garantint el dret a l’habitatge digne.