Aturant una mitja d’un desnonament per setmana
Més de 120 desnonaments al Districte + pobre de BCN
Altres 40 desnonaments han estat a Barcelona-ciutat i Àrea metropolitana
50 famílies han estat reallotjades provisionalment i 30 famílies han rebut habitatges d’emergència social
80 desnonaments de lloguer, 50 desnonaments per hipoteca, 12 Habitatge Públic i la resta ocupacions x necessitat
Vam aturar amb una protesta ciutadana el primer desnonament a Barcelona
Nou Barris ha estat un referent a BCN en la lluita pel dret a l’habitatge des del 2011.
La nostra Associació va nàixer al gener del 2006 com Assemblea de l’Habitatge Digne de Nou Barris- Prouespeculació. Estàvem en plena bombolla immobiliària i la gent jove es rebel·lava contra els abusius preus de l’habitatge al barri. L’Avv del Turó de la Peira i del barri de Porta van afegir-se al projecte. Denunciàvem el desastre que es veia venir. Al barri hi havia immobiliàries que demanaven 600.000 euros o 100 milions de les antigues pessetes per comprar un pis. La firma del contracte de lloguer suposava un dipòsit de entre 6 a 7 mensualitats per davant. Tots els partits polítics estaven envaïts d’eufòria i miraven amb menyspreu les nostres intervencions al Consells de Districte.
Però des del 2009 va arribar una onada de 20 desnonaments setmanals al barri més pobre de Barcelona. Moltes famílies amb vergonya abandonaven el que havia estat seu habitatge sense defensar-se.
No va ser fins el gener del 2011 que una família es va atrevir a rebel·lar-se i sortir de l’anonimat. El primer desnonament aturat va ser al barri de Verdum d’una família que vivia ocupant per necessitat un pis del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Era el 12 de gener del 2012. Des de llavors s’han aturat més de 160 desnonaments registrats i molts altres que han estat en l’anonimat.
Perafita, el carrer amb més desnonaments d’Espanya a Villa-Desahucio.
El carrer Perafita, al barri de Ciutat Meridiana, ha rebut prop de 20 desnonaments en poc més de 100 edificis. És el paradigma de l’estafa a la immigració amb la conxorxa de Bancs, immobiliàries, venedors i notaris. Gràcies només a la implicació de l’Associació de Veïnes i Veïns ha estat possible aturar aquesta salvatjada i posar “la Meri” en el mapa del món.
Ciutat Meridiana amb més de 53 desnonaments aturats té el trist record a la ciutat de Barcelona a parts iguals entre desallotjaments hipotecaris, per lloguer o ocupacions d’extrema necessitat.
La resta de barris del districte s’han repartit més de 60 desnonaments especialment a Porta, Roquetes i Torre Baró.
La nostra Associació ha rebut demandes desesperades de famílies de tota la corona metropolitana i de la ciutat comtal. Un total de 40 desnonaments aturats amb altres entitats socials a Badalona (10), Sta. Coloma (4), L’Hospitalet (5), Montcada i a Barcelona. A la ciutat destaca especialment Sant Andreu (9), Guinardo, Sants, Zona Franca, Gracia, Barceloneta, Poble Nou…
80 desnonaments de lloguer, 50 desnonaments per hipoteca, 12 Habitatge Públic i la resta ocupacions x necessitat
A l’inici de la crisi la majoria de desnonaments aturats eren a causa d’execucions hipotecaries. El fenòmen PAH va ajudar a treure la por a la gent. Però des de finals del 2013 la majoria de desallotjaments de famílies desesperades eren per lloguer i per ocupacions per necessitat. Al 2014 els desnonaments aturats per causa hipotecària només van ser dos.
A mesura que el temps passava les entitats veïnals i socials van prendre mesura de l’abast de l’emergència habitacional. Si al 2012 l’Avv de C.Meridiana va ser peça cabdal per aturar l’onada no va ser fins al 2013 que la Coordinadora d’Entitats i Veïns de Nou Barris va acceptar 500×20 com membre de ple dret al Districte de Nou Barris col·laborant amb la FAVB (Federació Avv de BCN).
A finals del 2014 l’Ajuntament comença a agilitzar la concessió de pisos d’emergència.
Hem participat amb altres entitats en el reallotjament de 50 famílies de les que unes 30 han rebut finalment pisos d’emergència. LA tasca de la Síndica de Barcelona, la pressió a les Oficines d’Habitatge i als Serveis Socials, l’ocupació de 3 edificis en diferents èpoques, la pressió a l’Ajuntament de Districte, a la mateixa alcaldia ha permès un canvi substancial en els darrers mesos amb l’adjudicació ràpida de pisos d’emergència. El primer cop va caldrà 1 anys d’esforços per aconseguir un pis d’emergència, ara s’ha donat un tomb amb poc més de 3 mesos i la proximitat de les eleccions.
Tot i així, la provisionalitat de tot plegat fa témer que en qualsevol moment tot pot tornar a pitjor.
Agraïm a totes les activistes, a la gent solidària del barr i de fora, a les entitats veïnals i socials l’ajut en aquests temps tant difícils doncs ha estat un repte que la lluita sempre dona els seus fruits.
