A Nou Barris les entitats tenim el costum de fer un resum del que ha passat al llarg de la legislatura i els incompliments de l’Equip de Govern.

Entre totes les entitats publiquem una revista des de la Coordinadora de Nou Barris

aquesta és la proposta de 500×20

La lluita pel dret a l”Habitatge a Nou Barris

Una mirada al passat ( 2011-15)

En el darrer mandat que tanca aquest nou cicle electoral municipal el nostre districte ha sofert un veritable tsunami de desnonaments convertint-lo en el barri amb més desnonaments del país. Ciutat Meridiana i alguns dels seus carrers superen la desagradable marca de desnonaments de l’Estat, encara que aquests han estat repartits pels 13 barris que componen Nou Barris. Des del 2011 el perfil els desnonaments han canviat des dels hipotecaris fins a ser una majoria aclaparadora per impagaments de lloguer o per precari.
Centenars de veïnes i veïns anònims, l’Associació 500×20, les entitats veïnals especialment l’Avv de C.Meridiana i des del 2013 Nou Barris Cabrejada han posat l’habitatge a l’agenda política del Govern Trias. La incapacitat per fer front en aquesta xacra de l’equip de la regidora Irma Rognoni va dificultar la recerca de solucions. Però la lluita ha acabat imposant al final del mandat algunes petites victòries que cal explicar.
La primera és que ha permès imposar a l’agenda de l’alcalde Xavier Trias el dret a un habitatge d’emergència per a les famílies amb llançaments de lloguer i precari. La manca d’un veritable parc de lloguer a la ciutat ha allargat el patiment dels ciutadans pobres i és una responsabilitat a repartir entre els partits que han estat dirigint la ciutat d’esquena a les necessitats reals dels barcelonins.
Igualment som l’únic districte amb un Grup de Treball sobre habitatge (eufemisme de Taula d’Habitatge que la Regidora Irma Rognoni no va acceptar). Aquesta taula ha permès posar llum sobre els centenars de desnonaments (prop de vint per setmana) i buscar alternatives a les problemàtiques reals del veïnat en situació d’emergència habitacional i posar en evidència que més enllà dels titulars dels que fan gala, la gestió d’aquesta problemàtica s’ha basat en posar pedaços i no s’ha fet en cap moment política d’habitatge públic assequible.
Si bé en els darrers mesos (serà les eleccions?) s’ha avançat en l’entrega dels pisos d’emergències, i han sortit iniciatives com Habitat 3 (acord amb particulars per 200 pisos en lloguer social per 4 anys, amb una dotació de 5,6 milions d’euros) o el decret llei 1/2015, de 24 de març sobre el dret de tanteig i retracte dels pisos provinents de processos d’execució hipotecaria, la realitat és que els desnonaments sense una alternativa sent la xacra del districte.

Una perspectiva de futur (PAD-PAM del 2015-19)

Per això, les demandes per aquest proper mandat caldria centrar-les en:
Les famílies en procés de desnonament haurien de tenir un itinerari pactat amb els serveis socials que evitar l’angoixa de darreres setmanes abans del llançament.
En cas de desnonament qualsevol unitat de convivència té dret a un habitatge de lloguer social assequible. Per això no podem permetre que els Serveis Socials i les Oficines d’habitatge no donin alternatives al llançament de parelles sense fills, joves que no poden independitzar-se, famílies o homes i dones que viuen en habitacions o en precari.
Per resoldre-ho hem de convertir les oficines d’Habitatge en un veritable servei públic habitacional amb capacitat per assegurar el lloguer social universal garantit amb un fons d’habitatge públic i social suficient.
Exigim que tots els habitatges de promoció pública siguin de lloguer públic assequible. Mapa dels edificis i habitatges buits amb mesures per incorporar-los a lloguer social assequible.
Lloguers socials fins a 200 euros per a famílies que no superin 2 vegades l’IPREM (1065€).
Garantir els Serveis bàsics (aigua, llum, gas, transport) en cas de pobresa
Assegurar una Renda Garantida per evitar els cassos d’extrema pobresa i alleugerir la burocràcia dels serveis municipals contra els pobres.
Recompra de tots els edificis d’habitatge públic venuts a fons voltors com els de Porta i Urrutia.