Aquest ha estat el comunicat de CGT que ha donat peu finalment a la dimissió del Director General de la DGAIA i de regidor d’ERC a Girona. L’escàndol va començar amb aquest comunicat, seguit d’adjudicacions a empreses privades i de la demanda de la CUP i C’s del seu cessament la juliol salpicat per conflictes a molts centres de menors.
Moltes de les nostres famílies tenen por perquè la pèrdua de l’habitatge és un factor de risc perque Serveis Socials i la DGAI prenguin cartes en el control parental. Excepte en cassos molts excepcionals companys nostres del sector de l’ensenyament dieun que els infants tutelats tenen la marca d’haver estat sense pares. Hem cregut que aquesta noticia era rellevant.
COMUNICAT CGT (febrer 2017)
Des del Sector Social del Sindicat d’Ensenyament de CGT volem denunciar la greu situació en que es troba el sistema de protecció d’infància a Catalunya, especialment pel que fa referència als Centres Residencials, on viuen prop de 2800 infants, la tutela dels quals ha hagut d’assumir la Generalitat per protegir-los de situacions de risc i/o desemparament però malauradament la realitat es una altra.
La tensió existent en bona part dels Centres Residencials ha arribat a un punt insostenible, tant pels infants com pels professionals que hi treballem. Aquesta situació s’ha agreujat els darrers anys arran de l’augment d’adolescents amb diferents (i en alguns casos greus) patologies de salut mental que han de cohabitar sovint amb infants amb necessitats educatives especials, i nens i nenes molt petits, fet que ha propiciat un increment de les agressions físiques entre els mateixos infants (fins i tot vexacions i abusos sexuals) i també un fort augment d’agressions físiques envers les/els educadores. Molts centres es troben massificats i sobre ocupats, fins i tot en alguns casos amb infants dormint en matalassos per terra, sense llit ni habitació.
Aquesta situació és conseqüència directa de no implementar les mesures que el Síndic de Greuges recomana a la DGAIA en els successius informes des de 2009 fins a l’últim informe de 2015 i que es tradueix en:
Increment de recursos en els Serveis Socials Bàsics, per promoure intervencions preventives, oferint suport i recursos a les famílies i evitar l’ingrés dels infants als centres residencials.
Augmentar les ajudes a les famílies acollidores (recursos econòmics i professionals) i el nombre i places de CREI, per a infants i adolescents amb necessitats de contenció que no es poden abordar des dels recursos residencials.
Crear Centres Residencials Terapèutics per atendre als infants i adolescents amb greus problemes de salut mental. Hi ha un nombre elevadíssim d’infants amb greus trastorns mentals, d’altres atesos pel CSMIJ i ambdós casos altament medicalitzats amb fàrmacs psiquiàtrics als centres.
La manca d’aquests dos recursos segons el Síndic “posa en perill la seguretat física i el benestar dels infants i adolescents que pateixen problemes de salut mental i alteracions de conducta com dels infants i adolescents que resideixen en els centres, ja que han estat tutelats per l’Administració després de patir una situació de des protecció i conviuen amb aquests nois i noies sense disposar de la resposta educativa i assistencial que requereixen”.
Cal acompanyar als joves ex-tutelats quan arriben als 18 anys, per evitar que tornin als mateixos ambients que se’ls va haver d’allunyar. Les places per aquests joves són poques i insuficients, reservades als ex-tutelats amb millor pronòstic i condemnat la resta a la marginalitat social.
Augmentar la despesa en Infància, A Catalunya, els poders públics només destinen l’1,0% del PIB a polítiques de protecció social adreçades a infància i família, segons les darreres dades disponibles de 2011, la despesa és inferior a la del conjunt de l’Estat l, que és de l’1,4%, molt inferior a la del conjunt de la Unió Europea, que és del 2,2%.
Pel que fa als Centres de gestió privada concertada denunciem el següent:
Alguns centres són gestionats per fundacions religioses on es fa proselitisme d’ideari ultra-catòlic.
Per cada infant en aquests centres gestionats per fundacions (algunes d’elles de dubtosa procedència) la DGAIA paga com a mínim més de 3.000€ per mes per nen, a vegades 4.000€ o més. Sense que hi hagi cap fiscalització ni auditoria pública d’aquests diners públics. Si sumem 3.000€ mensuals mínim per infant (sovint és una quantitat major) i tenint en compte que més del 80% d’infants dels aproximadament 2.800 menors del total de Catalunya que hi ha en Centres de menors es troben en centres de gestió privada, això comporta una despesa pública de milions d’€ cada mes, sense cap tipus de control públic. En aquestes sumes de diner públic cal afegir diners d’Obres Socials d’alguns bancs i empreses, també sense que es coneguin avaluacions i/o auditories externes independents de caràcter públic. Tal i com afirma la jutgessa d’un jutjat de menors de l’Estat, Carmen Orland, en una entrevista, on es recull el seu testimoni per un informe d’Amnistia Internacional de l’any 2010, on es denuncia situació de maltractament i abusos a centres de menors al conjunt de l’Estat, i molt especialment a Catalunya: “Estamos apostando por unos centros concertados con una gestión privada. Se están haciendo multinacionales de tratamientos de menores porque, aunque tienen que ser entidades sin ánimo de lucro, de hecho son negocios. Todo esto es un tinglado…”
Algunes d’aquestes fundacions privades no apliquen el conveni d’Acció Social que regula a Catalunya la tasca d’educador/a en centres, no contracten personal qualificat i tenen diferents denuncies laborals.
En aquesta relació de fundacions privades que creiem que es lucren amb els infants tutelats per la Generalitat volem expressar el següent:
Sovint aquestes fundacions privades tenen connexions clares i demostrades amb alts càrrecs de la DGAIA amb carnet polític determinat, establint-se casos de corrupció ètica, moral i que al nostre entendre és de portes giratòries, amb convenis i contractes suculents amb fundacions privades on es troben polítics que a la vegada són o han sigut fundadors, gestors i tresorers d’aquestes fundacions. Hi ha una clara política de portes giratòries, on alguns aprofiten la seva situació política per fer negoci, doncs no tenen perfil professional ni trajectòria social, i d’altres aprofiten la seva trajectòria social per entrar en política i beneficiar als seus antics socis.
És el cas del Sr Ricard Calvo director general de la DGAIA i regidor per ERC a la ciutat de Girona, vinculat a les fundacions PLATAFORMA EDUCATIVA, FUNDACIÓ RESILIS i FUNDACIÓ FASI. Sent fundador, màxim gerent, representant i tresorer de les tres en diferents moments. Es més, just abans d’accedir a la direcció general d’atenció a la infància era el tresorer de PLATAFORMA EDUCATIVA. Una fundació “empresarial” que segons la seva pròpia pàgina web gestiona més de 10 milions d’euros, més del 80% provinent del finançament públic, sense cap tipus de control ni auditoria pública independent coneguda. Una Fundació-empresa que gestiona el 100% de la Fundació Resilis. La mateixa fundació que durant el 2009/10 mentre el Sr Calvo era el seu màxim gerent, gestionava el centre de menors Mas Garriga i el seu director va ser cessat després de trobar-se possibles irregularitats en el seu funcionament.
Denunciem l’ampliació del Centre d’Acollida de Girona la Misericòrdia. Un projecte que contradiu les pròpies directius de NNUU sobre infància, la moció parlamentària aprovada el passat 9 de febrer al Parlament i que també desobeeix els criteris tècnics de la DGAIA i els seus propis estudis on es reflecteix que els menors tutelats manifesten un major benestar en centres petits. Un projecte d’ampliació que tot apunta a que beneficia amb un contracte de valor estimat de més de 18 milions d’€ a les fundacions PLATAFORMA EDUCATIVA-FUNDACIÓ RESILIS relacionades amb el Sr Calvo. Però és més, a Juià (Girona) properament s’obre un nou centre i encara que la licitació d’aquest nou CREI a Juià (Mas Garriga) es troba en concurs, la mateixa FUNDACIÓ RESILIS ja demana educadores/rs socials a la seva pàgina web i tot apunta que aquest altre contracte de valor estimat de més de 22 milions € també l’agafarà aquesta fundació amb relació amb el Sr Calvo.
Una relació deplorable que no acaba ni comença amb el SrCalvo sino que ve de lluny i esquitxa a l’antiga Convergència i més recentment també a ERC.
Per exemple, tenim un contracte on el Sr Estanislau Vayreda, segon tinent d’alcalde i regidor de promoció de ciutat, comerç i turisme per Convergència al govern d’Olot (en l’actualitat), signa com a director general de la FUNDACIÓ FASI amb Josep Pera (ex regidor de Convergència a l’ajuntament de Badalona) actual gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, un contracte mentre el Sr Calvo és director adjunt de la mateixa fundació FASI, on s’estipula un preu per infant i dia de 101,99€ o sia 3.059€ mensuals. Sense cap tipus d’auditoria externa coneguda des de l’administració pública sobre aquests diners, amb data de l’1 de juny del 2014. Fins al setembre del 2015 el Sr Calvo representava públicament a la fundació FASI.
Denunciem que persones vinculades al mon empresarial, com és el Sr. Joan Castells, president de la Mutua Fiatc i alhora president de la fundació FASI, siguin a la vegada propietaris de societats limitades que al nostre entendre obtenen benefici de diners públics a través de fundacions sense ànim de lucre. En aquest sentit, la fundació FASI, on Josep Cortada és l’actual director general de la fundació apareix en el registre mercantil com l’únic administrador de la Immobiliària Casa Equipaments SL. Anteriorment ho havia estat el Sr. Joan Castells. Doncs aquesta societat, propietària de les 11 cases d’infants, cobra els lloguers a la fundació FASI pagats amb diner públic, alguns superiors a 5.000€. Es lucren indirectament a través d’aquestes societats. Actualment, les treballadores de FASI es troben en lluita i en procés de negociació amb l’empresa arran una retallada de més de 500.000€ de la DGAIA. Aquesta retallada suposaria una reducció en inversió en un model preventiu i la pèrdua de qualitat d’un projecte que funciona.
Denunciem com a exemple pràctic d’aquestes praxis negligents de fundacions el cas del CRAE Petit Príncep, que va sortir als mitjans al 2015. On directora del Centre, Elisa Trujillo, cobrava un sou de 64.508 € anuals, quan el conveni marcava que el sou havia de ser de 36.503€. Sent presidenta de l’empresa-fundació privada gestora del Centre i alhora directora del mateix CRAE, amb una germana com “educadora” sense titulació corresponent que cobrava 37.775€ anuals, quan conveni del Centre establia 24.000€. Però és que una altra greu irregularitat és que era la seva parella l’encarregat de fer les supervisions pertinents al Centre: el Sr Quim Blanchart. Qui té un càrrec important dintre de la DGAIA, ja que és director d’un Centre públic; el CREI Castanyers. Fins que una part de l’equip educatiu no va denunciar aquesta situació no es va poder fer pública. Al centre no només es cometien suposades greus irregularitats, sinó també situacions d’abusos i perill per alguns nens, per exemple la directora barrejava infants de 7 anys en una mateixa habitació amb menor de 17 anys amb conductes agressives, altament sexuades i amb VIH. Doncs bé, aquesta directora del CRAE Petit Príncep va anar a les llistes electorals de Convergència, com experta en infància i temes socials a la ciutat de Sant Adrià del Besos, on el número 1 d’aquesta llista era el Sr Xavier Soley antic director de la DGAIA entre els 2006 i 2011.
Denunciem unes connexions polítiques que es donen a diferents estrats de la DGAIA i que també esquitxen al Consorci de Serveis Socials de Barcelona on hi ha diferents alts càrrecs amb nom i cognoms que són exdiputats, regidors o tenen una vinculació històrica a Convergència i/o d’ERC, persones, algunes d’elles sense coneixement previ sobre infància o afers socials.
Finalment, denunciem les irregularitats de molts centres tant de gestió pública, delegada, com privada on les direccions són posades a dit, on no hi ha cap tipus de transparència, gestió democràtica, coherent o de vessant educativa i on s’està produint un maltractament institucional greu cap a professionals i cap a un dels sectors més febles de la nostra societat: infants tutelats que han patit diferents abusos.
