Després de tones de tinta intoxicant sobre les ocupacions “La Vanguardia” reconeix que es necessita un acord.

La delicada situació que viu l’habitatge a la ciutat comença a obrir esquerdes en el pensament únic de l’habitatge com actiu financer

necessitem un pacte de ciutat on qui té haurà de posar

Avui a La Vanguardia hi ha una editorial “sobre les ocupacions de pisos” on diu que és un problema social que existeix. I afirma que no es pot resoldre pels ocupes ocupant pisos i els propietaris carregant les conseqüències en solitari. Però el rotatiu continua intoxicant amb frases com: “un torna de vacances i es troba la casa ocupada“. La Vanguardia sempre ha estat molt parcial en la seva informació encara que per fi la seva editorial fa un pas en la bona direcció. L’ocupació ‘habitatges és conseqüència de la lògica de convertir un dret fonamental en un actiu financer que ha prevalgut en la seva línia editorial des de fa dècades. La Vanguardia hauria de fer el seu mea culpa o que pretén ¿què la gent que es desnonada perquè no pot pagar el loguer o la hipoteca vagi a viure sota un pont…. que per cert no hi ha gaire a la ciutat?

Certament una bona part de la editorial està escrita amb seny i volem reproduir-la (1):

“… Es verdad que la Constitución defiende el derecho de todos los españoles a una vivienda digna y adecuada. Pero también lo es que, en tiempos recientes, han proliferado las tipologías de ocupación que van más allá de lo justificable. No hay duda de que en el último decenio el número de hogares sin ningún ingreso ha crecido exponencialmente, con las consiguientes dificultades para pagar una vivienda. Ni la hay tampoco de que la oferta de vivienda social está por debajo de la demanda, mientras el número de viviendas vacías, en no pocas ocasiones de propiedad bancaria, es muy elevado. Ni de que la presión turística eleva sin tasa los precios de los alquileres. Ni de la voracidad de los grupos inversores que adquieren inmuebles enteros y no cejan hasta echar a sus inquilinos para reformar las viviendas y sacarles mucho más rendimiento…

Todas estas son circunstancias que inclinan a contemplar el problema de las ocupaciones de viviendas a cargo de familias sin recursos con cierto grado de comprensión. Pero no cabe olvidar que, junto a estos casos, se han multiplicado los de las organizaciones delictivas que han convertido la ocupación en un lucrativo negocio, al allanar pisos y realquilarlos. Como lo es que este verano han proliferado las ocupaciones de viviendas y su conversión en narcopisos, que agravan las consecuencias para propietarios y vecinos. Y, también, que los propietarios han acabado siendo la parte más débil y desprotegida, debido a la vigencia de una legislación que, en último extremo, puede ser más garantista para el ocupante que para ellos. Entre tanto, el ritmo de ocupaciones crece un 15% anual… ”

Tot i així, la nostra Associació vol aclarir algunes coses a La Vanguardia:

el seu diari mai va criticar les polítiques successives de totes les administracions de la democràcia en promocionar la VPO- habitatge de compra de promoció pública- que privatitzava el sól de la ciutat, enlloc de promocionar un parc d’habitatge públic de lloguer que disposen les ciutats més avançades europees i que ens permès tenir a ratlla el preu d’un bé bàsic. Ans al contrari, la seva editorial és lider en polítiques neoliberals en matèria d’allotjament habitacional.
el seu rotatiu ha estat líder en atacar l’actual equip de Govern de la ciutat que per primer cop s’ha plantejat fer inversions importants en matèria de parc públic de lloguer. Ha menyspreat les multes a habitatges buits de la Banca sabent, fins i tot, que tenien poc recorregut.
el seu diari ha de reconèixer que ha intoxicat a l’opinió pública buscant la confusió entre la violació de domicili i usurpació – ocupació per precari- i ho fa fet deliberadament encarregant noticies falses sobre que una família torna de vacances i té un ocupa a casa i bla bla bla… Això és delicte penal i la policia pot actuar d’ofici si es demostra que es domicili habitual o vacacional (segona residència). (2)
el seu diari ha de reconèixer
el seu diari intoxica quan demana més modificacions de la legislació per garantir els drets dels petits propietaris. Els petits propietaris per a vostès són una moneda de canvi. La llei en matèria d’ocupacions és bona i es pot garantir els drets de tots els ciutadans. De fet els pisos dels bancs i de les immobiliàries, que no són residència habitual de ningú són objectiu dels ocupes perquè com a molt és una usurpació però mai una violació de domicili perquè no viu ningú.
el seu diari ha de saber que a pesar d’això i usant la llei que vostès diuen no es garantista els bancs i grans immobiliàries estan usant la via penal contra llars sense recursos, que inclou fins a la presó o multes, a llars sense recursos… i per desgràcia hi ha jutjats que les accepten i altres que les rebutgen. Ja hi ha molts cassos de famílies que a la matinada amb nens que s’han trobat al carrer per aquesta circumstància.
el seu diari ha de reconèixer que l’activitat de la propietat per buidar edificis sencers i revendre’ls a fons d’inversió es fa de tres maneres que mai surten reflectides al seu rotatiu:
- una és imposant rehabilitacions als edificis, innecessàries molts cops o costoses, per fotre fora a petits propietaris o llogaters que carreguen amb rebuts inflats…
- degradant l’edifici per manca de rehabilitació i no posant denuncies contra ocupacions que els mateixos petits propietaris – de diuen vostès que tant defensen- i llogaters demanen per evitar la degradació de la convivència. Això és el que passa al Raval però vostès mantenen la seva intoxicació informativa per evitar destapar que la seva línia editorial fa aigües en la defensa de la veritat.
- construint molts hotels, o sigui, substituint edificis d’habitatges per a la ciutadania de Barcelona per hotels.
el seu diari critica la inacció del actual govern dia rere altre fins l’avorriment. El seu diari SÍ que és capaç de oferir propostes quan beneficien a la propietat. Però el seu diari no és capaç d’oferir una sola proposta en la seva editorial per solucionar el problema social de l’ocupació perquè sap que QUI EN TÉ – la propietat – TINDRÀ QUE POSAR-NE -habitatges-.
els mitjans de informació con el seu haurien d’ajudar a difondre el saber fer dels països més avançats d’Europa en matèria d’habitatge públic i social. O sigui, el parc d’habitatge social no és només pels pobres sinó por a tot aquell ciutadà que paga impostos té el mateix dret independentment de la seva renda… cal evitar la segregació evitant els ghettos.

Notas sobre nuestra declaración:

(1) La Vanguardia, Editorial: Sobre las ocupaciones de pisos….. En los últimos días, La Vanguardia ha publicado diversas informaciones relativas a viviendas ocupadas…
(2) prouespeculació.org, legislación y documentación sobre ocupación de viviendas.

La nostra Associació sí que ha ofert propostes i de fet s’han aprovat al ple del Districte de Nou Barris. Després modificades i descafeïnades van passar al Ple de l’Ajuntament de Barcelona. Des de llavors deu estar en un calaix…