A LA GENERALITAT, A OFICINES DE BENESTAR SOCIAL I A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I DISTRICTES

La gent dels nostres barris va esser colpejada violentament per la crisi econòmica del 2007. Van perdre la feina i moltes llars també l’habitatge en mans de les entitats financeres generalitzant les ocupacions de necessitat. La Campanya Nou Barris Cabrejada va emmarcar el descontentament general de les entitats barrials amb el crit: No és pobresa, és injusticia!

Després de més de una dècada la situació només s’ha estabilitzat amb treballs precaris i l’economia submergida propiciada pel mateix sistema econòmic depredador. A les institucions de ciutat, la Generalitat i l’Ajuntament, per ordre de capacitat política i financera, saben perfectament de que parlem i de les seves responsabilitats polítiques en la precarietat enquistada.

Quan ja s’albirava ja una nova crisi multifactorial financera, econòmica i social, l’arribada de l’aturada econòmica brutal fruit de la pandèmia del coronavirus han caigut tots els vels que emmascaraven una realitat de misèria i injustícies continuades contra les classes populars.

Centenars de famílies ja fan cua als Serveis Socials i als Bancs d’Aliments esperant menjar. Al 2007 va ser la pèrdua de la feina i l’habitatge. Ara és pitjor, hi ha gent que s’ha quedat sense res, cap entrada econòmica. El Govern espanyol ha assegurat que ningú es quedarà enrere però ni el cobrament de l’atur ni una renda garantida asseguren el menjar, el pagament de la hipoteca o el lloguer, que depenen de crèdits bancaris, que aquests sí que asseguren els balanços dels bancs i les rendes del propietaris.

Però als nostres barris també hi ha autònoms, comerços i milers de llars ocupants pisos i vivint tancades des de fa setmanes amb nens a habitacions sense respirar l’aire nét que casualment gaudeix la ciutat lliurada d’un trànsit insostenible.

Quan acabi l’Estat d’Alarma, la maquinària infernal dels Jutjats es posarà en funcionament contra moltes llars pobres que ja no poden ni llogar habitatges i viuen ocupants habitatges en una ciutat sense un parc d’habitatge públic de lloguer que ha estat una irresponsabilitat històrica dels que heu manat per dècades la ciutat.

La gent dels barris, fins i tot confinada, ha aixecat la solidaritat barrial en Xarxes de Suport que intenten complementar com poden el que hauria de ser el paper de les administracions mentre que les entitats financeres i els propietaris asseguren les seves rendes i la cobdicia encara que la societat s’enfonsi.

Exigim un Pla de Xoc Social a Nou Barris immediat negociat amb les entitats que asseguri el menjar, l’habitatge sense condicions, ajuts econòmics, garantir l’ensenyament dels petits i llars d’infants en les condicions sanitàries que permetin conciliar la vida laboral i familiar, etc. No hi ha prou ja amb bones paraules. Calen fets en els propers dies abans que setmanes per acabar amb l’incertament. Calen tots els recursos privats a l’abast de les administracions sense pagar encara més penyores. Ja s’han aprofitat prou!

Aixequem al Districte una taula d’entitats per demanar una negociació urgent a la Generalitat i a l’Ajuntament del Pla de Xoc Social que la nostra gent necessita.