Quan es va aprovar al Parlament de Catalunya el Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge i la modificació del gener sobre el significat d’habitatge buit – Decret Llei 1/2020, de 21 de gener, la nostra Associació ja va fer públic la seva perplexitat sobre unes mesures molt contradictòries que deixaven moltes llacunes legals per omplir en aquests documents:
Titllàvem aquest Decret com de mínims i no podíem més que està en desacord. Tot semblava més un brindis al sol de la nova entesa institucional entre el bloc de Govern i Catalunya en Comú-Podem. No hem trigat gaire en veure els límits de les pomposes declaracions i lleis que fa un Parlament català mancat d’autoritat legislativa per l’Estat espanyol i assajat pel poder judicial com veurem en la matèria del dret a l’habitatge.
Dit d’una altra manera, no es pot anar enganyant a la gent en situacions d’extrema pobresa que pateix la violència immobiliària des de fa més d’una dècada en un país que sempre a prioritzat la propietat.
No obstante, ni el referido Decret Llei 17/2019 ni la Llei 24/2015 tienen la condición de norma procesal ni han previsto la posible suspensión del procedimiento por falta de cumplimiento.
Una mostra de com els jutjats es toregen les lleis que en matèria de dret a l’habitatge aproven els il·lustres diputats del Parlament català és aquest decret de un simple jutjat de primera Instància de Barcelona que ens ha donat una de les llars afectades que arriba a les nostres assemblees. Darrera el BBVA i un llarg procés d’execució hipotecària on la llar afectada ara era una ocupa del que va ser el seu habitatge:
Fundamentos de Derecho:
Primero.- El recurso debe ser desestimado. El Decret Llei 17/2019, de 23 de Administració de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, en su art. 5.7, añade una disposición adicional, primera, a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’ambit de l’habitatge i la pobresa energètica, con el resultado de hacer extensiva la obligación de la propuesta de alquiler social a los supuestos de ocupación de la vivienda sin título jurídico siempre que la ocupación se hubiera iniciado seis meses de la entrada en vigor del Decret Lei 1772019.
No obstante, ni el referido Decret Llei 17/2019 ni la Llei 24/2015 tienen la condición de norma procesal ni han previsto la posible suspensión del procedimiento por falta de cumplimiento. Su inobservancia, en cualquier caso, no conlleva tal suspensión sino que, en su caso, supondría un incumplimiento que le propia Llei, en su Disposición Final 3a configura como una infracción en materia administrativa de vivienda, que puede ser sancionada administrativamente, pero no puede ser motivo para acordar la suspensión del lanzamiento hasta que se produzca la oferta de alquiler social.
……….
PARTE DISPOSITIVA
Desestimo el recurso de reposición interpuesto por el/la Procurador/a XXXXXXXXXXXXXXXXX, en nombre y representación de XXXXXXXXXXXXX , contra diligencia
de ordenación de fecha 30/06/2020, y declaro firme dicha resolución, manteniendo la fecha del lanzamiento.
Ningú no pot negar que un simple lletrat de l’Administració de Justícia que ha fet aquest Decret posa contra les cordes els Decrets de la Generalitat. Segurament els raonaments jurídics d’aquest Decret han estat construïts per bufets d’advocats pagats pels grans propietaris immobiliaris que es colen per les portes dels jutjats i de les Audiències i es converteixen en la norma processal doncs tots saben a qui obeeix generalment la justícia en majúscules. Però és evident que ni tant sols la Generalitat gosa avui d’inculpar al Jutge o Lletrat de cap mena de prevaricació judicial. Com tampoc tenim clar fins on arribaran les multes administratives que cita el decret judicial donada la pomposa experiència de multes als grans tenidors d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona que han quedat quasi en no res més enllà de molta literatura.
Dit de manera més clara, hi ha massa interessos immobiliaris entre les classes altes d’aquest país regats en beneficis fiscals ruïnosos de l’Estat des de fa dècades. Entre les classes benestants estan la majoria de diputats, magistrats i jutges. No es llençaran pedres a la seva taulada. Les lleis catalanes de l’habitatge són teatrals (a més lleis més desnonaments com mostren les estadístiques) i les sentències judicials amparen el dret a la propietat contra el dret a l’habitatge.
Massa vegades s’està imposant en la política les veritats maquillades per fer veure una cosa que no és. I les lleis catalanes i espanyoles són una mostra descarnada de com es juga amb les paraules davant la ciutadania mentre l’aparell estatal practica la violència immobiliària contra les classes populars. I per desgracia, moltes entitats socials s’auxilien de veritats maquillades per auto-adjudicar-se victòries més aviat pírriques com la reserva del 30% per habitatge social a la ciutat de Barcelona. Algú es recorda d’aquesta promesa?
3 comentaris a “com els jutjats es toregen el Decret-Llei 17/2019 d’emergència habitacional de la Generalitat de Catalunya”