Les multes policials volen descoratjar la resistència ciutadana pacífica contra la violència immobiliària

El passat 5 d’octubre en un desnonament al districte de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona els Mossos d’Esquadra van identificar un total de 30 persones i els darrers dies totes elles han rebut notificacions per multes administratives de 601 euros imposades per la policia catalana fent ús de la Llei Mordassa del PP. La denuncia que imposa la multa és per desobediència a la autoritat en aplicació del controvertit article 36.6 de la – Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana– aprovada amb els vots majoritaris de PP i PSOE:

6. La desobediencia o la resistencia a la autoridad o a sus agentes en el ejercicio de sus funciones, cuando no sean constitutivas de delito, así como la negativa a identificarse a requerimiento de la autoridad o de sus agentes o la alegación de datos falsos o inexactos en los procesos de identificación.

La sanció administrativa imposada a criteri dels agents de l’autoritat pot anar de 601 a 30.000 euros. Es pot recórrer però primer pagues. Per saltar-se el confinament o anar a la segona residència s’han imposat multes de 601 a 2000 euros fent ús del mateix article. Aquesta llei va ser recorreguda pels grups de l’oposició en aquell any per inconstitucional. El Suprem i el Constitucional encara no s’han pronunciat després de 5 anys per desacords greus en articles molt polèmics com aquest. L’actual Govern portava la modificació de la llei en el seu programa però res s’ha mogut fins al punt que el Ministre del Interior espanyol ha dit que la llei es pot modificar però no aquest polèmic article pel qual es castiga la solidaritat amb els desnonats dels seus habitatges o la insolidaritat de determinades persones en el confinament pandèmic.

Des de la declaració de l’estat d’alarma el 14 de març s’han imposat un total de 1.089.197 propostes de sanció i detingudes 6.061 persones por defugir el confinament i per raons com la dels desnonaments. El Defensor del Pueblo fa anys que porta argumentant la necessitat de culminar la reforma d’aquesta llei repressiva sense semblança en països propers. Això és segurament el que va impulsar a Amnistia Internacional a presentar més de 140.000 signatures al Congreso de los Diputados per reclamar la derogació d’aquesta llei, la llei mordassa, de la qual dos articles entre ells el 36.6 suposen el 70% de les multes: RESISTÈNCIA A L’AUTORITAT.

I dona la casualitat que, a Catalunya, els Mossos i les policies locals han imposat un total de 141.382 multes en només les 10 setmanes posteriors a l’entrada en vigor de l’estat d’alarma. La quarta comunitat autònoma en nombre de multes. Les multes policials volen descoratjar la resistència ciutadana pacífica contra la violència immobiliària especialment dels col·lectius en defensa del dret a l’habitatge digne com el nostre basats en la valentia de persones que volen evitar que la Justícia imposi els interessos de la propietat per sobre de qualsevol consideració de drets humans o civils.

Així doncs veiem una involució repressiva de l’Estat espanyol amb un paper clau del Ministerio de l’Interior i molts cops de la Justícia que és  contradictòria amb el suposat govern d’esquerres que governa a Madrid. Però també veiem aquesta contradicció entre el Departament d’Interior de la Generalitat dirigit amb l’esperit repressiu de la Convergència de sempre – CDC – de sempre i moltes de les lleis aprovades al Parlament català sobre el dret a l’habitatge amb els vots d’aquest partit travestit a PDECat. Lleis que tampoc aturen la creixent violència immobiliària contra les classes populars que mostren les estadístiques que ha denunciat la nostra entitat.

El discurs oficial de la unitat ciutadana front a la guerra contra la pandèmia fa aigües amb aquestes xifres repressives en un Estat que no garanteix les mínimes condicions de vida digna amb una sanitat pública desmantellada, sense un parc d’habitatge públic ni social digne del seu nom ni tant sols es garanteix el dret a un treball i un salari digne. Per tant, veiem que l’acció de Parlaments i Governs, representants de la suposada sobirania popular, mostra una manca real de poder per garantir aquells drets que esdevé amb repressió i multes administratives contra la ciutadania organitzada que fa palesa aquestes contradiccions insolubles. Hi ha a Espanya un “Estat profund” al marge de la sobirania popular que no rendeix comptes més enllà de les institucions europees, els poders financers i fàctics. L’abast del cataclisme social i econòmic provocat amb la pandèmia està girant al control intimidatori als carrers i escapçar la dissidència encara molt minoritària tot esperant esclats populars massius que desbordarien els carrers i fàbriques.

La situació revela així elements d’un final d’època de desconcert en l’estratègia i en les propostes polítiques dels moviments socials i polítics pels drets ciutadans que no permeten albirar una unitat política més enllà de la denúncia simbòlica de les injustícies socials. Una mostra d’això és, d’una banda, la contundència que mostra la policia catalana darrerament en els desnonaments, les multes imposades, i la debilitat estructural de la resposta més enllà de la curiosa fraseologia bèl·lica de “ZONA de GUERRA” del moviment de l’habitatge de Catalunya. I d’altra banda, l’adhesió entusiasta que es fa de les tímides lleis catalanes dels darrers temps que ni tant sols han aturat la violència immobiliària estructural com mostra el suport a la Llei de Mesures de contenció de les rendes de lloguer – regulació – que ha fracassat com a tal política a tota Europa. O la desorientació que provoquen les campanyes per expulsar dels nostres carrers als fons voltors esperonats pel diner gratuït dels Bancs Centrals mentre se’ls legitima amb les estratègies de la negociació col·lectiva sindical que porten a una taula de “negociació amb els voltors” al marge de lleis degradades i polítiques immobiliàries fiscals injustes que agreugen el deute públic en mans dels bancs privats.

La nostre entitat porta 10 anys aturant desnonaments sense que es vegi el final del tunel ni capacitat per unir el moviment de l’habitatge en estratègies i fites a mig i llarg termini. Coneixem quins enemics tenim davant. Entenem que no totes les administracions són iguals. Y demanem no ésser instrumentalitzats per estratègies de moviments polítics ni lideratges que són carreres professionals a la política. No entrarem en la tàctica de zona de guerra posant en perill la nostra gent més enllà del necessari si no hi ha una estratègia política i organitzativa per la qual val la pena jugar-se la pell. I quan toqui ho farem i ho hem fet quan tocava.

Associació pel Lloguer Públic i Assequible – 500×20 –

publicat al 2020-11-14