Els propietaris furiosos contra les pròrrogues extraordinàries del lloguer

Un crit unànime de la Patronal del Lloguer s’aixeca contra les pròrrogues extraordinàries dels contractes de lloguer d’1 a 3 anys aprovades després de l’entrada en vigor de la Llei 12/2023, del 24 de maig, pel dret a l’habitatge -LDV-. A les xarxes socials alguns parlen de confiscació de la propietat i de comunisme. Alguns que no són precisament els fons voltor sinó fills i hereus de l’anomenada classe treballadora.

pròrroga extraordinària de 1 a 3 anys del lloguer al final del contracte o reconduccions tàcites

Pròrroga extraordinària i obligatòria fins a 3 años en contractes de lloguer finalitzats o les reconduccions tàcites.
<<< todos nuestros artículos para pedir y defender estas prórrogas >>>

En qualsevol cerca a la xarxa podran trobar a moltes web de les Cambres de la Propietat Urbana de tot el país, i en desenes de bufets d’advocats, declaracions que aquestes pròrrogues aprovades a la llei no són aplicables als contractes anteriors a l’entrada en vigor de la llei. També afegeixen indicacions de com saltar-se-les o fonaments de dret per anul·lar-les.

No volen que el lloguer es converteix en una manera de vida estable.

Sobretot a Catalunya és on les crítiques són més enfurismades ja que és el territori on es concentren més zones de preus tensionats, control de contractes temporals juntament amb altres mesures aprovades contra els desonaments per vulnerabilitat, que de facto estan convertint molts lloguers en gairebé indefinits encara que sigui agònicament.

Dit d’una altra manera, esperen que qualsevol canvi de majories al Congrés dels Diputats o del Govern a Madrid permeti en els propers anys derogar aquesta maleïda norma “confiscatòria” que diuen va contra la llibertat de mercat i contra la jurisprudència. Segons els casolans és clar!

La veritat és que han aconseguit que aquesta norma legal des del 26 de maig del 2023 gairebé no s?apliqui perquè la majoria d?inquilins i els seus advocats defensors la desconeixen o la creuen inviable jurídicament.

Tot això passa, des de fa molts anys, per l’enverinada guerra política al Congrés dels Diputats que no permet modificar legislativament per consens lleis com la Llei d’Arrendaments Urbans, per la qual cosa les majories parlamentàries exigües es veuen obligades a modificar la legislació per mitjà de decrets que embollen la legislació amb un munt de Disposicions que s’afegeixen al final.

A més, els nostres mitjans de comunicació dominats pels grans inversors anglo-americans teledirigits des de Wall Street modulen l’opinió pública a opinions favorables als interessos de la Patronal del Lloguer que al nostre país té una legislació totalment alliberada a favor dels rendistes. I amb raó, perquè es preveu que la crisi del deute ianqui i la Borsa de valors de resultes de la guerra comercial mundial provocada provoqui una fugida de la inversió a zona segures com els béns arrels. L’atracció de capitals a l’habitatge, sector dominat per les entitats financeres, portarà noves dades en moments de convulsió.

Per mostrar un botó. Els ingressos de les famílies per llogar immobles s’han duplicat des del 2008 fins a superar els 31.500 milions el 2024 i ja són la principal renda del capital a Espanya, davant dels financers i els guanys patrimonials (*1).

Els ingressos d’uns tres milions de propietaris, empreses a part, que declaren per llogar immobles han augmentat un 95% des del 2008, mentre que els salaris ho han fet un 39%. A més perceben desgravacions fiscals escandaloses sobre habitatges que moltes havien estat VPO finançades amb diners de tots. Una part de l’augment d’ingressos ha estat per una millor inspecció tributària el que significa que encara avui una part substancial de lloguers es mou al mercat negre del frau fiscal.

Encara amb aquest panorama, on els salaris són confiscats pels rendistes, els comunicats de les Cambres de propietaris van a la grenya parlant de deficient tècnica legislativa o atac a la propietat privada o el dret al lliure albir de la mateixa. I aconsellen, sense citar-ho expressament, que els propietaris desnonin els seus llogaters després de la finalització dels contractes a través de demandes judicials, si aquells s’acullen a les pròrrogues extraordinàries, esperant que els jutges i magistrats, molts en conflicte d’interessos doncs són també casolans, dictin sentències contra els llogaters, encara que la llei els va ser.

Per desgràcia, tot i haver-hi aquesta legislació que permet al llogater, amb una simple declaració al propietari, acollir-se a pròrrogues extraordinàries d’1 a 3 anys, el desconeixement està provocant que la finalització de milers de contractes des del 2023 acabin en desnonaments invisibles que podrien no haver passat. Encara més, els mateixos serveis d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, ​​tot i difondre el dret a les pròrrogues extraordinàries, després de 2 anys de la LDV, estan esperant les primeres sentències de desnonaments per finalització de contractes, d’inquilins que s’havien acollit a aquestes pròrrogues, i veure per on es decanta la magistratura.

O sigui parlem de centenars de llars que estan pendents d’aquesta batalla per tenir un respir en la seva vida però de moltes altres, de milers, que ya han perdut aquesta oportunitat de donar la baralla i acaben a la llei de la selva de les habitacions subarrendades, a 600 i 700 euros, o els contractes de temporada.

Som, doncs, davant una guerra per reduir el poder econòmic dels rendistes per la via d’allargar els contractes punxant, de mica en mica, el globus de la bombolla de lloguer.

Però no creguin que només és una baralla als jutjats lliurada per advocats. Si aquest dilema que afecta 3 milions llargs de llars que viuen de lloguer esdevingués un estat d’alarma social la pressió sobre la magistratura seria immensament forta.

En altres paraules, es tracta que viure de lloguer es converteixi en una forma de vida estable, segura, barata i sense ensurts. Petites victòries que donin força al moviment i redueixin la pressió de les rendes sobre els salaris.

Ni la Patronal del Lloguer ni les Cambres de la propietat tenen por dels aldarulls de carrer dels sindicats d’inquilins ni de les negociacions col·lectives. El que no volen és que mesures com l’allargament fins a indefinits dels contractes de lloguer es converteixin en un dret real, en llei, y si és llei no cal negociar-la.

Són petites victòries que són grans ajudes a aquella dona amb fills a càrrec que no poden suportar un desnonament invisible. Consciència i organització.

Petites victòries que permeten el salt a una lluita estatal unitària pels contractes indefinits i format públic per eliminar les clàusules abusives.

Petites victòries que reforcen les organitzacions de lluita pel dret a l’habitatge, contra la precarització, a costa dels beneficis dels rendistes.

Hablamos pues de crear conciencia, lucha unitaria fortaleciendo la organización para mejorar nuestras condiciones de vida a expensas de los rentistas (*2).

Possiblement amb aquest plantejament la Casa Órsola habría tenido un desenlace más positivo que vaciar las arqueas del Ayuntamiento de Barcelona a favor de la especulación.

Les pròrrogues forçoses i l’obligació de mantenir les mateixes condicions del contracte són pals a les rodes de la rendibilització de la inversió i una oportunitat del moviment per plantejar-se una solució més definitiva exigint una llei de lloguer social obligatòria.


Notes:

  1. ElDiario, Los ingresos por alquileres marcan récord y el capital ya supera el 10% de todas las rentas por primera vez desde 2008.
  2. El Salto – Edición General, ¿Cómo acabar con el negocio de la vivienda?.

SEGUR QUE EL POT INTERESSAR:

Escriba aquí su comentario

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies