Totes les hipoteques espanyoles estan titulitzades i per tant els bancs no poden desnonar.
El saldo acumulat de títols amb garantia hipotecaria va arribar al 2011 als 536.745 milions d’euros.
Caixa Bank i Santander han estat les entitats més actives.
El Banc d’Espanya reconeix que els Bancs no són creditors d’hipoteques titulitzades.
L’afirmació es sustenta en que les accions d’execució hipotecàries iniciades per les entitats financeres no serien de llei pel fet que aquestes no serien les legítimes propietàries al moment d’iniciar la seva reclamació per via judicial. En el Registre de la Propietat consta que l’immoble té una hipoteca a nom de l’entitat financera pero no consta que aquesta ja no es propietària del deute perquè l’ha venut a un tercer. I a més no tenen ni l’obligació d’informar als clients segons la llei hipotecaria. Un comunicat molt recent del Banc d’Espanya, a pregunta de l’advocat Oscar VIERA, ha confirmat aquesta hipòtesi: “…la titulación de un préstamo supone que la entidad que concedió el mismo deja de ser la acreedora del préstamo...”. La titulització de crèdits hipotecaris consisteix en empaquetar hipoteques i vendre cada tros a inversors. En el cas dels bons i participacions hipotecàries el risc d’impagament és per al que compra els bons no pel banc. En el cas de les cèdules hipotecaries (covered bonds) el risc es manté en el balanç del banc. Però si aquest peta els bonistes es posen a la cua per cobrar també. +++ INFO al final del document. Per tant, estem davant del fet d’una venda d’un deute amb la seva garantia a un tercer actor.
El fet greu és que només es pot reclamar una hipoteca a favor de l’executant/ creditor/ entitat financera si està inscrita en el Registre de la Propietat. O sigui que es pugui demostrar que es seva i no d’un altre. L’entrada d’un tercer actor, el Fons de Titulització, que compra el crèdit i la garantia ho trastoca tot. Per tant, el crèdit ja no li pertanyeria a l’executant/ creditor/ entitat financera doncs la propietat del deute és del Fons de Titulització. L’executant actua, tan sols, com un gestor del Fons de Titulitzacions a fi de procurar el cobrament del crèdit cedit, que és com ho verifica la informació esmentada que facilita el Banc d’Espanya. Se’ls va permetre fer-ho d’aquesta manera perquè al fer una societat sense personalitat jurídica se’n estalvien costos al no pagar impostos ni tampoc personal, etc… A més al no inscriure en el Registre de la Propietat la cessió del crèdit deixa un buit legal, que amanit amb el permís de no comunicar la venda del deute hipotecari als deutors i possibles avaladors deixa un forat legal enorme. Aquest forat normatiu, amb col·laboració d’una elit política corrupta i ignorant, no és un error. És el rovell de l’ou normatiu sobre el que es basa la titulització hipotecària, la creació de diners bancari per permetre l’expansió del crèdit sense límit.
El problema pel qual el banc es decideix a presentar l’execució, malgrat tot, és la dificultat, que per als Fons de titulació existeix, de reclamar el crèdit impagat, doncs com diem aquests no tenen personalitat jurídica i serien els bonistes els únics que podrien reclamar la garantia hipotecària de l’immoble. Aquesta resposta es sustenta en el que disposa la Llei 19/1992, sobre règim de societats i fons d’inversió immobiliària i sobre fons de titulització hipotecària on es determina la conseqüència que s’expressa.
Però un cop l’entitat financera executa la garantia hipotecària i es queda amb l’immoble, del que no n’és propietària, sap que si l’inscriu en el Registre de la Propietat cometria una falsedat en document públic (el pis no pot estar en el balanç del Banc i també en el fons de titulització). D’altra banda, amagar al jutge en l’execució que el crèdit ja no li pertany suposa una estafa processal. De fet, l’entitat financera hauria d’actuar com el cobrador del frac però s’extralimita. Executa hipoteques, realitza cobraments de demora, refinancia, s’apropia dels habitatges dels avaladors, cobra comissions que mai paga als veritables creditors que són els bonistes que van comprar la seva hipoteca al Fons de titulització.
En qualsevol cas, posar en coneixement del jutjat els fets comportaria la suspensió del procediment d’execució per existir prejudicialitat penal (1). En realitat les entitats de crèdit no compareixen als jutjats com “apoderats del Fons” sinó que es fan passar com a “creditors del deute hipotecari”. Emparades en un sistema judicial fet a la seva mida pels polítics, han venut el deute, però tot i així, ¿a cap jutge se li ha ocorregut preguntar si la titularitat del crèdit és del banc? Si davant la documentació presentada: constitució fons de titulització i relació hipoteques incloses el jutge continues amb el procediment a favor del banc podria estar fent un acte de prevaricació.(2).
Quasi totes les hipoteques que actualment s’estan pagant han estat titulitzades, o sigui, venudes a tercers. Això és així perquè els bancs treuen del seu balanç el crèdit hipotecari i poden reiniciar el crèdit recuperant ara uns diners que haurien cobrat en el futur. De fet, ha estat la única manera d’inflar la bombolla immobiliària. Per tant, el fet demostra que els bancs creen, inventen, els diners de la hipoteca pel sol fet de la promesa del creditor de tornar-la. A més de monetitzar las promeses dels prestataris els cobren un interes, taxes, refinançaments, demores, executen a avaladors quedant-se amb les seves propietats, etc sense que els veritables propietaris del crèdit, els bonistes, en rebin res.
Per aquesta raó, una entitat financera en fer d’intermediari, com a molt, no pot apropiar-se de cap comissió, ni cobrar, ni modificar tan sols les condicions. (3) La cosa és molt greu també perquè la pèrdua de valor dels actius immobiliaris afecta milers de milions de crèdits hipotecaris venuts a fons de pensions de l’Estat o privats, a altres bancs i a fons de renda fixa.
Resumint, les entitats financeres creen els diners amb les hipoteques, cobren interessos per aquest fet, les venen a inversors, a fons de pensions, a l’Estat i el mateix Banc Central europeu que acaba de fer una compra massiva de + d’un bilió d’euros (Quantitative Easing- veure enllaç al final document). A més sense ser ja creditors, es queden amb els immobles principals, els dels avalistes, cobra tota mena de comisions i imposa condicions (nomines, seguros) que augmenten les ingressos d’intermediació bancària.
Santander i La Caixa diuen que no han estat ajudades per l’Estat. És mentira! Les hem comprat milions de títols hipotecaris des de l’Estat, la Seguretat Social pels fons de pensions i ara ens trobem que hem de pagar els riscos que van provocar amb una política expansiva del crèdit amb el rescat del país imposat a Zapatero. Per això la classe política ha col·laborat, per acció i omissió, en aquest engany perquè la voluntat popular està segrestada per aquests poders fàctics i obscurs que s’amaguen darrera l’aparell judicial, legislatiu, del BCE, BdE, etc..
Salva TORRES
(1). Prejudicialitat penal. Quan en un procés civil es posi de manifest un fet que ofereixi aparença de delicte o falta perseguible d’ofici, el tribunal civil, mitjançant provisió, ho ha de posar en coneixement del ministeri fiscal, per si dóna lloc a l’exercici de l’acció penal.
(2). Prevaricació. És un delicte que es comet quan una autoritat, jutge/advocat o funcionari públic dicta una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta, per la qual cosa incompleix els deures del funcionariat. Aquesta actuació és una manifestació d’un abús d’autoritat. Està sancionada pel Dret penal, que busca la protecció tant del ciutadà com de la mateixa Administració.
(3). Novació. Es pot definir la novació com a forma d’extinció de les obligacions, com l’extinció d’una obligació mitjançant la creació d’una altra nova destinada a reemplaçar.
enllaços d’interes:
Las cédulas hipotecarias se imponen a la titulización para financiar el ladrillo
¿Que son las titulaciones bancarias?
Diferencias entre titulizaciones y cédulas hipotecarias
Asociación Hipotecaria española (AHE): Estadística de Títulos Hipotecarios
INFORMACIÓ AUDIO-VISUAL DEL TEMA DE TITULITZACIONS.
Aquesta entrada ha estat extreta i concentrada des de la informació obtinguda al blog https://ataquealpoder.wordpress.com/ escrit per JosepManel Novoa, la persona que més ha treballat aquest tema i on podeu trobar una extensa documentació i opinió.
