Emergencia habitacional a Barcelona!

El nombre de desnonaments que s’estan executant és alarmant. El problema d’habitatge està vulnerant de forma sistemàtica els drets de la ciutadania especialment els col·lectius més vulnerables amb una crueltat desconeguda (dones, infants, immigració, precaris en general). Els preus i les condicions d’accés a habitatges de compra o de lloguer són inabastables per a un bon gruix de la societat. Els preus dels lloguers superen, en la seva gran majoria, el Salari Mínim Interprofessional al que ha ajudat les successives reformes de la LAU contra el llogater. El parc d’habitatge públic és ridícul i està gestionat de forma negligent.

La massiva inversió estrangera afavorida per la política monetària expansiva del Banc Central Europeu ha afavorit l’entrada d’entramats societaris i financers en el mercat de l’especulació convertint l’habitatge un bé d’inversió que es defineix pel seu valor en un un paper i no per la seva qualitat per servir de sostre. Els abusos de la banca han estat condemnats un i altre cop, sense que hi hagi hagut cap mena de penalització, ens el contrari, se’ls ha beneficiat sense que haguessin d’alliberar el patrimoni immobiliari que mantenen buit. L’expulsió del veïnat en favor de grans moviments turístics ha acabat amb la vida dels barris i ha escampat l’especulació i l’abús per tot el territori. Es practiquen desnonaments en obert de forma contrària a la llei pels òrgans judicials totalment escorats al costat dels interessos de la propietat. Es reprimeix els col·lectius que intenten fer-hi front. El temps d’espera per a l’assignació d’habitatge en situació d’emergència és de dos anys. Dos anys!

PROU! DIEM PROU!

No podem permetre més desnonaments sense alternativa, no es pot fer la vista grossa davant la manca d’habitatges socials, i no es pot tolerar, sota cap excusa, que petits i grans propietaris estiguin destinant els habitatges a la mera especulació i el guany econòmic sense miraments, sense límits, i sense dignitat. No es pot acceptar aquesta situació, sota cap excusa, ni cap argument legal.

És moment d’acceptar que aquesta situació atenta contra la dignitat humana de forma massiva. És hora de prendre decisions a l’alçada del problema que patim. Cal declarar de forma immediata l’existència d’una EMERGÈNCIA HABITACIONAL que permeti la convocatòria de tots els responsables al respecte i la pressa de decisions que permetin:

• mobilització urgent de tot habitatge disponible, públic o privat.
• el preu de l’habitatge ha d’estar en relació a la renda disponible de la llar
• amb posterioritat s’haurà d’iniciar un debat obert sobre la reversió de l’entramat legal, econòmic-financer i organitzatiu que ha promogut l’existència d’aquesta emergència habitacional.