Aquell dia va caure el sostre d’un àtic sobre la dona que hi vivia. Va morir. La indignació i la mobilització veïnal va obligar a l’Ajuntament de Barcelona a rehabilitar íntegrament aquell barri popular amb els fons públics.
El culpable, el constructor Ramón Sanahuja, mimat per les autoritats franquistes i per la banca, va lliurar-se de les culpes, la rehabilitació i la presó. La seva família va enriquir-se fins a construir la major immobiliària del país que el passat mes de juny va presentar suspensió de pagaments, SACRESA, per 1800 milions d’euros.
Tot un exemple del que ha estat l’enriquiment ràpid a compte de les famílies treballadores i xuclant dels diners públics. Un paradigma de la bombolla immobiliària del país.
Per sort, des de llavors no ha hagut esfondrament, però l’habitatge públic gaudeix de molts defectes constructius com demostra les diferents denúncies que ha fet 500×20 en aquest bloc, com les recents de Trinitat Nova. Les deficiències als edificis 10HJ de joves han estat generalitzades i ens fan preguntar si aquestes són fruït de:
- un pressupost avar amb la cosa pública
- un enreqquiment fraudolent de l’empresa constructora
- una manca de inspecció municipal
- o totes a la vegada
La Associació de Veïns i veïnes i Entitats del barri organitzaran els propers dies actes per recordar les lluites d’aquells anys amb actes i una exposició fotogràfica als llocs on varen succeir els esdeveniments
