Les ocupacions d’habitatges: creant riquesa enfront de l’estratègia d’expoli financer del Banc Dolent de Rajoy

El titanic financer-immobiliari espanyol en la cruïlla

Fins al 2008, any d’inici de la crisi, a la sortida de cada Enquesta de la Situació Financera de les Famílies-SFF (1) el llavors ministre d’Hisenda, Pedro Solbes assegurava que les famílies espanyoles no havien de tenir por. Deia que la sòlida posició dels seus actius immobiliaris eren matalàs suficient davant “un aterratge suau” de l’economia i de la construcció (2). Després de quatre anys de crisi ningú ni Pedro Solbes, ara conseller d’Endesa i Barclays, s’atreveix ni a citar aquesta enquesta. Des que el 2007 el parc immobiliari espanyol va arribar als 6 bilions d’euros, el seu màxim històric a preus de mercat, el seu valor no ha parat de minvar afectat per la depressió de la construcció i de les vendes però sobretot per l’accelerada caiguda dels salaris (3).

Però la nostra bombolla de béns arrels més gran del món segueix inflada ja que ni els lloguers ni els preus de venda han caigut en correspondència a les retallades generalitzades de les rendes dels treballadors del país (deflació). El fet que el mercat immobiliari espanyol no hagi tingut un desastre tan sols semblant a països com EUA o Irlanda té una senzilla explicació. Els preus immobiliaris o del sòl urbanitzable estan determinats pels habitatges en venda i de lloguer i no per tot el parc habitacional. Com que els béns arrels no es mouen qui controli la majoria d’habitatges buits habitables, principalment en nuclis urbans, pot determinar el valor immobiliari del total del parc controlant una oferta desmesurada sobre una demanda cada vegada més minsa i insolvent que bat rècords de caiguda mes rere mes.

Des que es va iniciar la crisi és el que porten fent les entitats financeres, amb el suport del Banc d’Espanya i la majoria del Congrés, donant suport a una legislació i una justícia que sempre els beneficia, el que hem convingut a anomenar el lobby financer-constructor. La Banca exerceix de facto el control de la política d’habitatge en aquest país per la seva posició de domini absolut sobre milions d’hipoteques, l’euríbor, la possible acceptació de la dació i en el fet que posseeix més de milió i mig d’habitatges buits entre pisos nous i de segona mà entre la cartera de les seves immobiliàries i els embargaments hipotecaris realitzats sobre tot des del 2007.

Tot i amb una desmesurada sobreoferta immobiliària, la capacitat heretada del franquisme de control de preus que té la banca espanyola no es limita només a això. També té un control del nombre d’habitatges a la venda (el seu principal estoc són les noves). Per això els habitatges de segona mà, mercat on intervenen altres actors, ha caigut molt més que l’altre. A Barcelona, per exemple, hi ha poc més de 1.100 habitatges oferits en els seus portals immobiliaris quan només els desnonaments a la capital multipliquen aquesta xifra (4). També els tentacles de control del sistema financer arriben fins a les immobiliàries, les asseguradores, les taxadores, els API i els col • legis de notaris que és on finalment hi ha els acords de compravenda o lloguer. Els escàndols en tota aquesta piràmide sorgeixen per tot arreu entre comissions abusives o il • legals, una laxitud fenomenal de la justícia i un periodisme econòmic totalment submís a aquest entramat, eix econòmic del país. O acatas o no surts a la foto. Tota una maquinària d’embaucadors professionals que es va posar en funcionament durant decennis certificant a generacions senceres la sòlida inversió que feien sobre el seu habitatge. Un gran èxit que va convertir el nostre país en el somni immobiliari neoliberal de Bush amb un 90% de propietat sobre l’habitatge.

Pots llegir el document complet aquí

Índex del document complert

Les ocupacions d’habitatges: creant riquesa enfront de l’estratègia d’espoli financer del Banc Dolent de Rajoy
Les dades indiquen que la debacle immobiliària està sols en “l’inici de l’inici”
La legislació sobre habitatge sempre ha tingut un caire totalment classista
El Banc Dolent de Rajoy: tots volem participar dels descomptes hipotecaris
Menganito també vol descompte del 50% en el principal del seu deute hipotecari.
Les ocupacions d’habitatges: creant riquesa enfront del espoli financer.
Milers de lloguers a 50, 80 o 100 euros o les ocupacions d’habitatges de la Banca