Un interessant pla de “Lloguer solidari” rehabilitarà només 200 pisos buits per a lloguer social

La Generalitat posa en marxa el pla només amb 2’5 milions d’euros.

El propietaris cediran els pisos per lloguer social un mínim de 6 anys.

L’Associació 500×20 creu que és una bona mesura

L’entrada d’aquests habitatges al mercat provocarà una petita caiguda de preus doncs no es subvenciona el lloguer a la propietat.

Alguna vegada es fa una cosa be però tard i amb un pressupost molt curt que no solucionarà res. Un gra de sorra en el desert. Però expliquem de que es tracta…

Un propietari, prioritàriament una persona física, pot posar a l’abast de la Generalitat un habitatge per un mínim de sis anys per a lloguer social. A canvi de la cessió de l’habitatge, el govern català ajudarà a la rehabilitació del pis per un import de 12000 euros i pagarà tota o una part de les despeses d’escala i IBI amb 75€/mes. A més es podria possibilitar que en aquesta rehabilitació puguin accedir cooperatives de serveis integrades per molta de la nostra gent que està aturada. Això és un afegit nostre.

Com la partida pressupostària per aquest “lloguer solidari” és de 2’5 milions la cosa dona per l’arranjament de 200 habitatges entre les 70 poblacions amb més demanda d’habitatge. Com es tracta d’arranjaments vol dir que aquesta mesura està especialment dissenyada per dignificar habitatges buits molts dels quals es troben al centres de les ciutats mitjanes i petites. En aquests centres històrics, edificis i habitatges han patit un procés d’abandonament per trasllat dels ocupants a d’altres més moderns durant la bombolla immobiliària.

Com sabem en aquests país tots els ous es van posar a la mateixa cistella de la promoció d’habitatge nou. Mai es va pensar en la reforma i rehabilitació. La nostra Associació aposta per aquesta mesura doncs és molt més barata i ecològica. A més dignifica els centres històrics amb noves llars que a continuació donen vida al comerç local. A les grans ciutats com Barcelona, també es possible utilitzar aquesta fórmula, en habitatges antics però la pressió especulativa ha fet que no hi hagi gaire. Però hi ha com hem comprovat a Nou Barris.

Hom que hagi visitat o viatjat per capitals de comarca o pobles grans haurà vist com els centres històrics estan plens d’habitatges buits, molts deteriorats, doncs els propietaris no tenen suficient capacitat econòmica per modificar la situació però volen mantenir la propietat o simplement no hi ha demanda.

Aquest pla de “lloguer solidari” hauria de destinar-se exclusivament a particulars i no a immobiliàries. Fins ara totes les accions destinades a posar en lloguer els habitatges buits han resultats infructuoses i costoses per la Hisenda Pública. Aquesta era la feina de la Societat Pública de Lloguer-SPA (que va ser liquidada després de perdre 40 milions d’euros i gestionar poc més de 4500 habitatges) o de les Oficines d’Habitatge dels ajuntaments. A data d’vui la Borsa d’Habitatge Social de Barcelona només oferta 10 pisos al seu web i aquesta mena de lloguer té preus tant cars que qualsevol llar precària li és difícil accedir-hi.

Aquesta mesura no provoca inflació com la RBE, l’ajut al pagament dels lloguers o l’assegurança de cobrament.

Una mesura estel·lar del Govern Zapatero, després retirada per Rajoy, va ser la Renda Bàsica d’Emancipació dels joves(RBE). Aquesta mesura molt lloada en realitat va provocar un encariment dels lloguers, doncs el propietari o les immobiliàries comptaven amb aquests ajuts de 210 € als joves per incrementar els rebuts.

Altre de les mesures, aquests anys de la bombolla immobiliària, per incentivar el lloguer dels pisos buits ha estat l’ajut al pagament de les rendes als llogaters que no podien fer front als rebuts amb caràcter permanent o eventualment o Lloguer just. Aquesta mesura pot semblar a primera vista una salvació momentània de l’arrendatari però des del punt de vista del mercat afavoreix totalment al propietari que els cobra. Són ajuts als propietaris, se n’aprofiten, fins i tot, bancs i immobiliàries. És així perquè es mantenen les rendes altes mentre la majoria dels sous estan en permanent deflació. De fet és enriquir-lo amb els diners dels contribuents. No pot ser més que una mesura temporal…

Aquesta mesura, els ajuts al pagament del lloguer, el lloguer just, les garanties amb assegurança de cobrament o Avalloguer, etc a càrrec de l’Administració estan entre les demandes de sectors socials amb els que compartim la lluita pel dret a l’habitatge: la Taula del Tercer Sector, Cáritas Diocesana mitjançant Carme Trilla, L’Observatori DESC, la PAH, etc.

El negoci sense risc a l’habitatge.

La nostra Associació 500×20 creu que aquestes mesures distorsionen totalment el mercat. Nosaltres estem per abolir el mercat en matèria d’habitatge perquè creiem que un valor d’ús no pot ser tractat com mercaderia. Però es que fins i tot dins la lògica mercantilista no té cap sentit la mesura de Govern Avalloguer i d’altres.

Imagini que vostè té una fàbrica i ven un determinat producte de primera necessitat. Algú li compra però després no li paga. Per evitar això té una assegurança d’impagaments. Se la paga vostè. Dubtem que la Generalitat li pagui. Doncs be, en el cas de l’habitatge, si té pèrdues se la paguem entre totes. Sembla ser que els propietaris de pisos en lloguer volen el mercat si hi ha guanys però si hi ha pèrdues (impagament del lloguer) tenen el dret a ser avalats pel Govern i a més l’assegurança d’impagaments la paguem entre tots. És fantàstic… negoci sense risc com els banquers, Si guanyo tot per a mi, si perdo paguem tots.

El total d’ajuts al pagament de l’habitatge de la Generalitat al 2013 que finalment van a parar a la propietat representen prop de 60 milions d’euros. Només Avalloguer suposa una partida de prop de 5 milions d’euros de la qual se n’aprofiten fins i tot els bancs. No ens estranya que el sr Ollé, representant dels APIs de Catalunya, i els bancs, hagin criticat la reducció del cobrament d’avalloguer de 6 a 3 mesos de impagaments de rebuts de lloguer fet per l’Executiu català…

Vistos els resultats creiem que són necessàries una altra classe de mesures. Peró serà motiu d’un altre article.