La nociva precarietat a l’habitatge: càstig judicial “exemplar” per a famílies obligades a ocupar.

En els darrers temps estan entrant en el jutjats centenars de demandes contra famílies la única culpa que tenen és que la precarietat econòmica les deixa fora del mercat lliure de l’habitatge ( 98,5% de la ciutat). No tenen ni perfil financer per comprar o llogar un habitatge i es veuen obligades a ocupar habitatges principalment de bancs que tenen milers de pisos buits de la seva propietat.

Els bancs han canviat l’estratègia en els darrers temps. enlloc de demandes civils per ocupacions… presenten demandes penals per usurpació. Aquesta figura és molt controvertida doncs, els piso dels bancs, no són habitatges habituals de ningú i per tant no és una usurpació. Però com la via penal es més ràpida, en aquest clima securitari i de por contra els ocupes que han creat els mitjans de comunicació, opten per aquest camí que té una resolució més ràpida si el jutge accepta la demanda… cosa que no sempre passa. Es donen sentències diferents per fets assemblats.

La demanda penal SÍ que té conseqüències greus per a la família amb petits que ocupa un habitatge. I especialment greu per al grup d’immigrants amb procés de regularització de la seva nacionalitat o estada legal al país. Han hagut sentències fins i tot amb multes – a famílies sense recursos- o penes de presó en cas de no pagar que a més suposen que els tràmits d’estrangeria queden congelats per molts anys.

Els cassos que us presentem són suficientment èxplicits de com els drets humans són trepitjats per entitats financeres tant privades com públiques. Demanem solidaritat!

El caso de Carmen y sus dos hijos menores.

La Carmen tiene una demanda por usurpación de la SAREB en un juzgado de la ciudad de Barcelona.
El juicio se ha suspendido diversas veces por intermediación de los servicios de vivienda – SIPHO- de la ciudad. La idea es que Carmen consiguiera un alquiler social con una renta acorde con su situación económica y familiar. Parecía que la Sareb – Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria – accedía al acuerdo pero finalmente no ha suspendido la demanda y se vera este martes díoa 13 de febrero del 2018.
Posibilidades sobreseimiento, porqué no es un delito de usurpación, sentencia a favor del Banco Malo – pagado por todos- para el desalojo inmediato y posibilidad de multa que pueden llegar a varios miles de euros. Un sinsentido absoluto.

Los hechos:

La Carmen llego 2009 al país, procedente de Latinoamérica. Es argentino-peruana y tiene una unidad familiar monoparental de dos hijos: el mayor con problemas de salud pero muy inteligente y una hija pequeña de 4 añitos que es un Sol rebelde.

Vive en el distrito de Nou Barris y desde que llegó lucha por tirar adelante su familia en trabajos en negro…. quién ocupa no la contrata para no pagar impuestos. Hace un tiempo ya tiene un contrato legal de trabajadora doméstica que le obliga a pagarse los autónomos pero le deja un pequeño margen de dinero que sólo da para sobrevivir pero no para pagar un alquiler. Está esperando los trámites de extranjeria para residencia definitiva.

Nunca tuvo una situación económicamente holgada para que nadie le quisiera alquilar un piso. Ha vivido en habitaciones hata encontrar el piso que ocupa pero que es querida por sus vecinos.

Una sentencia contra ella, destruiria una mujer que ha hecho un esfuerzo enorme por sacar adelante sus hijos, y dar su esfuerzo al país que la acoge. Una sentencia contra ella, la pondría a ella y a sus hijos en una situaciónmuy delicada y aún más precaria y más sufrimiento.

Hace falta esto para que la Sareb gane unos miles de euros más por una vivienda de un barrio obrero?

Barcelona, 11 de febrero de 2.018

Associació 500×20 El lloguer públic i assequible.

El Cas de Gabriel i Rosalía.

Sentència penal de la Audiència Provincial de Barcelona: Abandonar l’habitatge en un mes i multa-pena de 180 € a cadascú. A raó de 1 dia de cárcel per cada 2 €.
Familiars que hi conviuen: Una filla i 2 netes de 3 anys i 4 mesos respectivament.

Els fets:

En Gabriel va arribar a Espanya al any 2.004 procedent de la República Dominicana. A l’any 2.007 va arribar la seva dona.

En un principi vivien al carrer Almansa del barri de Verdum en règim de lloguer fins que al 2.008 es van hipotecar amb Catalunya Caixa i es van anar a viure a Trinitat Vella. Pagaven 1.100 d’hipoteca, tots dos treballaven.

En el 2011, en no poder pagar l’hipoteca doncs tots 2 estaven a l’atur son desallotjats del seu domicili i se’n van anar a viure a Santa Coloma de Gramanet amb la seva filla que estava en règim de lloguer.

En el 2014 la situació econòmica de la família es molt precària i en no poder pagar el lloguer decideixen ocupar tots plegats una vivenda buida de banc al Turó de La Peira.

Als 7 mesos de viure allà els arriba una demanda penal que perden en el jutjat d’instrucció. El seu advocat apel·la i el cas entra a la Audiència Provincial. En el mes de maig de 2017 el Provincial dicta sentència i es condemnat.

Actualment està a la espera de que, en no haver entregat l’habitatge el jutge dicti diligència de desnonament.

Les claus del cas:

Com es pot comprovar aquesta família mai ha tingut un habitatge estable en no ser solvents econòmicament segons les lleis dictades pels mercats.

Les institucions públiques no s’han preocupat d’una unitat familiar amb menors que no tenien on viure i no li van oferir una alternativa.

Com queda demostrat en Gabriel i família han hagut d’ocupar un pis en desús de la banca per necessitat i no amb la intenció d’apropiar-se d’aquest ben, per lo tant no es culpable del delicte de usurpació tal i com aseberen els jutges.

Les conseqüències de ser culpat de delicte no son tan sols les descrites a la sentència. Altres conseqüències derivades son els antecedents penals que poden obstruir processos relatius a la immigració o l’accés a la funció pública.

Barcelona, 4 de Juny de 2.017

Associació 500×20 El lloguer públic i assequible.