No és una broma de mal gust. Són els “beneficis caiguts del cel” -gratis – que cobren les entitats financeres espanyoles pel simple fet de posseir el dret d’usar la màquina d’imprimir euros de curs legal que usen per a concedir préstecs a l’Estat espanyol des del mercat de capitals de renda fixa- deute públic- i endossar crèdits a incauts ciutadans o empreses.
Encara malgrat l’exhaustiva informació disponible en el món actual, la majoria dels ciutadans desconeixen que les entitats financeres no són intermediaris financers – de banca fraccionària – sinó creadors de diners-deute de curs legal. Un privilegi negat als estats europeus i motiu de presó a agosarats ciutadans que imprimeixin bitllets.
Des d’aquestes pàgines fem un seguiment d’aquests privilegis financers, d’aquest senyoratje dels diners dels banquers (*1). No sols explicàvem recentment que eren els bancs els qui cobren impostos a l’Estat i als ciutadans mentre creiem en el miratge de l’Agència Tributària i la redistribució fiscal.
Con la crisis de la “plandemia” en 2020, el Banco Central europeo – BCE- generó subastas de dinero llamada TLTRO III – siglas que es corresponnen a Targeted Longer-Term Refinancing Operations– para las entidades financieras europeas que simplificando son préstamos en condiciones muy ventajosas. Tanto que sólo las entidades financieras españolas se pidieron 180.000 millones por los que recibieron una lluvia de 1800 millones de beneficio pues se les pagaba por prestarles dinero: interés del -1%. ¡qué suerte cobrar dinero por pedir préstamos!
D’aquesta manera, el BCE sortia al pas per a assegurar els beneficis de la banca en temps de tipus d’interès molt “baixos” i assegurar els dividends dels anys 2020-22. quin luxe tenir una Banca Central que es preocupa per tu, per a evitar-te maldecaps, mentre veus al teu costat que l’economia a la qual financis naufraga!
És el trist paper de majordoms, de Lagarde i el BCE, de les elits financeres. Uns 1.000 milions anuals de beneficis caiguts del cel que la banca espanyola ni tan sols reporta públicament perquè seria un greuge per a milions de llars i empreses que paguen tipus d’interès de fins a dos dígits pels préstecs al consum o targetes
Quina barra la del BCE en explicar que amb això es facilita el crèdit a una economia plena de deutes!
Crèdits al consum gairebé al 20% TAE mentre la Banca rep finançament al -1% si l’entitat de crèdit necessita quadrar el balanç.
RESULTAT: 21% d’interès
El Confidencial informava dels interessos cobrats per les entitats financeres al BCE: 256 milions per CaixaBank, 232 milions per Santander España, 137 milions per BBVA Espanya, 135 milions per Sabadell, 46 milions per Bankinter, 41 milions per Unicaja… (*2). Ara amb la pujada dels tipus d’interès, els bancs poden suplir, ja en el 2023, aquest alud de beneficis “by the face” que venen cobrant des del 2020 gràcies al programa TLTRO III , durant el 2023 pels interessos astronòmics que cobren per tota classe de peatges a l’economia, el deute hipotecari lligat a l’euribor i pel deute públic que ha escalat pel diferencial de risc-país. El rotatiu digital explicava que el BCE considerava eliminar aquesta “anomalia” financera per a l’any vinent. 3 anys de paga extra d’uns 1.000 milions per la cara.
Una altra “paga extra” de 1000 milions per a assegurar la croada otanista espanyola contra Rússia
La premsa escrita es fa ressò dels acords del recent cim de l’OTAN a Madrid assegurant que l’executiu de Pedro Sánchez, contra la voluntat d’Unides Podemos, demanarà un préstec de mil milions per a complir amb els objectius del rearmament bèl·lic del pacte atlantista. Mentre la inflació escala al 10,2%, el deute públic escala a més del 3% i els bancs cobren interessos de fins a dos dígits en els préstecs a ciutadans i empreses, les entitats financeres ja estan preparant les rotatives d’impressió d’euros per a prestar els 1.000 milions al Govern espanyol, que farà de “pagafantas” del mató global, i així sadollar amb els nostres diners la cremor guerrera de Washington contra el seu enemic històric: Rússia.
Així les coses, la pluja de beneficis que cauen sobre les entitats financeres continuessin en els pròxims anys no sols perquè hi ha un increment espectacular del deute públic espanyol, que acompanya l’increment de la despesa en “defensa“, o “atac?” sinó perquè les entitats financeres traguessin profit de la polarització militar perquè són accionistes del complex militar-industrial.
Ja sabem que el capital financer i les seves institucions són un altre braç armat de la guerra mundial.
Salva TORRES, Asociación por el Alquiler Público y Asequible (Barcelona)
5 de julio del 2022
Notas:
- el Confidencial, El BCE pone en peligro 1.000 M en ‘beneficios caídos del cielo’ de los bancos españoles.
- Banco Central Europeo, ¿Qué es el señoreaje?
