Pluja de milions del BCE a la banca espanyola mentre es nega a pagar “l’impost” del Govern espanyol

Ho té clar María Dolores Dancausa, CEO de Bankinter i de noble família franquista, que rebutjant la reunió del Govern amb la banca s’ha atrevit a dir que Bankinter: “buscaria escletxes legals per no haver de pagar l’anunciat impost a la banca” (*1). De fet, l’as de la màniga de la banca espanyola per no deixar anar un duro seria pagar aquest impost, si arriba, amb els DTA – Actius Fiscals Diferits -.

Els DTA dels sis bancs espanyols principals sumen 65.471 milions d’euros (*2) que es corresponen a les despesses que no han pogut desgravar-se a l’Impost de Societats perque teníen bases imposables negatives – BINS. Aquestes bases imposables negatives són el resultat que durant els anys de la seva crisi financera, que ells mateixos van provocar amb les males assignacions de risc, els bancs han tingut pèrdues tot i tenir beneficis escandalosos.

O sigui, les BINS són pèrdues comptables o provisions que els bancs fan, per exemple, després d’haver creat un crèdit – actiu – en el balanç sobre un habitatge que després se l’adjudiquen pel 60% del seu valor a la subhasta hipotecària. Alhora tornen a perdre diners quan la revenen – a baix preu- a un fons voltor establert en un paradís fiscal del qual són companys a la banca d’inversió. Suma i segueix.

Per als principiants –amb perdó–, el negoci bancari és el control de riscos i com a tal és totalment “subjectiu”, per la qual cosa una pèrdua s’acaba convertint en un benefici. És l’Estat espanyol, és a dir, tots nosaltres, la Hisenda pública, el garant d’aquest deute fiscal dels DTA per valor de 65,471 milions d’euros amb els bancs. Així va la cosa, no deixaran anar un duro.