Actualitzem la informació sobre les mesures anti-desnonaments aplicades pel Govern de Madrid a tot el territori nacional. CAL TENIR EN COMPTE AIXÒ per batallar als jutjats i evitar la violència immobiliària dels desnonaments.
Les llars amb informe de vulnerabilitat actualitzat pels Serveis Socials que es troben en situació de desnonament per finalització del contracte de lloguer o per ocupació de l’habitatge que és la seva residència habitual, podran demanar al jutge aturar el desallotjament.
Així ho va fer saber el Real Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, publicat al BOE del 28 de desembre de 2023, i que ha actualitzat algunes de les mesures extraordinàries que el Govern va aprovar des de març de 2020 a conseqüència de la pandèmia i des de març de 2022 per a tractar de pal·liar els efectes de l’escalada de la inflació.
S’amplia fins el 31 de desembre del 2024 la suspensió dels procedimientos de desnonamets i llançaments per a llars vulnerables. D’aquesta manera, la mesura “extraordinària i temporal” complirà -almenys- més de quatre anys i mig de vigència.
Aquí el que és important és el concepte de vulnerabilitat econòmica. Està clar que en el capitalisme qualsevol treballador és vulnerable en qualsevol moment per pèrdua del treball o per cobrar massa poc. Però aquest és un eufemisme per evitar parlar de la violència immobiliària estructural . Be, dit aquest parèntesi, cal estar atent a usar aquesta mesura paliativa que encara que no solucioni res, és paliativa, i per tant útil.
Per tant, una llar vulnerable que ocupa un habitatge o és llogatera pot enfrontar un procès de recuperació del seus habitatge per part de la propietat, anant als serveis socials de la seva localitat per rebre un informe de vulnerabilitat que s’haurà de tramitar per urgència al jutjat a través del procurador/a de l’afectat i que fins que els Serveis Socials de la localitat no trobin una alternativa d’allotjament no es podria procedir al desallotjament per part dels serveis judicials
Todo gira en torno al concepto de vulnerabilidad económica del inquilino. Ante un proceso de recuperación de la vivienda alquilada por impago u otro incumplimiento grave, si el inquilino acredita su vulnerabilidad, habrá que esperar a que los servicios sociales encuentren el modo de ofrecerle una alternativa de alojamiento y mientras tanto no podrá procederse al desahucio. El propietario tendrá que esperar el tiempo que sea sin poder cobrar y sin poder recuperar su propiedad.
Igualment el propietari de l’habitatge afectat pot demanar una compensació econòmica a l’estat, tots nosaltres pagarem, y que s’estén fins al 31 de gener del 2025.
què diu la legislació modificada pel Gobierno de España?
Aquestes mesures són un acord entre el Ministerio de Asuntos Sociales (*1) i el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (*2).
L’ampliació de les mesures de protecció es van aprovar per a aquelles llars vulnerables que s’enfrontin a procediments de desnonament del seu habitatge habitual, amb l’acció coordinada dels òrgans judicials i dels serveis socials competents, incloses les llars afectades per procediments de llançament del seu habitatge. habitatge habitual, que no es derivin de contractes d’arrendament, quan hi hagi persones dependents, víctimes de violència sobre la dona o menors d’edat a càrrec.
En aquest darrer supòsit, s’estableix la possibilitat que el jutge, prèvia valoració ponderada i proporcional del cas concret, tingui la facultat de suspendre el llançament, quan els propietaris d’aquests immobles siguin persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 habitatges, sol·licitant informe als serveis socials competents a fi que puguin valorar la situació de vulnerabilitat econòmica i identificar les mesures a aplicar per donar resposta a aquesta situació.
En aquests casos, sempre es tindran en compte aquells que ja es van regular en els quals la suspensió mai no es podrà dictar i són:
- Quan l’habitatge sigui la residència habitual o segona residència del propietari.
- Quan s’hagi produït en un immoble de propietat d’una persona física o jurídica que el tingui cedit per qualsevol títol vàlid en dret a una persona física que hi tingui el domicili habitual o segona residència degudament acreditada.
- Quan l’entrada o la permanència a l’immoble s’hagi produït mitjançant intimidació o violència sobre les persones.
- Quan hi hagi indicis racionals que l’habitatge s’estigui utilitzant per fer activitats il·lícites.
- Quan es tracti d’immobles destinats a habitatge social i ja s’hagi assignat l’habitatge a un sol·licitant
- Que l’entrada a l’immoble s’hagi produït amb posterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret llei 11/2020.
Quines proteccions s’apliquen des de l’entrada en vigor de la Ley de Vivienda aprovada al 2023?
L’extensió durant tot el 2024 de la pròrroga aprovada al Reial Decret esmentat, se sumen a les mesures de caràcter estructural que s’estan duent a terme en aquest àmbit des de Ministerio de Vivienda, encaminades a fer efectiu l’exercici del dret constitucional a un habitatge digne adequat, com l’aprovació i l’entrada en vigor de la Llei pel dret a l’habitatge.
La nova legislació estableix un increment màxim anual del 3% del lloguer als contractes vigents des de l’1 de gener del 2024 al 31 de desembre i introdueix un mandat a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) perquè defineixi abans del 31 de desembre del 2024 un nou índex de referència per a l’actualització anual dels contractes d’arrendament d’habitatge per evitar increments desproporcionats a la renda. Cal recordar que la limitació del 2% de l’actualització anual de la renda aprovada a finals del 2022 ha continuat vigent durant tot aquest 2023.
La Llei d’Habitatge també recull millores en el procediment de desnonament que pugui afectar l’habitatge habitual de llars vulnerables per garantir una comunicació efectiva i ràpida entre l’òrgan judicial i els serveis socials a través d’un requeriment perquè avaluïn la situació i, si escau, atenguin ràpidament les persones en situació de vulnerabilitat econòmica i/o social.
En aquest sentit, s’assegura que els serveis socials puguin oferir solucions habitacionals als afectats, evitant situacions de desemparament com a conseqüència del desallotjament. Mentre aquestes solucions es produeixen, s’incrementen els terminis de suspensió dels llançaments en aquestes situacions de vulnerabilitat, de 1 a 2 mesos quan el propietari és persona física, i de 3 a 4 quan és persona jurídica. A més a més, s’introdueixen en el procediment criteris objectius per definir les situacions de vulnerabilitat econòmica.
NOTES:
- Ministerio de derechos Sociales, Prórroga extraordinaria de los contratos de arrendamiento de vivienda habitual.
- Ministerio de Vivienda, El Gobierno prorroga hasta el 31 de diciembre de 2024 la suspensión de los desahucios y lanzamientos para hogares vulnerables sin alternativa habitacional.
SEGUR QUE L’INTERESSARÀ:
