1. La bombolla immobiliària al Penedès: escletxa o esvoranc

image_pdfimage_print

Hi ha més de 3000 pisos buits a Vilafranca. Cabria 1/3 de la població.La bombolla immobiliària al Penedès:

ESCLETXA O ESVORANC?

Mentre peto la xerrada amb un conegut sobre la situació econòmica que a poc a poc ens van imposant. I on en part ben badocament ens hi hem posat per ignorància i golafreria. I on tots hem practicat la luxúria econòmica sense saber que la majoria anàvem a perdre. Hi fa acte de presència un conegut. El pobre home és un gestor, administrador de finques i petit promotor local amb l’aigua al coll que al sentir-nos parlar-ne ens comunica que ell, si tot continua igual, després d’encadenar hipoteques i préstecs i pagar, mentre, interessos, d’aquí dos anys haurà desaparegut.

Com podem veure després dels embargats i desnonats de ben segur que d’altres quedaran amb una mà davant i l’altra darrere. Però alto les seques! La confessió del seu futur decreixent era fruit d’una emprenyada monumental: havia sabut que una entitat financera havia venut un pis al vilafranquí i multicultural barri de l’Espirall per trenta mil euros! No li vam preguntar ni els metres quadrats ni les habitacions de l’habitatge, no volíem burxar en la ferida.

És a dir, era un preu de l’any noranta del segle passat, el vint. I tot plegat volia dir dues coses. La primera que ell no vendria un rosegall; les entitats financeres, sí!…  i d’aquí dos anys potser vendrien les seves despulles empresarials. I la segona que l’entitat financera feia negoci d’una o de dues maneres. Vegem-ho.
Els bancs ja venen pisos a Vilafranca a preus de l’any 1990 del segle passat.


O la suma de l’entrada i  dels pagaments dels desventurats que havien inicialment comprat el pis, interessos i capital retornat, més els trenta mil euros, més les provisions que alliberaven que havien fet per imposició de les autoritats són més diners que el préstec inicial –o senzillament mai no van fer les provisions perquè no acabaven mai de fer entrar el pis al balanç. Ep! Que hi ha veus que afirmen que això ho fan les entitats financeres fins i tot per enganyar-se entre elles quan cal fusionar-se!

Aquest cop la font és un altre administrador de finques emprenyat perquè les entitats financeres no paguen les despeses comunitàries dels pisos embargats o ho fan només en la justa mesura per frenar les demandes dels veïns que sí que hi viuen. Bestial!

O senzillament no guanyen ni cinc –sense perdre’n tampoc, no regalen res!- però permet ocultar que han maquillat els balanços fins a l’extenuació. I qui ningú no s’enganyi: aquí no cal comptar com a pèrdues els interessos no cobrats mai perquè mai no es va pagar la hipoteca del tot: si la suma final és més que el préstec inicial i la inflació ja han fet negoci.
Si la suma final és més que el préstec inicial i la inflació ja han fet negoci.


Vaig tornar a casa rumiant si el promotor local tenia la mosca al nas i prou. Pel camí vaig agafar una revisteta de franc que es diu i la guia (número 44, fins al trenta de juny de 2012). I sorpresa! Es venia un pis de 95 metres quadrats, de quatre habitacions i ascensor per cinquanta-cinc mil euros al no menys vilafranquí barri del Poble Nou. I els asseguro que un pis d’aquestes característiques valia l’estiu de 2002 entre cent mil i cent vint mil euros. Preu també de l’any noranta?

S’ha obert una escletxa o un esvoranc per on entraran els fons voltor i totes les altres bèsties i ens vendrem el patrimoni al capital forani per quatre xavos. Això sí, alguns dels nostres compatriotes ja formen part del capital forani o hi treballen per un bon sou.

I si no n’hi hagués prou, cal tenir present que a Vilafranca del Penedès hi ha tres mil habitatges buits. I Vilafranca només té trenta-vuit mil habitants. S’hi podrien encabir entre una quarta part i un terç més de població; facin números. I facin números sobre els preus de venda en el futur pròxim –cinc, deu anys, més?- dels pisos esmentats si volen que el mercat se’ls empassi i els paeixi. M’oblidava: el pobre home, el promotor, serà també un home pobre, com l’hipotecat que va perdre el pis que mai no havia acabat de comprar. I potser tots dos seran aturats –el neoliberalisme els haurà homogeneïtzat. Només restarà el Mercat i el BCE i el FMI. I si algú al Penedès fa mala cara i rondina ja serà feina del govern. Com veieu, fora de Barcelona, a pagès, s’hi viu molt bé.

Boi de la Vinya

Noticies relacionades: 1 de cada 6 pisos dels 18.100 de Vilafranca del Penedès está buit

Deja un comentario