a BCN hi ha 90.000 pisos buits dels que 30.000 estan en lloguer o venda

image_pdfimage_print

A Barcelona hi ha 811.520 habitatges dels que 668.000 son 1ª residència
Les dades estadístiques de BCN.CAT parlen de 127.000 pisos no principals
Des del 2002 al 2012 es van construir 36.328 pisos nous.
Els pisos totalment buits són 88.259, un 12% del total.
Cada mes a la Ciutat Contal es produeixen una mitja de 500 desnonaments.
A la ciutat es van realitzar 46.000 transaccions immobiliarias al 2011
5 de cada 6 transaccions són ja contractes de lloguer.
Ara llogar és entre 2 y 3 veces + barat que comprar

Aquest nou estudi de Prouespeculació i As 500×20 demostra la subordinació de la política d’habitatge de l’alcalde Trias a l’oligarquia financera, econòmica i hotelera.

La política de l’Equip de Govern de Trias òbvia aquesta realitat.

Era evident que hi havia molts pisos buits a Barcelona. Només caminant per la ciutat es veuen els anuncis penjats als balcons proliferant en tots els carrers.

Per contra, a la Comissió contra els Desnonaments de la Casa Gran la Sra. Mayte Fandos i el seu gerent, de la Regidoria de Qualitat de Vida, treballen sobre la hipòtesi que Barcelona té pocs pisos buits. El sr.Angel MIRET, el seu gerent, el va tornar a esgrimir en les negociacions després de l’ocupació dels pisos de Torre-Baró.

Quan hi ha una negociació el millor és anar ben informat. L’Equip de Govern de l’Alcalde Trias no llegeix ni les xifres d’habitatge de la seva web de bcn.cat. No es pot fer política llegint titulars quan està en joc el sostre de milers de famílies. De fet, només fan cas dels titulars de La Vanguardia. Aquest diari és el portaveu del Govern, el seu DOGC / BOE. La Vanguardia té bones relacions amb l’Associació de Constructors de Barcelona els publica cada mes una separata de 12 pàgines.

Un avi, una mare i 2 nens es passen 9 dies dormint al carrer esperant un pis social

Eli, la mare d’aquesta família de l’Ass 500×20, que sota la desesperació va ocupar un pis a Prosperitat i després un dels 200 pisos buits de Torre-Baró, va esperar gairebé dues setmanes un pis on poder viure. El primer que se’ls va oferir de Catalunya Banc estava destrossat i sense serveis bàsics. Li demanaven 200 €. Es va negar.

Aquesta és la realitat tossuda que els nostres representants polítics neguen. Mentre Barcelona acumula milers de pisos buits l’Ajuntament és incapaç de treure tan sols una petita proporció d’ells a lloguer públic, assequible i en condicions. Quan en els districtes populars de la ciutat dos de cada 5 llars viuen en la pobresa, el sr. Trias és incapaç de multar els bancs i immobiliàries que tenen a les mans el 60% de l’oferta d’habitatge buit de la ciutat. Els oligarques del totxo i hotelers continuen manant a la casa Gran molt més que el poble pla.

Els representants polítics municipals, de l’anterior equip i els de l’actual de CiU, ens diuen que tenir un parc públic d’habitatge a Barcelona és cosa del llarg termini. Doncs bé, Prouespeculació i l’Associació 500×20 diu que només és un problema de voluntat política.

Els portals immobiliaris ofereixen uns 30.000 pisos de lloguer o venda.

L’estudi de la realitat immobiliaria de la ciutat de Prouespeculació i l’Asociación 500×20 ho hem fet sobre dades que ofereixen els que controlen “el cotarro”. Són la web de BCN, els portals immobiliaris tipus Fotocasa, les web corporatives dels bancs i les dades que ofereix Xifres d’Habitatge del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB). Els pisos de la SAREB no hem pogut encara consultar-los.

Els portals immobiliaris encara reflecteixen una proporció major de pisos en venda que a lloguer. En total dels 30.00 pisos que ofertats 3 de cada 5 estan en venda. Però per contra Xifres de Habitatge demostra que a la ciutat contal es van realitzar 38.156 contractes de lloguer per només 7900 compravenda vendes el 2011. Els contractes de lloguer reflecteixen directament un habitatge principal. Però les compra-vendes poden emmascaren dacions a la banca, o sigui, desnonaments, inversions i una ínfima part són per habitatge principal de parelles de nova creació.

..la realitat tossuda que els nostres representants polítics neguen. Mentre Barcelona acumula milers de pisos buits Trias és incapaç de treure tan sols una petita porció d’ells a lloguer públic, assequible i en condicions. Quan en els districtes populars de la ciutat dos de cada 5 llars viuen en la pobresa, el sr. Trias és incapaç de multar els bancs i immobiliàries que tenen a les mans el 60% de l’oferta d’habitatge buit de la ciutat.

La Banca controla el precio porque controla los pisos que se alquilan y venden.

El precio de las viviendas en España es carísimo. Mucho más caras que en Alemania y su capital Berlín. Es una incongruencia? El preu dels habitatges a Espanya és caríssim. Molt més cares que a Alemanya i la seva capital Berlín. És una incongruència?

No és el que volen els bancs i les grans i mitjanes immobiliàries. Ells decideixen el preu de les coses. Com s’ho fan? Perquè el valor de l’habitatge no ve determinada pel preu que la vas comprar o alquilaste sinó pel preu dels pisos que estan en oferta.

És la seva llei de l’oferta i la demanda, de mercat, que alguns li donen la infalibilitat que té el Papa de Roma. Doncs bé, si el teu controles els pisos que hi ha al mercat tens la possibilitat de decidir el preu al qual els ofereixes. El preu de les pomes és al que es ven al mercat, no el preu de les que tu et vas menjar.

Per això, les administracions haurien d’actuar per regular aquest suposat “infalible mercat”, massa escorat cap al costat dels rics i supericos. El sr. Trias hauria d’usar l’arma de les pujades de l’IBI als pisos buits dels bancs i les entitats i persones jurídiques. Té aquesta arma de càstig, aquesta multa contra els poderosos, però no la fa servir.

Prouespeculació i la As.500×20 exigim multes per recàrrec d’IBI a tots aquests pisos. veureu que aviat baixen de preu i els lliuren en condicions a les famílies humils dels nostres barris populars.

Espanya posseeix al 2012 un total de 8 milions d’habitatges secundaris o buits

Els oligarques del totxo i dels hotels no poden ja imposar més els seus interessos a la ciutat.

Llegó la hora de la Re/Co – rehabilitación y cooperativas de vivienda.

Amb més de 130.000 habitatges secundaris i buits, una ciutat densa com Barcelona, necessita apostar ja per polítiques que prioritzin la rehabilitació d’habitatges i les cooperatives d’ús. Ja no es poden construir més habitatges. Els espais lliures haurien de deixar-se perquè les futures generacions tinguin espai. Necessitem els solars per crear horts urbans, jardins i equipaments bàsics.

Ja n’hi ha prou de construir per construir!

Alquilar ya es más barato que comprar un piso en Barcelona

No lo decimos nosotros. No lo dicen los europeos que viven mayormente en alquiler. Lo dice el Ayuntamiento de Barcelona. Xifres d’Habitatge muestra que el esfuerzo de acceso a la vivienda sobre la Renta Familiar Disponible (RFD) se decanta a favor del alquiler. ProuEspeculació siempre creyó que era así aunque durante muchos años nos tacharon de tontos.

Xifres d’Habitatge muestra este nuevo dato desde el 2009 curiosamente cuando la burbuja había ya estallado en todo su esplendor. Son datos pero lo dicen quienes mandan:

  • Compra obra nueva (hipoteca/RFD) – 49,6% sobre la RFD
  • Compra segunda mano (hipoteca/RFD) -35,9 % sobre la RFD
  • Alquiler (alquiler/RFD) – 18,7% sobre la RFD

Otra cosa es la seguridad jurídica del inquilino, como proyecto de vida, pues con la nueva ley del PP el propietario puede en cualquier momento echarte porqué necesita el piso.

Este nuevo estudio de Prouespeculació y As. 500×20

Todos los datos y estadísticas los ofreceremos en próximos post porque hay mucha miga que analizar. Estar pendientes en los próximos días. También ofreceremos las hojas de cálculo con todos los datos para que podáis consultarlas.
.

En Barcelona hay 811.520 viviendas de las que 668.000 son 1ª residencia
Los datos estadísticos de BCN.CAT hablan de 127.000 pisos no principales
Desde el 2002 al 2012 se construyeron 36.328 pisos nuevos.
Los pisos totalmente vacíos son 88.259, un 12% del total.
En la ciudad se realizaron 46.000 transacciones inmobiliarias en 2011
5 de cada 6 transacciones son ya contratos de alquiler.
Alquilar es entre 2 y 3 veces + barato que comprar

Este nuevo estudio de Prouespeculació y As. 500×20 demuestra la subordinación de la política de vivienda del alcalde Trias a la oligarquía financiera, económica y hotelera.

La política del Equip de Govern de Trias obvia esta realidad.

Era evidente que había muchos pisos vacíos en Barcelona. Sólo caminando por la ciudad se ven los anuncios colgados en los balcones proliferando en todas las calles.

Por contra, en la Comisión contra los Desahucios de la Casa Gran la sra. Mayte Fandos y su Gerente, de la Regidoria de Qualitat de Vida, trabajan sobre la hipótesis que Barcelona tiene pocos pisos vacíos. El sr.Angel MIRET, su gerente, lo volvió a esgrimir en las negociaciones tras la ocupación de los pisos de Torre-Baró.

Cuando hay una negociación lo mejor es ir bien informado. El Equipo de Gobierno del Alcalde Trias no se lee ni las cifras de vivienda de su página web. No se puede hacer política leyendo titulares cuando está en juego el techo de miles de familias. De hecho, sólo hacen caso de los titulares de La Vanguardia. Este diario es el portavoz del Govern, su DOGC/BOE. La Vanguardia tiene buenas relaciones con la Asociación de Constructores de Barcelona les publica cada mes una separata de 12 páginas.

Un abuelo, una madre y 2 niños se pasan 9 días durmiendo en la calle esperando un piso social

Eli, la madre de esta familia de la As. 500×20, que bajo la desesperación ocupó un piso en Prosperitat y después uno de los 200 pisos vacíos de Torre-Baró, esperó casi dos semanas un piso donde vivir. El primero que se les ofertó de Catalunya Banc estaba destrozado y sin servicios básicos. Le pedían 200€. Se negó.

Esta es la realidad tozuda que nuestros representantes políticos se niegan. Mientras Barcelona acumula miles de pisos vacíos el Ayuntamiento es incapaz de sacar siquiera una pequeña porción de ellos a alquiler público, asequible y en condiciones. Cuando en los distritos populares de la ciudad dos de cada 5 hogares viven en la pobreza, el sr. Trias en incapaz de multar a los bancos y inmobiliarias que tienen en sus manos el 60% de la oferta de vivienda vacía de la ciudad. Los oligarcas del ladrillo y hoteleros continúan mandando en la casa Gran mucho más que el pueblo llano.

Los representantes políticos municipales, del anterior equipo y los del actual de CiU, nos dicen que tener un parque público de vivienda en Barcelona es cosa del largo plazo. Pues bien, Prouespeculació y la Asociación 500×20 dice que sólo es un problema de voluntad política.

Los portales inmobiliarios ofrecen unos 30.000 pisos en alquiler o venta

El estudio de la realidad inmobiliaria de la ciudad de Prouespeculació y la Asociación 500×20 lo hemos hecho sobre datos que ofrecen los que controlan “el cotarro”. Son la web de BCN, los portales inmobiliarios tipo Fotocasa, las web corporativas de los bancos y los datos que ofrece Xifres d’Habitatge del Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona. Los pisos de la SAREB no hemos podido aún consultarlos.

Los portales inmobiliarios aún reflejan una proporción mayor de pisos en venta que en alquiler. En total de los 30.00 pisos que se ofrecen están en venta 3 de cada 5. Pero la realidad de Xifres de Habitatge demuestra que en la ciudad condal se realizaron 38.156 contratos de alquiler por sólo 7900 compra-ventas en 2011. Los contratos de alquiler reflejan directamente una vivienda principal. Pero las compra-ventas pueden enmascaran daciones a la banca, o sea, desahucios, inversiones y una ínfima parte son para vivienda principal de parejas de nueva creación.

..la realidad tozuda que nuestros representantes políticos niegan. Mientras Barcelona acumula miles de pisos vacíos Trias es incapaz de sacar siquiera una pequeña porción de ellos a alquiler público, asequible y en condiciones. Cuando en los distritos populares de la ciudad dos de cada 5 hogares viven en la pobreza, el sr. Trias en incapaz de multar a los bancos y inmobiliarias que tienen en sus manos el 60% de la oferta de vivienda vacía de la ciudad.

La Banca controla el precio porque controla los pisos que se alquilan y venden.

El precio de las viviendas en España es carísimo. Mucho más caras que en Alemania y su capital Berlín. Es una incongruencia?

No es lo que quieren los bancos y las grandes y medianas inmobiliarias. Ellos deciden el precio de las cosas. ¿Cómo lo hacen? Porqué el valor de la vivienda no viene determinada por el precio que la compraste o alquilaste sino por el precio de los pisos que están en oferta.

Es la ley de la oferta y la demanda, del mercado, que algunos le dan la infabilidad que tiene el Papa de Roma. Pues bien, si tu controlas los pisos que hay en el mercado tienes la posibilidad de decidir el precio al que los ofreces. El precio de las manzanas es al que se vende en el mercado, no el precio de las que tú te comiste.

Por eso, las Administraciones deberían actuar para regular ese supuesto “infalible mercado”, demasiado escorado hacía el lado de los ricos y supericos. El sr. Trias debería usar el arma de las subidas del IBI a los pisos vacíos de los bancos y las entidades y personas jurídicas. Tiene esa arma de castigo, esa multa contra los poderosos, pero no la usa.

Prouespeculació y la As.500×20 exigimos multas por recargo de IBI a todos esos pisos. veréis que pronto bajan de precio y los entregan en condiciones a las familias humildes de nuestros barrios populares.

España posee en el 2012 un total de 8 millones de viviendas secundarias o vacías

Los oligarcas del ladrillo y de los hoteles no pueden ya imponer más sus intereses a la ciudad

Va arribar l’hora de la Re / Co – rehabilitació i cooperatives d’habitatge

Amb més de 130.000 habitatges secundaris i buits una ciutat com Barcelona, molt densa, necessita apostar ja per polítiques que prioritzin la rehabilitació d’habitatges i les cooperatives d’ús. JA no es poden construir més habitatges. Els espais lliures haurien de deixar perquè les futures generacions tinguin espai. Necessitem els solars per crear horts urbans, jardins i equipaments bàsics
Basta ja de construir per construir!

Llogar ja és més barat que comprar un pis a Barcelona

No ho diem nosaltres. No ho diuen els europeus que viuen majorment en lloguer. Ho diu l’Ajuntament de Barcelona. ..

Xifres d’Habitatge mostra que l’esforç d’accés a l’habitatge sobre la renda familiar disponible (RFD) es decanta a favor del lloguer. ProuEspeculació sempre va creure que era així tot i que durant molts anys ens van titllar de tontos.

Xifres d’Habitatge mostra aquesta nova dada des del 2009 curiosament quan la bombolla havia ja esclatat en tota la seva esplendor. Són dades però ho diuen els que manen:

  • Compra obra nova (hipoteca/RFD) – 49,6% sobre la RFD
  • Compra segona mà (hipoteca/RFD) -35,9 % sobre la RFD
  • Lloguer (alquiler/RFD) – 18,7% sobre la RFD

Una altra cosa és la seguretat jurídica del llogater, com a projecte de vida, ja que amb la nova llei del PP el propietari pot en qualsevol moment fotre fora al llogater perquè necessita el pis.

Aquest nou estudi de Prouespeculació i As. 500×20

Totes les dades i estadístiques els oferirem en propers post perquè hi ha molta molla analitzar. Estar pendents en els pròxims dies. També oferirem els fulls de càlcul amb totes les dades perquè pugueu consultars.
És una veritable pena que cap mitjà d’opinió, cap periodista investigui i informe sobre això. Està a l’abast de qualsevol ciutadà només es necessita voler-ho. Esperem que el nostre treball arribi a algun periodista valent que usant la premsa generalista pugui expandir-lo a una franja major de població que a la qual llgan nostres petits recursos.

1 comentario en “a BCN hi ha 90.000 pisos buits dels que 30.000 estan en lloguer o venda

Escriba aquí su comentario