claus de la llei sobre l’emergència habitacional
- la llei és un avenç en el reconeixement administratiu del dret a l’habitatge
- l’aplicació de la llei suposa entre 400 i 800 milions d’euros anuals en els propers pressupostos que avui no estan assegurats.
- tot fa semblar que ara tots els partits s’han apuntat a l’agenda social davant la proximitat del 27-S-
- podem concloure sense dubte que CiU, PP i C’s han votat a favor perquè saben que avui per avui és una llei-manifest inaplicable.
Un avenç en el dret a l’habitatge i els serveis bàsics accessibles…
EL DOGC del 5.8.2015 publica Llei de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica aprovada al ple del Parlament de Catalunya del 23 de juliol. És una llei important des del punt de vista jurídic i legislatiu que s’aprova al final de legislatura en un futur ple d’incògnites. La llei aprovada per tots els grups, amb reticencies inicials de CiU, PP i C’s ha estat el fruit de la ILP per l’emergència habitacional i pobresa energètica que va presentar 143.380 signatures al Parlament. Aquesta ILP va ser concebuda i iniciada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC i ha comptat amb el suport de moltes entitats com la nostra.
Alguns dels partits que ara aproven aquest paquet de mesures tenen una responsabilitat històrica en l’agreujament dels problemes que ara la llei vol solucionar. Per tant, que per la pressió popular “s’hagin vist obligats” a aprovar-la a les portes d’una eleccions transcendentals pel país és una victòria.
El preàmbul de la llei reconeix per primer cop que a Catalunya els desnonaments per impagament de lloguer superen en escreix els hipotecaris. Dels 14.870 desnonaments al 2014, uns 10.009 varen ser per aplicació de la LAU. Els desnonaments per lloguer sempre afecten a l’habitatge principal i a les classes socials amb menys recursos. Per contra no tots els procediments d’execució hipotecària ho són sobre l’habitatge habitual o primera residència. (4.801 llançaments al 2014)
La llei aprovada al Parlament de Catalunya és una declaració d’intencions i mesures per frenar l’emergència en l’habitatge a Catalunya:
Article 1,2,3, 4. Mecanismes que atorguen una segona oportunitat per a les persones sobre-endeutades i deutores de bona fe. Mitjançant dos procediments (un d’extrajudicial i un altre judicial) es possibilita que les famílies puguin liquidar els seves deutes vinculats amb l’habitatge habitual per poder començar de nou. L’article 3 accepta en cas d’incompliment del pla de pagaments que la part creditora executi la liquidació d’actius entre els quals estarà l’habitatge. L’article 4 permet al jutge cancel·lar el passiu del deutor.
Article 5. Cap desnonament per a les llars en execució hipotecària i en règim de lloguer en risc de llançament.
- Estableix l’obligació de concedir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat residencial si la propietat és una persona jurídica( gran tenidor d’habitatge). Igualment en el cas que si la propietat és una persona jurídica que va adquirir habitatges després del 30 d’abril del 2008 provinents d’execucions hipotecàries, etc.
- La proposta de lloguer social s’ha de comunicar a l’Ajuntament en 3 dies a efectes de que les Meses d’Emergència creades per a concedir habitatge a la llar en risc. El contracte de lloguer seria de 3 anys com a mínim.
- es considera lloguer social quan les rendes pel pagament del lloguer no superi el 10% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si estan per sota del 0,89 del IRSC, o el 12% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si estan per sota del 0,95 de l’IRSC, o el 18% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si són iguals o superiors al 0,95 de l’IRSC. El valor de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en 569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals al 2015.
- Igualment als impagaments de lloguer s’oferiran ajuts per pal·liar la manca de recursos de la llar en general i en particular quan els impagaments afectin a propietaris que siguin persones físiques.
- A l’apartat 9 de l’article 5 s’explica que són grans tenidors d’habitatge: les entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius, inclosos els de la SAREB.
- S’entén exclusió residencial les unitats familiars que no superen dos cops el IRSC (1138,24€)
Un edifici+solar està amortitzat al cap de 25 anys. Per tant el preu del lloguer es discutible sempre. El lloguer social no pot està referenciat al preu mig del lloguer lliure que està controlat pel lobby del totxo
Article 6. Accés garantit a subministrament bàsic d’aigua, llum i gas amb garanties per parar els talls d’aigua, gas i llum de la població en situació d’exclusió residencial a través d’un protocol garantista que obliga a l’administració a aplicar les ajudes necessàries per evitar el tall de subministrament, en cas de que el impagament sigui per carència de recursos econòmics, a assegurar l’accés a aquests subministraments bàsics mentre duri la situació d’exclusió residencial i a establir acords amb les empreses subministradores per a que posin ajudes a fons perdut per a fer front.
Article 7. Mesures per a garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatges assequibles de lloguer.
- l’Administració pot declarar la cessió obligatòria d’habitatges per 3 anys en el cas de persones jurídiques.
- Han de ser objecte de pagament de l’impost de pisos buits, tenir-ne buits en municipis on una unitat familiar tingui risc d’exclusió residencial i ser zona acreditada de demanda.
- L’incompliment de l’oferta de lloguer social comportarà una sanció econòmica greu (fins 90.000 euros) que s’ha inclòs en l’articulat de la llei 1/2007 catalana del dret a l’habitatge.
Article 8. Llindar màxim de despeses destinades a habitatge habitual i a subministraments bàsics. El Govern ha de garantir que les despeses en habitatge i en subministraments bàsics no comportin més d’un 30% dels ingressos disponibles de la unitat familiar.
Article 9. Terminis davant l’exclusió residencial.
- 15 dies x informe Serveis Socials sobre situació de risc d’exclusió residencial de la llar.
- 3 mesos x resoldre ajuts al pagament del lloguer.
- 3 mesos per a un reallotjament adequat.
- 6 mesos perquè el govern presenti una proposta de llei x modificar la Llei del Dret a l’habitatge de 18/2007 per garantir les mesures aprovades ara.
- 1 any per garantir i millorar per llei aquestes mesures
Altres.
- En la cessió de crèdits hipotecaris (venda de la hipoteca a un fons voltor), el deutor resta alliberat del deute abonant al cessionari el preu que aquest ha pagat més els interessos legals i les despeses que li ha causat la reclamació del deute.
- Garantir del reallotjament adequat a una unitat familiar i els ajuts al pagament del lloguer resta en funció de les disponibilitats pressupostàries.
… però sense eines que la poden convertir en una llei-manifest inaplicada.
La llei és un pas ple d’incerteses per reclamar administrativament el dret a un habitatge. En primer lloc, aquesta llei està aprovada al final de legislatura per la qual cosa no està assegurada la implementació de les mesures adoptades dins un període que des del 27 de setembre serà segurament molt convuls. A més moltes de les mesures ja estaven legislades en la Llei al Dret a l’Habitatge de Catalunya però mai ha hagut voluntat política de aplicar-les. Tot fa semblar que ara tots els partits s’han apuntat a l’agenda social davant la proximitat del 27-S-
Un segon problema de la llei és que la declaració d’habitatge buit i la posterior cessió obligatòria és costosa en el temps i amb recursos que no es tenen. Sense habitatges res és possible però això serà debat d’un altre article. Com a exemple, els promotors i constructors d’habitatge de Barcelona no han mostrat fins ara gaire preocupació per les multes al pisos buits. Les lleis més socials aprovades en la recent història del país mai han tingut l’acompanyament pressupostari per a fer-les efectives. En aquest cas concret, davant la volatilitat política, és molt possible que no s’acompleixin ni terminis d’aplicació ni partides pressupostàries. L’ofegament pressupostari de Catalunya va de la mà de lleis aprovades amb els vots del PPsoe+CiU com el memoràndum de salvament de la banca espanyola ( Grècia està aprop).
El mateix Conseller Vila ha advertit que l’aplicació de la llei suposa entre 400 i 800 milions d’euros anuals en els propers pressupostos que avui no estan assegurats. Una immensitat per a la nostra classe política però xifres ridícules si les comparem en el mercat immobiliari català. Facin la seva pròpia conclusió: l’extint i mort Catalunya Banc ha venut la transmissió plena dels drets de crèdit d’un total de 102.055 contractes hipotecaris per un total de 5.673 milions d’euros a Anticipa Real State, filial de Blackstone.
Així doncs, podem concloure sense dubte que CiU, PP i C’s han votat a favor perquè saben que avui per avui és una llei-manifest inaplicable. El maquillatge li ha anat molt bé en aquest moments a la ex- CiU. En les mesures en concret hem trobat mancances de les que destaquem:
- La llei no ha legislat cap mesura retroactiva per als ciutadans i unitats familiars que ja han patit la violència immobiliària en el període més dur de la crisi. Moltes llars han passat del pis en propietat al lloguer, en el millors dels cassos, però la majoria viuen ara en situació de precarietat legal: en habitacions o ocupant habitatges. Només a Barcelona ciutat hi ha 7000 unitats familiars censades legalment que viuen en habitacions. Ara com ara la llei no contempla cap solució per a aquests cassos.
- L”article 5 diu que es donaran ajuts pels cassos d’impagaments de lloguer. Tots els partits i especialment CiU sap que des de que governa (2011) els ajuts han estat congelats i s’han retirat els descomptes al IRPF. Ens trobem davant una declaració solemne que no serveix per arreglar el problema dels 10.009 desnonaments de lloguer al 2014.
- l’article 5 accepta que el resultat de les execucions hipotecàries sigui la liquidació de béns o la dació en pagament per la totalitat del deute. Per tant, s’accepta que les entitats financeres són les veritables propietàries del crèdit i tenen dret d’inscriure al Registre de la Propietat l’habitatge subhastat. Nosaltres creiem que les entitats financeres no poden quedar-se amb la garantia del crèdit hipotecari (habitatge) perquè no són propietàries del deute per la raó que l’han venut mitjançant la titulització generalitzada des de fa anys de tots els crèdits amb emissions de deute milionàries.
- No hi ha cap pla per augmentar l’habitatge de titularitat pública. Sense oferta d’un important parc d’habitatge públic al marge de les lleis del mercat, tot es queda en una llei-manifest.
- Es deixa tot en mans d’aconseguir habitatge social per la via de la mobilització els pisos buits dels grans tenidors d’habitatge amb el corresponent pagament de rendes de lloguer determinades per uns pressupostos públics minvants.
- Tampoc es parla de recuperar els habitatges públics que s’han privatitzat a mans de fons voltors.
- La cessió obligatòria d’habitatges per tres anys de les entitats financeres és una mesura totalment temporal que es queda molt curta en una situació on els fons immobiliaris es posicionen per un mercat lliure de lloguer en expansió.
La classe política catalana ha aprovat aquesta llei per implementar-la en un món irreal. El món real de les finances ha trobat des de fa anys una sortida de rendibilitat en el mercat immobiliari generant mecanismes d’enriquiment al marge de cap regulació: creació infinita de diners a la banca comercial i d’inversió, la creació d’un mercat mundial immobiliari i hipotecari, la titulització i venda dels crèdits hipotecaris a tercers- banca a l’ombra, els actius immobiliaris duplicats en llibres i el BCE consagrat com a epicentre del lobby. Sense cap mena de dubte totes les lleis del mercat que van sostenir la bombolla immobiliària d’aquest país continuen en peu. Estem fent pessigolles al veritable poder.
Salva TORRES activista de Associació 500×20
+++ INFO relacionada
Crítica de la Llei catalana de l’Impost als Habitatges Buits i de processos execució hipotecària.
