Blackstone i Trenquem Talisman Capital: entre la violència immobiliària i el dret a l’habitatge

#TrenquemTalismanCapital és una campanya més de denúncia de la violència immobiliària que hem viscut des de l’esclat de la bombolla immobiliària al 2007 a l’Estat espanyol. Talisman Capital forma part d’un conglomerat d’empreses i directius del sector financer i immobiliari. El 7 de desembre de 2018 compra segons informacions diferents 450 actius REO (habitatges en un 90% okupats, garatges, etc) al Banc Dolent (Sareb) amb un valor brut de 70 milions €, segons el rotatiu Expansión (*1), que ja gestionaven en aquell moment ServiHabitat, Solvia i Ahora Asset Management.

La Campanya ha informat que el preu pagat per la venda, en globus, uns 17,6 milions d’euros, suposen un cost per habitatge d’uns 40.500 euros de mitjana majorment situats a Catalunya. Serien pisos a preu tirat. Segons la revista DebtWire els 450 actius són REO (Real Estate Owned(*2), o sigui, provinents de propietats embargades i adjudicades després d’una execució hipotecaria i es troben dins la política de la Unió Europea que vol crear un mercat únic de NPL i REO per treure de balanç tota la morralla immobiliària que posseeixen encara els bancs espanyols, entre d’altres, objecte final de la Sareb

L’estafa hipotecaria se li va començar a girar a la Banca a finals del 2016 quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea -TJUE- va començar a sentenciar com abusives una bona part de les clàusules dels contractes de crèdit hipotecari. Segurament la majoria d’aquests habitatges de l’operació Talisman van tenir un procés judicial totalment irregular. El cas de l’Anwar a Madrid és el paradigma de la violència immobiliària estructural que junta BBVA, Bankia i finalment Talisman Capital (*3). Si seguim el registre ampli de la propietat de cadascun dels habitatges trobarem moments clau que la intervenció pública podia haver-nos estalviat molts patiments però malauradament només ens podem fer preguntes:

  • per què l’Estat espanyol va permetre que La Caixa, Sabadell o altres entitats financeres executessin garanties hipotecaries per valors de mercat impossibles si en realitat els habitatges només valien poc més de 40.00 euros, diners que segur les llars ja havien pagat en escreix?
  • per què l’Estat espanyol no va legislar el FROB com un gran fons públic per evitar milers de subhastes d’habitatges habituals?
  • o per què la SAREB no va avalar als antics propietaris per exercir el dret de retracte pel valor mig de l’operació Talisman a la subhasta ?
  • o per què al adjudicar-se aquests habitatges la SAREB no els va restituir directament en forma de lloguer social als seus antics propietaris?
  • o dit d’altra manera, per què l’Estat espanyol a l’absorbir els passius bancaris – FROB- no va quedar-se els actius immobiliaris -SAREB- abans de malvendre’ls? (parc públic)

L’estat espanyol, la classe política, es còmplice d’aquest lladrocini, de la despossessió de milers de llars i del reciclatge dels seus habitatges en actius barats pels fons d’inversió- opacs i participats de bancs espanyols– que des de paradisos fiscals fan suculents beneficis de la revenda. Aquesta és la manera d’entendre que el 24 de setembre, a porta tancada, es trobes Pedro Sánchez amb els magnats de Wall Street explicant que a Espanya hi ha «seguretat jurídica«, al cap immobiliari mundial de Blackstone mr.Kenneth Caplan, i que el dret de retracte dels llogaters de l’IVIMA- Ana Botella- és només una insignificant ensopegada judicial en la laminació d’aquell dret.

Jaime Echegoyen, presidente de Sareb, si volia desenpallegar-se dels habitatges okupats de l’operació Talisman podia haver trucat directament a l’alcaldessa Ada Colau oferint-li la cessió dels habitatges a cadascun dels ajuntaments afectats. Els 450 habitatges és morralla i l’operació Talisman és de jogina comparada amb les 875.000 execucions hipotecaries del terror financer. No feia ni tant sols falta apel·lar al dret de retracte de la Generalitat o d’un Ajuntament quan hem vist aquests dies com són d’escanyats pressupostàriament per un estat fiscalment centralista i franquista en la seva estructura impositiva. Cap Ajuntament o autoritat autonòmica es pot permetre assumir pressupostàriament els reptes del dret de retracte generalitzat. Només l’Estat amb la seva capacitat legislativa ho pot fer. Repetim, a més no fa falta … es poden cedir directament des de la Sareb els habitatges com s’ha fet algun cop. El que hem de preguntar, per obrir els ulls a la ciutadania, és per què Madrid s’ha negat a fer de la Sareb un parc públic de lloguer? Encara més clar, per què el Banc Central Europeu financia a cost zero a la banca i empreses privades i no a estats o ajuntament en programes d’habitatge social?

Blackstone, Anticipa i Alquilovers (Caixa Catalunya) són l’original i Talisman una còpia

Blackstone va ser pionera en el «modus operandi» amb l’aterratge a les oficines de Catalunya Caixa al Prat del Llobregat, prenent possessió de cadires i taules, al comprar la cartera hipotecària valorada en 4.500 milions d’euros de la fallida entitat. En una operació digna d’estudi el «Gobierno de España» es va afanyar amb Narcís SERRA (no oblidem PSOE-PSC), director general, a constituir el fons de titulització FTA2015 on van anar a parar totes les hipoteques de l’entitat, quan encara alguns moviments del dret a l’habitatge es negaven a explicar als seus que coi era allò de la titulització. El «marrón» feia pudor perquè, fins i tot, encara avui la Comisión Nacional del Mercado de Valores no ha assignat un codi ISIN (International Securities Identification Number) en aquell producte tòxic -FTA 2015- la escriptura del qual va ser signada davant del degà del Col·legi de  Notaris de Barcelona, Joan Carles Ollé i Favaró, per un apoderat d’un altre apoderat que va enviar una filial de Blackstone operativa des del paradís fiscal de Luxemburg…. cosa que expliquem molt be així:

Los complejos societarios y fiscales y los colaboradores necesarios de Blackstone:
el modus operandi del expolio.

Al poc temps a la seu del Prat estaven inscrites tota una nebulosa de societats que tenien la mateixa seu i el mateix objectiu: el botí de Caixa Catalunya. Així Blackstone és torna pionera en la introducció de servicers estil Anticipa que van marcar el camí en la intimidació jurídica, telefònica i policial dels hipotecats. A aigua passada, per fi, coneixem l’estratègia d’aquests conglomerats financers que, venien a quedar-se amb una part de l’espoli i es convertirien en grups immobiliaris com Fidere del mateix grup novaiorquès, recordem, en la forma de SOCIMI – una altra figura d’espoli fiscal- amablement legislada amb antelació pel sr. Zapatero- PSOE- al 2009. Tots molts previsors quan es tracta dels interessos dels que manen. Finalment Alquilovers, la gestora de lloguers de Blackstone que ha generat milers de conflictes per tota la pell de toro amb els seus llogaters.

Un darrer apunt, que sempre no està de més recordar, sobre la manera en com vam definir l’operació Blakcstone-FTA2015 en el document enllaçat abans:

Blackstone es un hedge fund, un inversor de riesgo, también conocido como ‘fondo buitre’, engordado durante estos años con dólares frescos fabricados por la Reserva Federal en la política de “relajación monetaria” conocida como expansión cuantitativa (QE), a través de la cual, al igual que el BCE, les ha comprado masivamente a los bancos e instituciones financieras deuda titulizada. Desde su cuartel general en el 345 Park Avenue de New York dirige una tupida red de sociedades interpuestas en paraísos fiscales, utilizadas para encubrir su colaboración necesaria en las carnicerías financieras. ……. Para operaciones como las que perpetra Blackstone es imprescindible que los mamporreros patrios de los “buitres” foráneos pongan la alfombra roja como colaboradores necesarios en un entramado legislativo, jurídico, financiero y fiscal construido en torno a la connivencia entre el BCE, la European Bank Federation, el Banco Internacional de Pagos de Basilea y una tupida red de estafadores afincados en los paraísos fiscales que esconden el botín en complejas tramas de creativa ingeniería financiera.

L’operació Talisman Capital es podria haver solucionat amb una trucada entre administracions però …

Es podia haver fet la trucada però no s’ha fet i això vol dir alguna cosa. Només podem concloure que a pesar de les bones paraules per a les properes eleccions el tema parc públic de lloguer assequible no és prioritat i, a més, seria pres com una ofensa, una competència, pels interessos immobiliaris privats en un país com Espanya on el sector està totalment liberalitzat.

Talisman no es Blackstone.

La copia del «modus operandi» la comencem amb dos persones: Marina Romero Bueno i Francisco Javier Hernandez Martin, enginyera de Camins i llicenciat en Econòmiques respectivament. Tots dos coincideixen en AlturHomes, una promotora de mansions de luxe a la Costa del Sol amb el principal projecte «sostenible» i «ecològic» anomenat BeLagom, àmpliament citat per la premsa de Màlaga (*4). Els contactes i la carrera professional són importants:

  • Marina Romero Bueno. Monteverde Grupo Inmobiliario y ACS. Actualment té càrrecs directius a un total de 17 empreses financeres i immobiliàries (*5).
  • Francisco Javier Hernandez Martin. Ha treballat com directiu de Grupo Lar, Aguirre Newman i Parquesol. També ha estat apoderat del Banco Santander diversos anys(significa director de Oficina o similar) i actualment té càrrecs directius vigents a un total de 17 empreses financeres i immobiliàries (*6).

Tots dos directius coincideixen en un total de 16 empreses constituïdes la majoria amb un capital social de 3000€ entre el 2018-19 però desconeixem quins són els principals accionistes o inversors. Les empreses relacionades són: Real & Health SL, Ahora Asset Management SL, Proyectos Aniarda SL, Panetela Capital SL, Talisman Capital SL, Asana Capital SL, Lancero Capital SL, Laguito Capital SL, Tesoros Capital SL, Robusto Capital SL, Trova Capital SL, Epicure Capital SL, Magicos Capital SL, Mareva Properties SL, Piramides Real Estate SL i Coronas Real Estate SL.  I cap d’elles és una SOCIMI. Per a fer negocis immobiliaris i no pagar impostos hi ha moltes maneres i una possibilitat és una SL.

Posin imaginació en la necessitat de crear tantes empreses per a un mateix fi i mirin quina casualitat totes les 16 empreses tenen el mateix domicili fiscal: planta 3 de carrer Pedro TEIXEIRA 8 de Madrid. Al igual que Blackstone, Talisman Capital, és una de les firmes que forma part d’aquesta nebulosa d’empreses financeres, de gestió i promoció immobiliària.

I una d’elles Ahora Asset Management és clau per entendre les relacions clientelars en el sector (*7). Entre els seus apoderats hi ha representants, mira per on, de Solvia Servicios Inmobiliarios SL (familia Oliu), Anticipa Real Estate SL, Aliseda Servicios De Gestion Inmobiliaria SL i de Avir Investments 2016 SL, on podem trobar tota la flor i nata de l’operació Blackstone amb Caixa Catalunya, entre ells Eduardo Mendiluce i Jean Francois Bossy (*8).

Ahora Asset Management, té el paper de servicer, o sigui, encarregada dels programes de mediació Social i Negociació, en conflictes relacionats amb els problemes d’habitatge: ocupació il·legal, ocupació, antics propietaris, impagaments de renda de lloguer, execucions hipotecàries i contractes d’itinerari laboral lligat a lloguers. Assenyalar que aquest perfil social hipòcrita també el té Habitatge Metropolis Barcelona, l’operadora d’habitatge de l’Ajuntament. Cal ser pobre i a més demostrar-ho!

L’operació Talisman tracta de recuperar els inmobles, adequar-los i posar-los a la venda per obtenir grans beneficis ràpidament. No està en els seus paràmetres el lloguer social. El tema del retracte vist l’explicat en aquest document caldria plantejar-lo amb totes les responsabilitats polítiques i financeres més enlla de les fronteres. Recuperar aquesta petita porció d’habitatges de #TrenquemTalismanCapital o la #Sarebesnostra necessita d’una acumulació de forces que hem de començar superant debats estèrils per centrar-nos amb les reivindicacions adequades.

Sense mesures polítiques estem perduts

Portem 10 anys aturant desnonaments i només som capaços d’imposar algunes mesures temporals amb efectes més que dubtosos. La Campanya #RealojoDIGNOya ha mostrat la paràlisi política de l’Ajuntament i la Generalitat i la debilitat del moviment mentre 600 families malviuen amuntegades en pensions insalobres. El Govern central, com Delegación del Gobierno del Reino de España, amb les responsabilitats polítiques més grans, ni tant sols es va reunir amb les afectades. Tenim el Congrés d’Habitatge. La nostra Associació posa per davant «una proposta de 10 mesures per a l’habitatge digne» amb tota la contundència de 13 anys de lluita i amb tota la modestia necessària per a la unitat:

    1. Parque público de alquiler asequible como derecho universal reclamable.
    2. La vivienda habitual en régimen de propiedad no es embargable ni ejecutable.
    3. Prohibición de la venta de créditos y titulización de hipotecas sobre vivienda habitual.
    4. Congelación temporal de alquileres y prórroga forzosa.
    5. ,,,,,,,

Podem acabar maleint-nos els moviments socials d’un sol tema – l’habitatge- amb una explicació de la Marea de Marees que el darrer cap de setmana es va celebrar a Barcelona- i que malauradament- no vam assistir doncs teniem la nostra pròpia acció al districte:

El capital ha ido construyendo el laberinto en el que las sociedades hemos quedado prisioneras sin darnos cuenta, endeudados, sin rumbo ni referencias conocidas a las que agarrarnos. Lo más deprimente es que han logrado que nuestros representantes políticos sean, mayoritariamente, los “mayordomos” que cuidan del laberinto. ¿Cómo explicamos a la gente que ha quedado atrapada en un complejo laberinto financiero, habitado por el minotauro de la austeridad que se alimenta de sacrificios humanos, que sólo enfrentándonos al constructor del laberinto, el capital financiero, lograremos salir? Muchos prefieren soslayar esa titánica tarea, en la sociedad de la competencia, cada cual busca su nicho de redención, temerosos de afrontar el reto político que los tiempos requieren: Abordar la contradicción fundamental hoy y aunar a la ciudadanía en la lucha política contra el capital financiero. Mientras el poder del dueño del Laberinto crece cada día, conforme el laberinto se complejiza.

Salva TORRES,12 octubre 2019

activista de Asc. pelLloguer Públic i Assequible – 500×20


Notas:

  1. expansion.com, Sareb vende por primera vez viviendas con «okupas».
  2. debtwire.com, European NPLs -FY18An overview of the non-performing loan market.
  3. elsalto diario, ¡Sus negocios, nuestras vidas! El alquiler social en el laberinto especulativo.
  4. AlturHomes, https://www.alturhomes.com/.
  5. Registro Mercantil, Persona «Romero Bueno Marina».
  6. Registro Mercantil, Persona «Hernandez Martin Francisco Javier».
  7. Registro Mercantil, Sociedad «Ahora Asset Management SL».
  8. Registro Mercantil, Sociedad «Avir Investments 2016 SL».
Print Friendly, PDF & Email

2 comentarios en “Blackstone i Trenquem Talisman Capital: entre la violència immobiliària i el dret a l’habitatge”

  1. Les felicito por el estudio de investigación y mil gacias mil por una buena información,necesaria para la formación y defensa de los intereses del consumidor ,usurpado criminal y saqueado judicial he inquisitivamente por la banda de buitres organizados para perpetrar el crimen .Basta ya de tanto sinvergüenza .Salu2.

    • Hola Juan,
      muchas gracias por su comentario. Siempre nos ha gustado presentar información relevante porque el conocimiento , el contenido son las únicas armas de la verdad y de la liberación personal y social.
      muchas gracias por seguirnos

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies