SICOM amb 500×20: aturant el desnonament d’una llogatera.




07/10/16 divendres – XERRADA: plataformes socials i alternatives als desnonaments

El Punt d´informació Juvenil (PIJ) depenent de l’Espai Jove Les Basses organitza aquest debat on participem com a ponents…pij-les_basses_cicle-habitatge-2016




Les pancartes dels edificis de joves privatitzats ja no hi són…però tornaran!

Ni trencades ens treuran els nostres drets!

El passat dia 25, a les 19 hores, quatre promocions de pisos de protecció oficial vam penjar pancartes a les façanes per protestar per la privatització de la gestió dels pisos, que ha estat venuda a Colón Viviendas.

Les pancartes ja no hi són. Us preguntareu què els hi ha passat. Us farem un petit resum.

El dia 26, la pancarta de La Sagrera es va trencar. El més probable és que es trenqués per la força del vent.

Les pancartes d’Urrútia i de Rio de Janeiro, tampoc van arribar al dia 27. La forma en què van aparèixer trencades fa pensar que algú va tallar-les intencionadament. El mateix va passar amb la pancarta del carrer Benavent, tot i que va resistir fins el divendres 27. El que ha passat a Urrútia, Rio de Janeiro i Benavent fa pensar que, si la pancarta de la promoció del carrer de la Sagrera hagués aguantat, hauria estat sabotejada, com tota la resta. No sabem qui ho va fer, ni per què, però això és inqüestionable.

URRUTIA
Pancarta estripada al Passeig d’Urrútia

El primer impuls va ser indignar-nos. Després de mesos de lluita, menystinguts per les administracions i la majoria dels partits polítics que ens han fet, literalment, perdre el temps, vam decidir deixar-nos de protocols i prendre la iniciativa.

Volíem que els barris, més enllà de les diferents associacions de veïns dels barris afectats, de la FAVB i de 500×20, del Síndic de Greuges i de la Síndica de Barcelona, sabessin què estava passant amb l’habitatge públic. I ho hem aconseguit! Perquè durant unes hores o uns dies, qualsevol vianant que passés pel davant dels edificis afectats, en aixecar el cap, va veure que alguna cosa no rutllava al seu barri. Alguns van preguntar-nos: “Què us passa?”. Alguna d’aquestes persones, quan va veure que la pancarta del seu barri ja no hi era, també ens va preguntar: “Què ha passat?”

Comprovar l’interès despertat per les pancartes ens va ajudar a refer-nos. Després d’una estona de llepar-nos les ferides, ens vam aixecar i vam començar a pensar quin serà el nostre següent pas.

Trobarem altres vies d’explicar el que està passant. Farem arribar a cada racó de Barcelona les preguntes que ens fem. Explicarem que ja ens han intentat silenciar un cop. Que els molesta que demanem explicacions de com es gestiona el patrimoni de tots.

Aquesta crisi, que encara continua, ha estat molt dura per a la majoria de la població. Però també ha tingut una part bona: la gent s’ha conscienciat que ha de defensar els seus drets perquè no li prenguin de les mans, i s’està organitzant. I un habitatge públic i de lloguer assequible és un dret que tenim i que està en perill. I la gent ho ha de saber!

Perquè el dia que marxin els actuals inquilins, han de poder venir uns altres després, mantenint les condicions dels anteriors i han de ser seleccionats de forma transparent per evitar greuges. I això no està garantit. A més, els ingressos dels lloguers no han d’anar a parar al compte de resultats d’un fons d’inversió que ha comprat patrimoni públic construït amb els impostos de tothom i venut en el moment que més devaluat estava i, per tant, tirat de preu.

A l’habitatge públic també s’han socialitzat les pèrdues i privatitzat els beneficis.

I, quanta més gent n’estigui al corrent, més difícil els hi serà continuar fent-ho.

Ens ajudeu a difondre-ho?




PRIMERA ACCIÓ DEL VEÏNAT DELS EDIFICIS PRIVATITZATS DE LLOGUER SOCIAL PER JOVES.

jornada contra privatització habitatges jovesEls veïns i veïnes de les 4 promocions que ha venut l’Ajuntament de Barcelona al fons voltor Colón Viviendas comencem les mobilitzacions.

DEFENSEM L’HABITATGE PÚBLIC – PROU ESPECULACIÓ

dia 25 de juny a les 19:00h

penjarem simultàniament pancartes als quatre edificis

Vine a donar suport demà a les portes dels edificis.

Les Corts
• Benavent 51
Nou Barris:
• Pg Urrutia 13-37
• Rio de Janeiro 11
San Andreu
• Gran de la Sagrera 77-79

Demanem el suport dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, defensem el comú, defensem el que és públic, denunciem la progressiva privatització del parc públic d’habitatge a la ciutat de Barcelona.

VINE- DÓNA SUPORT -DIFON A LES XARXES -EXPLICA-HO

amb el suport de la FAVB, Associació 500×20 i Nou Barris Cabrejada

Més informació a: http://habitatgepublic.prouespeculacio.org/




AJ9B_+500×20 – Xerrada desnonaments i la dificultat accés a l’ habitatge dels joves

XERRADA + DEBAT +PICA PICA

demà dimecres 18 a les 19:00h

Masia de la Guineueta

AJ9B_‎Xerrada-desnonaments càrrec de 500 x 20 i dificultat acces habitatge




dimecres 22 gener – 19h -assemblea edificis privatitzats x Regesa

2ª ASSEMBLEA LLOGATERS/ES

EDIFICIS PRIVATITZATS x REGESA A COLON INMOBILIARIA

DIMECRES 22 DE GENER 2014, 19 hores

edificis privatitzats x regesa-BCN_llarga Centre Cívic Can Basté Pg. Fabra i Puig 274 – LOCALITZACIO

Metro: L5 Virrei Amat/ Bus: 11,31,32,47,50,51, 71,82

Després de realitzar la 1ª assemblea dels edificis, continuen preparar peticions conjuntes a les administracions responsables de la privatització i sobre les condicions dels lloguers i edificis als nous propietaris. A la primera assemblea es va decidir diverses coses.

Un possible ordre del dia seria:

    • constitució de Junta de veïns amb estatuts. (penjarem uns estatuts bàsics per a tothom)

    • Anàlisi de nous contractes (tenim un de c/Benavent). Acompanyament entitats implicades. ¿contractes de lloguer i parking?

    • Intentar conèixer si el valor de les despesses d’escala es correspon amb el que es cobra

    • Regesa, Fundació pisos de lloguer i Oficines Habitatge. Legalitat de la privatització? Preparar propera reunió i que volem aconseguir d’ella.

    • El tema de la comunicació pública, xarxes socials, Internet, Facebook…

    • Assistència als Consell i Audiències de Districte i barri

Us esperem!!

Amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Can Peguera, Porta, Sagrera, Les Corts, Nou Barris Cabrejada i Associació 500×20.




els llogaters dels edificis privatitzats de REGESA fan la primera assemblea

L’assemblea va ser convocada per la nostra Asociació 500×20, les entitats veïnals dels barris afectats i els nuclis de llogaters  que s’estan organitzant a cada edifici. La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona va aixoplogar aquest inici de defensa dels drets dels llogaters. Van assistir mig centenar de persones al Centre Cívic Can Basté de Nou Barris al costat de Virrei Amat al districte de Nou Barris.

ES PREPAREN PER DEFENSAR-SE DAVANT LA INMOBILIÀRIA COLÓN de MADRID

LES ENTITATS SOCIALS VOLEN DEMANAR RESPONSABILITATS A L’ENS PÚBLIC REGESA

asamblea dels 4 edificis privatitzats x regesa a BCN

A l’inici es va fer una explicació de com es va descobrir la venda dels edificis públics i els representants de les entitats convocants van fer una defensa del parc públic d’habitatges de Barcelona contra la venda i privatització d’aquestes petites conquestes a cada barri. També les entitats veïnals es van manifestar contundents per la modificació del caràcter de equipaments dotacionals que eren els edificis de joves “10HJ” i la modificació barroera que han fet les Administracions de la normativa per vendre’s aquests edificis a la iniciativa privada.

ELS NEGOCIS DE LA IMMOBILIÀRIA COLON PERMESOS PER L’ADMINISTRACIÓ

L’assistència d’un treballador adscrit a la immobiliària Colón i les preguntes dels llogaters van permetre desentrellar el que significarà a partir d’ara la seva relació amb una empresa privada:

  • La intenció de Colón Immobiliària és no actualitzar contractes i passarà a fer-ne de nous amb totes les condicions renovades a tots els llogaters antics:
    • els contractes seran de 3 anys.
    • actualitzacions amb l’index del IPC d’aquests lloguers en règim protegit, de la fiança (1 mes) i dels dipòsits bancaris (sobre 1700€).
    • es podran exigir el lloguer de parking encara que no tinguis cotxe.
    • s’assegura que s’afrontaran els arranjaments de les instal·lacions deficients però es podrà repercutir sobre el rebut de lloguer.
    • es repercutirà l’IBI
    • hi haurà penalització per abandonar el pis, com a mínim d’un mes per any.
    • Va quedar en l’aire com seran les prorrogues acabats aquests 3 anys (l’empresa no té cap obligació de fer renovacions). Només cal assabentar un mes abans al llogaters que s’ha d’anar
  • Per tant el negoci de la immobiliària no vindrà per la quota bàsica regulada (només 25 anys) sinó pel cúmul de complements que la llei d’arrendaments urbans permet carregar. Per tant, Colon Immobiliària en cadascun dels conceptes legals s’agafarà al que més li convingui al seu negoci de les vigents lleis pels llogaters.
  • L’altra negoci de la immobiliària serà que ja ha obtingut una plusvàlua del 40% del valor dels edificis només perquè es van vendre a vaig cost i sense competència. Azora, la matriu de Colón Vivienda, amortitzarà la inversió en poc més de 10 anys.
  • Algun periodista indicava que els edificis ja privatitzats al 2010 per Consell Comarcal del Barcelonés, controlat pel PSC, els veïns es queixen dels conceptes i complements afegits al rebut que l’encareixen el 100%.
  • La nostra Associació 500×20 va indicar que la propietat feia una lectura de les lleis molt sesgada a favor seu: la llei diu que el mínim dels contractes són de 3 anys però no parla de màxim. la llei no diu que sigui obligatori repercutir l’IBI.
  • Els contractes de lloguer que podrà fer Colon Immobiliària seran desequilibrats a favor seu, doncs els llogaters només poden adherir-se al contracte o deixar-ho córrer i a més amb penalització.
  • La Administració es vol rentar les mans doncs és un contracte privat entre les parts. La Generalitat només regula el preu del lloguer protegit per m2. Les Oficines d’Habitatge no poden fer res. La Síndica de Greuges tampoc. Els llogaters passen de tutelats per una Administració pública a una empresa amb afany de lucre… i precisament en l’habitatge, mare de totes les bombolles i corrupcions en aquest país.
  • Els anuncis apareguts els darrers dies en portals immobiliaris oferien aquests pisos protegits, es salten tota la normativa legal doncs es obligatori està inscrit al registre únic d’habitatge. però com tots sabem qui o vigilarà i qui posa la mà al foc que no es canviarà la normativa per qualsevol administració en benefici del lobby i fons inmobiliari Azora.
  • Tots edificis deixaran de tenir la consideració de protegits al cap de 25 anys de construits. Alguns els queden ja menys de 20 anys.
  • Molts veïns es queixen que hi ha molts pisos buits en els edificis i que les portes tenen planxes de ferro.

asamblea dels 4 edificis privatitzats per Regesa a BCN

Els llogaters s’organitzen amb les entitats socials que donen suport.

El veïnat dels blocs afectats ja venien de fer reunions i s’estan organitzant per fer demandes conjuntes. També s’ha demanat que tots els llogaters afectats per noves contractacions siguin acompanyats amb suport social i jurídic. Les primeres són a finals de mes a l’edifici de Urrutia.

A l’assemblea va ser acompanyada per veïnat afectat dels edificis del Titanic de Sant andreu que van venir a donar suport i així com les entitats veïnals dels barris de Can Pegquera, les Corts, Sagrera i de Porta.

Els acords van ser:

  • Es farà la propera assemblea de seguiment el dimecres 22. EL lloc està per confirmar però possiblement seria Can Baste com en aquest primer cas.
  • Demanar una reunió des de la FAVB a Regesa (ja està demanada) i al Consell Comarcal del Barcelonés.
  • La nostra Asosociació creu tambe que hauria de denunciar-se tot això a la Sindica de Greuges de Barcelona perquè sigui investigat per la seva institució.

Informació relacionada

ILEGAL! Regesa y Barcelona ya estan adjudicando los pisos de jóvenes sin sorteo

Los 298 pisos para jóvenes de Regesa en Barcelona podrían ser revendidos.

Barcelona oculta la venta de 4 edificios de vivienda pública de alquiler a Azora Inmobiliaria

Precarios: de la esclavitud de la hipoteca a la dictadura del alquiler.




La Favb davant la venda de pisos de Regesa

Es tracta d’una operació totalment rebutjable i que obre molts interrogants.

Recentment hem sabut, gràcies al treball de l’Associació 500×20, que Regesa, l’empresa pública depenent del Consell Comarcal del Barcelonès, ha procedit a la venda de 298 habitatges públics de lloguer a Colon Viviendas SII S.A., filial del grup Lazora (gestionat per Azora Inversiones). Una venda que afecta 4 blocs d’habitatges públics de lloguer situats als barris de les Corts (districte de les Corts), Can Peguera i Porta (Nou Barris) i Sagrera (Sant Andreu).

Es tracta d’una operació totalment rebutjable i que obre molts interrogants:

1 En primer lloc, per l’opacitat de l’operació: la situació s’ha desvetllat quan els habitants d’aquests blocs han rebut la comunicació d’un fet consumat. A més, hem pogut constatar que Regesa havia cedit la propietat d’aquests habitatges a la Fundació Pisos de Lloguer, entitat privada ubicada al mateix domicili que Regesa, qui ha efectuat la venda. El Patronat d’aquesta Fundació està format per representats dels Ajuntaments del Barcelonès (de CiU, PP i PSC). Es tracta d’una política d’anar creant entitats pantalla més pròpies de les empreses especulatives que no pas d’un sector públic que ha de ser transparent davant la població que representa.

2 La venda per 11,4 milions d’euros (segons “El País”) d’una concessió per 75 anys d’ocupació d’un espai públic, del qual només es garanteixen 25 anys d’habitatge social, és un autèntic regal a l’empresa financera. El preu per habitatge venut és de poc més de 37.000 euros i la inversió total es pot recuperar en un curt termini de temps: amb un modest lloguer de 300 euros mensuals, la inversió s’amortitza en poc més de 10 anys. La resta del temps són guanys nets: una rendibilitat assegurada.

3 El beneficiari de l’operació, el grup Azora, és un gestor de fons financers procedents de les entitats bancàries que han rebut milions d’ajuts en el rescat del sistema financer. La seva pròpia web reconeix que la gestionen fons d’entitats financeres, fons de pensions i grans inversors. Els seus màxims dirigents són actius directius de la divisió immobiliària del grup Santander i l’antic president de Goldman Sachs España. Es tracta de la mateixa empresa que ha comprat 3.000 habitatges públics a l’Ajuntament de Madrid, precisament associada a Goldman Sachs. Resumint: els responsables del desastre són els seus principals beneficiaris.

4 L’operació genera molts dubtes sobre el futur dels blocs. En teoria s’imposa l’obligació de mantenir les mateixes condicions de lloguer durant 25 anys, però aquesta és una condició poc creïble ja que diversos blocs són habitatges per a joves amb contractes de 5 anys, i sovint d’elevada rotació. No queda gens clar què passarà quan s’hagi de renovar el contracte o quan arribi un nou llogater. Tampoc no queda clara la situació de les entitats que ocupen aquests blocs. La recerca de màxima rendibilitat pròpia d’aquests agents financers també fa témer que el manteniment dels blocs per un període tan llarg pateixi greus problemes.

5 Alguns dels edificis venuts han estat construïts sota la figura urbanística 10HJ, considerats equipaments que no podien constituir habitatges permanents. La cessió a la gestió privada els converteix de fet en habitatges corrents, pervertint completament la qualificació d’espais públics. La FAVB i les entitats associades sempre vam denunciar que construir habitatges en espai d’equipaments era inacceptable i constituïa una veritable alteració del dret urbanístic. La privatització realitzada no fa sinó donar-nos la raó dels perills de jugar amb l’ordenament urbanístic. A la pràctica, la jugada ha permès transformar un espai previst per a equipament en un espai d’habitatge privat.

6. L’enfonsament de Regesa, que justifica aquesta venda, és el producte d’una política pública que va intentar utilitzar l’especulació urbanística com a eina de finançament. L’especulació sempre acaba passant factura social. I el que és preocupant és que quan aquesta factura es fa palesa, es decideixi seguir promovent noves formes d’especulació.

7 La venda dels habitatges no era inevitable. Sabem que van ser oferts a l’Ajuntament de Barcelona i que aquest fa refusar comprar-los. Un fet inexplicable en un Ajuntament que presumeix d’una bona situació financera (amb capacitat inversora). En els darrers mesos, tant l’alcalde Xavier Trias com els responsables d’habitatge han estat defensant la necessitat de promoure un parc públic d’habitatges de lloguer. Tenien l’oportunitat d’ampliar-lo en 298 habitatges (més d’un 25% dels 1.000 considerats com a objectiu) i s’ha renunciat a fer-ho. La política d’habitatge de l’actual Ajuntament sembla respondre més a criteris de rendibilitat política que no pas a un plantejament seriós (va comprar els pisos buits de Torre Baró, on hi havia una forta mobilització, i en canvi va renunciar a la compra d’aquest paquet). La pretesa política de promoure els habitatges de lloguer queda ara fora de tota credibilitat i ens fa témer que es tracta d’una simple cortina de fum per justificar la privatització dels aparcaments públics. Comptant que l’Ajuntament de Barcelona té un paper central a Regesa i la FP que ha decidit la venda, podem dir que en matèria d’habitatge la seva política no difereix de la que realitza l’Ajuntament de Madrid, presidit per la senyora Ana Botella.

8 La venda dels edificis de Regesa fa témer que només sigui el punt de partida de la privatització del poc habitatge públic de lloguer que queda, com de fet ja ha anunciat l’Incasol.

9 Aquesta política no es pot repetir. En una ciutat, i un país, on el problema de l’habitatge és una de les manifestacions més cruentes de la crisi econòmica i dels efectes del model d’especulació financera i immobiliària que l’han generat, no podem acceptar que es privatitzi i s’entregui a especuladors privats el parc d’habitatge públic.

Per tot això, exigim:

  • La reversió d’aquesta venda i el compromís formal dels partits presents a l’Ajuntament perquè no es vengui ni un habitatge públic més.
  • La depuració pública de responsabilitats dels partits que han portat la gestió de Regesa a la crisi, dels seus tripijocs societaris i de l’operació de venda dels habitatges.
  • L’abandonament definitiu de la construcció d’habitatges en sòl dedicat a equipaments.
  • El desenvolupament d’una veritable política pública d’habitatge, basada en el lloguer assequible, per garantir un dret universal a tota la població.

 

Barcelona, 10 de desembre de 2013




a BCN hi ha 90.000 pisos buits dels que 30.000 estan en lloguer o venda

A Barcelona hi ha 811.520 habitatges dels que 668.000 son 1ª residència
Les dades estadístiques de BCN.CAT parlen de 127.000 pisos no principals
Des del 2002 al 2012 es van construir 36.328 pisos nous.
Els pisos totalment buits són 88.259, un 12% del total.
Cada mes a la Ciutat Contal es produeixen una mitja de 500 desnonaments.
A la ciutat es van realitzar 46.000 transaccions immobiliarias al 2011
5 de cada 6 transaccions són ja contractes de lloguer.
Ara llogar és entre 2 y 3 veces + barat que comprar

Aquest nou estudi de Prouespeculació i As 500×20 demostra la subordinació de la política d’habitatge de l’alcalde Trias a l’oligarquia financera, econòmica i hotelera.

La política de l’Equip de Govern de Trias òbvia aquesta realitat.

Era evident que hi havia molts pisos buits a Barcelona. Només caminant per la ciutat es veuen els anuncis penjats als balcons proliferant en tots els carrers.

Per contra, a la Comissió contra els Desnonaments de la Casa Gran la Sra. Mayte Fandos i el seu gerent, de la Regidoria de Qualitat de Vida, treballen sobre la hipòtesi que Barcelona té pocs pisos buits. El sr.Angel MIRET, el seu gerent, el va tornar a esgrimir en les negociacions després de l’ocupació dels pisos de Torre-Baró.

Quan hi ha una negociació el millor és anar ben informat. L’Equip de Govern de l’Alcalde Trias no llegeix ni les xifres d’habitatge de la seva web de bcn.cat. No es pot fer política llegint titulars quan està en joc el sostre de milers de famílies. De fet, només fan cas dels titulars de La Vanguardia. Aquest diari és el portaveu del Govern, el seu DOGC / BOE. La Vanguardia té bones relacions amb l’Associació de Constructors de Barcelona els publica cada mes una separata de 12 pàgines.

Un avi, una mare i 2 nens es passen 9 dies dormint al carrer esperant un pis social

Eli, la mare d’aquesta família de l’Ass 500×20, que sota la desesperació va ocupar un pis a Prosperitat i després un dels 200 pisos buits de Torre-Baró, va esperar gairebé dues setmanes un pis on poder viure. El primer que se’ls va oferir de Catalunya Banc estava destrossat i sense serveis bàsics. Li demanaven 200 €. Es va negar.

Aquesta és la realitat tossuda que els nostres representants polítics neguen. Mentre Barcelona acumula milers de pisos buits l’Ajuntament és incapaç de treure tan sols una petita proporció d’ells a lloguer públic, assequible i en condicions. Quan en els districtes populars de la ciutat dos de cada 5 llars viuen en la pobresa, el sr. Trias és incapaç de multar els bancs i immobiliàries que tenen a les mans el 60% de l’oferta d’habitatge buit de la ciutat. Els oligarques del totxo i hotelers continuen manant a la casa Gran molt més que el poble pla.

Els representants polítics municipals, de l’anterior equip i els de l’actual de CiU, ens diuen que tenir un parc públic d’habitatge a Barcelona és cosa del llarg termini. Doncs bé, Prouespeculació i l’Associació 500×20 diu que només és un problema de voluntat política.

Els portals immobiliaris ofereixen uns 30.000 pisos de lloguer o venda.

L’estudi de la realitat immobiliaria de la ciutat de Prouespeculació i l’Asociación 500×20 ho hem fet sobre dades que ofereixen els que controlen “el cotarro”. Són la web de BCN, els portals immobiliaris tipus Fotocasa, les web corporatives dels bancs i les dades que ofereix Xifres d’Habitatge del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB). Els pisos de la SAREB no hem pogut encara consultar-los.

Els portals immobiliaris encara reflecteixen una proporció major de pisos en venda que a lloguer. En total dels 30.00 pisos que ofertats 3 de cada 5 estan en venda. Però per contra Xifres de Habitatge demostra que a la ciutat contal es van realitzar 38.156 contractes de lloguer per només 7900 compravenda vendes el 2011. Els contractes de lloguer reflecteixen directament un habitatge principal. Però les compra-vendes poden emmascaren dacions a la banca, o sigui, desnonaments, inversions i una ínfima part són per habitatge principal de parelles de nova creació.

..la realitat tossuda que els nostres representants polítics neguen. Mentre Barcelona acumula milers de pisos buits Trias és incapaç de treure tan sols una petita porció d’ells a lloguer públic, assequible i en condicions. Quan en els districtes populars de la ciutat dos de cada 5 llars viuen en la pobresa, el sr. Trias és incapaç de multar els bancs i immobiliàries que tenen a les mans el 60% de l’oferta d’habitatge buit de la ciutat.

La Banca controla el precio porque controla los pisos que se alquilan y venden.

El precio de las viviendas en España es carísimo. Mucho más caras que en Alemania y su capital Berlín. Es una incongruencia? El preu dels habitatges a Espanya és caríssim. Molt més cares que a Alemanya i la seva capital Berlín. És una incongruència?

No és el que volen els bancs i les grans i mitjanes immobiliàries. Ells decideixen el preu de les coses. Com s’ho fan? Perquè el valor de l’habitatge no ve determinada pel preu que la vas comprar o alquilaste sinó pel preu dels pisos que estan en oferta.

És la seva llei de l’oferta i la demanda, de mercat, que alguns li donen la infalibilitat que té el Papa de Roma. Doncs bé, si el teu controles els pisos que hi ha al mercat tens la possibilitat de decidir el preu al qual els ofereixes. El preu de les pomes és al que es ven al mercat, no el preu de les que tu et vas menjar.

Per això, les administracions haurien d’actuar per regular aquest suposat “infalible mercat”, massa escorat cap al costat dels rics i supericos. El sr. Trias hauria d’usar l’arma de les pujades de l’IBI als pisos buits dels bancs i les entitats i persones jurídiques. Té aquesta arma de càstig, aquesta multa contra els poderosos, però no la fa servir.

Prouespeculació i la As.500×20 exigim multes per recàrrec d’IBI a tots aquests pisos. veureu que aviat baixen de preu i els lliuren en condicions a les famílies humils dels nostres barris populars.

Espanya posseeix al 2012 un total de 8 milions d’habitatges secundaris o buits

Els oligarques del totxo i dels hotels no poden ja imposar més els seus interessos a la ciutat.

Llegó la hora de la Re/Co – rehabilitación y cooperativas de vivienda.

Amb més de 130.000 habitatges secundaris i buits, una ciutat densa com Barcelona, necessita apostar ja per polítiques que prioritzin la rehabilitació d’habitatges i les cooperatives d’ús. Ja no es poden construir més habitatges. Els espais lliures haurien de deixar-se perquè les futures generacions tinguin espai. Necessitem els solars per crear horts urbans, jardins i equipaments bàsics.

Ja n’hi ha prou de construir per construir!

Alquilar ya es más barato que comprar un piso en Barcelona

No lo decimos nosotros. No lo dicen los europeos que viven mayormente en alquiler. Lo dice el Ayuntamiento de Barcelona. Xifres d’Habitatge muestra que el esfuerzo de acceso a la vivienda sobre la Renta Familiar Disponible (RFD) se decanta a favor del alquiler. ProuEspeculació siempre creyó que era así aunque durante muchos años nos tacharon de tontos.

Xifres d’Habitatge muestra este nuevo dato desde el 2009 curiosamente cuando la burbuja había ya estallado en todo su esplendor. Son datos pero lo dicen quienes mandan:

  • Compra obra nueva (hipoteca/RFD) – 49,6% sobre la RFD
  • Compra segunda mano (hipoteca/RFD) -35,9 % sobre la RFD
  • Alquiler (alquiler/RFD) – 18,7% sobre la RFD

Otra cosa es la seguridad jurídica del inquilino, como proyecto de vida, pues con la nueva ley del PP el propietario puede en cualquier momento echarte porqué necesita el piso.

Este nuevo estudio de Prouespeculació y As. 500×20

Todos los datos y estadísticas los ofreceremos en próximos post porque hay mucha miga que analizar. Estar pendientes en los próximos días. También ofreceremos las hojas de cálculo con todos los datos para que podáis consultarlas.
.

En Barcelona hay 811.520 viviendas de las que 668.000 son 1ª residencia
Los datos estadísticos de BCN.CAT hablan de 127.000 pisos no principales
Desde el 2002 al 2012 se construyeron 36.328 pisos nuevos.
Los pisos totalmente vacíos son 88.259, un 12% del total.
En la ciudad se realizaron 46.000 transacciones inmobiliarias en 2011
5 de cada 6 transacciones son ya contratos de alquiler.
Alquilar es entre 2 y 3 veces + barato que comprar

Este nuevo estudio de Prouespeculació y As. 500×20 demuestra la subordinación de la política de vivienda del alcalde Trias a la oligarquía financiera, económica y hotelera.

La política del Equip de Govern de Trias obvia esta realidad.

Era evidente que había muchos pisos vacíos en Barcelona. Sólo caminando por la ciudad se ven los anuncios colgados en los balcones proliferando en todas las calles.

Por contra, en la Comisión contra los Desahucios de la Casa Gran la sra. Mayte Fandos y su Gerente, de la Regidoria de Qualitat de Vida, trabajan sobre la hipótesis que Barcelona tiene pocos pisos vacíos. El sr.Angel MIRET, su gerente, lo volvió a esgrimir en las negociaciones tras la ocupación de los pisos de Torre-Baró.

Cuando hay una negociación lo mejor es ir bien informado. El Equipo de Gobierno del Alcalde Trias no se lee ni las cifras de vivienda de su página web. No se puede hacer política leyendo titulares cuando está en juego el techo de miles de familias. De hecho, sólo hacen caso de los titulares de La Vanguardia. Este diario es el portavoz del Govern, su DOGC/BOE. La Vanguardia tiene buenas relaciones con la Asociación de Constructores de Barcelona les publica cada mes una separata de 12 páginas.

Un abuelo, una madre y 2 niños se pasan 9 días durmiendo en la calle esperando un piso social

Eli, la madre de esta familia de la As. 500×20, que bajo la desesperación ocupó un piso en Prosperitat y después uno de los 200 pisos vacíos de Torre-Baró, esperó casi dos semanas un piso donde vivir. El primero que se les ofertó de Catalunya Banc estaba destrozado y sin servicios básicos. Le pedían 200€. Se negó.

Esta es la realidad tozuda que nuestros representantes políticos se niegan. Mientras Barcelona acumula miles de pisos vacíos el Ayuntamiento es incapaz de sacar siquiera una pequeña porción de ellos a alquiler público, asequible y en condiciones. Cuando en los distritos populares de la ciudad dos de cada 5 hogares viven en la pobreza, el sr. Trias en incapaz de multar a los bancos y inmobiliarias que tienen en sus manos el 60% de la oferta de vivienda vacía de la ciudad. Los oligarcas del ladrillo y hoteleros continúan mandando en la casa Gran mucho más que el pueblo llano.

Los representantes políticos municipales, del anterior equipo y los del actual de CiU, nos dicen que tener un parque público de vivienda en Barcelona es cosa del largo plazo. Pues bien, Prouespeculació y la Asociación 500×20 dice que sólo es un problema de voluntad política.

Los portales inmobiliarios ofrecen unos 30.000 pisos en alquiler o venta

El estudio de la realidad inmobiliaria de la ciudad de Prouespeculació y la Asociación 500×20 lo hemos hecho sobre datos que ofrecen los que controlan “el cotarro”. Son la web de BCN, los portales inmobiliarios tipo Fotocasa, las web corporativas de los bancos y los datos que ofrece Xifres d’Habitatge del Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona. Los pisos de la SAREB no hemos podido aún consultarlos.

Los portales inmobiliarios aún reflejan una proporción mayor de pisos en venta que en alquiler. En total de los 30.00 pisos que se ofrecen están en venta 3 de cada 5. Pero la realidad de Xifres de Habitatge demuestra que en la ciudad condal se realizaron 38.156 contratos de alquiler por sólo 7900 compra-ventas en 2011. Los contratos de alquiler reflejan directamente una vivienda principal. Pero las compra-ventas pueden enmascaran daciones a la banca, o sea, desahucios, inversiones y una ínfima parte son para vivienda principal de parejas de nueva creación.

..la realidad tozuda que nuestros representantes políticos niegan. Mientras Barcelona acumula miles de pisos vacíos Trias es incapaz de sacar siquiera una pequeña porción de ellos a alquiler público, asequible y en condiciones. Cuando en los distritos populares de la ciudad dos de cada 5 hogares viven en la pobreza, el sr. Trias en incapaz de multar a los bancos y inmobiliarias que tienen en sus manos el 60% de la oferta de vivienda vacía de la ciudad.

La Banca controla el precio porque controla los pisos que se alquilan y venden.

El precio de las viviendas en España es carísimo. Mucho más caras que en Alemania y su capital Berlín. Es una incongruencia?

No es lo que quieren los bancos y las grandes y medianas inmobiliarias. Ellos deciden el precio de las cosas. ¿Cómo lo hacen? Porqué el valor de la vivienda no viene determinada por el precio que la compraste o alquilaste sino por el precio de los pisos que están en oferta.

Es la ley de la oferta y la demanda, del mercado, que algunos le dan la infabilidad que tiene el Papa de Roma. Pues bien, si tu controlas los pisos que hay en el mercado tienes la posibilidad de decidir el precio al que los ofreces. El precio de las manzanas es al que se vende en el mercado, no el precio de las que tú te comiste.

Por eso, las Administraciones deberían actuar para regular ese supuesto “infalible mercado”, demasiado escorado hacía el lado de los ricos y supericos. El sr. Trias debería usar el arma de las subidas del IBI a los pisos vacíos de los bancos y las entidades y personas jurídicas. Tiene esa arma de castigo, esa multa contra los poderosos, pero no la usa.

Prouespeculació y la As.500×20 exigimos multas por recargo de IBI a todos esos pisos. veréis que pronto bajan de precio y los entregan en condiciones a las familias humildes de nuestros barrios populares.

España posee en el 2012 un total de 8 millones de viviendas secundarias o vacías

Los oligarcas del ladrillo y de los hoteles no pueden ya imponer más sus intereses a la ciudad

Va arribar l’hora de la Re / Co – rehabilitació i cooperatives d’habitatge

Amb més de 130.000 habitatges secundaris i buits una ciutat com Barcelona, molt densa, necessita apostar ja per polítiques que prioritzin la rehabilitació d’habitatges i les cooperatives d’ús. JA no es poden construir més habitatges. Els espais lliures haurien de deixar perquè les futures generacions tinguin espai. Necessitem els solars per crear horts urbans, jardins i equipaments bàsics
Basta ja de construir per construir!

Llogar ja és més barat que comprar un pis a Barcelona

No ho diem nosaltres. No ho diuen els europeus que viuen majorment en lloguer. Ho diu l’Ajuntament de Barcelona. ..

Xifres d’Habitatge mostra que l’esforç d’accés a l’habitatge sobre la renda familiar disponible (RFD) es decanta a favor del lloguer. ProuEspeculació sempre va creure que era així tot i que durant molts anys ens van titllar de tontos.

Xifres d’Habitatge mostra aquesta nova dada des del 2009 curiosament quan la bombolla havia ja esclatat en tota la seva esplendor. Són dades però ho diuen els que manen:

  • Compra obra nova (hipoteca/RFD) – 49,6% sobre la RFD
  • Compra segona mà (hipoteca/RFD) -35,9 % sobre la RFD
  • Lloguer (alquiler/RFD) – 18,7% sobre la RFD

Una altra cosa és la seguretat jurídica del llogater, com a projecte de vida, ja que amb la nova llei del PP el propietari pot en qualsevol moment fotre fora al llogater perquè necessita el pis.

Aquest nou estudi de Prouespeculació i As. 500×20

Totes les dades i estadístiques els oferirem en propers post perquè hi ha molta molla analitzar. Estar pendents en els pròxims dies. També oferirem els fulls de càlcul amb totes les dades perquè pugueu consultars.
És una veritable pena que cap mitjà d’opinió, cap periodista investigui i informe sobre això. Està a l’abast de qualsevol ciutadà només es necessita voler-ho. Esperem que el nostre treball arribi a algun periodista valent que usant la premsa generalista pugui expandir-lo a una franja major de població que a la qual llgan nostres petits recursos.




L’ocupació dels habitatges públics de Torre Baró acaba amb un acord

L’acord obre una via de diàleg entre l’Ajuntament i les Entitats socials.

Per Avv C.Meridiana, As. 500×20 i FAVB permet resoldre els cassos coneguts i evitar-ne de nous.

Però és un acord obert a interpretacions diferents.

La reunió va començar amb l’exigència inicial d’acabar amb l’ocupació

A la reunió van assistir per part de l’Ajuntament la Regidora, els Gerents de Qualitat de Vida de la casa Gran i de Nou Barris, el Delegat d’Habitatge de l’Ajuntament, la Directora dels Serveis Socials de Barcelona i el responsable pels temes d’habitatge del Districte.

A l’altra banda estaven membres de les Avv de Ciutat Meridiana i Porta, de 500×20 i un representant de l’assemblea de famílies del barri. També van assistir 3 representants de la FAVB entre ells el President.

La Regidora va demanar que acabes l’ocupació del edifici per començar a negociar.  Després d’una llarga discussió prèvia de prop de dues hores va modificar la postura. Aquí va començar la negociació veritable.

També va intentar dividir les entitats socials per una suposada millor actitud negociadora de l’Avv respecte de 500×20.

L’Ajuntament encara no és conscient de la gravetat de la situació.

La primera discussió va ser al voltant de si el problema de l’habitatge es circumscrivia a les llars afectades o era un problema general més enllà de VillaDesahucio. La Regidora volia parlar dels cassos coneguts, donar una solució individual i problema acabat. Els responsables polítics no són conscients de la precarietat en que viu molta gent.

500×20 i les entitats veïnals van presentar el document PER QUÈ HEM OCUPAT L’EDIFICI DE TORRE BARÓ?.

En aquest es documentava que cada cop ens trobem més llars en precari: sense cap ingrés, ingressos esporàdics, la PIRMI o un subsidi d’atur insuficient. Per solucionar de rel aquesta problemàtica resumidament varem demanar:

  • solució satisfactòria de tots els cassos de desnonaments= cap llar sense sostre
  • Tots els 220 habitatges de Torre-Baró per emergència social i un 40% d’aquests  per Nou Barris.
  • Millora dels barems per accedir més gent als habitatges d’emergència
  • Lloguer públic fins a 100€ per rendes fins a dos cops l’IPREM (1.065,02€)

[flagallery gid=39 name=”Gallery”]

Torre- Baró és una gota d’aigua en l’oceà de les necessitats socials.

Mentre l’Ajuntament recordava l’enorme esforç pressupostari que suposava la compra a Regesa per 16 milions € dels + de 200 habitatges, les entitats socials demanaven per la mateixa raó que tots aquells habitatges fossin d’emergència. Els  220 pisos de Torre-Baró eren 160 destinats a lloguer social, 30 per a emergències socials i 32 habitatges, els que es van ocupar aquest dimecres, per a usos universitaris. La discussió passava perquè tots els pisos fossin per emergències doncs tot el veïnat estava en situació precària. Els 160 pisos de lloguer social estaven entre 200 i 440€ que volia cobrar l’Ajuntament. La qual cosa significava que els candidats haurien de ser com a mínim milieuristes.

Tothom estava d’acord en que Barcelona té una manca d’un parc públic d’habitatge de lloguer assequible. Però mentre el Comissionat de la Casa Gran repetia que no hi havia habitatge buit a la ciutat les entitats socials li donaven les dades contràries.

La Regidora va posar sobre la taula la possibilitat d’incrementar l’habitatge d’emergència a Torre-baró i que el famós acord (enderrerit des de fa un any) amb Catalunya Bank posaria 100 pisos assequibles a Nou Barris.

Finalment no es va acceptar el nom de “Taula” però si el de “comissió per estudiar” els cassos i els criteris d’adjudicació dels habitatges de l’Ajuntament i dels bancs.

Van haver retrets de l’Administració per les ocupacions dels Serveis socials de Zona_Nord i l’Oficina d’habitatge de Nou Barris. Això va permetre a les entitats socials explica que si hagués una Taula d’Habitatge del Districte moltes problemàtiques s’haurien pogut canalitzar per aquesta via. Però que l’Equip de Govern del Districte havia esperat massa temps a obrir vies de diàleg.

L’acord és una mena de xiclet. Pot estirar-se cap on es vol. La lletra permetrà diferents interpretacions segons l’actor. Per això és molt important no baixar la guàrdia en les properes setmanes..

L’acord per escrit

El gerent de Nou Barris finalment va escriure a mà un acord sobre les 11 de la nit que varen signar per un costat la Regidora i de l’altre els responsables de Avv, la Favb i Ass. 500×20.

En resum diu això:

  1. buscar possibles solucions als cassos aportats per les entitats socials signants.
  2. crear un grup de treball sobre els criteris d’adjudicació dels habitatges de les entitats financeres.
  3. crear un grup d’estudi sobre la possible ampliació del nombre d’habitatges destinats a les situacions d’emergència de la promoció de Regesa-Torre-Baró.
  4. que el CUESB es faria càrrec de les famílies ubicades en els habitatges.
  5. els ocupants es comprometien a deixar el bloc lliure un cop atesos pel Cuesb dins del dia 16 de maig.

L’acord és una mena de xiclet. Pot estirar-se cap on es vol. Per exemple un grup de treball (en minúscules) no és el mateix que una Taula d’Habitatge (amb majúscules).  La lletra permetrà diferents interpretacions segons l’actor. Per això és molt important no baixar la guàrdia en les properes setmanes…

La notícia als mitjans:

http://www.lavanguardia.com/   ///  Btv.cat  /// El periódico  //




Alberto Fernandez -PP- hace demagogia con los pisos sociales

Pide que los 200 pisos VPO de Torre Baró se conviertan en alquiler social. Mientras su partido….

Madrid: PP vota contra convertir 1 millón de pisos del Banco malo en Parque de pisos públicos

Badalona: Albiol fracasa en su política de pisos de alquiler. Nunca existió.

Demagogia electoral pepera.

En el Plenario de Distrito de Nou Barris de octubre 2012 el PP presentó una proposición para que cerca de 200 pisos construidos por Regesa que llevan años sin venderse se concedan en régimen de alquiler social a los desahuciados del barrio. Poco después buzoneaba todo el barrio con la fotocopia de la proposición en formato precampaña electoral

Esta ha sido y es una reivindicación largamente exigida por el movimiento vecinal y por nuestra asociación 500×20 desde hace años. Agradecemos que ahora el sr. Alberto FERNÁNDEZ del PP se sume a nuestro carro. Pero suena demasiado a DEMAGOGIA ELECTORAL cuando se presenta sin haberlo consultado con los protagonistas, sin que nunca haya habido una aportación en vivienda, sin que nunca hallamos visto al sr. Fernández ni ninguno de sus consellers evitando ningún desahucio.

Pero le perdonaríamos este tinglado si por contra el PP se planteará que los pisos de los bancos pasaran a régimen de alquiler social. Los bancos van a entregar 1 millón de pisos al banco malo de Rajoy y son muchísimos más que esos 200. Pero el PP con su mayoría parlamentaria evitó en Madrid que ese millón de pisos se convirtiera en el embrión del Parque de Alquiler Social votando contra la proposición de IU-ICv. Curiosa la defensa numantina pepera de las propiedades de los bancos.

El fracaso de la VPO

Nunca la izquierda en la Casa Gran se preocupó por legar en Barcelona un verdadero Parque de Alquiler Público Asequible. Los más de 200 pisos de Torre Baró nunca deberían haber sido de venta. La VPO funcionó, alimentando la burbuja inmobiliaria hasta que reventó. Hoy los pisos VPO son más caros que los de renta libre. Los pisos de unos de los barrios más populares de Barcelona aún los están intentando vender a 2500 euros el m2, como se puede ver en una de estas promociones.

 

Unos 200 pisos de ellos llevan más de dos años acabados y hay poco más de 5 familias alojadas y otros 7 a 8 vigilantes de seguridad, las 24 horas del día que nos cuestan a todos los barceloneses un pastón. El alcalde Trias continua la política de ventas VPO para evitar que el alquiler social coja envergadura.

Albiol se preocupa de los negocios de los banqueros

A bombo y platillo el recién estrenado nuevo equipo del Ayuntamiento de Badalona habló de poner los pisos vacíos de los bancos en alquiler social. Con el pretexto de supuestas mafias organizadas el Ayuntamiento de Badalona intentaba echar a los okupas para devolver los pisos a los Bancos. Así pasa con un bloque de Caixa Catalunya al que 46 familias aún esperan las llaves. Caixa Catalunya y Unnim han negado ningún acuerdo con el Ayuntameinto y más ahora con el banco malo. El Alcalde del PP de Badalona nunca tuvo una política de vivienda social. No existe en el programa del PP. Sencillamente trataba de enfrentar a ocupas con familias legales engañadas. Mientras …

Garcia Albiol ha gastado enormes sumas de dinero público para sacarle las castañas a los banqueros. Porqué sinó que sentido tiene que en el país con más pisos per cápita vacios haya escasez de vivienda y la Administración intente echar a unas familias sin recursos ( incluso para pagar un alquiler) para poner a otras familias humildes que han sido engañadas

Lo denuncian incluso en el Facebook y hacen la primera concentración el 30 en Badalona.

Vimos información relevante aquí.




Tot sobre Ajuts personals a l’habitatge 2011. (actualit. juny 2011)

INFORMACIÓ ACTUALITZADA per 500X20 (juny 2011)
PRESTACIONS PERMANENTS
i d’URGÈNCIA
URGENT!
GENERALITAT 
resolució per control i verificació de les prestacions permanents pel pagament del lloguer
límit presentació: 22 de juliol

 

Durant el 2011 ni el Ministerio de la Vivienda ni l’Agència de l’Habitatge de Catalunya han aprobat noves partides per ajudes. Les retallades socials fan que solament quedin aquelles que sobren del 2010. Més Informació aquí.

Tot i així, a causa de l’enorme precarietat laboral, miserables pensions i els preus abusius de l’habitatge cada cop més ciutadans tenen dificultats en arribar a final de mes i han desnonat 50.000 famílies aquests 3 darrers anys. Per això més gent es veu en la necessitat de sol·licitar prestacions socials. Per això volem informar-te de les prestacions per pagar el lloguer o sol·licitar un pis protegit de lloguer:

Prestacions permanents lloguer
  • Import: La quantia es determina per la diferència entre el lloguer just i el lloguer concertat o d’equilibri, amb una limitació d’un màxim de 240 €/mes (2.880 € anuals).
  • Termini de presentació del 2011: no hi ha convocatòria
  • destinades a persones físiques residents a Catalunya que siguin titulars d’un contracte de lloguer d’un habitatge destinat a residència habitual i permanent, i a les unitats de convivència que tinguin ingressos baixos o moderats, a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial o dificultar el procés d’inserció social, amb especial atenció a les famílies monoparentals i dones en situació de violència de gènere
  • Documentació: baixa-la aqui.
  • Oficines: Nou Barris Of. Habitatge Nou Barris. Barcelona: Secretaria d’Habitatge C/Aragó 244-248 Tel. 93 214 70 00
Prestacions personalitzades d’urgència (lloguer i hipoteca)
Consultes per a problemàtiques personals.
Per a ampliar la informació o consultar una situació concreta pots utilitzar els nostres recursos:

  • TELÈFON MÓBIL: 698.547.119

OFICINA D’INFORMACIÓN sobre les PRESTACIONS SOCIALS:

cada dijous 19 a 21h. Centre Porta-Sóller – Pça-Sóller

metro Llucmajor/Virrei Amat/Fabra i PuigRESTACIONS SOCIALS: cada dijous 19 a 21h. Casal 3Voltes c/ Argullós, 108 baixos.

  • Ajuntament Nou Barris: Consultes advocat de l’Oficina Habitatge Nou Barris
    • Quan: cada dilluns
    • Adreça: Pl Major de Nou Barris, 1, bxs (Seu del Districte)
Afectados por la hipoteca en situación límite.

Tota la documentació de AFECTADOS POR LA HIPOTECA

  • Consejos generales ante la imposibilidad de pagar la hipoteca
  • Documento de dación en pago en nombre de la persona afectada
  • Solicitud de justícia gratuita (abogado y procurador de oficio)
  • Modelo para recurrir la denegación de la justícia gratuita
Tota la informació a:

GUIES

 




Els joves que viuen als pisos- 10HJ – podrán superar el límit de 5 anys d’estada.

10hj a Porta
La crisi porta al Patronat d’Habitatge de Barcelona (PMHB) a flexibilitzar les condicions  del lloguer jove.

Els pisos de 40 metres eren perquè els joves fessin estalvis per a accedir a un de renda lliure. Després va venir la crisi i els joves ni tenen estalvis per comprar, ni els concedeixen crèditsni poden pagar un lloguer de renda lliure. El peix que es mossega la cua.
Per això, han modificat les condicions inicials que no els permetien superar els 5 anys d’estada. Ara el PMHB revisarà els contractes a punt de caducar i els renovarà de 3 en 3 anys depenent de que el jove ocupant:

  • tingui un baix nivell d’ingressos.
  • no disposi de de cap propietat.

Això demostra que les crítiques que el moviment veïnal va fer en el seu moment per aquests pisos estava més encertada que la política del PMHB.

Ja sabeu joves, defenseu els vostres drets!!

tota la noticia a elperiodico.com>>>