Després de l’ocupació de Torre-Baró l’Ajuntament de BCN mou fitxa.
Posa 19 pisos dels 200 buits per a llars amb rics d’exclusió social.
Només a la ciutat hi ha inscrites 3000 sol·licituds de gent desesperada.
La mesura cobreix el 0’6% de les necessitats identificades per la Casa Gran.
Els responsables de l’Ajuntament comencen a intuir l’abast de l’exclusió social a Barcelona.
A les negociacions amb l’Ajuntament després de l’ocupació dels pisos de Torre-Baró les entitats veïnals i la nostra Associació varem deixar anar als representants municipals que una majoria de la nostra gent no podia ni pagar 100€ per a un lloguer. Que segurament milers de llars vivien sense ingressos fixes o amb la PIRMI. Que pretendre cobrar suposats “lloguers socials” de 400€ era senzillament una estafa.
La tensió de la negociació va permetre copsar que els representants municipals viuen molt lluny de la realitat dels barris populars. Però alguna cosa van entendre.
Pocs dies després a la seu del Consorci de l’Habitatge de Barcelona els representants municipals, amb Antoni Sorolla (secretari d’Habitatge) i Josep M. de Torres i Sanahuja (Gerent Institut Municipal d’Urbanisme) al capdavant, presentaven les xifres de repartiment dels quasi 200 pisos buits de Torre-Baró. Contents perquè oferien més pisos especials feien partícips als representants socials dels nombre d’habitatges i dels criteris d’adjudicació :
- 152 habitatges per a lloguers compresos entre 200 i 440 euros: repartiment per sorteig
- 37 habitatges per emergències, repartits així:
- 7 pisos per entitats de gestió d’habitatge social
- 11 pisos per emergències socials (desnonaments)
- 19 pisos per contingències especials (entengueu gent amb risc veritable d’exclusió social)
Què cal entendre quan ELLS parlen de l’eufemisme “contingències especials”:
Contingències especials es la cara més crua de la crisi: pagar lloguers que superen el 40% de la renda de la llar, viure en pensions, rellogat, provenir de cases d’acollida social, gent sense domicili fix (viure sota un pont o ocupant un pis), viure en un habitatge insalubre, violència domèstica, etc
Evidentment l’Ajuntament mai acceptarà la paraula pobresa, exclusió social, etcen les seves mesures doncs seria indicatiu del fracàs de les polítiques d’habitatge durant dècades a Barcelona.
Els criteris d’accés són unitats de convivència des de 2 membres i ingressos inferiors a 11.928€ anuals i accepten que no siguin demostrables.
No són només “els sense sostre”, són més de 3000 sol·licituds de 3000 llars desesperades
Són les llars que viuen sense ingressos regulars o amb pensions o pirmis miserables. A la “marca Barcelona” es compten per milers. L’Ajuntament va reconèixer que tenia més de 3000 demandes d’habitatge d’aquesta classe.
Trias posa novament una tirita a la ferida sagnant: 19 pisos, el 0,6% de les seves sol·licituds, per 3000 famílies desesperades.
Diuen que Barcelona no té pisos buits. Tots els representants de l’Ajuntament amb els que hem parlat diuen que la dificultad principal es que a Barcelona quasi no hi ha pisos buits. Mentida!
