La xacra dels desnonaments als barris populars no s’atura 12 desnonaments a la zona nord de Barcelona en dues setmanes. Desenes de llars esperen l’habitatge d’emergència concedit.

El dret a l’habitatge a la ciutat de Barcelona

Necessitem un PLA alternatiu front a l’emergència habitacional

Les darreres setmanes moltes solidàries i la nostre Associació 500×20 hem estat presents a una cadena de desnonaments que no té fi. Les llars amb llançaments aturats tenen concedits habitatges d’emergència però no hi ha prou per tanta necessitat. Per això, a les mesures aprovades des de la Generalitat com des del l’equip de Govern de la Casa Gran els cal l’esbranzida dels 4149 habitatges que les entitats financeres van dir que eren de la seva propietat a la ciutat. Els bancs van dir a l’anterior alcalde sr.Trias al gener del 2015 que tenien aquest 0,5% dels 800.000 de la ciutat. Són els 4149. Segur que en tenen més d’amagats! Però ara en necessitem aquests i els necessitem ara.

Fonaments de les alternatives pel dret a l’habitatge a Barcelona-ciutat

L’Associació 500×20 creu que el Pla de l’Ajuntament es queda curt, molt curt, per entomar una situació d’extrema gravetat. Al districte de Nou Barris hi ha previstos en poc més de 2 mesos més de 80 desnonaments. Entenem que la seva voluntat política és ferma en temes de multes i en l’aposta per mobilitzar el parc privat d’habitatge buit, com va esmentar el nou Gerent d’Habitatge, expert en el tema. Però d’altra banda, la nostra entitat entén que es perpetuen apostes que des de fa més d’una dècada no han demostrat ser efectives en cap de les anteriors administracions. On estan les apostes fallides:

Barcelona és una ciutat global, per tant un mercat immobiliari prosper, amb unes lleis totalment esbiaixades a favor de la propietat i que rep milions de turistes tot l’any que expulsen als veïns.
Pràcticament tot el mercat de l’habitatge de lloguer és de renda lliure.
Sense dades clares d’aquell mercat és impossible una política pública d’habitatge. Es necessita un pentinat immobiliari a tota la ciutat.
Continua essent difícil descobrir habitatge buit i el procés de declaració és molt llarg i costòs.
Els grans propietaris d’habitatges tenen mil formes d’amagar la seva propietat amb formes jurídiques diverses, mil maneres de escapolir-se fiscalment, mil maneres de manipular el mercat.
Solen cedir els habitatges amb menys valor immobiliari o sense habitabilitat de manera que agreugen la estratificació social del barris.
L’aposta per subvencionar públicament l’habitatge social reforça el poder de les rendes immobiliàries. Distorsiona el mercat a favor de les rendes dels propietaris. Lliga de peus i mans els pressupostos municipals que tenen altres prioritats més urgents que pidolar pisos socials.
Els plans d’habitatge social privat subvencionat depenen de la capacitat de mantenir partides econòmiques supeditades a superàvits o a dèficits amb Ajuntaments plegats als dictats de les restriccions del memoràndum de Montoro i la Troika.
les miserables dades de la Bossa d’habitatge Social demostren que la majoria dels propietaris privats ( bancs, immobiliàries, API’s i propietaris marginals) no volen o no es refien de l’Administració.
Molts dels habitatges cedits pels bancs no tenen condicions d’habitabilitat.
Les oficines d’habitatge estan orientades en la burocràcia de l’escassetat no en el dret social.
Sense un mínim parc d’habitatge públic de lloguer assequible (en mans directe de les administracions) és impossible enfonsar els preus del mercat lliure per obligar als grans propietaris.
TITULITZACIONS i EXECUCIONS hipotecàries. Les entitats financeres continuaran amb la seva política de execucions hipotecàries augmentant la pressió sobre l’emergència habitacional a Barcelona. És un negoci rodó, es queden amb els habitatges i després cobren rendes de lloguer social. Ara s’ha demostrat que les entitats financeres no són propietàries dels habitatges que subhasten perquè pràcticament totes les hipoteques han estat titulitzades. S’adjudiquen els pisos sense cap oposició dels jutges, desnonen al nostre veïnat quan no són propietàries de la garantia sinó simplement «cobradors del frac».

PLA alternatiu front a l’emergència habitacional a Barcelona

La nostra Associació fa una proposta oberta a les entitats socials i polítiques de la Comissió per preparar i aprovar un Pla alternatiu pel dret a l’habitatge a Barcelona-ciutat. Un pla que es desenvoluparia paral·lel a les multes i a la mobilització subvencionada dels pisos privats.

Pentinat immobiliari de tota la ciutat.
Oficines pel dret a l’habitatge amb capacitat d’iniciativa i coordinades amb els entitats.
una Mesa d’emergències transparent a la ciutadania.
Augment important de la pressió fiscal sobre els habitatges que no són principals.
Cessió d’habitatges a canvi de rehabilitació i pagament d’impostos a petits propietaris.
L’Equip de Govern de Barcelona farà una declaració institucional demanant a les entitats financeres:
1. la cessió sense ànim de lucre del seu parc d’habitatges en propietat a data del 2015 durant 10 a 20 anys en condicions d’habitabilitat, lliures de càrregues impositives a l’Ajuntament durant un període mínim de 10 anys per fer front a l’emergència habitacional de la ciutat.
2. Exigència d’aturar tots les execucions hipotecàries de residencia habitual a la ciutat
3. Les oficines d’habitatge, mitjançant els serveis jurídics, ajudaran i orientaran a la ciutadania per l’anulació d’execucions hipotecàries de residència habitual per titulització dels crèdits hipotecaris.
4. Declaració pública de les entitats que continuen desnonant i no col·laboren en el programa de cessió gratuïta d’habitatges
Cap desnonament sense alternativa.
Tots els habitatges VPO buits o en construcció a lloguer social.
Cap venda d’habitatge públic a fons immobiliaris i recompra de les promocions venudes en les darrers anys.
Vies per legalitzar l’ocupació d’habitatges buits de les entitats financeres i grans propietaris.