Els bancs tenen més de 46.900 habitatges buits a Catalunya / 2685 a BCN

El nou Registre d’Habitatges Buits permet saber el nombre d’habitatges buits per municipi

NacióDigital ha fet la petició per tal de saber quants immobles sense ocupar tenen les entitats financeres a Catalunya.

habitatge-buit
Fins ara es desconeixia el nombre d’habitatges que estaven en mans dels bancs després de produir-se una execució hipotecària. Arran del Decret llei 1/2015, de mobilització del parc d’habitatges provinents d’execucions hipotecàries, els bancs proporcionen aquestes dades a l’Agència Catalana de l’Habitatge que les recull al Registre d’Habitatges Buits.

NacióDigital ha fet la petició del Registre d’Habitatges Buits per tal de saber quants immobles sense ocupar tenen les entitats financeres a Catalunya.

46.974 habitatges buits

A Catalunya hi ha un total 46.974 habitatges buits després d’un procés d’execució hipotecària. Espinelves (Girona), és el municipi amb un major percentatge d’immobles buits amb un 11,67%. En segon lloc es troba Tornabous (Lleida) amb un 11,31%, seguit per Capafonts (Tarragona) amb un 10,6%.

En termes absoluts, Barcelona és la ciutat que lidera el rànquing amb 2.685 habitatges, la segueixen Terrassa amb 2.102 i l’Hospitalet de Llobregat amb 1.701. Per comarques són el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Segrià les que més pisos i cases desocupades tenen.

El següent mapa permet explorar els immobles desocupats que hi ha a cada població. Hi ha un total de 747 municipis on hi ha pisos i cases buides, propietat d’entitats bancàries. Per conèixer les dades d’una localitat en concret, pots fer la recerca.

Ampliació del parc públic de lloguer

Aquells immobles que faci més de dos anys que són desocupats poden ser reclamats pels ajuntaments per ampliar el seu parc públic de lloguer social. La Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, contempla la cessió obligatòria d’aquests pisos per un període de 3 anys quan es trobin a municipis amb famílies en situacions de risc d’exclusió residencial. Com és el cas de Mollet del Vallès on l’ajuntament reclama 171 pisos als bancs.

Segons l’Agència Catalana d’Habitatge el dret de tanteig ha servit per ampliar el parc públic amb més de 150 nous habitatges adquirits gràcies a l’aprovació del Decret llei 1/2015. Diversos convenis amb entitats financeres han permès incrementar el parc d’habitatge social disponible en un total de 1.630 nous habitatges.

escrit x Elisenda Pallarés. publicat a Nació Digital

Escriba aquí su comentario

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies