declaració de 500×20: el Decret 17/2019 de la Generalitat NO GARANTIA PAS EL LLOGUER SOCIAL DE LES OCUPACIONS

El 4 de març del 2020 el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat en sessió el Decret que modifica el concepte d’habitatge buit amb 77 vots favorables de JxCat, ERC, Comuns y la CUP, y 57 en contra de Cs, PSC-Units y el PP. Així mateix el 5 de febrer del 2020 per convalidar les modificacions de la Llei del Dret a l’Habitatge de vivienda de Cataluña introduides amb el Decret 17/2019 van votar a favor JXCat, ERC, Comuns y la CUP, el PSC es va abstenir y Ciudatans y el PP van votar en contra.

Fins el dia 22 de Gener del 2020 el Decret 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, NO VA GARANTIR DE CAP MANERA EL DRET DE LES LLARS A UN LLOGUER SOCIAL, tal com recollia el seu article 10, si l’ocupació d’un habitatge d’un gran tenidor s’havia fet anteriorment al 30 de juny del 2019. A pesar que havia aixecat moltes expectatives la versió difosa pels mitjans de comunicació i de les organitzacions del Grup Promotor de la ILP Habitatge – Llei 24/2015 – el Decret no ho permetia, no estava legislat. El bloc Llavors i altres es van salvar perquè segurament la comissió judicial i els mateixos Mossos van dubtar de com s’aplicava.

La raó era ben senzilla, el problema estava en com s’havia reescrit – modificat – l’article 3 de la Llei del Dret a l’Habitatge del 2007 en aquest decret del 2019:

Modificacions de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.. Es modifica la lletra d) de l’article 3 de la Llei del dret a l’habitatge, que resta redactada de la manera següent:

“d) Habitatge buit: l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l’abandonament de l’habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat o la possessió de l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució. L’ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge, llevat del casque la persona propietària acrediti haver iniciat les accions judicials adequades per a la recuperació efectiva de la possessió abans de complir-se el termini per considerar l’habitatge buit.”

Com que la majoria dels habitatges ocupats a Catalunya hanel Gobierno de la Generalitat y el Grupo Promotor de la ILP Vivienda tingut en algun moment un procés judicial per la seva possessió això significava que l’afegida Adicional Primera de la Llei 24/2015 en el seu punt d’Oferiment de proposta de lloguer social

1. L’obligació a què fa referència l’article 5.2, d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar determinades demandes judicials, es fa extensiva en els mateixos termes a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari i a les demandes de desnonament següents:“

a) Per venciment de la durada del títol jurídic que habilita l’ocupació de l’habitatge. La proposta de lloguer social és exigible durant un període de tres anys comptadors a partir de l’entrada en vigor del Decret llei de 23 de desembre de 2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.

b) Per manca de títol jurídic que habiliti l’ocupació, quan el demandant tingui la condició de gran tenidor d’acord amb la lletra a de l’apartat 9 de l’article 5 i amb la lletra a de l’apartat 3 d’aquesta disposició, sempre que concorrin les circumstàncies següents:“

1r. Que l’habitatge es trobi en la situació d’utilització anòmala a què fa referència l’article 41.1.a de la Llei18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge

El resultat era que durant 3 setmanes llargues, des del 30 de desembre al 22 de gener, el Decret no permetia el lloguer social a una família ocupa d’un habitatge d’un gran tenidor si la propietat en els darrers dos anys havia iniciat un procés per recuperar la possessió.

Alguna cosa ha passat aquestes tres setmanes entre el Govern i els negociadors perquè hagi hagut de sortir una reforma de la reforma: DECRET LLEI 1/2020, de 21 de gener, pel qual es modifica el Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge (*1). Potser fora bo que ens expliquessin si aquestes anades i vingudes tenen a veure amb l’aprovació dels pressupostos i els grups polítics que els donaran suport. El fet es que el mateix dia que es publicava el Decret al DOGC, el 22 de gener, les entitats del Grup Promotor de la ILP Habitatge publicaven documents per fer reclamacions a tort i dret. Tot i així, ens alegrem per les llars que porten tants anys patint la violència immobiliària, doncs aquest cop SÍ que s’assegura el dret de les famílies ocupants d’un habitatge d’un gran tenidor a rebre una proposta de lloguer social. Ha calgut emetre un nou decret amb un únic article en el que es redefineix el concepte d’habitatge buit i per tant en situació anòmala:

Habitatge buit: l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l’abandonament de l’habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució. L’ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge.”

Al desaparèixer la paraula POSSESSIÓ es dóna la possibilitat que uns milers de famílies en situació de vulnerabilitat econòmica puguin gaudir d’un lloguer social de 7 anys per un sol cop. Aplaudim el canvi!

Tot i així, volem constatar que moltes organitzacions i també les negociadores d’aquest atribolat Decret –Grup Promotor de la ILP Habitatge: Observatori DESC, PAH, etc- que vam participar en el 1er. Congrés de l’Habitatge de Catalunya haguéssim pogut posar una empremta molt més plural i unitària en les negociacions i possiblement uns resultats encara més positius doncs qualsevol petit avenç en els drets és patrimoni de totes.

Un cop dit això volem reiterar que ens ha quedat un sabor agra doncs la major part de la població que pateix violència immobiliària ha quedat fora del Decret. Sembla més una puntada a la pilota que una aposta decidida pel dret a l’habitatge. Potser encara necessitem més mobilització i més unitat per obrir el meló de la violència estructural contra les classes populars.

Els grans temes pendents.

Es veritat que una gran responsabilitat en els temes d’habitatge és estatal i que la Generalitat i els ens locals només apliquem normes estatals. Tot i així, encara que ja varem donar una valoració inicial sobre el Decret volem esmentar alguns fets més:

El proper repte al mes de maig són els milers de famílies (entre 50 a 100.000) que es troben en moratòria de desnonament segons el Real Decreto-ley 5/2017, de 17 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto-ley 6/2012, de 9 de marzo, de medidas urgentes de protección de deudores hipotecarios sin recursos. Encara que és una llei estatal, el Parlament català i la Generalitat podrien fer un esment al Preàmbul del Decret per buscar una solució que passa per renovar la moratòria i desenvolupar la Adicional Segunda per recuperar la propietat de l’habitatge perdut.
La majoria del mercat de lloguer es troba en mans de petits propietaris que reben enormes avantatges fiscals a canvi de res i que han deixat en una dècada un forat fiscal de més de 100.000 milions. Toca fotre mà ja sobre el desbocat mercat de lloguer!
No entenem les raons de la no legalització de l’ocupació fins l’entrada del decret Llei. Si hi ha una ocupació és perquè la propietat no l’està usant. Per què només es legalitzen les ocupacions fins mig any abans?
Moltes empreses immobiliàries des de fa temps s’estan diversificant-se en multitud de petites empreses per saltar-se les lleis i semblar que són petits propietaris, tal com hem denunciat des d’aquestes pàgines. La llibertat d’empresa provoca aquests trucs. Sobre qui recau la responsabilitat d’esbrinar si una llar ocupada té davant un gran tenidor?
El Decret Llei està configurat de manera que provocarà la judicialització de multitud de cassos. Ja ens hem trobat bancs (Bankia, BBVA, Santander…) i immobiliàries que no pensen donar el braç a torçar i això vol dir que molts dels cassos acabaran dirimits als jutjats el que significa una utilització de mala fe de la Justícia per part dels grans tenidors que és totalment punible.
La Generalitat i els Ajuntaments haurien d’establir mecanismes per a fer efectiu el dret de les llars a una orientació professionalitzada i poder canalitzar les defenses de les llars amb més dificultats de manera que els torns d’ofici acompleixin la seva funció correctament. Aquesta és la raó per la que proposem la creació de Taules d’Habitatge específiques per dirimir amistosament els conflictes i evitar la judicialització de tot el Decret. El que ens porta a exigir a la Generalitat la fi de les intervencions violentes dels Mossos d’Esquadra.
Tampoc entenem perquè en l’acord entre el Govern de la Generalitat i el Grup Promotor de la ILP Habitatge – Llei 24/2015 – s’hagi deixat fora del Decret les ocupacions d’habitatges públics. Estaria be que les administracions públiques s’apliquin la mateixa medicina que han aplicat als grans tenidors per poder saltant-se el decret aprovat a Madrid contra les ocupacions de l’any passat – desnonament expres.
Per ser un Decret molt tímid i limitat posarà en guàrdia als grans tenidors que es curaran en salut accelerant els desnonaments dels que no entren en el Decret i prendran mesures a futur el que provocarà, com veurem, en poc temps un increment de desnonaments sobre els altres col·lectius, que encara no entren en els paràmetres de la vulnerabilitat econòmica.
Entre ells els milers de dacionats i mileuristes que se’ls acaben els lloguers es veuran impel·lits al desnonament i convertir-se amb llars vulnerables doncs el mercat lliure de lloguer el tenen tancat per al seu perfil financer. Són greuges comparatius insoluble que lluny de millorar empitjoraran la situació a curt termini.
Finalment encara que el nou Decret no en parla, perquè és competència dels Serveis Socials dels consistoris, a les llars vulnerables és pràcticament segur que se’ls farà signar dos tipus de contracte: el pròpiament de lloguer i un contracte que obligarà als llogaters a un itinerari de reinserció social. Aquest contracte de reinserció social obliga al llogater vulnerable a seguir un reglament per sortir-se’n de la greu situació en la que vivia i està vigilat per l’assistent social assignat. Aquests contractes socials ja els hem vist amb molts lloguers socials d’entitats financeres que fican el nas en la més estricta vida privada de les llars pobres. També l’Àrea Metropolitana de Barcelona preparava un per als seus municipis. O sigui, el dret a l’habitatge pels pobres existeix sempre i quan siguin uns bons ciutadans. El control de l’itinerari d’inserció dels llogaters vulnerables atorgarà als Serveis Socials i a les treballadores social el paper de policies socials que els sindicats rebutgen com de Treballador Social fiscalitzador.

Possiblement sense aquestes lleis aprovades al Parlament de Catalunya seria tot pitjor però el cert és que en els pressupostos estatals i autonòmics les partides dedicades ha construir social han desaparegut mantenint Catalunya i Espanya a la cua europea d’habitatge social. Si aquesta re-reforma neix com les altres sense pressupost serà per tercer cop un brindis al sol

Si des del 2007, amb l’inici de la crisi immobiliària, Catalunya ha hagut de crear i modificar 3 lleis grandiloqüents sobre habitatge, que s’han desenvolupat sense pressupost, per acabar essent tot i així la comunitat autònoma que pateix més violència estructural, pel que es veu res canviarà ara. Sense lloguer públic i assequible, el dret a l’habitatge, és una quimera.

Associació 500×20, 26 de gener 2020

Notes: