Xerrada Debat: quant va pagar el fons voltor pel meu habitatge? un nou camí d’oposició a la revenda del deute

Els bancs espanyols han realitzat vendes massives de deutes, moltes amb la garantia de l’habitatge habitual, a fons voltor establerts en paradisos fiscals a través de la seva filial espanyola sense que el deutor pogués fer res. És a dir, el banc va preferir vendre a baix preu el seu deute i el seu habitatge a un fons inversor abans que negociar amb vostè la mateixa solució. Aquesta solució anomenada article 1535 del Codi Civil basada en el dret de retracte ha passat sense pena ni glòria pels jutjats espanyols perquè diferents sentències del Tribunal Suprem han convertit l’adjudicació a la rematada del seu habitatge i deute en un passeig triomfal del banc i del fons voltor per les execucions hipotecàries o judicis ordinaris.

Però avui aquestes adjudicacions i segurament les sentències del Tribunal Suprem tenen un taló d’Aquil·les que permet una nova estratègia processal en el retracte i la seva reclamació. El principal argument d’aquesta carnisseria sobre milers de famílies i empreses era i és que no es pot saber el preu individualitzat al qual es va vendre el seu deute o habitatge perquè es va fer en bloc pel que el retracte no és possible.

La xerrada a més de la denúncia social per la qual bancs i Tribunals de justícia no ofereixen una solució negociada a empreses en fallida o famílies pel mateix preu que la venen a fons voltor explicarà la nova estratègia processal que hem descobert basada en l’incompliment dels articles de la Llei Tributària – Imposat de Societats- pels quals el fons voltor i el seu col·laborador necessari – el banc espanyol SÍ QUE han de declarar el preu individualitzat a la Inspecció tributària. Tant és així, que l’Agència Tributària espanyola- AEAT- ha obert desenes d’actes d’inspecció per frau als fons d’inversió, on el quid de la qüestió és precisament el valor individualitzat per la qual la filial declara els beneficis o pèrdues obtinguts per l’adquisició i venda del seu deute a la seva matriu a Luxemburg o Irlanda. També el banc espanyol declara pèrdues entre el valor de taxació a efectes de subhasta, per exemple si es habitatge habitual, el preu al remat i el que cobra realment amb descompte en l’acord de venda de la cartera d’actius al Hedge Fund.

Les sentencies del Tribunal Supremo en aquest assumpte estarien donant la base jurídica en aquest frau tributari. Però la llei de l’Impost de Societats està avui encara per sobre de les Sentències del Suprem. Les organitzacions socials i del dret a l’habitatge hem de convertir aquest frau en l’eina per salvar a ciutadans i mitjanes i petites empreses de la voracitat dels Hedge Funds americans i la banca d’inversió privada espanyola que operen des de paradisos fiscals i exercir no sols el dret de retracte sinó una revisió profunda legislativa de tota l’estafa hipotecària iniciada des del 2007.

Per la importància a nivell nacional d’aquest assumpte, que l’oferim a totes les organitzacions socials, en aquesta primera xerrada per dificultats tècniques de la nostra seu encara no és possible retransmetre telemàticament. Pujarem un vídeo de la xerrada per a el mes d’abril realitzar una altra en gran format on sigui possible el streaming.

Associació pel Lloguer Públic i Assequible- 500×20-