El IRPH en les seves diferents variables es va començar a utilitzar l’any 1994 calculat com un tipus mitjà dels préstecs a més de 3 anys, per a l’adquisició d’habitatge lliure.
Aquest any la legislació es va adequar a aquestes noves realitats amb l’Ordre de 5 de maig de 1994 sobre transparència de les condicions financeres dels préstecs hipotecaris (1) i la Circular 5/1994, de 22 de juliol, a entitats de crèdit, sobre modificació de la circular 8/1990, sobre transparència de les operacions i protecció de la clientela (2).
En l’Ordre de 5 de maig de 1994 s’explicava clarament, en el seu Capítol III sobre Document contractual en l’Article 6. Clàusules financeres del contracte, les implicacions que, en aquella època del significat d’un tipus d’interès variable, i en l’Annex 2, suposava tenir una variació absoluta (positiva, nul·la o negativa) experimentada, des d’una certa data establerta en el contracte.
En la Circular 5/1994, de 22 de julio – que modifica la Circular 8/1990, de 7 de septiembre, sobre transparencia de las operaciones y protección de la clientela- indica claramente en su introducción la necesidad que los tipos medios de préstamos hipotecarios para adquisición de vivienda libre de los bancos y del conjunto de entidades para igualar la TAE de esta última con la del mercado sería necesario aplicar un diferencial negativo, cuyo valor variaría según las comisiones de la operación y la frecuencia de las cuotas.
CONTINUA LLEGINT>>>
