Des del gener del 2022, l’índex de tipus d’interès de la patronal bancària europea anomenat Euribor®, creat el 1998, ha pujat des del -0,499 fins al 4,164% aquest juliol del 2023, un increment de 4,663%. Considerant una simple regla de tres, és un augment espectacular del 466% dels ingressos per interessos de la Banca de l’IBEX35 només en 18 mesos. Una rapidesa mai vista anteriorment.
Només al mercat hipotecari espanyol –d’un saldo viu de 510.994 milions el 2022– la pujada d’un punt suposa un increment anual de 1000€ de la quota, per la qual cosa estem parlant d’increments en 18 mesos de 5000€ en les actualitzacions del 70 % dels contractes hipotecaris al nostre país: 3,5 milions d’hipoteques a interès variable. A això cal sumar-hi el diferencial. Una brutal extracció de riquesa per interessos del deute, al voltant de 15.000 milions d’euros anuals de més, contra tothom que ha hipotecat un bé en demanar un préstec bancari.
Una comparació ens ajuda a una millor comprensió. Aquests 15.000 milions de més que es paguessin d’interessos hipotecaris a la Banca són la meitat de tots els interessos que Espanya els pagarà també pels interessos del Deute Públic el 2023: 31.275 milions d’euros.
A més cal tenir en compte, que aquest producte estrella de la patronal bancària europea – Euribor® – és referència en instruments financers i contractes, ni més ni menys, que per un valor al voltant dels 180 bilions d’euros. Un índex de tipus d’interès, “preu dels diners“, beneït per la Comissió europea com a “índex crucial” de la comunitat de 27 països que la formen.
Per això, l’Euribor® forma part d’un ampli ecosistema de peatges bancaris a tota l’economia que brinda altres beneficis pingües a aquests oligarques dels diners fabricats del pur aire. Aquestes dávides financeres injecten inflació a tota la cadena productiva ia la capacitat de compra.
El BCE no té els instruments monetaris necessaris per resoldre la inflació que diu combatre. Tot el relat oficial, “mainstream”, sobre el control monetari són pamplines. Fa dècades que la banca central va perdre aquest poder de control que SÍ té tota la infraestructura bancària i les grans corporacions privades. És la dicotomia entre una banca pública al servei del país o al servei de les elits. Una renúncia que justifica models tan dispars en la concepció de la planificació econòmica i financera entre els països que enfronten el neoliberalisme i els del conglomerat financer, corporatiu i militar occidental liberal a Wall Street i la City. Som en temps de confrontació mundial i tota la màquina imperial exigeix reconduir totes les energies socials als qui tenen el Poder confonent Estat i interessos privats.
El mercat financer d’aquests 180 bilions de € de la marca registrada a Bèlgica anomenada – Euribor® – per la patronal bancària europea representa una mida de poder 23 vegades més gran que el balanç del BCE o 13 vegades més gran que el PIB de la Unió. Per això, la Federació Bancària Europea –EBF – és la veritable fàbrica d’euros de curs legal del continent, el puto amo de l’EURO –€-, el seu patronal. I el BCE de Christine LAGARDE un majordom que té cura de la propietat – el jardí de Borrell– donant la cara per ell. El criat fidel encara que ben pagat.
Tornant a la nostra realitat, l’increment de tipus d’interès del BCE és la justificació, la cortina de fum del discurs oficial, que permet a les elits financeres aplicar les teràpies de xoc a tota l’economia. La inflació creada per tots els peatges bancaris a tota la cadena productiva i comercial del nostre país i del continent, aquesta inflació financera que gira entorn de l’ecosistema del – Euribor® – és la que sostreu la riquesa generada o redueix la capacitat adquisitiva de les classes populars. Aquesta altra “inflació“, la de l’IPC, es redueix per aquesta altra expropiació financera privada i l’augment dels marges de les grans corporacions que té poc a veure amb el progrés social i molt amb “el dolor inflingit” del qual presumeix Jerome Powell de la Reserva Federal.
D’aquesta manera, el BCE que fa de primera línia de defensa de l’atracament silenciós a tota l’economia des de la Banca de l’IBEX35, en el cas d’Espanya i de tota l’europea. A això hi contribueixen eficaçment els mitjans de comunicació, amb un accionariat bancariitzat, que juguen a la cerimònia de la confusió amb el seu relat financer enrevessat i ple de paraules màgiques.
I és que les dades hi són encara que no les vulguem veure. El gràfic anterior ⬆️ mostra com les polítiques monetàries del BCE són una nimietat respecte del volum del mercat que sustenta el negoci financer de la banca europea. I a la imatge inferior ⬇️, el mateix Banc d’Espanya -BdE- reconeix que els bancs no necessiten els diners del BCE per donar crèdits.
–LA MAJOR PART DELS DINERS -€- ÉS CREADA PELS BANCS QUAN PRESTEN DINERS–
Amb això, el banc cobra interessos – el seu principal negoci – pels préstecs injectant massa monetària al sistema però, per contra, no crea els diners per pagar aquells interessos, factor clau per augmentar el cost dels seus diners i la depreciació salarial .
“Refredar l’economia” amb “polítiques monetàries” de tipus d’interès és l’eufemisme de xuclar la riquesa o inflingir “dolor” a “la lluita” dels bancs centrals per “domesticar” la inflació. TOT UN CIRC D’INSTITUCIONS, PERSONATGES, EINES MONETÀRIES l’única finalitat de les quals és assegurar el domini social del capitalisme financer corporatiu i la fàbrica privada de -€- com a eina de guerra contra les classes populars i treballadors dels països dominats. Aquesta oligarquia no té més pàtria que la de la butxaca i avui són aquí i demà escapen allà amb la bossa ben plena.
Que no us enganyin!
Si en el període anterior l’Euribor® va estar amb interessos negatius, era perquè la màquina de succió, l’extracció de riquesa per les elits financeres, va reduir la potència de succionadora per alleujar l’economia i intentar rellançar-la del sotrac del 2008 i de la plandèmia del còvid.
Ara estem en un canvi de cicle mundial i vostè s’ha de deixar atracar per contribuir a la victòria del model occidental d’entendre el planeta. Per contra, quan a la dècada passada, el Euribor® – va prendre valors negatius per reduir la succió de riquesa de la sangonera financera, aquí va estar el BCE per compensar els balanços bancaris i corporatius amb l’anomenada “Expansió quantitativa“ -QE- (recorden la presa de pèl dels tests d’estrès) o afegir zeros als beneficis amb el finançament a llarg termini – TLTROIII amb interessos negatius. Aquest és el paper de majordom del BCE respecte de la patronal, l’EBF.
DEMANAR PRESTAT al BCE? La Banca europea no res en un mar de liquiditat de 4 bilions d’euros
D’aquesta època, la Banca “privada” res en un oceà de liquiditat ia més té la impressora d’euros sempre disposada. Els dos dispositius essencials per controlar els governs, l’economia i la ciutadania en benefici seu. Malgrat els cants de sirena en els comunicats del BCE, la reducció del seu Balanç general i dels diners dipositats pels bancs que no han variat essencialment al tancament del 2022. Ho poden observar al gràfic adjunt:
Al tancament del 2022 la Banca conservava als seus comptes corrents al BCE (els seus únics clients de l’EuroSistema) gairebé 4 bilions. Tot just sense variació des del 2021. El BCE paga al seu amo 140.000 milions d’euros per aquests dipòsits al 3,5%.
Aquests diners regalats pel BCE al llarg de la dècada a través d’aquells instruments de finançament – QE + TLTROIII – suposa que el BCE pagarà al conjunt de la banca europea amb la finestreta de la Facilitat de Dipòsit del BCE, interessos per més de 140.000 milions dʻeuros a un any vista al tipus dʻinterès actual del 3,5%.
Guanys per a la Banca espanyola pel “dolor” que causa a llars, empreses i deute públic.
Mentre els Consells d’Administració dels quatre grans bancs espanyols de l’IBEX-35 es neguen a pagar interessos pels dipòsits dels seus clients, el majordom, el BCE, els pagarà un extra més de 8.000 milions d’€ en interessos pels seus diners els va regalar en els últims anys i que tenen dipositat al compte corrent al banc central. Fixeu-vos que sembla que qui mana és el BCE però en realitat qui se’n beneficia és el seu amo l’EBF.
Com més sang succiona la sangonera financera del seu ecosistema del -Euribor®-, més diners ingressa la Federació Bancària europea-conjunt de bancs de la zona euro-al BCE per obtenir beneficis extra- caiguts del cel- de la massacre social que infligeixen. És pur pirateig.
Aquestes sangoneres de coll blanc, per robar, ho fan fins i tot als impostos i als paradisos fiscals. Doncs els crèdits fallits que van oferir a l’economia creats del pur aire, i que porten a la ruïna per l’augment del -Euribor®- són pèrdues fiscals que es remuneren com a crèdits fiscals diferits de manera que l’Estat, en el cas espanyol, els deu diners a la Banca que paga zero euros a la declaració de l’Impost de Societats.
La manipulació de l’-Euribor®-
El grau d’enjundia no té comparació. No només hem descrit com la Banca extorsiona com la pitjor màfia ha tota la societat sinó que a més manipula el tipus d’interès que és el seu principal negoci creant el Càrtel del -Euribor®-.
Per això si el “dolor” que li inflingeix aquesta sangonera ja és insuportable:
REBEL·LI’S!
<<< Comenceu la vostra particular revolució contra aquesta extorsió que us porta a la ruïna <<<
Notes:
- diario PÚBLICO, La banca española guarda en la caja del BCE 234.000 millones para lucrarse de la subida de tipos.
Segur que l’interesarà:
