2017: el experimento #VidaLaietana y el edificio 15-O ocupado en el 2011 en el barrio de Verdum.

Conversión de edificios a ALQUILER PÚBLICO Y ASEQUIBLE

Creemos necesaria la comparación de las dos experiencias, sobre dos procesos que pudieran haber tenido el mismo resultado pero el desenlace feliz sólo ha sido para el primero: #VidaLaietana . Esta entrada pretende poner en alerta a las entidades que luchamos por el derecho a la vivienda para no cometer errores que son dolorosos y costosos a largo plazo para familias y activistas. Nos referimos a la ocupación de edificios públicos, de inmobiliarias o de entidades financieras.

més de 300 persones muntaen una assemblea a la plaça de Verdum

El 15 de Octubre del 2011, en plena efervescencia del movimiento 15-M, se realizó una manifestación bajo el lema: l’indignació a l’acció … mobilització mundial. Había 3 columnas de colores y la verde reivindicaba el derecho a la vivienda. Un sorprendente dispositivo en que participó nuestra asociación llevó esa columna verde de + de 1500 personas en metro desde plaza Catalunya a NouBarris y ayudaron a ocupar un edificio que estaba vacío desde hacia años, en el barrio de Verdum propiedad de Cajamar. La alegría desbordante del éxito siguió al alojamiento de alguna de las familias que esperaban un techo en nuestro distrito en un momento en que los desahucios ya caían a plomo en el que sería el distrito más castigado del país.

Recién llegado a la alcaldia Xavier Trias, de CiU, en un discurso en el cercano parque de la Guineueta, dos días después, renegaba de esas prácticas anti-sistema. Se creo una asamblea de gestión del edificio y poco después llegaban los primeros problemas junto a nuevas familias por el efecto llamada. A la asamblea se presentaron los antiguos propietarios del solar donde en permuta tenían tres pisos. Junto a ello, la aparición de los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento y los Mossos de Esquadra primero camuflados y después en servicio oficial. Los Servicios Sociales y el responsable de comunicación de la Alcaldía rápidamente se pusieron en contacto asegurando su interés en buscar soluciones al conflicto

La asamblea tomó un portavoz para la prensa y televisión que llegaba ávida de las formas nuevas de lucha. Los conflictos dentro de la asamblea de familias, activistas y gente del barrio se dieron en varios frentes:

  • Los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento buscaron tener información de las familias para encontrar vías de comunicación y ayuda. Un sector de los ocupantes principalmente activistas se negó a ninguna negociación.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a respetar las viviendas de las familias que habían negociado con el constructor la permuta.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a abrir la posibilidad de negociar la compra del edificio por el Ayuntamiento, a precio de saldo a Cajamar, para convertir las viviendas en pisos sociales.
  • La Asociación de Vecinos de Verdum, en una profunda crisis desde hacía muchos años, nunca dio soporte a la ocupación y por lo tanto a contrabalancear una salida negociada. Igualmente La Coordinadora de Avv y entidades de Nou Barris tampoco quiso entrar en el conflicto social de denuncia que suponía aquella ocupación. El movimiento vecinal nunca entendió desgraciadamente la conversión de la vivienda como un objeto financiero en la crisis que se estaba cociendo en todo el planeta y la problemática de los desahucios que ya caían a plomo en el distrito
  • Si el movimiento 15-M que dio cobijo a la ocupación, permitió ver con simpatía la ocupación, los conflictos dentro del edificio, algún que otro incendio en uno de los locales y el enfrentamiento con algunos jóvenes del barrio malbarataron esa simpatía inicial.

Nuestra Asociación, defendió desde el inicio, que con el soporto del vecindario era posible una negociación pública de las condiciones de vida de las familias, la mayoría en paro y con niños. El proceso aunque complejo suponía de facto aceptar que las políticas sociales de vivienda  y servicios sociales  estaban fallando en muchos aspectos. Con los meses, los canales de comunicación se cortaron y las familias algunas con problemáticas complejas se quedaron a merced de las circunstancias.

Defendimos a ultranza la conversión del edifico en viviendas de alquiler público y asequible para lo cual el Ayuntamiento o la Generalitat debería comprar a precio de tanteo y retracto el edificio abandonado. No era una idea descabellada y seguramente hubiera dado una salida distinta a la constitución del Banco malo que ha sido un desastre financiero para el país. El sector mayoritario no estaba de acuerdo, en otras palabras quería vivir ocupando sin más y supuestamente consolidar esa ocupación.

Nuestra entidad para dar un vuelco a la campaña de prensa contra la ocupación que se inició vimos en los propietarios de la permuta una oportunidad para dar el vuelco. Aceptar su derecho a las viviendas de la permuta y demostrar que los “ocupas” respetábamos la propiedad de esas familias estafadas en la burbuja. Con el sector mayoritario no fue posible llegar a ningún acuerdo. No quisieron respetar esas viviendas y supuso un enojo importante en el barrio, porque eran una familia conocida, que provocó enfrentamientos con vecinos.

Nuestra asociación después de algunas semanas dimitió como portavoz de la asamblea por no tener un apoyo mayoritario y poco después abandonamos la asamblea del edificio porqué creímos que las decisiones tomadas no se correspondían con los objetivos iniciales. Las asambleas del 15-M de Nou Barris que se celebraron en la plaza contigua al edificio se fueron vaciando hasta que se decidió volver a la marquesina de la Vía Júlia.

Con los meses se iniciaron los conflictos entre familias y entre familias y activistas ocupantes del edificio, donde las asambleas interminables agotaban a gente poco acostumbradas a esas dinámicas. Los tímidos intentos de enraizar en el tejido asociativo después de lo acontecido se hicieron más complicados (1). Hubo un incendio. “Desaparecieron” partes estructurales y materiales de la obra que aún quedaban para acabar el edificio y un largo sinfín de problemas con el agua, la luz, etc. Seguramente no nos dimos cuenta de la magnitud del cambio de lo que proponíamos pero recientemente alguna familia en los medios de prensa, después de las recientes ocupaciones en la ciudad, han pedido la intervención en el sentido que propusimos hace 6 años: la conversión del edificio Almagro en viviendas sociales – alquiler público- del Ayuntamiento.

Una CRONOLOGIA DE LOS HECHOS:


Nuestra Asociación participó en la reivindicación de diversos colectivos de Barcelona para que el edificio de Via Laietana se convirtiera en alquiler publico. El acuerdo con el Ayuntamiento actual había inspirado nuestras propuestas con el edificio del 15-O de la calle Almagro:
salva TORRES


(1) Blog del edificio Almagro – 15O- actualizado del octubre del 2011 al 2012.

(2) comunicat de premsa sobre acord amb equip Govern municipal.




Urgente: 8000€ para juicio contra responsables de la venta de viviendas de la Comunidad de Madrid a Goldman Sachs

Las afectadas buscan desesperadamente 8000€ para iniciar proceso penal.

Queda una semana y piden su ayuda AQUÍ.

.

.

Mientras Blackstone y Goldman Sachs estan enfangados en decenas de desahucios de los 6.000 pisos protegidos comprados en España buscando beneficios que dupliquen los 420 millones invertidos.

2935 VIVIENDAS DEL IVIMA

2935 FAMILIAS AFECTADAS

Esta campaña de crowdfunding tiene como objetivo principal sufragar los gastos del equipo jurídico que lleva la causa penal contra los máximos responsables de la venta de 2935 viviendas públicas de la Comunidad de Madrid y defender los derechos de todos los madrileños y futuros adjudicatarios de viviendas del Instituto de la Vivienda de Madrid (IVIMA), ya que lo que se ha producido es un expolio del patrimonio de la Comunidad de Madrid.

La venta de las viviendas públicas a un fondo buitre, sin previo aviso a sus inquilinos, además está suponiendo la modificación de muchas de las condiciones para los legales adjudicatarios de estas viviendas, como la supresión de ayudas al alquiler, la subida de cuotas de comunidad, el pago del IBI o la tasa de basuras como si fuesen propietarios, la supresión de las juntas de administración vecinal y la expulsión de sus casas a quienes no puedan comprarlas al llegar al 7º año de contrato.

La Asociación Afectados IVIMA y sus participantes buscan como objetivos principales los siguientes puntos:
• La suspensión cautelar y posterior anulación de la venta de viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La paralización de cualquier nueva venta de viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La prórroga automática de los alquileres de las viviendas públicas de IVIMA y EMVS.
• El ofrecimiento preferente a los inquilinos de la compra de sus viviendas y al mismo precio que costó su construcción.
• El mantenimiento de las ayudas de reducción del alquiler del IVIMA.
• La paralización de cualquier desahucio por impago provocado por motivos económicos.
• La reducción significativa del actual precio de módulo oficial para las viviendas de protección oficial.

¡Defendemos nuestras casas, no queremos que especulen con ellas! ¡No queremos que nos obliguen a irnos de nuestros barrios!

+++info en Afectadas IVIMA y en GOTEO.ORG




L’Ajuntament de Barcelona front a l’emergència habitacional a la ciutat

L’emergència habitacional a Barcelona ciutat

Des de la constitució de l’equip de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, una de les seves prioritats ha estat la situació d’emergència habitacional que viu la ciutat des de fa anys. Al juliol es van formalitzar les comissions per revisar protocols de desnonaments, mesa d’emergències habitacionals i mobilització del parc d’habitatge buit a la nostra ciutat.
El passat dimarts 21 de juliol a les 9’30 del mati es reunia la Comissió de Mobilització d’Habitatges (regularització d’ocupacions, pisos buits, mediació, sancions, tempteig i retracta.. ). L’objectiu de la mateixa era aconseguir mobilitzar els habitatges buits de la ciutat per usar-los per allotjar les llars que per impagaments del lloguer o d’hipoteques eren desnonades.
Els responsables a la Comissió de l’Ajuntament de Barcelona Vanessa Valiño, Jordi Amela i Javier Buron, nou gerent d’Habitatge van desgranar els fils conductors de la política que es vol dur a terme. Els acompanyaven un seguit d’entitats de l’anomenat Tercer Sector, entitats financeres, promotors, Col·legis professionals, entitats socials (PAH, 500×20), entitats veïnals, etc. La nostra Associació 500×20 era la primera vegada que era convidada doncs al 2011 havia estat vedada per a l’anterior Administració de Trias.

 

Les dades de l’emergència habitacional a Barcelona.

Al Registre de la Propietat al gener del 2015 (govern Trias) hi havia 4.149 habitatges buits que eren propietat de les entitats financeres. Representen un 0’5% dels habitatges a la ciutat (És la xifra que les entitats financeres van donar a Trias!!).

  • 4 de cada 5 habitatges de bancs estan ocupats a Trinitat, C.meridiana i Besos.
  • De les 766 inspeccions realitzades en pisos buits d’aquests barris només 16 pisos després de dos anys tenien declaració situació anòmala amb capacitat legal per multar.
  • A l’última Mesa d’Emergències es van donar 20 habitatges de 120 sol·licids aprovades
  • hi ha detectades 7000 unitats familiars amuntegades en habitacions.
  • Hi ha 70.000 llars x sota llindar pobresa a la ciutat.
  • Hi ha 30.000 demandes al Registre de Sol·licitants d’habitatge
  • el dret a l’habitatge és per qualsevol ciutada encara que les llars amb menors puguessin tenir prioritat davant l’escassetat.

L’Asc. 500×20 explica altres dades importants també:

  • no existeix cap estudi definitiu de la situació de la propietat i ús dels habitatges a BCN. Nosaltres creiem que els grans propietaris són la banca (amb diferents fórmules de control de la propietat), grans empreses i fons immobiliaris i l’Església Catòlica.
  • 151.288 habitatges, un 20% del total, no són residencia habitual (per a què serveixen llavors?), dels que 88.000 estarien buits segons el web de l’Ajuntament.
  • El mercat de lloguer representa prop del 30% del parc d’habitatges quasi tot en renda lliure.
  • Cada any es fan una mitja de més de 44.000 nous contractes de lloguer (Xifres Habitatge-PMHB). Aquesta dada confirmaria que hi ha una bossa d’habitatge buit important que s’aproparia als 88.000 indicats.
  • El pis llogat mig és de 70 m2 a un preu mitjà de 10,3 € que representen 800 euros de renda mitja, serveis a part.
  • Aquests preus de lloguer són impossibles de pagar per les classes populars. Per tant, hi ha un lobby immobiliari (Cambra de la propietat, API, entitats financeres, fons immobiliaris, etc) que controla els preus i unes rendes immobiliàries disparades per la situació de pobresa que vivim.

El Pla de l’Ajuntament de Barcelona front a l’emergència habitacional.

Per resoldre aquesta dura problemàtica el Pla d’habitatge de l’Equip de Govern de l’Ajuntament presentat plantejava aquests trets principals per fer front a l’emergència habitacional:

  1.   mobilització dels pisos buits d’entitats financeres i de particulars (detecció i adequació x llogar)
  2. multes als pisos buits dels bancs. (4149 habitatges detectats per Trias)
  3. Programa de cessió amb subvenció a pisos socials privats a través de la Fundació Habitat31 amb una subvenció iniciada per Trias de 6,2 milions d’euros (foment públic x lloguer de preus mitjos i baixos)
  4. bona voluntat d’entitats financeres
  5. estudi i pentinat immobiliari dels habitatges buits als barris amb més problemàtiques i ocupacions.
  6. La possibilitat del dret a retracte x comprar habitatges resultants d’execucions hipotecaries o vendes a fons immobiliaris (tots són voltors!)
  7. La dificultat d’un Govern en minoria que ho ha de pactar tot.

UN PLA ALTERNATIU per reforçar les polítiques d’habitatge de l’equip de govern de l’alcaldesa Ada Colau.

 

HABITATGES PROPIETATA ENTITATS FINANCERES A LA CIUTAT. Algú s’ho creu???

2015- pisos propietatas entitats financeres BCN




desnonats: refer-se després de perdreu tot – diari Ara

El Diari Ara.CAT acaba de publicar una notícia on un de les famílies – ElHassan-Naima- de la nostra Asc. 500×20 ha trobat momentàniament una solució a l’emergència habitacional.

MARIA ORTEGA / ELISABET ESCRICHE Barcelona | 06/06/2015

Manolo GARCÍA / FOTOS

ELHASSAN I NAIMA

“Ara no patim per quedar-nos sense casa però ens espantem amb cada factura de la llum i l’aigua”

ElHassan_NaymaPrimera hora del matí. Elhassan Ballach ha marxat de casa perquè té hora al metge i, al menjador, els seus dos fills, la Maiyssa, de dos anys, i el petit Ayman, que està a punt de fer set mesos, dormen. L’un al terra en un llit de mantes, i l’altra al sofà. Ho fan sota l’atenta mirada de la mare, la Naima, que els esperona a llevar-se i assenyala la muntanya de maletes, caixes i mobles desmuntats que els envolten. Ja fa uns mesos que la família ha entrat a viure en aquest pis d’uns 45 metres quadrats i una sola habitació a la Via Favència de Barcelona -una solució d’emergència després del desnonament-, però tot el que els recorda la seva vida anterior, la de patir per si la pressió social no seria capaç d’aturar una nova temptativa de desallotjament, està encara empaquetat, com si la mudança no hagués d’acabar mai. Fa poc més d’un any, l’Elhassan portava en braços la petita Mayssa, i la seva dona, embarassada, celebrava des de la porta que aquell cop tampoc es quedaven sense casa, que el desnonament no prosperava.

Ell, que explicava a l’ARA que no havia dormit en tota la nit patint pel futur de la família, agraïa el suport als veïns i assegurava que ells sols estarien perduts. Avui, tot i que la crisi no els deixa aixecar el cap i continuen sense feina i vivint d’una ajuda de 426 euros, han deixat enrere aquella angoixa. Ningú no els expulsarà ja de casa.

La Naima parla ara més tranquil·la, però diu que no respirarà fins que el seu marit trobi una feina. Quan va arribar del Marroc, en ple boom del sector de la construcció, no li va costar treballar, va portar la família i van poder anar pagant el lloguer sense grans problemes. A finals del 2013 i sense atur, ja van començar a acumular lloguers impagats. Els números no els sortien per enlloc. I, en aquell moment, no veien una sortida possible. Després de deixar el pis, van passar uns mesos per un habitatge d’emergència i després se’ls va concedir el que ara els acull: un pis de l’Incasòl amb un lloguer social de 50 euros. Un flotador. El pis, això sí, és petit i, segons diuen, poc adequat per al dia a dia d’una família amb dos fills. “No tenim una habitació per als nens: el meu marit dorm amb la gran al menjador, i jo dormo amb el nen a l’habitació”, resumeix la Naima i ensenya un sofà de mòduls que, segons diu, no hi ha manera de fer cabre a la seva nova casa. El balcó encara és una mena de traster.

De moment, viuen de l’ajuda que ell ingressa i, tenint en compte que han de comprar bolquers per als dos nens i menjar per a la família, arribar a final de mes és una muntanya russa. El gran ensurt són les factures de l’aigua i la llum. La primera que van rebre era de 110 euros. Ara, doncs, no pateixen per la casa, però tremolen quan arriben les factures.

 

……

Un altre cas de la PAH de Salt

MÍRIAM VIDAL

“Amb la dació t’alliberes, però s’esvaeix el teu somni”

Després de cinc anys foscos, Míriam Vidal, de 32 anys, comença a creure que se’n sortirà. Fa més de dos anys va estar al bloc de Salt que va ocupar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a la recerca d’un llit on pogués dormir. Només feia un any que vivia a Girona i s’acabava de quedar sense feina per culpa d’una lesió en un genoll. La situació ja li era familiar. A finals del 2010 va perdre el seu lloc de treball de maquinista d’impremta a Terrassa. Va ser en aquell moment quan va començar el seu particular calvari. La falta d’ingressos va provocar que no pogués fer front a la hipoteca de més de 700 euros mensuals que pagava pel pis que havia comprat al municipi vallesà quan només tenia 18 anys. Ella i el que era el seu xicot van demanar un préstec de 220.000 euros per adquirir l’habitatge i, a més, els seus pares la van avalar amb el seu habitatge. “En aquell moment tenia tres feines i mai em vaig plantejar que les acabaria perdent”, relata.

L’única fórmula que va trobar per evitar que el banc deixés els seus pares al carrer va ser llogar el pis. El 2012 ella va marxar a Girona i hi va entrar a viure un inquilí, que pagava un lloguer de 600 euros. La resta que faltava per cobrir la quota la posaven els pares. “L’estabilitat” que va aconseguir vivint al bloc de Salt li va durar mig any. El novembre del 2013, poques setmanes després que expliqués a l’ARA el seu periple, la Generalitat va oferir reubicar els “inquilins” del bloc a altres pisos socials. “A tots menys a mi perquè jo tenia un pis pel qual cobrava un lloguer”, aclareix. Es va desvincular de la PAH i va trobar com a única sortida “alliberar” una casa, on viu amb la seva actual parella. També està ubicada a les comarques gironines, però prefereix no concretar on perquè està negociant amb el banc quedar-s’hi a canvi de pagar un lloguer social.

En paral·lel a aquesta “alliberació”, la Míriam va intensificar les negociacions amb el banc per aconseguir una dació en pagament del seu pis de Terrassa. El gener del 2014 el banc li notificava que l’hi concedia. Per materialitzar-la, però, va haver de deixar de pagar durant tres mesos la hipoteca, fet que va suposar que els seus pares fossin inclosos a la “llista de morosos”. El 8 de maig del 2014, la Míriam signava la seva carta de llibertat. “Va ser una sensació estranya perquè alliberes els pares però alhora veus esvaït un somni”, diu. Un mes després es va quedar embarassada, però al gener va perdre la nena. De mica en mica -explica- va superant aquesta pèrdua i des del febrer està cobrant el PIRMI, que li suposa uns ingressos de 423 euros al mes. La seva parella també ha aconseguit, fa tres mesos, feina de cuiner.

la noticia tal com l’hem vist a ARA.CAT




Els Serveis Socials i les seves treballadores en la gestió del laberint de la miseria.

Els fets de Ciutat Meridiana obren un debat en les treballadores dels Serveis Socials…

Gestionen les polítiques de beneficència de l’Administració que els paga els salaris??

o treballen per la transformació social amb els seus clients??

CGT – Catalunya proposa als professionals dels CSS no assistir als desnonaments per evitar legitimar-los.

fabrica miseria Servicios Sociales

Les treballadores dels Serveis Socials en el seu laberint.

Qui escriu això no és ni un treballador dels Serveis Socials ni tant sols un dels seus clients per sort. És un activista compromès en el seu temps i en la seva gent.

L’ocupació dels Serveis Socials de Ciutat Meridiana el passat dimarts, després que el veïnat aturés tres desnonaments al barri, va encendre la ràbia perquè cap responsable de l’Administració municipal va aturar una barbàrie que ja dura massa . Els Serveis Socials del barri, última frontera abans de la desesperació, es van omplir d’escombraries i algun ordinador va caure pel terra. Les assistents socials, treballadores dels Serveis Socials, en la seva majoria dones, sembla que es van refugiar en una habitació per evitar mals majors. Els seus “clients” diuen que van veure que es prenien la situació amb somriures i filmacions que encenien encara més els ànims. No sabrem que va passar de veritat però té una importància secundària.

L’Ajuntament ha anat per la drecera, contra de l’opinió de la Favb i altres entitats, en aplicar el principi d’autoritat en un fet que no és una bretolada sinó una expressió de ràbia de la gent que està exclosa del sistema, aparcada, menyspreada… els pobres. Per a l’Ajuntament els Serveis Socials gestionen la misèria però segurament els “seus clients” estaven exigint drets davant l’exclusió.

##[ÚLTIMA HORA= Antoni TALLADA (responsable de As. 500×20) i Filiberto BRAVO (responsable de Avv. C.Meridiana) han estat imputats pels incidents dels Serveis Socials. Cap d’ells va participar ni incitar els fets que els imputa l’Ajuntament de Barcelona per la via penal. La Guàrdia Urbana ha comunicat la denúncia després de la jornada sense precedents pels 16 desnonaments al Districte. ]##

De quin costat es posen les treballadores dels Serveis Socials???

  • Exigiran mà dura contra el veïnat que suposadament no es va conduir de manera educada cercant la solució a la misèria de quedar-se sense casa, sense menjar, sense res???
  • Callaran mentre l’autoritat municipal dóna la bastonada als agosarats clients pobres perquè, si tornen, ho facin derrotats i penedits ??
  • O s’oposaran a cap sanció i es posaran del costat dels seus clients contra l’Administració??

Les treballadores dels Serveis Socials no es poden sostraure de prendre partit. Del costat dels seus clients hauran d’enfrontar-se al patró. Al costat del patró donaran el vist-i-plau a les polítiques neoliberals de gestió de la pobresa. I si callen atorguen … Fa massa temps que les treballadores socials estan callades, afanades acríticament, en la fabrica de misèria Sense Solució, com s’ha definit als Serveis Socials…” … fem el que podem amb els recursos que ens donen … “.

La crisi ha estat un bon argument pel desmantellament dels serveis públics.  Els sindicats dels treballadors públics fa ja massa temps que haurien d’haver donat una resposta contundent al greu deteriorament.  Els fets esmentats ja no són cassos aïllats perquè s’estan vivint a tot arreu situacions límit. Serveis públics com la sanitat i l’educació pateixen retallades que han deteriorat les prestacions i el treball dels seus professionals. Els treballadors públics, funcionaris o laborals, es troben en primera línia de foc, representant a una administració responsable de deixar-los sense capacitat de resposta. Llavors es quan els Serveis Socials es tornen part del problema de l’exclusió i no en la  solució. Són beneficència i no drets socials!

Els treballadors públics fa massa temps que estan callats. Els sindicats es queixen de la poca força sindical per manca d’afiliació i els treballadors de que no els representen. Un peix que es mossega la cua mentre a la ciutat de Barcelona més de 70.000 llars pobres i excloses esperen respostes. Al sr. Trias potser no li faltaran paraules per reconèixer les necessitats però a la tornada les seves prioritats pressupostaries no seran els pobres de la ciutat. A l’Ajuntament de Barcelona ja li va be l’enfrontament doncs la denúncia contra els responsables veïnals busca activar els sentiments corporatius de les assistents socials. Aquesta seria la pitjor resposta de les treballadores a la tempesta social que s’apropa.

Amb governs de tots colors a Barcelona hem vist la privatització i l’externalització dels serveis municipals. Un exemple són les Oficines d’Habitatge de Barcelona on treballadors d’una empresa privada gestionen un dret fonamental com es l’habitatge. L’Ajuntament i la Generalitat també volen desempallegar-se de la gestió dels habitatges socials. No ens volem ni imaginar una cosa així als Serveis Socials.

Cal una volta de 180º en la concepció d’aquest servei. Segurament ja no es tracta de gestionar la misèria en el seu laberint burocràtic sinó assegurar una renda garantida de ciutadania. Per contra, una victòria de les tesis autoritàries per tractar els fets de Ciutat Meridiana aproparien l’externalització dels Serveis Socials. El Govern de CiU no li falten ganes… té aparcada la renda garantida de ciutadania des de fa temps al Parlament.

Els representants veïnals i el teixit associatiu de Nou Barris han estat els primers en demanar calma per seure a negociar una sortida “amb justícia social, respecte a la dignitat de les persones i solidaritat“, tal com demana la Federació d’Associacions de Veïnes de Barcelona (Favb) en el seu comunicat. Però encara més necessari seria una resposta unificada contra les polítiques antisocials: un comunicat, una roda de premsa d’entitats socials, treballadores socials i sindicats. Es troba a faltar ja una apel·lació a la més profunda solidaritat en els difícils moments que viurem.

… A l’Ajuntament de Barcelona ja li va be l’enfrontament doncs la denúncia contra els responsables veïnals busca activar els sentiments corporatius de les assistents socials. Aquesta seria la pitjor resposta de les treballadores a la tempesta social que s’apropa.

Baptisme neoliberal de les treballadores socials!

El col·lectiu contra l’exclusió social “el Alambique” va publicar recentment al diari digital “la tercera información” un relat, que amb certa sorna, representa la conversió, per baptisme, dels treballadors socials al paper que els obliga el Bisbe de la Pobresa. Realment un relat aconseguit que ens fa pensar a totes…

LES PROMESES DEL BAPTISME de les treballadores socials:

Així doncs, renuncieu a la transformació social ?:

A acollir les persones de manera propera;
A exigir els pressupostos suficients per a la tasca;
A que el vostre objectiu sigui la justícia social;
A tractar les altres persones com a iguals.
A garantir un mínim vital per a tothom.
A no prorrogar les ajudes d’emergència social a totes les persones que ho necessiten.

Sí, renunciem.

Us comprometeu a implicar-vos en els vostres nous objectius com Fabrica de Misèria Sense Solució.
Treballant pel control i submissió de les persones empobrides.
Jutjant a les altres persones des de la vostra posició i manera de veure la vida.
Controlant el pressupost perquè mai s’acabi i sempre hi hagi fons que ens garanteixi la gestió de la misèria.
Fomentant la caritat i l’almoina abans que els drets socials.
Fent publicitat de tot el es fa, sigui o no sigui veritat.

Sí, ens comprometem……

El fi justifica els mitjans

camiseta_servicios sociales para todas-todosCom a qualsevol empresa que no acompleix els objectius la pregunta que ens fem es si els Serveis Socials no serveixen per salvar la gent de la pobresa, no caldria replantejar fins i tot la seva existència?

Llavors els sindicats i les treballadores socials sortirien en tromba a defensar els llocs de treball, la tasca professional i un llarg llistat d’èxits… a pesar que sense els mitjans materials, econòmics i unes condicions laborals decents cap empresa pot acomplir els seus objectius.

Però potser per a la classe política i econòmica del país, el paper de les treballadores socials no es tant acabar amb l’exclusió sinó la seva tasca de control social que exerceixen amb la generalització entre els usuaris dels contractes a canvi de prestacions. Per això, els pressupostos que es destinen han de ser lo suficientment grans com perquè justifiquin la seva existència, que és el fet que es denuncia al baptisme del Bisbe de la Pobresa.

Desconeixem els recursos esmerçats per les diverses administracions en l’atenció creixent de l’exclusió social generada arran de la crisi. L’alcalde Trias diu que cada cop es gasta més. Però si la burocràcia és més cara que el que reparteix, ens haurem de replantejar-ho tot. Potser el que cal és que un cop garantits els drets fonamentals dels ciutadans no faran falta uns Serveis Socials per tots i totes!

PLA DE MESURES URGENTS per a les persones que no tinguin ingressos per sobre del llindar de la pobresa:
1.- Gratuïtat en el transport públic dels municipis.
2.- Gratuïtat en els subministraments bàsics, aigua, llum, gas.
3.- Garantir l’alimentació bàsica de totes les persones.
4.- Assegurar Renda Garantida de ciutadania per a tothom (664 €).

Estem d’acord amb aquest quatre punts? Doncs sortim les treballadores socials, les entitats del territori i els exclosos a exigir-los davant tota l’opinió pública. Exigim la fi de la criminalitzat de la pobresa.

Mentre això no sigui així a l’Oficina de Ciutat Meridiana no serà gens fàcil ser treballadora social. Condicions de treball deplorables, depressions, baixes i demandes de trasllat deuen estar a l’ordre del dia. La marea taronja, encara que no en gaire èxit, ja va denunciar el desmantellant els Serveis socials… és hora que …

— companyes de Serveis Socials poseu-vos les piles !!–

Salva TORRES, activista de As. 500×20 i veïnal.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Declaració de Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona

http://www.cgtbarcelona.org/ssab/

INCIDENTS AL CENTRE DE SERVEIS SOCIALS DE CIUTAT MERIDIANA

La secció sindical de CGT de l’Ajuntament de Barcelona davant els INCIDENTS AL CENTRE DE SERVEIS SOCIALS DE CIUTAT MERIDIANA

El passat 22 d’octubre una protesta veïnal va acabar amb una acció de destrosses al Centre de Serveis Socials Ciutat Meridiana. Davant d’aquests fets, volem en primer lloc mostrar el nostre suport a les companyes i companys afectats en els seus llocs de treball i reconèixer el valor de la seva labor professional, que han de desenvolupar en el context d’un duríssim clima social. En aquest sentit com Secció Sindical de la CGT ens estem adreçant a les entitats i organitzacions ciutadanes, formals i informals, de Ciutat Meridiana i Barcelona, a través de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), per reivindicar el compromís social i professional dels treballadors i treballadores municipals i apel·lar al respecte i a la comprensió de les persones a les quals intentem assistir i que pateixen a causa de condicions econòmiques i mancances de resposta política i administrativa de les quals nosaltres com professionals no en som responsables.
Però al mateix temps, volem deixar clar que l’origen d’aquests fets és el malestar social originat per unes polítiques socials i d’habitatge clarament insuficients davant la crisis estructural que aboca a la població a les portes de l’exclusió social. Un malestar especialment greu en barris com Ciutat Meridiana, amb un nivell de renda dels més baixos de Barcelona, on la manca de resposta institucional davant els desnonaments forma part de la quotidianitat.

L’Ajuntament de Barcelona respon a la problemàtica dels desnonaments amb uns criteris completament restrictius, un parc de pisos d’emergència clarament insuficient i uns terminis impossibles que fan que les persones hagin d’abandonar el seu habitatge abans d’obtenir la resposta.

Volem distingir doncs que els responsables d’aquest malestar no són les professionals dels Serveis Socials sinó els dirigents polítics que governen d’esquenes a les necessitats de les persones.

D’altra banda, estem al costat de les reivindicacions veïnals i de la capacitat d’autoorganització dels barris en defensa d’unes condicions de vida dignes.

Per últim, demanem a l’Administració:

  • Que els professionals dels CSS deixin d’assistir als desnonaments per legitimar una decisió que no és seva.
  • Que s’activin intervencions de mediació i diàleg amb els col·lectius en conflicte.
  • Que es replantegi la política en relació a la necessitat d’habitatge a la ciutat de Barcelona, garantint el dret a l’habitatge digne.

 




La carrera de obstaculos para obtener un piso de emergencia social antes del desahucio.

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona publica unos requisitos muy duros

Poco a repartir: Hoy la Borsa d’Habitatge de Lloguer de BCN sólo tiene 7 pisos.

Se trata de ocultar a la opinión pública los casos más lacerantes de la Banca e inmobiliarias.

Enfrentamiento_mossos_vecinos_desahucio_Barcelona

Nadie controla los atropellos de los oligarcas del ladrillo y las finanzas…

¡pero se mira con lupa “al pobre”!

No se trata de la garantía del derecho a la vivienda digna que es un articulo decorativo de la Constitución española. Si tienes poco a repartir lo normal es que excluyas con criterios arbitrarios y eso es precisamente lo que ha decidido el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Por lo tanto, los criterios no garantizan el derecho a la vivienda de cualquier ciudadano sino evitar escenas turbadoras de familias en la calle y actuaciones policiales desproporcionadas. Esto es lo que hay.

Y lo que hay es que el Ayuntamiento se ha quedado sin pisos sociales. Las denuncias sobre la enorme cantidad de pisos públicos vacíos  de los movimientos sociales y entidades como la nuestra, pero sobre todo, la larga y dura crisis que vivimos ha llenado el minúsculo parque de vivienda pública y social de Barcelona. La Borsa d’habitatge del Consorci de Barcelona ofrece ya sólo 7 pisos y el Patronat Municipal de l’Habitatge y la Agència Catalana de l’Habitatge agotan los últimos cartuchos.

La Mesa de Emergencias que concede los pisos ha sido criticada por la Síndica de Greuges de Barcelona porque ha concedido una media de 140 pisos/año cuando los desahucios se cuentan a miles. La espera para entrar a pisos de emergencia “ya concedidos” se alarga un mínimo de 3 o 4 meses desde el desahucio. Mientras las familias pasan sus días alojados en los apartamentos temporales de Navas o en pensiones repartidas por toda la ciudad.

Esa es la realidad simple y llana… del Reglament per a l’adjudicació d’habitatges d’emergència social i creació d’un fitxer de dades personals.

¿Qué entienden por emergencia social? la pérdida de la vivienda habitual a causa de los impagos hipotecarios o de alquiler sobrevenidos por la crisis. El proceso sólo se inicia cuando el hogar tiene ya una orden de desalojo del Banco, de la inmobiliaria, del API o del casero. Se entiende entonces que las familias pasan una terrible angustia entre la sentencia judicial en la que pierden la vivienda y la concesión si se da de un piso de emergencia. Los hogares con menores aún les tienen cierta consideración por la hipócrita protección de los menores de la Administración.

Pero los casos de parejas, jóvenes o soltería quedan prácticamente excluidos. Pero hoy día son miles los excluidos,  después de 7 años de crisis, porque muchos hogares ya han perdido la vivienda y nunca entraron en el tutelaje de la Administración. Viven en habitaciones, en casas de familiares o sencillamente ocupando una vivienda.

Las personas con desahucio pendiente deberán cumplir muchos requisitos.

  1. tener sentencia de desahucio a causa de impagos de alquiler o hipoteca en los que el primer recibo impagado es antes de 6 meses de la entrada en la vivienda (para evitar espabilados). Por pérdida del piso porque el banco no hace alquiler social después de la dación en pago. Por pisos en malas condiciones higiénicas o estructurales donde vivan menores, por familiares con enfermedad muy grave o incapacidad, siempre que ocurra después de entrar en el piso. Aún así la mayoría de desahucios con los requisitos no son atendidos por “falta de tutelaje efectivo” de la Administración. Vamos que ni las Oficinas de Vivienda ni los Servicios Sociales se quieren enterar que un hogar se queda en la calle. Quedan excluidos los hogares:
    • que ocupan pisos
    • que viven en habitaciones.
    • que viven en casas de familiares
    • de jóvenes parejas que necesitan independencia económica pero no tienen suficientes ingresos.
    • con impagos pero que sus rentas de la unidad de convivencia superan el 30% del pago del alquiler o hipoteca. Si uno cobra 1000€ pero no paga 290 de cuota queda excluido.
    • impagos de cuota de vivienda en los que el primer recibo impagado es antes de 6 meses de la entrada en la vivienda (para evitar espabilados).
    • que hayan rechazado un piso de protección en los últimos dos años.
    • que no dispongan de unos ingresos mínimos superiores 0,4 veces el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM= 532 €/mes), o sea 213€ y unos ingresos máximos de 532€/1 persona y 1065€/ una unidad de convivencia.
  2. quedarse sin vivienda porque después de la dación, la entidad financiera o inmobiliaria no accede a hacer un contrato de alquiler social. Fíjense que son de emergencia hogares que tenían una hipoteca impagada pero no en cambio una unidad familiar que vive con 426€ en una habitación de 300€/mes.
  3. unidades de convivencia en que viven menores en condiciones de poca salubridad y inseguridad.
  4. unidades de convivencia con miembros con graves problemas de salud agravados por las condiciones higiénicas de la vivienda y que no  se pueden resolver técnicamente. Hay que demostrar que se alquilo el piso antes de los problemas de salud.
  5. unidades de convivencia con miembros con graves problemas de movilidad siempre que el hecho haya sucedido después de la firma del contrato.
  6. unidades de convivencia que viven con menores en edificios en condiciones graves estructurales siempre que hayan firmado el contrato antes de conocerse estas y que no se puedan resolver técnicamente.

Ya nos gustaría que se lo hicieran firmar a los banqueros!!!

Las personas con desahucio pendiente deberán firmar “un contrato social “.

La carrera de obstáculos continua porque una vez superados los escollos de los requisitos se deben presentar un montón de documentos y la novedad es que se debe firmar un “contrato social“. Las Oficinas de Vivienda se comprometen a pagar la diferencia si la cuota supera el 30% de la renta familiar y te exigen la revisión continuada de la situación monetaria de la familia. pero llama la atención las condiciones y compromisos que se exigen: “fomentar su integración en la comunidad”, “seguimiento de las condiciones contractuales”, “seguimiento de los Servicios Sociales de las obligaciones contractuales” ” y propuestas de sanción por incumplimientos o poca colaboración de la familia”.

En realidad se esta sugiriendo que las familias que acceden a los pisos de emergencia son problemáticas en si mismas. Por ello, exigen un código de buena conducta, un contrato social… en definitiva métodos de control social muy al estilo de las últimas técnicas neoliberales del miedo del Gran Hermano. A nadie le piden un código de buena conducta cuando crea una empresa o compra un piso. Ya existen leyes para castigar las actitudes incívicas. No hace falta adelantar que se van a incumplir. Finalmente el artículo 10 permite dos cosas:

  • desestimar la concesión del piso de emergencia si no se ha demostrado fehacientemente su necesidad a pesar de cumplir todos los requisitos.
  • aún teniendo concedido un piso, en el caso de que en tres meses no se hubiera podido entregar, la unidad familiar perderá el derecho adquirido.

Cómo decía una familia de nuestra Asociación 500×20:

“…hay que montar un pollo y salir en la prensa para asegurarse el derecho a una vivienda digna…”




Un interessant pla de “Lloguer solidari” rehabilitarà només 200 pisos buits per a lloguer social

La Generalitat posa en marxa el pla només amb 2’5 milions d’euros.

El propietaris cediran els pisos per lloguer social un mínim de 6 anys.

habitatges en lloguer

L’Associació 500×20 creu que és una bona mesura

L’entrada d’aquests habitatges al mercat provocarà una petita caiguda de preus doncs no es subvenciona el lloguer a la propietat.

Alguna vegada es fa una cosa be però tard i amb un pressupost molt curt que no solucionarà res. Un gra de sorra en el desert. Però expliquem de que es tracta…

Un propietari, prioritàriament una persona física, pot posar a l’abast de la Generalitat un habitatge per un mínim de sis anys per a lloguer social. A canvi de la cessió de l’habitatge, el govern català ajudarà a la rehabilitació del pis per un import de 12000 euros i pagarà tota o una part de les despeses d’escala i IBI amb 75€/mes. A més es podria possibilitar que en aquesta rehabilitació puguin accedir cooperatives de serveis integrades per molta de la nostra gent que està aturada. Això és un afegit nostre.

Com la partida pressupostària per aquest “lloguer solidari” és de 2’5 milions la cosa dona per l’arranjament de 200 habitatges entre les 70 poblacions amb més demanda d’habitatge. Com es tracta d’arranjaments vol dir que aquesta mesura està especialment dissenyada per dignificar habitatges buits molts dels quals es troben al centres de les ciutats mitjanes i petites. En aquests centres històrics, edificis i habitatges han patit un procés d’abandonament per trasllat dels ocupants a d’altres més moderns durant la bombolla immobiliària.

Com sabem en aquests país tots els ous es van posar a la mateixa cistella de la promoció d’habitatge nou. Mai es va pensar en la reforma i rehabilitació. La nostra Associació aposta per aquesta mesura doncs és molt més barata i ecològica. A més dignifica els centres històrics amb noves llars que a continuació donen vida al comerç local. A les grans ciutats com Barcelona, també es possible utilitzar aquesta fórmula, en habitatges antics però la pressió especulativa ha fet que no hi hagi gaire. Però hi ha com hem comprovat a Nou Barris.

Hom que hagi visitat o viatjat per capitals de comarca o pobles grans haurà vist com els centres històrics estan plens d’habitatges buits, molts deteriorats, doncs els propietaris no tenen suficient capacitat econòmica per modificar la situació però volen mantenir la propietat o simplement no hi ha demanda.

Aquest pla de “lloguer solidari” hauria de destinar-se exclusivament a particulars i no a immobiliàries. Fins ara totes les accions destinades a posar en lloguer els habitatges buits han resultats infructuoses i costoses per la Hisenda Pública. Aquesta era la feina de la Societat Pública de Lloguer-SPA (que va ser liquidada després de perdre 40 milions d’euros i gestionar poc més de 4500 habitatges) o de les Oficines d’Habitatge dels ajuntaments. A data d’vui la Borsa d’Habitatge Social de Barcelona només oferta 10 pisos al seu web i aquesta mena de lloguer té preus tant cars que qualsevol llar precària li és difícil accedir-hi.

Aquesta mesura no provoca inflació com la RBE, l’ajut al pagament dels lloguers o l’assegurança de cobrament.

Una mesura estel·lar del Govern Zapatero, després retirada per Rajoy, va ser la Renda Bàsica d’Emancipació dels joves(RBE). Aquesta mesura molt lloada en realitat va provocar un encariment dels lloguers, doncs el propietari o les immobiliàries comptaven amb aquests ajuts de 210 € als joves per incrementar els rebuts.

Altre de les mesures, aquests anys de la bombolla immobiliària, per incentivar el lloguer dels pisos buits ha estat l’ajut al pagament de les rendes als llogaters que no podien fer front als rebuts amb caràcter permanent o eventualment o Lloguer just. Aquesta mesura pot semblar a primera vista una salvació momentània de l’arrendatari però des del punt de vista del mercat afavoreix totalment al propietari que els cobra. Són ajuts als propietaris, se n’aprofiten, fins i tot, bancs i immobiliàries. És així perquè es mantenen les rendes altes mentre la majoria dels sous estan en permanent deflació. De fet és enriquir-lo amb els diners dels contribuents. No pot ser més que una mesura temporal…

Aquesta mesura, els ajuts al pagament del lloguer, el lloguer just, les garanties amb assegurança de cobrament o Avalloguer, etc a càrrec de l’Administració estan entre les demandes de sectors socials amb els que compartim la lluita pel dret a l’habitatge: la Taula del Tercer Sector, Cáritas Diocesana mitjançant Carme Trilla, L’Observatori DESC, la PAH, etc.

El negoci sense risc a l’habitatge.

La nostra Associació 500×20 creu que aquestes mesures distorsionen totalment el mercat. Nosaltres estem per abolir el mercat en matèria d’habitatge perquè creiem que un valor d’ús no pot ser tractat com mercaderia. Però es que fins i tot dins la lògica mercantilista no té cap sentit la mesura de Govern Avalloguer i d’altres.

Imagini que vostè té una fàbrica i ven un determinat producte de primera necessitat. Algú li compra però després no li paga. Per evitar això té una assegurança d’impagaments. Se la paga vostè. Dubtem que la Generalitat li pagui. Doncs be, en el cas de l’habitatge, si té pèrdues se la paguem entre totes. Sembla ser que els propietaris de pisos en lloguer volen el mercat si hi ha guanys però si hi ha pèrdues (impagament del lloguer) tenen el dret a ser avalats pel Govern i a més l’assegurança d’impagaments la paguem entre tots. És fantàstic… negoci sense risc com els banquers, Si guanyo tot per a mi, si perdo paguem tots.

El total d’ajuts al pagament de l’habitatge de la Generalitat al 2013 que finalment van a parar a la propietat representen prop de 60 milions d’euros. Només Avalloguer suposa una partida de prop de 5 milions d’euros de la qual se n’aprofiten fins i tot els bancs. No ens estranya que el sr Ollé, representant dels APIs de Catalunya, i els bancs, hagin criticat la reducció del cobrament d’avalloguer de 6 a 3 mesos de impagaments de rebuts de lloguer fet per l’Executiu català…

Vistos els resultats creiem que són necessàries una altra classe de mesures. Peró serà motiu d’un altre article.

 




Ocupació d’habitatge públic buit: per qué defensem les famílies?

L’ocupació mostra el desinterès de les administracions per aquest dret fonamental.

Es castiga la desesperació de les famílies ocupants amb mesures repressives.

Però els dictàmens del Defensor del Ciutadà sempre han defensat el dret sobre el càstig als ocupants.

cartell a Navarra de denúncia pisos públics buits.
cartell a Navarra de denúncia pisos públics buits.

Barcelona: Poc més que paraules davant la desesperació

A la nostra ciutat hi ha una proporció gens menyspreable de gent que viu en un habitatge en precari, anomenada també ocupació o puntada a la porta. Aquesta s’ha generalitzat en els últims anys com a resposta a una profunda crisi que ha portat a la desesperació milers de persones i llars que veient al carrer, s’han armat de valor, entrant en un pis sense intervenir dret legal. Aquestes ocupacions s’han nodrit d’aquesta fracció de precaris que fins i tot amb un salari no poden afrontar tots els pagaments i més sobreviure.

Fins a l’ocupació han arribat directament gent desnonada com llogaters i una altra gran proporció de gent desnonada pels bancs després d’una execució hipotecària. Abans d’ocupar molta gent ha passat el calvari de viure en pisos de familiars amuntegats o llogant habitacions insalubres, mentre Barcelona i tot el país acumulava milions de pisos buits. La mateixa àrea de Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona calcula que es necessitarien més de 70.000 pisos de lloguer assequible a tot estirar a 100 € / mes per satisfer les necessitats d’habitatge. Necessitats que correspondrien al 20% de la població de la ciutat que viu per sota del llindar de pobresa (menys de 7040 €/persona/any o 14.784/ llar de 3 membres).
Per moltes llars, als districtes més pobres de la Ciutat Comtal, fins i tot aquests diners seria una autèntica fortuna mensual. En aquesta fracció de ciutadans és on es concentren la majoria de desnonaments de la ciutat amb una mitjana de 20 desnonaments/dia. Un 90% son lloguerss com mostren les dades judicials de Barcelona a la seva pàgina 13. No hi ha dades de desnonaments per precari però l’Associació 500×20 li arriben una mitjana de 1 al mes només al districte de Nou Barris. La nostra Associació creu en l’ocupació d’habitatges com un mètode de pressió i alternatiu però no un fi en si mateix.

… l’Ajuntament de Barcelona calcula que se necesitarían más de 70.000 pisos de alquiler asequible como mucho a 100€/mes para satisfacer las necesidades de vivienda de la población pobre.

Cada llar, cada família que forma part d’aquestes xifres és una mostra de les profundes desigualtats que viu l’actual història del nostre país. El 75% de les persones amb menys de 35 anys viuen encara amb els seus pares. Batem rècord mundial en baixa natalitat, en pisos buits per càpita i en amor paranoic per les pedres i els totxos. El dret de propietat immobiliari exerceix una fèrria dictadura sobre el dret a un habitatge digne i assequible i sumeix en un fosc futur a una societat incapaç d’imposar-se la fèrria dictadura patrimonialista del lobby financer-immobiliari.

Barcelona: 300.000 persones o 70.000 llars necessiten un lloguer social i assequible de 100€.

L’Ajuntament ens ha reconegut en reunions que 70.000 llars necessitarien pagar lloguers no superiors als 100 € (1). Aquesta xifra suposa el 10% del parc útil que és de 812.000 pisos. Però el parc d’habitatge públic de lloguer assequible o social no supera els 10.000 pisos a tota la ciutat.

L’equip de govern de l’alcalde Trias parla, sense parar, de grans inversions en polítiques socials d’habitatge . Ha usat tots els mitjans propagandístics possibles en premsa i televisió per explicar com s’ha gastat 7’2 milions d’euros al llarg de la legislatura. Si parlem de l’habitatge com a dret fonamental l’esforç pressupostari de Trias és minúscul comparat amb altres esforços que sí que són prioritat de CiU a la ciutat. Per posar comparacions: Trias es gasta cada any 6 milions al Mobile World Congress -WMC- o 7’5 milions d’euros al Passeig de Gràcia perquè turistes tinguin wifi i 4G gratuït.

Encara reconeixent que les polítiques d’habitatge social no són només responsabilitat local les comparacions són frustrants. Les xifres en política d’habitatge de Trias són poc més que paraules davant l’allau de necessitats dels milers de famílies que a la ciutat hi viuen miserablement:

Massa temps, fotos, notícies, paraules per famílies que han esgotat les portes i finestretes públiques a què trucar. Famílies que han esgotat la seva paciència esperant l’ajuda de les institucions. I per això acaben ocupant un sostre encara que sigui sense dret. La ciutat, el país, porta massa anys esperant una revolució en matèria d’habitatge que no arriba. És una vergonya aquesta situació després de 40 anys d’Ajuntaments democràtics que demostren la incapacitat reformadora de la classe política per crear un parc d’habitatge públic assequible extensible a amplis sectors de la població. La política s’ha plegat durant massa temps als negocis dels oligarques catalans del totxo, les finances i el turisme.

… És una vergonya aquesta situació després de 40 anys d’Ajuntaments democràtics que demostren la incapacitat reformadora de la classe política per crear un parc d’habitatge públic assequible extensible a amplis sectors de la població.

….

Castigar als ocupants d’habitatges públics i de bancs?

Per a més inri, les famílies que armades de valor s’atreveixen a ocupar pisos són castigades prohibint poder accedir a habitatge social o d’emergència. La gent té fins por que els treguin els nens per no ser capaços de donar-los un sostre on viure.

Aquesta mesura punitiva figura en el reglament de les Oficines d’Habitatge de cada barri. A les famílies que ocupen pisos se’ls fa molt difícil negar l’evidència perquè els treballadors socials fan un seguiment i és fàcil descobrir-lo. Els Serveis Socials, en lloc d’ajudar, s’han convertit en un ens burocràtic que controla i disciplina a les famílies pobres. Ingents recursos burocràtics per fiscalitzar per contractes (d’adhesió, com les hipoteques) a la gent humil i comprovar el grau de pobresa o engany. La Síndica de Greuges de Barcelona s’ha queixat repetidament que els convenis d’habitatge social són contractes socials i no un dret en si mateixos. Molts dels requisits ratllen la il · legalitat en obligar a subscriure acords d’escolaritat, de bon veïnatge, d’ingressos mínims i fins i tot un informe mèdic (suposa vulneració extrema de dades íntimes).

Com tota mesura punitiva, el càstig a les famílies ocupants d’habitatges té la seva pedra a la sabata. Recentment la nostra Associació 500×20 ha defensat al costat de totes les entitats veïnals, partits de l’oposició i la mateixa FAVB el dret a un habitatge d’una família que va ocupar per necessitat un habitatge del PMHB (Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona) al districte de Sant Andreu. Una família amb el marit en un procés de càncer terminal que va morir deixant a dona i un fill petit. El PMHB no s’atreveix a desallotjar la família perquè s’armaria una guerra i es mostra com els seus reglaments punitius no serveixen per arreglar cap problema. Aquest cas aquesta bé explicat aquí i aquí .

L’argument més requerit per defensar el desnonament d’aquesta família és que ocupen el pis que correspondria a una altra segons un barem. Ho defensa el PMHB i el regidor del districte de Sant Andreu de BCN. Està clar … si s’accepta una ocupació i es legalitza, s’està fent efecte crida. Es tracta d’enfrontar un pobre contra un altre i administrar l’escassetat … que despropòsit al nostre país!

… És increïble els ingents recursos municipals per fiscalitzar els pobres i la incapacitat política de posar mitjans i funcionaris a recopilar dades de pisos buits i classe de propietat sobre els mateixos a Barcelona.

….

o castigar l’habitatge buit de la ciutat de Barcelona???

La gent no va a dormir al ras. Si realment es vol acabar amb les ocupacions cal mobilitzar a preus assequibles i fins i tot subvencionats l’habitatge buit. I aquí tenim un altre problema: l’absència premeditada de dades fiables sobre habitatge buit a la ciutat. És curiós veure l’enorme dificultat històrica de CiU i PP per definir que és un pis buit. És increïble els ingents recursos municipals per fiscalitzar els pobres i la incapacitat política de posar mitjans i funcionaris a recopilar dades de pisos buits i classe de propietat sobre els mateixos a Barcelona.

Un habitatge buit per llargues temporades ¿es contradiu constitucionalment amb la funció social de l’habitatge? …. Només ho recordem perquè alguns partits et donen al cap amb aquesta Constitució només quan els interessa.

O en un habitatge buit ¿ha de prevaler el dret patrimonial a fer el que vulgui amb ell? no estem parlant d’una casa enmig del no res … estem parlant d’un pis al mig de la conurbació de Barcelona on suposadament han de poder viure els ciutadans d’aquest país o  potser… la gent pobre ha de viure al ras?

El web de l’Ajuntament de Barcelona els situa en 88.259 (11% del total, per sota de la mitjana). Els polítics de l’Ajuntament neguen que les seves xifres siguin reals. Nosaltres sí que creiem que hi ha 90.000 pisos buits i ho expliquem en aquest post amb tot detall.
Per això creiem en les polítiques que obliguin a mobilitzar el parc de pisos buits:

  • què hi ha sr. Mas i Trias de les multes a pisos buits de la Banca i immobiliàries?
  • quan tindrem un cens fiable d’habitatge buit i del perfil dels propietaris?
  • quan es faran veritables polítiques de rehabilitació d’edificis i pisos vells oferint algunes condicions favorables als particulars que accedeixin a lliurar els seus pisos a l’Administració?

Prouespeculació.org i l’Associació 500×20 no aposta per subvencionar els lloguers perquè és una mesura inflacionista que acaba inflant els preus del mercat que hauria de regular. Veritables polítiques de mobilització d’habitatge buit és una mesura llargament discutida però no conclosa. Nosaltres tenim la nostra opinió i no coincideix amb les majoritàries …. però serà objecte d’una altra entrada perquè és molt important en aquest país.

(1). A les reunions amb Qualitat de Vida. La Taula del Tercer Sector creu que a Catalunya es necessitarien 200.000 habitatges de lloguers realment assequibles. La Síndica de Barcelona ha urgit a l’Ajuntament ha nodrir el parc d’habitatge per donar sortida a l’emergència residencial.




Les pancartes dels edificis de joves privatitzats ja no hi són…però tornaran!

Ni trencades ens treuran els nostres drets!

El passat dia 25, a les 19 hores, quatre promocions de pisos de protecció oficial vam penjar pancartes a les façanes per protestar per la privatització de la gestió dels pisos, que ha estat venuda a Colón Viviendas.

Les pancartes ja no hi són. Us preguntareu què els hi ha passat. Us farem un petit resum.

El dia 26, la pancarta de La Sagrera es va trencar. El més probable és que es trenqués per la força del vent.

Les pancartes d’Urrútia i de Rio de Janeiro, tampoc van arribar al dia 27. La forma en què van aparèixer trencades fa pensar que algú va tallar-les intencionadament. El mateix va passar amb la pancarta del carrer Benavent, tot i que va resistir fins el divendres 27. El que ha passat a Urrútia, Rio de Janeiro i Benavent fa pensar que, si la pancarta de la promoció del carrer de la Sagrera hagués aguantat, hauria estat sabotejada, com tota la resta. No sabem qui ho va fer, ni per què, però això és inqüestionable.

URRUTIA
Pancarta estripada al Passeig d’Urrútia

El primer impuls va ser indignar-nos. Després de mesos de lluita, menystinguts per les administracions i la majoria dels partits polítics que ens han fet, literalment, perdre el temps, vam decidir deixar-nos de protocols i prendre la iniciativa.

Volíem que els barris, més enllà de les diferents associacions de veïns dels barris afectats, de la FAVB i de 500×20, del Síndic de Greuges i de la Síndica de Barcelona, sabessin què estava passant amb l’habitatge públic. I ho hem aconseguit! Perquè durant unes hores o uns dies, qualsevol vianant que passés pel davant dels edificis afectats, en aixecar el cap, va veure que alguna cosa no rutllava al seu barri. Alguns van preguntar-nos: “Què us passa?”. Alguna d’aquestes persones, quan va veure que la pancarta del seu barri ja no hi era, també ens va preguntar: “Què ha passat?”

Comprovar l’interès despertat per les pancartes ens va ajudar a refer-nos. Després d’una estona de llepar-nos les ferides, ens vam aixecar i vam començar a pensar quin serà el nostre següent pas.

Trobarem altres vies d’explicar el que està passant. Farem arribar a cada racó de Barcelona les preguntes que ens fem. Explicarem que ja ens han intentat silenciar un cop. Que els molesta que demanem explicacions de com es gestiona el patrimoni de tots.

Aquesta crisi, que encara continua, ha estat molt dura per a la majoria de la població. Però també ha tingut una part bona: la gent s’ha conscienciat que ha de defensar els seus drets perquè no li prenguin de les mans, i s’està organitzant. I un habitatge públic i de lloguer assequible és un dret que tenim i que està en perill. I la gent ho ha de saber!

Perquè el dia que marxin els actuals inquilins, han de poder venir uns altres després, mantenint les condicions dels anteriors i han de ser seleccionats de forma transparent per evitar greuges. I això no està garantit. A més, els ingressos dels lloguers no han d’anar a parar al compte de resultats d’un fons d’inversió que ha comprat patrimoni públic construït amb els impostos de tothom i venut en el moment que més devaluat estava i, per tant, tirat de preu.

A l’habitatge públic també s’han socialitzat les pèrdues i privatitzat els beneficis.

I, quanta més gent n’estigui al corrent, més difícil els hi serà continuar fent-ho.

Ens ajudeu a difondre-ho?




PRIMERA ACCIÓ DEL VEÏNAT DELS EDIFICIS PRIVATITZATS DE LLOGUER SOCIAL PER JOVES.

jornada contra privatització habitatges jovesEls veïns i veïnes de les 4 promocions que ha venut l’Ajuntament de Barcelona al fons voltor Colón Viviendas comencem les mobilitzacions.

DEFENSEM L’HABITATGE PÚBLIC – PROU ESPECULACIÓ

dia 25 de juny a les 19:00h

penjarem simultàniament pancartes als quatre edificis

Vine a donar suport demà a les portes dels edificis.

Les Corts
• Benavent 51
Nou Barris:
• Pg Urrutia 13-37
• Rio de Janeiro 11
San Andreu
• Gran de la Sagrera 77-79

Demanem el suport dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, defensem el comú, defensem el que és públic, denunciem la progressiva privatització del parc públic d’habitatge a la ciutat de Barcelona.

VINE- DÓNA SUPORT -DIFON A LES XARXES -EXPLICA-HO

amb el suport de la FAVB, Associació 500×20 i Nou Barris Cabrejada

Més informació a: http://habitatgepublic.prouespeculacio.org/




AJ9B_+500×20 – Xerrada desnonaments i la dificultat accés a l’ habitatge dels joves

XERRADA + DEBAT +PICA PICA

demà dimecres 18 a les 19:00h

Masia de la Guineueta

AJ9B_‎Xerrada-desnonaments càrrec de 500 x 20 i dificultat acces habitatge




Hi tornem – dijous 27 febrer! cassolada contra els desnonaments a Nou Barris

caçolada contra els desnonaments

DRET A L’HABITATGE PER A TOTHOM

¡centenars de llars tenim el mateix problema!

AFEGEIX-TE!!

Més de 50 persones aturen el desnonament de la Rachida i els seus petits

La recent sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg exigeix ​​als nostres governants que no poden fer fora ningú de casa sense una alternativa.

Però la Regidora i l’Oficina d’Habitatge donen habitatge a compte-gota quan no fa cas o mira cap a l’altre costat. Exigim lloguer públic i assequible per a tots! I multes als pisos buits de Bancs i immobiliàries!

CADA DIJOUS 10’30-13 HORES

DAVANT OFICINA HABITATGE DE NOU BARRIS

a la seu de l’Ajuntament

amb el suport de: Associació Veïnes i Veïns de Porta, Roquetes, Associació 500×20, Assemblea Aturats, 15-M i Nou Barris Cabrejada.

Proper desnonament en camí.. família de Rachida Mazigh i els seus dos fills petits

DILLUNS 3 de MARÇ 9 HORES

LLOC: c/ Josep Solé i Barberà, 8 (Roquetes) metro Línia VerdA

Solidaritat amb la família que volen desnonar. Demanem un pis públic per allotjar-los. Uneix-te a la cassolada !!




dimecres 22 gener – 19h -assemblea edificis privatitzats x Regesa

2ª ASSEMBLEA LLOGATERS/ES

EDIFICIS PRIVATITZATS x REGESA A COLON INMOBILIARIA

DIMECRES 22 DE GENER 2014, 19 hores

edificis privatitzats x regesa-BCN_llarga Centre Cívic Can Basté Pg. Fabra i Puig 274 – LOCALITZACIO

Metro: L5 Virrei Amat/ Bus: 11,31,32,47,50,51, 71,82

Després de realitzar la 1ª assemblea dels edificis, continuen preparar peticions conjuntes a les administracions responsables de la privatització i sobre les condicions dels lloguers i edificis als nous propietaris. A la primera assemblea es va decidir diverses coses.

Un possible ordre del dia seria:

    • constitució de Junta de veïns amb estatuts. (penjarem uns estatuts bàsics per a tothom)

    • Anàlisi de nous contractes (tenim un de c/Benavent). Acompanyament entitats implicades. ¿contractes de lloguer i parking?

    • Intentar conèixer si el valor de les despesses d’escala es correspon amb el que es cobra

    • Regesa, Fundació pisos de lloguer i Oficines Habitatge. Legalitat de la privatització? Preparar propera reunió i que volem aconseguir d’ella.

    • El tema de la comunicació pública, xarxes socials, Internet, Facebook…

    • Assistència als Consell i Audiències de Districte i barri

Us esperem!!

Amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Can Peguera, Porta, Sagrera, Les Corts, Nou Barris Cabrejada i Associació 500×20.




els llogaters dels edificis privatitzats de REGESA fan la primera assemblea

L’assemblea va ser convocada per la nostra Asociació 500×20, les entitats veïnals dels barris afectats i els nuclis de llogaters  que s’estan organitzant a cada edifici. La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona va aixoplogar aquest inici de defensa dels drets dels llogaters. Van assistir mig centenar de persones al Centre Cívic Can Basté de Nou Barris al costat de Virrei Amat al districte de Nou Barris.

ES PREPAREN PER DEFENSAR-SE DAVANT LA INMOBILIÀRIA COLÓN de MADRID

LES ENTITATS SOCIALS VOLEN DEMANAR RESPONSABILITATS A L’ENS PÚBLIC REGESA

asamblea dels 4 edificis privatitzats x regesa a BCN

A l’inici es va fer una explicació de com es va descobrir la venda dels edificis públics i els representants de les entitats convocants van fer una defensa del parc públic d’habitatges de Barcelona contra la venda i privatització d’aquestes petites conquestes a cada barri. També les entitats veïnals es van manifestar contundents per la modificació del caràcter de equipaments dotacionals que eren els edificis de joves “10HJ” i la modificació barroera que han fet les Administracions de la normativa per vendre’s aquests edificis a la iniciativa privada.

ELS NEGOCIS DE LA IMMOBILIÀRIA COLON PERMESOS PER L’ADMINISTRACIÓ

L’assistència d’un treballador adscrit a la immobiliària Colón i les preguntes dels llogaters van permetre desentrellar el que significarà a partir d’ara la seva relació amb una empresa privada:

  • La intenció de Colón Immobiliària és no actualitzar contractes i passarà a fer-ne de nous amb totes les condicions renovades a tots els llogaters antics:
    • els contractes seran de 3 anys.
    • actualitzacions amb l’index del IPC d’aquests lloguers en règim protegit, de la fiança (1 mes) i dels dipòsits bancaris (sobre 1700€).
    • es podran exigir el lloguer de parking encara que no tinguis cotxe.
    • s’assegura que s’afrontaran els arranjaments de les instal·lacions deficients però es podrà repercutir sobre el rebut de lloguer.
    • es repercutirà l’IBI
    • hi haurà penalització per abandonar el pis, com a mínim d’un mes per any.
    • Va quedar en l’aire com seran les prorrogues acabats aquests 3 anys (l’empresa no té cap obligació de fer renovacions). Només cal assabentar un mes abans al llogaters que s’ha d’anar
  • Per tant el negoci de la immobiliària no vindrà per la quota bàsica regulada (només 25 anys) sinó pel cúmul de complements que la llei d’arrendaments urbans permet carregar. Per tant, Colon Immobiliària en cadascun dels conceptes legals s’agafarà al que més li convingui al seu negoci de les vigents lleis pels llogaters.
  • L’altra negoci de la immobiliària serà que ja ha obtingut una plusvàlua del 40% del valor dels edificis només perquè es van vendre a vaig cost i sense competència. Azora, la matriu de Colón Vivienda, amortitzarà la inversió en poc més de 10 anys.
  • Algun periodista indicava que els edificis ja privatitzats al 2010 per Consell Comarcal del Barcelonés, controlat pel PSC, els veïns es queixen dels conceptes i complements afegits al rebut que l’encareixen el 100%.
  • La nostra Associació 500×20 va indicar que la propietat feia una lectura de les lleis molt sesgada a favor seu: la llei diu que el mínim dels contractes són de 3 anys però no parla de màxim. la llei no diu que sigui obligatori repercutir l’IBI.
  • Els contractes de lloguer que podrà fer Colon Immobiliària seran desequilibrats a favor seu, doncs els llogaters només poden adherir-se al contracte o deixar-ho córrer i a més amb penalització.
  • La Administració es vol rentar les mans doncs és un contracte privat entre les parts. La Generalitat només regula el preu del lloguer protegit per m2. Les Oficines d’Habitatge no poden fer res. La Síndica de Greuges tampoc. Els llogaters passen de tutelats per una Administració pública a una empresa amb afany de lucre… i precisament en l’habitatge, mare de totes les bombolles i corrupcions en aquest país.
  • Els anuncis apareguts els darrers dies en portals immobiliaris oferien aquests pisos protegits, es salten tota la normativa legal doncs es obligatori està inscrit al registre únic d’habitatge. però com tots sabem qui o vigilarà i qui posa la mà al foc que no es canviarà la normativa per qualsevol administració en benefici del lobby i fons inmobiliari Azora.
  • Tots edificis deixaran de tenir la consideració de protegits al cap de 25 anys de construits. Alguns els queden ja menys de 20 anys.
  • Molts veïns es queixen que hi ha molts pisos buits en els edificis i que les portes tenen planxes de ferro.

asamblea dels 4 edificis privatitzats per Regesa a BCN

Els llogaters s’organitzen amb les entitats socials que donen suport.

El veïnat dels blocs afectats ja venien de fer reunions i s’estan organitzant per fer demandes conjuntes. També s’ha demanat que tots els llogaters afectats per noves contractacions siguin acompanyats amb suport social i jurídic. Les primeres són a finals de mes a l’edifici de Urrutia.

A l’assemblea va ser acompanyada per veïnat afectat dels edificis del Titanic de Sant andreu que van venir a donar suport i així com les entitats veïnals dels barris de Can Pegquera, les Corts, Sagrera i de Porta.

Els acords van ser:

  • Es farà la propera assemblea de seguiment el dimecres 22. EL lloc està per confirmar però possiblement seria Can Baste com en aquest primer cas.
  • Demanar una reunió des de la FAVB a Regesa (ja està demanada) i al Consell Comarcal del Barcelonés.
  • La nostra Asosociació creu tambe que hauria de denunciar-se tot això a la Sindica de Greuges de Barcelona perquè sigui investigat per la seva institució.

Informació relacionada

ILEGAL! Regesa y Barcelona ya estan adjudicando los pisos de jóvenes sin sorteo

Los 298 pisos para jóvenes de Regesa en Barcelona podrían ser revendidos.

Barcelona oculta la venta de 4 edificios de vivienda pública de alquiler a Azora Inmobiliaria

Precarios: de la esclavitud de la hipoteca a la dictadura del alquiler.